Arxiu de la categoria: General

Negligència o alguna cosa més?

Com paga el Consell de Mallorca les carreteres que està fent?

Fa només quinze dies demanaven qui pagarà el forat de les autopistes a Mallorca, i aquests dies ens trobem a la premsa amb la contestació del Consell de Mallorca, posant sobre la taula la necessitat de fer més carreteres, perquè ens arribin els diners del conveni de carreteres que no arriben des del 2012, precisament perquè el Consell no ha estat capaç de justificar, amb més de deu anys, uns diners que van arribar per fer carreteres abans del desembre de 2011. Dels 194 milions d’euros que van arribar entre el 2007 i el 2011, només se n’havien justificat 36,2 el 2011 (152,6 a 31 de desembre de 2018). I per aquest motiu el Ministeri, des del 2012, no ha enviat, ni enviarà un euro més del conveni de carreteres fins que no es justifiqui el que ja es va donar fa més de 9 anys. La brillant solució del Consell per resoldre el problema ha sigut fer més carreteres per justificar les que no s’han fet amb els diners que van arribar fa més de nou anys, diners que ja no tenim. Si no fos tan patètic i trist, podríem riure amb aquesta espècie de gag digne dels germans Marx.

A veure si en podem treure l’entrellat. Què significa tot això?

El 28 de setembre de 2007 es va subscriure un conveni entre el Ministeri de Foment (MF) i el Consell de Mallorca en matèria de carreteres, pel qual el Ministeri aportaria 431 milions per fer carreteres en deu anys. Cal recordar que inicialment el conveni era de 10 anys: del 2007 al 2017, és a dir, feien comptes fer carreteres a una illa com Mallorca per valor de 431 milions en deu anys! 

Al cap de dos anys, ja van veure que això no rutllava i amb dates 14 de maig de 2009 i 5 d’octubre de 2011, es van subscriure les addendes I i II per modificar el conveni esmentat a causa de les dificultats del Consell per justificar els diners que ja s’havien donat. Segons la mateixa Comissió Bilateral Mixta de Programació, Seguiment i Control del conveni, dels 194 milions aportats pel Ministeri, només se n’havien justificat 36, en 5 anys. 

El Ministeri d’Economia i Hisenda (MEH) es va negar a signar el certificat de transferència el 2012 (i fins ara). Les consignacions pressupostàries dels exercicis 2012, 2013 i 2014 no van ser les previstes en l’addenda II, la qual cosa va motivar una tercera addenda, el desembre de 2014 (Resolució de 13 d’abril de 2015). Aquí es reprogramava i s’introduïen modificacions, entre d’altres s’hi afegia el desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos.

Aquesta nova addenda posa textualment:

“En ningún caso se librará la anualidad del 2015 sin haberse realizado la justificación de los gastos correspondientes a las anualidades libradas hasta 2011. Si hubiera causas que imposibilitaran dicha justificación, la Comisión Bilateral Mixta de Programación, Seguimiento y Control podrá proponer una reprogramación de las anualidades pendientes del convenio que permita solventar los desfases, para lo cual será necesaria la tramitación de la correspondiente Adenda de modificación a suscribir por ambas partes”. 

No tenim notícia de cap nova addenda, almenys no ha sortit publicada al BOE, que és on es publiquen.

Dels 13 anys que el Conveni de Carreteres està vigent (des del 2007; i en resten 2, fins al 2022, que acaba), sols s’han rebut les anualitats dels primers 5 anys (194 milions d’euros de 431). I nosaltres ens demanam on són tots els diners rebuts no justificats? On van anar a parar els 158 milions rebuts abans del 2011 que no es van poder justificar?

