Arxiu de la categoria: General

Doblers

LA PROPOSTA DELS PEATGES PER A L’ÚS DE LES AUTOPISTES I AUTOVIES POSA DE MANIFEST LA INVIABILITAT FINANCERA D’AQUESTES INFRAESTRUCTURES

L’autopista de Campos es mostra, una vegada més, com un engolidor de recursos financers i un monument faraònic a un passat que no tornarà i que ja passa factura.

Encara no inaugurada, l’autopista de Campos comença a naufragar financerament. L’anunci del govern d’Espanya de taxar amb cinc cèntims d’euro per quilòmetre l’ús de les autopistes i autovies posa de manifest la inviabilitat econòmica d’aquestes infraestructures. Espanya, cinquanta-dosè país del món en extensió, té la tercera xarxa d’autopistes més extensa, només per darrera la dels EUA i la Xina. I ara descobreix amb horror que no pot pagar-les. Mallorca, la segona societat més motoritzada del planeta, hauria de frenar abans que fos massa tard i renunciar a uns “convenis de carreteres” que són un càncer financer, territorial i ambiental i impulsar, mentre li quedin recursos, plans per a una mobilitat pública, suficient, solidària, austera i sostenible.

Una vegada més, els fets ens donen la raó i posen de manifest que el Consell de Mallorca ha compromès greument el futur financer dels mallorquins en optar per unes infraestructures sobredimensionades i capricioses (autopista de Campos, retirada del peatge al túnel de Sóller) que no pot assumir.

  1. S’ha demostrat que l’autopista de Campos no la paga “Madrid” sinó els mallorquins. I que el Consell de MÉS-PSOE-Podem, presidit per Miquel Ensenyat, mentí quan assegurà que es pagava amb diners procedents del Conveni de carreteres. Ja s’ha demostrat que en els darrers anys ni un cèntim d’aquest conveni ha estat inclòs en els pressuposts de l’Estat, i que ni un euro no ha estat transferit per aquest concepte a un Consell que ara intenta desesperadament renegociar-lo i prorrogar-lo per cobrir el forat que deixarà l’autopista de Campos en les arques públiques.
  2. Les “carreteres” no les paga un “Madrid” eteri sinó el poble amb els seus imposts. De fet, a Mallorca ja es paguen peatges. El cas més clar és el “peatge a l’ombra” de la carretera de Manacor, un “peatge” que ha muliplicat per tres els costos inicials d’una obra que pagam caríssima tots els mallorquins, anem o no amb cotxe.
  3. El malbaratament de recursos públics del Consell de Mallorca a major glòria de l’automòbil ha tengut un altre avenc amb el demagògic rescat del túnel de Sóller que pagarem tots els mallorquins, anem o no en cotxe.
  4. L’anunci del Govern espanyol de cobrar un “peatge” (una taxa, en realitat) de 5 cèntims per cada quilòmetre recorregut posa de manifest la insostenibilitat financera del model de transport fonamentat en el predomini absolut del cotxe privat. L’estat no pot assumir el cost de mantenir unes infraestructures sobredimensionades. Espanya, que és el 52è país del món en extensió, té la tercera xarxa d’autopistes més extensa del món, només per darrera la Xina i els Estats Units. Les Balears, pel seu compte, són la societat més motoritzada del món. Tot i les reduïdes dimensions del nostre territori, els Balears som el segon país del món en cotxes per cada mil habitants (el primer, si obviam el Estats Units, nació de talla continental).
  5. La desmesura de la xarxa d’autopistes espanyola i balear, i la motorització obligatòria de la nostra societat, han estat impulsades a costa d’inversions públiques i concessions a les grans empreses constructores que són l’autèntic poder econòmic espanyol, un poder -com s’ha vist a cop d’escàndols- parasitari de l’estat.
  6. Aquest model, per afegitó, ha fet que a partir dels anys vuitanta del segle passat a Espanya, i molt singularment a les Balears, s’instauràs un model de “ciutat difusa”, dispersa pel territori, destructora de l’espai rural, impulsora de l’especulació urbanística i el “pelotazo” i malbaratadora de recursos. En el cas de Mallorca i de les Balears, ni el Consell ni el Govern no han fet res per protegir els espais rurals de la urbanització dispersa i els usos abusius, ans al contrari: els han afavorit descaradament desprotegint el sòl rústic i permetent-hi la construccióde milers de residències, sufragant autopistes i carreteres i impulsant la instal·lació d’activitat no agràries de tota mena a la ruralia (la darrera, el boom de parcs solars sobre conradissos i garrigues de gran valor agroecològic).
  7. Ara se comprova que aquest model de ciutat, i les infrastructures que la fan possible (autovies, autopistes etc.), no només són insostenibles ambientalment sinó que són econòmicament inviables. L’Estat, incapaç de mantenir la teranyina d’asfalt i formigó que ha creat, se retirarà progressivament en favor de “concessionàries” que, a la manera de nous senyors feudals, cobraran “peatges” i altres “exaccions” per obtenir nous beneficis del “manteniment” d’unes infrastructures costosíssimes i inviables.
  8. Amb l’anunci del govern espanyol de la proposta de cobrament d’un peatge per l’ús de les autopistes se comprova que el cost de construcció només és una part del cost d’una via ràpida de gran capacitat. Després de la construcció, que pagam amb els imposts de tots, ve la despesa de manteniment; i aquesta és inassumible.
  9. L’única alternativa viable al cul-de-sac financer a què quatre dècades de malbaratament de recursos ens ha abocat  era donar un fort impuls al transport públic i col·lectiu, però el triumvirat de PSOE-PODEM-MÉS al Consell i al Govern de les Illes Balears ha insistit i insisteix encara avui a demanar un nou conveni de carreteres i a reclamar fantasmagòrics “deutes” a Madrid  per estendre encara  més l’asfalt. Mentrestant, s’han negat a impulsar el conveni de mobilitat sostenible que en diverses ocasions hem reclamat en solitari davant les burles del pacte asfaltador de Mallorca. 
  10. Al llarg de les primeres dues dècades d’aquest segle (1999- 2023) hi haurà hagut quatre legislatures de govern progressista (setze anys), i només dues de “conservadores” (vuit anys). Per tant, al llarg d’un quart de segle haurem tengut el doble de temps de “pactes de progrés” que de governs del Partit Popular. Doncs bé. Des de 2003 no s’ha recuperat ni un sol metre de via de ferrocarril ( a excepció del metro de la universitat) mentre es multiplicaven les autopistes i carreteres desdoblades que ara es revelen impossibles de mantenir.

Fetes aquestes consideracions cal establir que:

  • Algú ha de pagar el manteniment de les autopistes. I sembla més just que el pagui qui les usa que no qui no les fa servir. En cas contrari, entre tots pagam l’inassumible manteniment d’aquests ingents monstres d’asfalt i formigó (ho repetim: els més grans del món en proporció a la superfície i els habitants del país), tent si els fem servir com si no. En cas de no voler assumir aquest fet evident (algú ha de pagar les autopistes), caldria procedir al seu desmantellament, reforestació o reconversió.
  • El fet de  construir i mantenir una xarxa d’autopistes tan sobredimensionada (recordem-ho: la més gran del món de llarg en proporció) té un cost d’oportunitat enorme. Tot el diner que es destina a l’asfalt no va a cobrir altres necessitats, força més urgents que córrer a 120 per hora.
  • Recordem que fa anys que el Consell va desmantellant els serveis i les brigades de manteniment (els antics caminers) que heretà de la diputació provincial i desvia aquesta tasca a empreses privades. Una externalització de calaix que no lleva costos a la institució però reparteix beneficis entre el capital asfaltador.
  • Són molts els mallorquins que, per la manca d’inversió pública en transport col·lectiu es veuen forçats a agafar necessàriament una autopista que no té ni tan sols l’alternativa d’una carretera convencional. Entre Palma i Manacor, entre Llucmajor i s’Arenal o entre Campos i Llucmajor els usuaris no tenen alternativa a l’autopista, l’autovia o la carretera desdoblada que els han imposat des del poder i que, ara o en el futur, hauran de pagar obligatòriament per poder moure’s. La injustícia tràgica de veure’s atrapats per unes construccions desmesurades i sense alternativa comença a fer-se evident.
  • L’extensió de les autopistes ha fet possible convertir Mallorca en un suburbi de Palma. Ara se comprova que el model urbanístic de l’illa és inassumible. I no només ambientalment: és inassumible econòmicament. Ha arribat el moment de reduir, de desinvertir i de decréixer. I cal ser conscients de dos fets: aquest procés serà inevitable i serà dolorós.
  • Cal ser conscients que en el futur immediat hi haurà menys mobilitat: ja no hi haurà pus mai més cotxes per a tothom. Les xifres al respecte són ben clares. Tot i l’esforç ingent de finançament públic del sector automobilístic (plans Renove, construcció d’autovies i aparcaments, etc.), el zènit de matriculacions de vehicles nous a les Illes Balears va tenir lloc en un any tan llunyà com el 2001 (Font: DGT). El zènit de la civilització del cotxe ha quedat enrere i el peak de vendes de cotxes ja forma part del passat tant a Espanya com a Europa i als països de l’OCDE. El cotxe ja és el passat, no té cap sentit abocar-hi més recursos ni sacrificar-li més espai.
  • El peak oil (això és, el punt màxim de la campana d’extracció de petroli abans de l’inici de la decadència i l’exhauriment pràctic d’aquest combustible) també ja ha quedat enrere. Segons la petroliera BP va ser fa dos anys: el món mai no tornarà a consumir tant de petroli com el 2019.
  • La decadència imparable de l’automòbil privat es fa evident en fets com l’anunci del govern conservador del Regne Unit que es prohibirà la fabricació d’automòbils de gasolina o gas-oil a partir de 2030. Cal ser conscients que això significa la progressiva desaparició del cotxe com a vehicle hegemònic i massiu: per raons de l’escassetat dels materials que requereixen, mai no es podran fabricar prou cotxes elèctrics per substituir els de combustió.
  • Això significa que no podrem continuar visquent com en els darrers trenta anys, a cavall de l’autopista, entre la residència a la part forana i el treball a la ciutat. 
  • El peatge, per tant, encarirà la mobilitat i el transport, i això significarà també que el transportista repercutirà el cost de l’asfalt en el preu de les cireres. El peatge posarà de manifest que el tren no era tan car: el que ha passat fins ara és que l’automòbil, i les infraestructures que el fan possible, estaven molt subvencionats.
  • No cal dir que el procés de retorn a una societat amb menys mobilitat serà dolorós i no estarà mancat de tensions. Ho faran més difícil la general desinformació, els mites sobre les solucions tecno-màgiques i la covardia dels partits polítics i els governs a l’hora d’encarar la realitat i dir la veritat a la ciutadania.En aquest context de desinformació, demagògia, creixent desigualtat i repartiment gens equitatiu dels costos de la caiguda, les opcions feixistes o populistes, alimentades pels mites de la societat de consum, tendran la seva gran oportunitat.
  • Per això, cal considerar que la pèrdua de mobilitat pot (podria) no ser tan perjudicial per a les classes populars si la societat assumís clarament que cal relocalitzar residències, activitats i serveis i impulsar decididament el transport públic i col·lectiu.
  •  Però en un context, inevitable, de recursos econòmics minvants qualsevol nova inversió (en línies de ferrocarril o en millora de les d’autocar) serà extraordinàriament difícil. Invertir en el que realment necessitam significarà necessàriament desinvertir en carreteres i aparcaments;  no malbaratar en electrolineres per a rics amb els doblers del poble; estalviar-nos fantasies hidrogenades i, possiblement, clausurar,  tancar i desballestar literalment autopistes, desdoblaments i pistes d’aeroclub i d’aeroport.Un govern autènticament conscient del futur immediat es plantejaria propostes com la que segueix: clausurar les autopistes, destinar-ne dos terços de la superfície a parcs solars i, sobre l’altre terç (si encara ho podem pagar) posar-hi una línia de tren o d’autocars. Els automòbils particulars podran circular sobre les vies de servei que, a 80 km per hora i amb els cotxes que encara circularan, quedaran sobredimensionades.

Un apunt final d’alerta als “ecologistes”. Alerta a dir “qui contamina paga”! És un mal argument per a un treballador autònom de la part forana o de la  perifèria periurbana que necessita la furgoneta per guanyar-se el pa avui. Impostos indiscriminats sobre el combustible, o peatges que no considerin principis d’equitat, poden donar ales a l’extrema dreta. A França, país de tradicions revolucionàries, potser el transportista de la perifèria de províncies s’uniria als Gilets jaunes. Aquí, de moment, seria probable que s’unís a les files d’una dreta extrema i una extrema dreta cada vegada més desacomplexades i obertament negacionistes. Davant això, expressions buides del marketing progressista com “transició digital i ecològica” es manifestaran cada dia més impotents i més contraproduents alhora. Ser revolucionari és dir la veritat. I viceversa.

Plataforma antiautopista. Nota de premsa.                  7 maig de 2021

Comparteix:
Obra Autopista Llucmajor-Campos

COMUNICAT EN RESPOSTA A L’ANUNCI DEL CONSELL DE TORNAR A NEGOCIAR, UNA VEGADA MÉS, EL CONVENI DE CARRETERES.