Ni en aquests 13 anys s’han aconseguit justificar obres pels diners rebuts durant els primers 5 anys. Segons les informacions del mateix Consell, acabat el 2018, encara restaven per justificar 41,4 milions d’euros, el 21,47% del que havia aportat el Ministeri fins al 2011. I així estam, des del 2012 no arriba ni un euro del conveni de carreteres

No s’han rebut més anualitats del Ministeri de Foment perquè el Ministeri d’Economia i Hisenda s’ha negat a fer efectives les anualitats mentre el Consell no hagi justificat tots els diners rebuts abans del 2011. El que implica que en realitat s’estan pagant totes les carreteres que s’estan fent des del 2012, amb diners d’altres partides.

És a dir, no estan arribant els diners del conveni i per aquest motiu aquest ritme frenètic d’aquests darrers anys, per justificar els milions que encara falten, amb l’esperança que faran miracles i ho podran justificar tot, i el Ministeri tornarà a obrir l’aixeta, però el més probable és que aquests diners no arribin mai, veient el ritme de justificació del Consell.

Com s’evidencia, les reiterades afirmacions del Consell de Mallorca en el sentit que aquestes partides pressupostàries estan assegurades no es corresponen amb la realitat. La Plataforma va denunciar i denuncia des de fa molt temps aquesta circumstància, que s’ha negat de forma repetida mitjançant mentides, falta de transparència i ocultació de dades. 

I la pregunta és, com s’estan pagant i es pagaran les noves carreteres que s’estan fent si no arriben els diners del Ministeri de Foment?

Aquest és el problema. S’han de pagar amb partides destinades a altres àmbits i com sempre el que faran serà no executar els diners pressupostats  a altres àrees, per a poder transferir aquests diners  a carreteres. I recordem que el Consell té competències bàsicament en temes socials.

Si el Consell de Mallorca  no tenia diners per carreteres des del 2012 perquè  va continuar fent carreteres i no va aplicar el principi de prevenció i precaució  econòmica? Per què no van denunciar un conveni sobredimensionat? Per què es nega a renegociar-lo ajustant-se a les seves possibilitats i aprofitant per dur a terme el proclamat canvi de model de mobilitat? 

Una Administració que menysprea les necessitats reals de la gent dedicant una gran quantitat de recursos a fer infraestructures innecessàries (recordem les mentides que han servit per justificar l’autopista), oblidant les necessitats socials reals i servint interessos inconfessables, demostra molta irresponsabilitat política amb els diners públics, i fins i tot podria significar que hi ha hagut negligència. 

Els partits polítics del Consell, tots sense exclusió, tenen l’excusa perfecta per continuar amb una política de mobilitat fonamentada en fer més  carreteres, autopistes, enllaços, etc. i són responsables de la destrucció  de Mallorca i d’un continuisme en la mobilitat que ens du a la ruïna econòmica i ecològica de l’illa.

Nosaltres demanem als representants actuals del Consell de Mallorca com és que no han modificat encara el Pla de Carreteres, un pla obsolet i carregat d’infraestructures viàries?

Com és que no han denunciat o renegociat el conveni de carreteres per fer un Conveni de Mobilitat sostenible i adequat al temps actual?

Com és que han deixat morir i no han ressuscitat el Conveni Ferroviari amb l’Estat? 

Com és que no s’han refós les competències de mobilitat en el Consell per fer una política de mobilitat i no de carreteres?

Això és fer política,  senyores i senyors del Consell, la resta és continuar amb una irresponsabilitat gravíssima que no ens podem permetre.

Per tant, denunciam el sobredimensionament del Conveni de Carreteres actual, demanant la seva liquidació.  S’hauria d’aprofitar, si encara hi som a temps, per canviar el model de mobilitat de veritat, destinar els diners compromesos amb el MF a altres modalitats de transport, preferentment a l’ampliació de la xarxa ferroviària o a l’augment de les freqüències i línies dels busos interurbans, prioritzant el foment del transport públic. Aquests diners s’haurien de sumar al compromès pel Conveni Ferroviari. 

Demanam que compleixin amb tot el que han promès en època electoral, demostrant que la «mobilitat sostenible» és de veres un eix prioritari de l’actual legislatura i que el Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM) no és «postureig», sinó una aposta decidida pel canvi de model.

Comparteix:

Autopista de Campos: Qui taparà el forat?

La Plataforma Antiautopista vol saber a qui ha de demanar comptes pel desfasament pressupostari que ha suposat la construcció de grans infraestructures automobilístiques,
especialment l’autopista de Campos. Com vàrem denunciar fa estona, s’ha confirmat: el Conveni de carreteres està mort i no arribaran diners per aquest concepte.

Les repetides afirmacions del Consell de Mallorca en el sentit que aquestes partides pressupostàries estaven assegurades no es corresponen amb la realitat. La Plataforma va denunciar i denuncia des de fa molt temps aquesta circumstància que s’ha negat de forma repetida mitjançant mentides i ocultació de dades.


La Plataforma exigeix que es depurin responsabilitats polítiques, sobre tot quan els pressupostos d’aquesta Comunitat es troben greument compromesos per mor de l’enfonsament de l’economia que la pandèmia ha provocat. Això no ha impedit que l’Administració, mirant cap a un altre lloc i inhibint-se de la realitat, hagi seguit executant projectes mastodòntics com l’autopista de Campos, menyspreant la realitat angoixant en què es troba sumida una part molt important de la societat illenca.


Una Administració que menysprea les necessitats reals de la gent dedicant una gran quantitat de recursos a fer infraestructures innecessàries (recordem les mentides que han servit per a justificar l’autopista), oblidant les necessitats socials reals i servint interessos inconfessables, no mereix comptar amb la confiança de la ciutadania.

I per aquest motiu convocam una protesta reivindicativa demà dissabte 7 de novembre, a les 16:30h, davant la porta principal del Consell de Mallorca, carrer Palau Reial, 1.


Agrairem la vostra presència.

Comparteix:

Les noves imatges aèries de l’autopista Llucmajor-Campos mostren la falsedat de les reduccions anunciades pel Consell.

La plataforma antiautopistes denuncia la construcció d’un enllaç d’altíssim impacte que no mena enlloc.
Feim una crida als partits per demolir, reforestar i redimensionar un projecte d’altíssim impacte ambiental.

Macroenllaç de Son Gabriela

La Plataforma Antiautopistes segueix documentant amb imatges aèries el traçat de l’autopista de Llevant, en concret del tram Llucmajor-Campos (9 km). Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat, la plataforma ha obtingut centenars d’imatges del traçat. Aquestes imatges, així com les del sistema públic IDEIB, han permès comprovar com les successives reduccions de la infraestructura anunciades pel Consell de Mallorca, han estat falses: es va anunciar una reducció a 45 metres però les imatges revelen amplades de 70 m. És especialment impactant el macroenllaç de Son Gabriela, que ha desfigurat irreversiblement un dels racons més hermosos dels voltants de lacarretera: el pinaret d’en Puigcerver. Es tracta d’una zona boscosa just a la partió municipal de Llucmajor i Campos. Aquest macroenllaç:

  • Té una amplada de 280 metres.
  • Ha consumit 5 hectàrees de territori ben conservat:
  • Ha engolit la Cova d’en Verdera, una cova natural singular usada antigament com a habitatge i de gran valor antropològic.
  • Ha afectat una bassa natural protegida i l’antic traçat de la via del tren.
  • És innecessari perquè no enllaça amb cap altra carretera ni nucli de població.
  • És perillós perquè anuncia i fa possibles nous moviments immobiliaris i especulatius, farà accessible la ruralia de Campos a la urbanització i a noves carreteres.

Just abans de les obres, la Plataforma va inventariar amb imatges aèries tot el traçat. Les imatges mostraven un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, bardisses; així com com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic d’alt valor ecològic. També va documentar tot un seguit d’elements tradicionals que han estat arrasats, afectats o desplaçats: barraques, coves, basses, el valuosíssim avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safarejos, l’antiga via del tren, etc.