El Consell de Mallorca anuncia una vegada més que negociarà amb el Govern Espanyol, concretament amb el Ministerio de Transportes Movilidad y Agenda Urbana, els 230 milions d’euros pendents del Conveni de Carreteres que conclou el 2022.

Quants d’anys i legislatures fa que el Consell de Mallorca, sigui del color que sigui, reclama renegociar el conveni de carreteres?

Davant aquest anunci la Plataforma Antiautopista demana al Govern del Consell de Mallorca que reclami destinar els 230M€ a un conveni completament diferent, un conveni per fomentar el transport públic a l’illa, especialment el transport ferroviari. Necessitem més tren, més transport públic i menys carreteres.

  • 1. El Govern del Consell de Mallorca finalment ens ha donat la raó, quan hem denunciat de forma reiterada que des del 2012 no han rebut ni un euro del Govern Espanyol per pagar les ampliacions de carreteres, autopistes, enllaços i grans rotondes que s’han fet i es segueixen executant. Reconeix que només pot justificar uns 200 milions d’euros dels 430 milions que havia de rebre. Ja el 2012 havien rebut aquesta quantitat, exactament 194 milions d’euros, i el Ministeri no ha enviat ni un euro més, davant la manca de justificació econòmica. Per tant, s’estan pagant les carreteres amb altres partides del pressupost del Consell. Davant la situació d’emergència social i climàtica, no ens podem permetre seguir executant grans obres viàries que no resolen el problema de la mobilitat a Mallorca, basat quasi exclusivament amb l’ús del cotxe privat i amb un transport públic col·lectiu dels més baixos de tot l’Estat Espanyol, utilitzant una de les quantitats més elevades de diners dels pressupostos del Consell de Mallorca en pagar ampliacions i més carreteres, quan tenim necessitats socials i ambientals de primer ordre per la ciutadania illenca, que es queden al calaix de pendents per falta de diners.
  • 2. Ara és un bon moment per reclamar al Govern Espanyol una reorientació d’aquest Conveni obsolet i demanar-ne un per fomentar el transport públic a Mallorca, especialment el transport ferroviari, que pot ser electrificat, per a poder retornar a l’illa una xarxa ferroviària que cohesioni el territori i permeti un transport públic i col·lectiu més eficient, menys contaminant i per a tothom. I sospitem que el que es vol negociar sota l’enunciat de “millores a la xarxa secundària” poden ser, un altre cop, obres de gran impacte ambiental, quan ara és l’ocasió de potenciar l’alternativa a l’ús i abús del cotxe privat apostant clarament pel transport públic amb tren, autobús i bicicleta.
  • 3. Considerem que ja ha arribat l’hora de què el Consell de Mallorca derogui el Pla de Carreteres de Mallorca signat el 2009, però hereu del Pla de carreteres aprovat pel Govern Balear el 1998 (fa més de 20 anys), que ha suposat omplir d’autopistes i carreteres la nostra illa, ja que tenim el nombre de km de carreteres per superfície més alta de totes les comunitats autònomes (CCAA) espanyoles i superem amb escreix els Km de vies ràpides en relació a la resta de països de la Unió Europea. No necessitem més carreteres ni més cotxes a un territori limitat que arriba a la saturació automobilística la major part de l’any, que per cert és una de les primeres preocupacions de la ciutadania de les illes. Necessitem més transport públic diversificat, més econòmic, amb majors freqüències, tot facilitant l’ús combinat de medis de transport (tren, autobusos i bicicletes) que respongui a les necessitats reals de la ciutadania.
  • 4. És també un bon moment perquè el Govern de les Illes Balears transfereixi les competències de transport al Consell de Mallorca, tal com està explicitat a l’Estatut d’Autonomia i tal com tenen ja transferides la resta d’illes. D’aquesta manera el Consell de Mallorca podrà dur a terme el Pla de Transport de Mallorca segons s’emana del Pla Director Sectorial de Mobilitat aprovat fa dos anys en el Parlament de les Illes Balears. No té cap sentit que Mallorca no tingui un Pla de Transport i sols tingui un Pla de Carreteres, la única illa que sols executa i gestiona carreteres deslligades de la resta d’actuacions en mobilitat i transport. Això també és símptoma de polítiques obsoletes i no ens podem permetre, en un moment d’emergència climàtica i social, continuar amb polítiques de fa 30 anys.

Urgeix un canvi imprescindible en les polítiques de mobilitat per part del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. Ara és l’hora d’exigir al Govern Espanyol que es situï en el moment actual apostant per un transport públic suficient, sostenible i eficient per a tothom.

Plataforma Antiautopista Llucmajor-Campos, a 5 d’abril de 2021

Comparteix:
Margalida Rosselló agraint la participació als assistents

ENTITATS, VEÏNATS I POETES CONTRA L’AUTOPISTA

Commemoren el dia internacional dels boscos i mundial de la poesia.
Demanen l’aturada de les grans obres i un pla de reforestació.

Més de trenta entitats s’han sumat a la crida feta per la Plataforma
Antiautopista en commemoració del día internacional dels boscos i el dia
mundial de la poesia
.

L’acte ha tingut lloc en el lateral del nus i enllaç de la macrorotonda que s’ha
aixecat en el pinaret d’en Puigcerver, just damunt ​ l’antic traçat del tren de
LLucmajor a Campos. ​ Un espai de bosc d’altíssim interès ecològic i que ha estat
irreversiblement desfigurat per una obra manifestament innecessària. “Un
enllaç faraònic i caríssim que impacte en una zona forestal natural i que no du
enlloc”, ha dit Margalida Rosselló, portaveu dels antiautopista.

L’acte ha consistit en una sembra simbòlica de 21 alzines (cedides per Maties
Colom), que seran definitivament sembrades en indrets segurs de l’illa, i una
lectura de poemes
a càrrec de vuit poetes adherits a l’acte.

Els poetes assistents han estat Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), Miquel
Cardell (Llucmajor, 1958) Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963), Maria Antònia
Monserrat (Campos), Pere Perelló Nomdedéu (Palma, 1974) i Joan Perelló
Ginard (Campos 1953).

També s’hi ha adherit Miquel Bezares (Llucmajor, 1968), Joan Pomar Mir
(Campos, 1955) que ha enviat el poema “Els grums de terra malvenuda”, llegit
per Teresa Monserrat, i Miquel Àngel Adrover (Campos, 1994) que ha tramès el
poema “Maquinària” llegit per Antònia Font (Llucmajor, 1974).

S’hi han sumat trenta-sis entitats: Amics de la Terra, Amics del ferrocarril,
Anticapitalistes, Attac Mallorca, Benamics, Biciutat, Confederació General del
Treball (CGT), Ciutat per a qui l’habita, Colectivo Palma Verde, CRIDA, CUP,
Dones en Dansa (Alaró), Fridays x Future, Grup Ornitològic Balear (GOB),
Greenpeace, Gremi de margers, Jubilats per Mallorca, Massa crítica, Moviment
Feminista de Mallorca, Músics per la llibertat, Nova Energia Mobilitat,
Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport, Plataforma per un pulmó verd a Son
Bonet, Recuperem Marivent, Reviure Tofla, S ́Altra Senalla, Salvem sa marina
de Llucmajor, Salvem Portocolom, Terraferida, Plataforma Volem Tren a
Llevant, Plataforma Fem Tornar el tren a Santanyí, Usuaris del tren, Varietats
locals, Via Verda Alaró-Estació de tren, Vianants en lluita i Xarxa Municipalista
de Mallorca.

També hi han assistit, a títol personal, veïnats i activistes culturals de Campos i
Llucmajor.

El manifest, llegit per Margalida Rosselló, portaveu de la Plataforma, reclama
un pla de reforestació de 52 hectàrees equivalents a les devastades per
l’autopista, amb capacitat per acollir 12.000 arbres i fixar 27.000 tones de CO2
anuals; un canvi radical en les polítiques de mobilitat, l’aturada de les grans
obres viàries i una aposta pel transport públic i, en resum, un seguit de
mesures de contenció territorial que donin sentit a les declaracions
d’emergència climàtica fetes pel Govern de les Illes Balears i el Consell de
Mallorca. Mesures que, a parer dels organitzadors, són “buides de contingut
mentre es mantengui el model territorial de creixement que ve impulsat per
obres com aquesta autopista”.

Les persones assistents han aixecat unes banderoles amb imatges d’arbres,
obra de l’escultor Ferran Aguiló, resident a Campos i present a l’acte.
El nombre d’assistents s’havia limitat per causa de la covid a un representant
per entitat adherida i els presents han mantingut en tot moment les normes de
seguretat, distància de dos metres i mascareta.


Llucmajor-Campos, 21 de març de 2021
Plataforma Antiautopista

Comparteix:

Negligència o alguna cosa més?

Com paga el Consell de Mallorca les carreteres que està fent?

Fa només quinze dies demanaven qui pagarà el forat de les autopistes a Mallorca, i aquests dies ens trobem a la premsa amb la contestació del Consell de Mallorca, posant sobre la taula la necessitat de fer més carreteres, perquè ens arribin els diners del conveni de carreteres que no arriben des del 2012, precisament perquè el Consell no ha estat capaç de justificar, amb més de deu anys, uns diners que van arribar per fer carreteres abans del desembre de 2011. Dels 194 milions d’euros que van arribar entre el 2007 i el 2011, només se n’havien justificat 36,2 el 2011 (152,6 a 31 de desembre de 2018). I per aquest motiu el Ministeri, des del 2012, no ha enviat, ni enviarà un euro més del conveni de carreteres fins que no es justifiqui el que ja es va donar fa més de 9 anys. La brillant solució del Consell per resoldre el problema ha sigut fer més carreteres per justificar les que no s’han fet amb els diners que van arribar fa més de nou anys, diners que ja no tenim. Si no fos tan patètic i trist, podríem riure amb aquesta espècie de gag digne dels germans Marx.

A veure si en podem treure l’entrellat. Què significa tot això?

El 28 de setembre de 2007 es va subscriure un conveni entre el Ministeri de Foment (MF) i el Consell de Mallorca en matèria de carreteres, pel qual el Ministeri aportaria 431 milions per fer carreteres en deu anys. Cal recordar que inicialment el conveni era de 10 anys: del 2007 al 2017, és a dir, feien comptes fer carreteres a una illa com Mallorca per valor de 431 milions en deu anys! 

Al cap de dos anys, ja van veure que això no rutllava i amb dates 14 de maig de 2009 i 5 d’octubre de 2011, es van subscriure les addendes I i II per modificar el conveni esmentat a causa de les dificultats del Consell per justificar els diners que ja s’havien donat. Segons la mateixa Comissió Bilateral Mixta de Programació, Seguiment i Control del conveni, dels 194 milions aportats pel Ministeri, només se n’havien justificat 36, en 5 anys. 

El Ministeri d’Economia i Hisenda (MEH) es va negar a signar el certificat de transferència el 2012 (i fins ara). Les consignacions pressupostàries dels exercicis 2012, 2013 i 2014 no van ser les previstes en l’addenda II, la qual cosa va motivar una tercera addenda, el desembre de 2014 (Resolució de 13 d’abril de 2015). Aquí es reprogramava i s’introduïen modificacions, entre d’altres s’hi afegia el desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos.

Aquesta nova addenda posa textualment:

“En ningún caso se librará la anualidad del 2015 sin haberse realizado la justificación de los gastos correspondientes a las anualidades libradas hasta 2011. Si hubiera causas que imposibilitaran dicha justificación, la Comisión Bilateral Mixta de Programación, Seguimiento y Control podrá proponer una reprogramación de las anualidades pendientes del convenio que permita solventar los desfases, para lo cual será necesaria la tramitación de la correspondiente Adenda de modificación a suscribir por ambas partes”. 

No tenim notícia de cap nova addenda, almenys no ha sortit publicada al BOE, que és on es publiquen.

Dels 13 anys que el Conveni de Carreteres està vigent (des del 2007; i en resten 2, fins al 2022, que acaba), sols s’han rebut les anualitats dels primers 5 anys (194 milions d’euros de 431). I nosaltres ens demanam on són tots els diners rebuts no justificats? On van anar a parar els 158 milions rebuts abans del 2011 que no es van poder justificar?

Ni en aquests 13 anys s’han aconseguit justificar obres pels diners rebuts durant els primers 5 anys. Segons les informacions del mateix Consell, acabat el 2018, encara restaven per justificar 41,4 milions d’euros, el 21,47% del que havia aportat el Ministeri fins al 2011. I així estam, des del 2012 no arriba ni un euro del conveni de carreteres

No s’han rebut més anualitats del Ministeri de Foment perquè el Ministeri d’Economia i Hisenda s’ha negat a fer efectives les anualitats mentre el Consell no hagi justificat tots els diners rebuts abans del 2011. El que implica que en realitat s’estan pagant totes les carreteres que s’estan fent des del 2012, amb diners d’altres partides.

És a dir, no estan arribant els diners del conveni i per aquest motiu aquest ritme frenètic d’aquests darrers anys, per justificar els milions que encara falten, amb l’esperança que faran miracles i ho podran justificar tot, i el Ministeri tornarà a obrir l’aixeta, però el més probable és que aquests diners no arribin mai, veient el ritme de justificació del Consell.