Les noves imatges demostren el que suposa una macroinfraestructura d’aquestes dimensions. L’enllaç de Son Gabriela, és un dels elements més desmesurats i innecessaris del projecte”. La intenció de la Plataforma és documentar amb imatges els efectes de la construcció del que no és més que un nou tram de l’autopista de Llevant, una infraestructura planificada a finals dels anys 60 i que s’executa ara.

Macroenllaç de Son Gabriela


El tram de Llucmajor a Campos és una nova etapa de la llarga història de l’autopista Palma-Manacor i el decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica obre la porta a nous “desdoblaments” i autopistes en ”reduir a només 20 dies els avantprojectes o projectes de noves carreteres, duplicacions de calçada i variants” (disposició final sisena, BOIB num. 84 de 15 de maig).


“Una dinàmica de destrucció accelerada per inversions públiques multimilionàries” L’impacte va més enllà del traçat: l’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides la urbanització encara més accelerada del territori i l’ocupació immobiliària dels municipis. Una dinàmica de destrucció en curs, accelerada i propiciada per unes inversions públiques multimilionàries en carreteres (200 milions només a Mallorca en la passada legislatura) que tenen per objectiu principal enriquir les empreses del sector de les grans construccions d’infraestructures i fer més fàcil l’expansió dels capitals immobiliaris transnacionals.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista demanda al Consell de Mallorca l’aturada definitiva de les obres de l’autopista de Llucmajor-Campos i la reconsideració radical del projecte davant la situació d’excepcionalitat actual.

La pandèmia de la COVID-19 configura un escenari absolutament diferent a aquell que va determinar a l’Administració a dur a terme el projecte de l’autopista Llucmajor-Campos, que ja era del tot qüestionable en circumstàncies normals. La construcció d’infraestructures que destrueixen l’entorn i superen la capacitat de càrrega d’un territori insular limitat no té cap sentit.


Totes les prediccions van en el sentit que es produirà una inflexió substancial en el creixement experimentat fins ara en el sector turístic i residencial i, per tant, en el volum de la circulació amb vehicle privat motoritzat per les carreteres de Mallorca, que haurien estat els elements determinants segons l’administració per a posar en marxa aquest projecte.


És clar que les prioritats han canviat i canviaran de manera substancial, i és de polítics intel·ligents -volem creure que els tenim- modificar els seus plans d’acord amb la realitat de cada moment.


La dependència absoluta del monocultiu turístic ens porta a un escenari ple d’incerteses. La funció dels polítics és, si no avançar-se a la realitat, almenys ajustar les seves actuacions a aquesta.


El que es preveu i la pròpia realitat que estem començant a viure apunta en el sentit que el monocultiu turístic és una opció completament equivocada, i per això és necessari començar a diversificar l’activitat econòmica de les nostres illes. Per això seria absurd i incomprensible que, a la vista d’aquestes noves circumstàncies, el Consell de Mallorca no reconsiderés el seu projecte de construcció d’aquesta autopista.


Així doncs, considerem que el mateix ha de modificar-se, en el sentit de paralitzar-lo, sense avançar ni un pam més en la destrossa que ja s’ha fet i que tristament quedarà com a testimoniatge d’una política cega i vassalla del monocultiu turístic.

S’hauran perdut milers d’hectàrees de terra fèrtil, enterrades sota milers de tones de residus contaminants, i això ens ha de fer recapacitar sobre qüestions com la inexistent autosuficiència alimentària de les nostres illes, tan íntimament lligada a l’abandó del sector primari en benefici d’un sector terciari que s’ha demostrat extremadament fràgil.


A tot això s’uneix l’emergència social que ja ha irromput i que no farà més que aguditzar-se a mesura que la fallida d’un sistema exclusivament centrat en el sector serveis tingui lloc, per la qual cosa les inversions hauran de reorientar-se per complet.