Com s’evidencia, les reiterades afirmacions del Consell de Mallorca en el sentit que aquestes partides pressupostàries estan assegurades no es corresponen amb la realitat. La Plataforma va denunciar i denuncia des de fa molt temps aquesta circumstància, que s’ha negat de forma repetida mitjançant mentides, falta de transparència i ocultació de dades. 

I la pregunta és, com s’estan pagant i es pagaran les noves carreteres que s’estan fent si no arriben els diners del Ministeri de Foment?

Aquest és el problema. S’han de pagar amb partides destinades a altres àmbits i com sempre el que faran serà no executar els diners pressupostats  a altres àrees, per a poder transferir aquests diners  a carreteres. I recordem que el Consell té competències bàsicament en temes socials.

Si el Consell de Mallorca  no tenia diners per carreteres des del 2012 perquè  va continuar fent carreteres i no va aplicar el principi de prevenció i precaució  econòmica? Per què no van denunciar un conveni sobredimensionat? Per què es nega a renegociar-lo ajustant-se a les seves possibilitats i aprofitant per dur a terme el proclamat canvi de model de mobilitat? 

Una Administració que menysprea les necessitats reals de la gent dedicant una gran quantitat de recursos a fer infraestructures innecessàries (recordem les mentides que han servit per justificar l’autopista), oblidant les necessitats socials reals i servint interessos inconfessables, demostra molta irresponsabilitat política amb els diners públics, i fins i tot podria significar que hi ha hagut negligència. 

Els partits polítics del Consell, tots sense exclusió, tenen l’excusa perfecta per continuar amb una política de mobilitat fonamentada en fer més  carreteres, autopistes, enllaços, etc. i són responsables de la destrucció  de Mallorca i d’un continuisme en la mobilitat que ens du a la ruïna econòmica i ecològica de l’illa.

Nosaltres demanem als representants actuals del Consell de Mallorca com és que no han modificat encara el Pla de Carreteres, un pla obsolet i carregat d’infraestructures viàries?

Com és que no han denunciat o renegociat el conveni de carreteres per fer un Conveni de Mobilitat sostenible i adequat al temps actual?

Com és que han deixat morir i no han ressuscitat el Conveni Ferroviari amb l’Estat? 

Com és que no s’han refós les competències de mobilitat en el Consell per fer una política de mobilitat i no de carreteres?

Això és fer política,  senyores i senyors del Consell, la resta és continuar amb una irresponsabilitat gravíssima que no ens podem permetre.

Per tant, denunciam el sobredimensionament del Conveni de Carreteres actual, demanant la seva liquidació.  S’hauria d’aprofitar, si encara hi som a temps, per canviar el model de mobilitat de veritat, destinar els diners compromesos amb el MF a altres modalitats de transport, preferentment a l’ampliació de la xarxa ferroviària o a l’augment de les freqüències i línies dels busos interurbans, prioritzant el foment del transport públic. Aquests diners s’haurien de sumar al compromès pel Conveni Ferroviari. 

Demanam que compleixin amb tot el que han promès en època electoral, demostrant que la «mobilitat sostenible» és de veres un eix prioritari de l’actual legislatura i que el Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM) no és «postureig», sinó una aposta decidida pel canvi de model.

Comparteix:

Autopista de Campos: Qui taparà el forat?

La Plataforma Antiautopista vol saber a qui ha de demanar comptes pel desfasament pressupostari que ha suposat la construcció de grans infraestructures automobilístiques,
especialment l’autopista de Campos. Com vàrem denunciar fa estona, s’ha confirmat: el Conveni de carreteres està mort i no arribaran diners per aquest concepte.

Les repetides afirmacions del Consell de Mallorca en el sentit que aquestes partides pressupostàries estaven assegurades no es corresponen amb la realitat. La Plataforma va denunciar i denuncia des de fa molt temps aquesta circumstància que s’ha negat de forma repetida mitjançant mentides i ocultació de dades.


La Plataforma exigeix que es depurin responsabilitats polítiques, sobre tot quan els pressupostos d’aquesta Comunitat es troben greument compromesos per mor de l’enfonsament de l’economia que la pandèmia ha provocat. Això no ha impedit que l’Administració, mirant cap a un altre lloc i inhibint-se de la realitat, hagi seguit executant projectes mastodòntics com l’autopista de Campos, menyspreant la realitat angoixant en què es troba sumida una part molt important de la societat illenca.


Una Administració que menysprea les necessitats reals de la gent dedicant una gran quantitat de recursos a fer infraestructures innecessàries (recordem les mentides que han servit per a justificar l’autopista), oblidant les necessitats socials reals i servint interessos inconfessables, no mereix comptar amb la confiança de la ciutadania.

I per aquest motiu convocam una protesta reivindicativa demà dissabte 7 de novembre, a les 16:30h, davant la porta principal del Consell de Mallorca, carrer Palau Reial, 1.


Agrairem la vostra presència.

Comparteix:

Les noves imatges aèries de l’autopista Llucmajor-Campos mostren la falsedat de les reduccions anunciades pel Consell.

La plataforma antiautopistes denuncia la construcció d’un enllaç d’altíssim impacte que no mena enlloc.
Feim una crida als partits per demolir, reforestar i redimensionar un projecte d’altíssim impacte ambiental.

Macroenllaç de Son Gabriela

La Plataforma Antiautopistes segueix documentant amb imatges aèries el traçat de l’autopista de Llevant, en concret del tram Llucmajor-Campos (9 km). Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat, la plataforma ha obtingut centenars d’imatges del traçat. Aquestes imatges, així com les del sistema públic IDEIB, han permès comprovar com les successives reduccions de la infraestructura anunciades pel Consell de Mallorca, han estat falses: es va anunciar una reducció a 45 metres però les imatges revelen amplades de 70 m. És especialment impactant el macroenllaç de Son Gabriela, que ha desfigurat irreversiblement un dels racons més hermosos dels voltants de lacarretera: el pinaret d’en Puigcerver. Es tracta d’una zona boscosa just a la partió municipal de Llucmajor i Campos. Aquest macroenllaç:

  • Té una amplada de 280 metres.
  • Ha consumit 5 hectàrees de territori ben conservat:
  • Ha engolit la Cova d’en Verdera, una cova natural singular usada antigament com a habitatge i de gran valor antropològic.
  • Ha afectat una bassa natural protegida i l’antic traçat de la via del tren.
  • És innecessari perquè no enllaça amb cap altra carretera ni nucli de població.
  • És perillós perquè anuncia i fa possibles nous moviments immobiliaris i especulatius, farà accessible la ruralia de Campos a la urbanització i a noves carreteres.