Per tot això, tot el que no s’hagi gastat en projectes tan inútils i innecessaris com el de l’autopista Llucmajor-Campos haurà de dedicar-se a l’emergència social que ens ve damunt. En conseqüència, resulta ineludible aturar les obres, i fins on sigui possible retrotreure-les sense cap consum més de territori, i dedicar tots aquests recursos a la preocupant situació que tenim a les portes, amb la prioritat d’atendre les necessitats dels sectors socials més desfavorits.

Comparteix:

Els Reis d’Orient fan arribar un scalextric a la presidenta Armengol

La Plataforma Antiautopista fa arribar a Francina Armengol el present reial i li sol·licita, novament, audiència. La nova pista permetrà als infants de Mallorca estalviar 35,4 segons a cada volta del circuit de 8,8 km pel mòdic preu de 33 milions d’euros. Això significarà un cost d’un milió d’euros per cada segon guanyat. “Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, és segur que passar de 90 km/h a 100 km/h millorarà la seguretat”, ironitzen els antiautopista

Avui dematí, la Plataforma Antiautopista ha presentat al Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears, el regal que els Reis d’Orient li han deixat per a la presidenta Francina Armengol.

El regal consisteix en una pista de slot, tipus scalextric, del model Ma-19 Xtreme amb un doble loop connector de 250 metres d’amplada. La pista s’estén al llarg de 8,8 km (a escala 1:32, la típica dels slot) sobre una superfície de més de mig milió de metres quadrats.

La pista inclou, a més, una mostra d’escòries autèntiques d’incineradora (una grapada dels 140 milions de tones que s’estan abocant a la base de l’autopista Campos-Llucmajor / marca: ecoàrid circular® by TIRME), un model a escala de dos dels 2.000 arbres que han estat arrabassats per les obres de construcció, un mur de mitjana de 3 metres d’amplada i una mostra autèntica d’asfalt (marca: BTM emergència-climàtica®) per a cobrir les pistes.

El joc inclou un cotxe elèctric amb bateria de liti bolivià servit directament pel govern colpista de Jeanine Áñez i una pala excavadora. 

La capsa de la pista de slot està personalitzada i inclou les imatges dels responsables polítics del pacte progressista al Govern balear (Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes) mentre ensenyen a jugar a córrer el jove titular de Mobilitat i Infraestructures del Consell, Iván Sevillano.

Les instruccions recorden que, per muntar la pista no caldrà (d’acord amb el dictamen de la Comissió de Medi Ambient de les Balears, presidida per l’ecosobiranista Antoni Alorda) cap nova avaluació d’impacte ambiental “atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient” (Acord de la CMAIB, BOIB núm. 075, de 20 de juny de 2017). Tot i això, els requeriments tècnics de la pista inclouen:

  • un enllaç connector de 250 metres d’amplada, que invadeix el pinaret den Puigcerver (vegeu instruccions de muntatge adjuntes).
  • dues vies de servei paral·leles de 5,5 metres d’amplada amb un total de 17,6 km de nova via.
  • 140.000 tones d’escòries d’incineradora.
  • 246.000 m3 de terraplens.
  • 130.000 m3 de desmunt.
  • 170.000 m3 de terra fèrtil venal.
  • 2.000 arbres per arrabassar.

La pista requereix una plataforma de muntatge a escala 1:32 de 51,7 hectàrees (més de mig milió de metres quadrats) disponible al sòl rústic agrari i forestal dels termes municipals de Llucmajor i Campos.

Les instruccions de seguretat de la jugueta recorden que permetrà passar de 90 km/h  a 100 km/h al llarg de 8,8 km. Una simple operació aritmètica conclou que la nova pista de scalextric estalviarà la impressionant xifra de 35,4 segons, al cost per unitat de 33 milions d’euros (PVP). És a dir: un milió d’euros per segon.