Just abans de les obres, la Plataforma va inventariar amb imatges aèries tot el traçat. Les imatges mostraven un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, bardisses; així com com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic d’alt valor ecològic. També va documentar tot un seguit d’elements tradicionals que han estat arrasats, afectats o desplaçats: barraques, coves, basses, el valuosíssim avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safarejos, l’antiga via del tren, etc.

Les noves imatges demostren el que suposa una macroinfraestructura d’aquestes dimensions. L’enllaç de Son Gabriela, és un dels elements més desmesurats i innecessaris del projecte”. La intenció de la Plataforma és documentar amb imatges els efectes de la construcció del que no és més que un nou tram de l’autopista de Llevant, una infraestructura planificada a finals dels anys 60 i que s’executa ara.

Macroenllaç de Son Gabriela


El tram de Llucmajor a Campos és una nova etapa de la llarga història de l’autopista Palma-Manacor i el decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica obre la porta a nous “desdoblaments” i autopistes en ”reduir a només 20 dies els avantprojectes o projectes de noves carreteres, duplicacions de calçada i variants” (disposició final sisena, BOIB num. 84 de 15 de maig).


“Una dinàmica de destrucció accelerada per inversions públiques multimilionàries” L’impacte va més enllà del traçat: l’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides la urbanització encara més accelerada del territori i l’ocupació immobiliària dels municipis. Una dinàmica de destrucció en curs, accelerada i propiciada per unes inversions públiques multimilionàries en carreteres (200 milions només a Mallorca en la passada legislatura) que tenen per objectiu principal enriquir les empreses del sector de les grans construccions d’infraestructures i fer més fàcil l’expansió dels capitals immobiliaris transnacionals.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista demanda al Consell de Mallorca l’aturada definitiva de les obres de l’autopista de Llucmajor-Campos i la reconsideració radical del projecte davant la situació d’excepcionalitat actual.

La pandèmia de la COVID-19 configura un escenari absolutament diferent a aquell que va determinar a l’Administració a dur a terme el projecte de l’autopista Llucmajor-Campos, que ja era del tot qüestionable en circumstàncies normals. La construcció d’infraestructures que destrueixen l’entorn i superen la capacitat de càrrega d’un territori insular limitat no té cap sentit.


Totes les prediccions van en el sentit que es produirà una inflexió substancial en el creixement experimentat fins ara en el sector turístic i residencial i, per tant, en el volum de la circulació amb vehicle privat motoritzat per les carreteres de Mallorca, que haurien estat els elements determinants segons l’administració per a posar en marxa aquest projecte.


És clar que les prioritats han canviat i canviaran de manera substancial, i és de polítics intel·ligents -volem creure que els tenim- modificar els seus plans d’acord amb la realitat de cada moment.


La dependència absoluta del monocultiu turístic ens porta a un escenari ple d’incerteses. La funció dels polítics és, si no avançar-se a la realitat, almenys ajustar les seves actuacions a aquesta.


El que es preveu i la pròpia realitat que estem començant a viure apunta en el sentit que el monocultiu turístic és una opció completament equivocada, i per això és necessari començar a diversificar l’activitat econòmica de les nostres illes. Per això seria absurd i incomprensible que, a la vista d’aquestes noves circumstàncies, el Consell de Mallorca no reconsiderés el seu projecte de construcció d’aquesta autopista.


Així doncs, considerem que el mateix ha de modificar-se, en el sentit de paralitzar-lo, sense avançar ni un pam més en la destrossa que ja s’ha fet i que tristament quedarà com a testimoniatge d’una política cega i vassalla del monocultiu turístic.

S’hauran perdut milers d’hectàrees de terra fèrtil, enterrades sota milers de tones de residus contaminants, i això ens ha de fer recapacitar sobre qüestions com la inexistent autosuficiència alimentària de les nostres illes, tan íntimament lligada a l’abandó del sector primari en benefici d’un sector terciari que s’ha demostrat extremadament fràgil.


A tot això s’uneix l’emergència social que ja ha irromput i que no farà més que aguditzar-se a mesura que la fallida d’un sistema exclusivament centrat en el sector serveis tingui lloc, per la qual cosa les inversions hauran de reorientar-se per complet.


Per tot això, tot el que no s’hagi gastat en projectes tan inútils i innecessaris com el de l’autopista Llucmajor-Campos haurà de dedicar-se a l’emergència social que ens ve damunt. En conseqüència, resulta ineludible aturar les obres, i fins on sigui possible retrotreure-les sense cap consum més de territori, i dedicar tots aquests recursos a la preocupant situació que tenim a les portes, amb la prioritat d’atendre les necessitats dels sectors socials més desfavorits.

Comparteix:

Els Reis d’Orient fan arribar un scalextric a la presidenta Armengol

La Plataforma Antiautopista fa arribar a Francina Armengol el present reial i li sol·licita, novament, audiència. La nova pista permetrà als infants de Mallorca estalviar 35,4 segons a cada volta del circuit de 8,8 km pel mòdic preu de 33 milions d’euros. Això significarà un cost d’un milió d’euros per cada segon guanyat. “Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, és segur que passar de 90 km/h a 100 km/h millorarà la seguretat”, ironitzen els antiautopista

Avui dematí, la Plataforma Antiautopista ha presentat al Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears, el regal que els Reis d’Orient li han deixat per a la presidenta Francina Armengol.

El regal consisteix en una pista de slot, tipus scalextric, del model Ma-19 Xtreme amb un doble loop connector de 250 metres d’amplada. La pista s’estén al llarg de 8,8 km (a escala 1:32, la típica dels slot) sobre una superfície de més de mig milió de metres quadrats.

La pista inclou, a més, una mostra d’escòries autèntiques d’incineradora (una grapada dels 140 milions de tones que s’estan abocant a la base de l’autopista Campos-Llucmajor / marca: ecoàrid circular® by TIRME), un model a escala de dos dels 2.000 arbres que han estat arrabassats per les obres de construcció, un mur de mitjana de 3 metres d’amplada i una mostra autèntica d’asfalt (marca: BTM emergència-climàtica®) per a cobrir les pistes.

El joc inclou un cotxe elèctric amb bateria de liti bolivià servit directament pel govern colpista de Jeanine Áñez i una pala excavadora. 

La capsa de la pista de slot està personalitzada i inclou les imatges dels responsables polítics del pacte progressista al Govern balear (Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes) mentre ensenyen a jugar a córrer el jove titular de Mobilitat i Infraestructures del Consell, Iván Sevillano.

Les instruccions recorden que, per muntar la pista no caldrà (d’acord amb el dictamen de la Comissió de Medi Ambient de les Balears, presidida per l’ecosobiranista Antoni Alorda) cap nova avaluació d’impacte ambiental “atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient” (Acord de la CMAIB, BOIB núm. 075, de 20 de juny de 2017). Tot i això, els requeriments tècnics de la pista inclouen:

  • un enllaç connector de 250 metres d’amplada, que invadeix el pinaret den Puigcerver (vegeu instruccions de muntatge adjuntes).
  • dues vies de servei paral·leles de 5,5 metres d’amplada amb un total de 17,6 km de nova via.
  • 140.000 tones d’escòries d’incineradora.
  • 246.000 m3 de terraplens.
  • 130.000 m3 de desmunt.
  • 170.000 m3 de terra fèrtil venal.
  • 2.000 arbres per arrabassar.

La pista requereix una plataforma de muntatge a escala 1:32 de 51,7 hectàrees (més de mig milió de metres quadrats) disponible al sòl rústic agrari i forestal dels termes municipals de Llucmajor i Campos.

Les instruccions de seguretat de la jugueta recorden que permetrà passar de 90 km/h  a 100 km/h al llarg de 8,8 km. Una simple operació aritmètica conclou que la nova pista de scalextric estalviarà la impressionant xifra de 35,4 segons, al cost per unitat de 33 milions d’euros (PVP). És a dir: un milió d’euros per segon.

Pel que fa a la resta de requeriments de seguretat, les instruccions adverteixen els pares i adults que “aquesta autopista no millorarà la seguretat” sinó que possiblement l’empitjorarà ja que, per citar un exemple, en el cas de la circumval·lació de Barcelona, aplicar una limitació de velocitat a 80 k/h va permetre reduir a la meitat el nombre de morts i ferits greus en accident de trànsit. Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, el departament de carreteres del Consell, sempre savi i prescient, ha decidit augmentar la velocitat de 90km/h (80 km/h en el tram del nou loop, ara controlat per radar) a 100 km/h. Un increment de velocitat d’entre 10 i 20 km/h que, sense cap dubte, garantirà millor la seguretat de conductors i passatgers.

Les instruccions de manteniment de la pista recorden que “el manteniment bàsic inclou”: 

  • L’externalització del servei de manteniment.
  • Fortes inversions en infraestructures al llarg dels anys vinents i un nou conveni de carreteres que inclogui els 237 milions pendents d’abonar per Madrid.
  • El desdoblament futur de les pistes en direcció a Santanyí, Felanitx i la Colònia de Sant Jordi (ampliable amb un pont de Lego® fins a Cabrera).
  • La possibilitat de completar l’autopista amb un joc de construccions per donar cabuda al creixement turístic i residencial al Migjorn i el Llevant.

La garantia de la pista de slot garanteix (valga la redundància) que el trànsit es doblarà en deu anys, d’acord amb la previsió de nombrosos estudis internacionals sobre la demanda induïda.

La Plataforma recorda a la presidenta Armengol que fa un any que li va demanar audiència sense que encara no hagi obtingut resposta i s’ofereixen novament a entrevistar-se amb ella per lliurar-li en mà el regal i explicar-li amb detall les complicades instruccions de la jugueta i els seus previsibles efectes secundaris.

Comparteix:

El transport ja genera el 56% de les emissions de CO2 a les Illes Balears

En els darrers 25 anys les emissions del transport per carretera s’han duplicat. L’automòbil és el gran emissor de CO2 i els governs de progrés continuen donant prioritat a les grans infraestructures que acceleren el canvi climàtic

El transport per carretera, aeri i marítim genera el 56% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a les illes Balears. Aquestes emissions s’han duplicat en només 25 anys. Si a l’any 1990 les emissions del transport per carretera suposaven el 42% del total, a l’actualitat s’han disparat fins el 56%, passant de 1.28 milions de tones de CO2 a 2.68 milions de tones l’any 2017.

Del conjunt del transport, els cotxes són avui la primera font d’emissions, per davant de les emissions aèries (1.94 milions de tones) i fins i tot per davant del transport marítim i la resta de transports junts (2,52 milions de tones). Són dades d’una recerca feta els darrers mesos pel col·lectiu Tot Inclòs a partir de fonts oficials. La investigació mostra un increment espectacular de les emissions vinculades al transport. Així doncs, si les Illes Balears volen rebaixar les seves emissions, caldrà un gir total en les polítiques que incideixen sobre el transport: carreteres, urbanisme, turisme massiu, transport públic, etc.

El creixement de les emissions de CO2 del transport estan estretament lligades a les polítiques de construcció de més carreteres i autopistes. Els darrers anys, les institucions han gastat una quantitat enorme de recursos públics en noves infraestructures viàries. El departament de carreteres del Consell per exemple, ha destinat més de 200 milions d’euros en ampliar carreteres, construir rotondes i autopistes i afavorir l’accés rodat massiu a Sóller (16 milions d’euros). Mentrestant, en la passada legislatura no s’ha posat ni un metre de via de tren ni s’ha millorat significativament el transport públic col·lectiu per carretera, que ara mateix és insuficient o inexistent a molts de llocs.

Fa dècades que existeix evidència científica que demostra que la construcció de carreteres i de nous carrils, lluny de resoldre la congestió del tràfic, només l’agreuja. És el que s’anomena “demanda induïda”. Existeixen nombrosos estudis que demostren que les àrees metropolitanes que fan fortes inversions en l’expansió de la capacitat viària no alleugen la congestió del trànsit, al contrari. La construcció i ampliació de les vies ràpides i de gran capacitat genera un major ús del cotxe, una extensió de la urbanització i un augment de les emissions.

La declaració de l’emergència climàtica per part del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears no pot tenir un caràcter purament retòric. Si les autoritats realment creuen que ens trobam en una situació greu, cal que la declaració tengui efectes legals i normatius i que es tradueixi en accions efectives a l’altura d’aquest repte.

Per tot això, exigim novament:

  1. La paralització total de les obres de l’autopista de l’autopista Llucmajor-Campos i la seva reconducció cap a un model de carretera 2+1 com preveu el Pla director sectorial de mobilitat.
  2. L’aturada de l’abocament de 143 milions de tones d’escòria d’incineradora a l’autopista i la seva retirada.
  3. L’aplicació de les polítiques de mobilitat establertes en el Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears. Singularment, demanam que es tanquin carrils de les autopistes ja existents al transport privat individual i es reservin per al transport col·lectiu i públic; que es paralitzi la construcció de noves infraestructures viàries o d’aparcament que suposin increments de capacitat o de velocitat.
  4. Inversions urgents en el transport públic col·lectiu (bus i tren) perquè siguin una alternativa viable a l’automòbil i que, en els entorns urbans, es prioritzi decididament la mobilitat dels vianants a peu,     el transport públic col·lectiu (bus) i l’ús de vehicles lleugers (bicicletes, singularment).
  5. Prohibició de construccions residencials en sòl rústic i  moratòria a la construcció en sòls urbans no desenvolupats.
  6. L’inici d’una política econòmica de decreixement turístic i urbanístic decidit i la revitalització de les activitats productives (agricultura i indústria) que ens permetin reduir sensiblement el nostre volum actual d’importacions.