Pel que fa a la resta de requeriments de seguretat, les instruccions adverteixen els pares i adults que “aquesta autopista no millorarà la seguretat” sinó que possiblement l’empitjorarà ja que, per citar un exemple, en el cas de la circumval·lació de Barcelona, aplicar una limitació de velocitat a 80 k/h va permetre reduir a la meitat el nombre de morts i ferits greus en accident de trànsit. Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, el departament de carreteres del Consell, sempre savi i prescient, ha decidit augmentar la velocitat de 90km/h (80 km/h en el tram del nou loop, ara controlat per radar) a 100 km/h. Un increment de velocitat d’entre 10 i 20 km/h que, sense cap dubte, garantirà millor la seguretat de conductors i passatgers.

Les instruccions de manteniment de la pista recorden que “el manteniment bàsic inclou”: 

  • L’externalització del servei de manteniment.
  • Fortes inversions en infraestructures al llarg dels anys vinents i un nou conveni de carreteres que inclogui els 237 milions pendents d’abonar per Madrid.
  • El desdoblament futur de les pistes en direcció a Santanyí, Felanitx i la Colònia de Sant Jordi (ampliable amb un pont de Lego® fins a Cabrera).
  • La possibilitat de completar l’autopista amb un joc de construccions per donar cabuda al creixement turístic i residencial al Migjorn i el Llevant.

La garantia de la pista de slot garanteix (valga la redundància) que el trànsit es doblarà en deu anys, d’acord amb la previsió de nombrosos estudis internacionals sobre la demanda induïda.

La Plataforma recorda a la presidenta Armengol que fa un any que li va demanar audiència sense que encara no hagi obtingut resposta i s’ofereixen novament a entrevistar-se amb ella per lliurar-li en mà el regal i explicar-li amb detall les complicades instruccions de la jugueta i els seus previsibles efectes secundaris.

Comparteix:

El transport ja genera el 56% de les emissions de CO2 a les Illes Balears

En els darrers 25 anys les emissions del transport per carretera s’han duplicat. L’automòbil és el gran emissor de CO2 i els governs de progrés continuen donant prioritat a les grans infraestructures que acceleren el canvi climàtic

El transport per carretera, aeri i marítim genera el 56% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a les illes Balears. Aquestes emissions s’han duplicat en només 25 anys. Si a l’any 1990 les emissions del transport per carretera suposaven el 42% del total, a l’actualitat s’han disparat fins el 56%, passant de 1.28 milions de tones de CO2 a 2.68 milions de tones l’any 2017.

Del conjunt del transport, els cotxes són avui la primera font d’emissions, per davant de les emissions aèries (1.94 milions de tones) i fins i tot per davant del transport marítim i la resta de transports junts (2,52 milions de tones). Són dades d’una recerca feta els darrers mesos pel col·lectiu Tot Inclòs a partir de fonts oficials. La investigació mostra un increment espectacular de les emissions vinculades al transport. Així doncs, si les Illes Balears volen rebaixar les seves emissions, caldrà un gir total en les polítiques que incideixen sobre el transport: carreteres, urbanisme, turisme massiu, transport públic, etc.

El creixement de les emissions de CO2 del transport estan estretament lligades a les polítiques de construcció de més carreteres i autopistes. Els darrers anys, les institucions han gastat una quantitat enorme de recursos públics en noves infraestructures viàries. El departament de carreteres del Consell per exemple, ha destinat més de 200 milions d’euros en ampliar carreteres, construir rotondes i autopistes i afavorir l’accés rodat massiu a Sóller (16 milions d’euros). Mentrestant, en la passada legislatura no s’ha posat ni un metre de via de tren ni s’ha millorat significativament el transport públic col·lectiu per carretera, que ara mateix és insuficient o inexistent a molts de llocs.

Fa dècades que existeix evidència científica que demostra que la construcció de carreteres i de nous carrils, lluny de resoldre la congestió del tràfic, només l’agreuja. És el que s’anomena “demanda induïda”. Existeixen nombrosos estudis que demostren que les àrees metropolitanes que fan fortes inversions en l’expansió de la capacitat viària no alleugen la congestió del trànsit, al contrari. La construcció i ampliació de les vies ràpides i de gran capacitat genera un major ús del cotxe, una extensió de la urbanització i un augment de les emissions.