Annex. Gràfics 

Comparteix:

El Consell ha començat a abocar 140000 tones de residus sobre els aqüífers de Campos i Llucmajor

Els ecologistes denuncien que l’autopista és un abocador en línia

Les entitats GOB, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Terraferida i Salvem Portocolom donant suport a la Plataforma Antiautopista de Llucmajor-Campos, rebutgen la resposta que ha donat la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, a la denúncia formulada per totes elles el passat mes d’agost. Així mateix, lamenten el silenci vergonyós que el Consell de Mallorca -passats tres mesos- ha donat com a resposta a la denúncia que se li va adreçar per les mateixes dades, més àmplia i extensa, ja que el Consell de Mallorca és l’administració responsable de la  construcció d’aquesta autopista.

Paral·lelament aquesta setmana del Consell de Mallorca ha començat a abocar, en plena alerta per inundacions, les 140.000 tones d’escòria amb què vol construir la via de servei de l’autopista Llucmajor-Campos. Després de dos mesos de pausa el Consell reprèn els abocaments d’escòries mentre la Conselleria de Medi Ambient dóna unes explicacions que no satisfan els ecologistes.

La resposta de la Conselleria, extensa i farcida d’analítiques i consideracions legals, insisteix en demostrar que l’abocament de més de 143.000 tones d’escòries provinents dels forns d’incineració de residus sòlids de Son Reus, és innocu per a la població i l’entorn, i que s’està fent seguint procediments segurs i complint la normativa vigent.

La Plataforma i totes les Entitats que li fan costat, valorem que la Conselleria de Medi Ambient ens hagi contestat a la nostra denúncia, però seguim estant convençudes que la decisió de convertir l’autopista en abocador en línia de residus possiblement tòxics és perillosa per a la població i l’entorn natural, per les raons esgrimides des del principi. A grans trets:

  • no es garanteix que les escòries no siguin tòxiques, malgrat les magres analítiques d’alguns metalls pesants (que adesiara sobrepassen els màxims establerts en altres normatives, ja que s’ha tingut l’atreviment d’actuar sense haver-ho reglamentat prèviament, com és responsabilitat i competència del Govern) i les encara més magres de contaminants orgànics (que no s’han repetit d’ençà de 2017) (No ens consta l’existència d’analítiques de sals). Per més que es digui, no s’ha fet -ni s’està fent- un seguiment exhaustiu de la composició química d’aquests residus. Recordam que ni se coneixen els centenars de substàncies que es troben a les escòries, ni els seus potencials efectes perjudicials sobre els organismes vius si aquestes s’incorporen a les xarxes tròfiques, ni com es transformaran i es combinaran entre elles en el futur (cfr. Incineració i Salut, editat per Greenpeace). Valorem positivament l’oferiment de fer unes noves analítiques, sempre que es tinguin en compte aquestes consideracions i -tant el mostreig com les pròpies analítiques- puguin ser fiscalitzades per autoritats científiques neutrals i objectives.
  • no s’han abocat de manera segura, ni les característiques del sòl són les més adequades. La coberta asfàltica no és totalment impermeable, ni es pot garantir amb total seguretat el seu correcte manteniment -a perpetuïtat- ni que mai no seran arrossegades per cap aiguat o altra mena d’erosió. L’aqüífer i les terres de conreu estan en perill i es corre el risc que el parc des Salobrar, les salines (d’on s’extreu un producte alimentari) i el mateix medi marí, resultin greument contaminats. Recordam que l’Estat espanyol ha signat el conveni OSPAR 2020, pel qual s’obliga a no abocar, a partir d’aquest any, ni directament ni indirectament, cap tòxic al medi marí i a actuar sempre seguint els criteris de PRECAUCIÓ, SOSTENIBILITAT I CERTESA CIENTÍFICA (tots tres obviats en aquesta obra).
  • es fa una actuació irreversible. En cas de demostrar-se els perills que ara denunciem, serà impossible restituir l’estat original -net- de l’entorn en el qual ha de viure la nostra població i les futures generacions, que es veuran seriosament compromeses pel cúmul de pràctiques temeràries que avui gosem fer.  
  • denunciam finalment la falòrnia que suposa qualificar aquesta operació, la d’escampar residus tòxics al medi natural, com a “economia circular”. Si el mètode d’incinerar deixalles de tota mena ha col·lapsat per la seva inviabilitat, la solució és abandonar-lo, i no voler ocultar-ne les perilloses conseqüències tot burlant la ciutadania.

Exigim per tant, que de forma immediata s’aturi l’abocament que s’està duent a terme de les 123.000 tones d’escòries restants i que siguin vigilades amb tota cura les més de 20.000 tones que ja s’hi han abocat irresponsablement, per a què no se segueixin escampant, si no es retiren i dipositen a un abocador en condicions de seguretat, el que seria el més assenyat

Exigim alhora, que l’Administració expliqui a la ciutadania quins pretesos avantatges suposa fer servir aquest residu de la incineració, si no és poder desfer-se d’un material incòmode que comença a vessar dels seus dipòsits, i amb el qual ja no saben que fer-ne.

Demanam que d’una vegada i sense més dilacions es redacti la normativa que ha de regular la gestió dels residus destinats a la incineració (RSU), així com els que es generen a la combustió (cendres i escòries) sense perdre de vista la necessitat d’abandonar la incineració a curt termini. S’ha de desenvolupar aquesta normativa aplicant la pròpia LLei de Residus, recentment aprovada, amb criteris estrictes i restrictius, tot pensant en la seguretat de la població, les generacions futures i l’entorn, de manera que sigui impossible seguir actuant de manera tan temerària com fins ara. La incineració és una mala opció que s’ha d’abandonar quan abans millor en benefici del reciclat.

Pregam que s’iniciïn urgentment les tasques de reparació i restitució del medi, de la massa forestal i el paisatge arrasats, com predica la recentment aprovada i ja ignorada Llei de Canvi Climàtic, i que es respecti l’antic sistema de canalitzacions, engolidors i avencs de desguàs, tot patrimoni del nostre poble.

Ens manifestem un altre cop, i no ens en cansarem, contraris a la construcció de l’autopista, a les indesitjables -per insostenibles- dinàmiques i economies que es generaran, i als mètodes d’engany i ocultació emprats per l’administració -la que ens hauria de protegir- tan allunyats de la sempiterna promesa  de transparència.   

QUI ESTIMA MALLORCA I LA SEVA GENT, NO L’ENVERINA!

Comparteix: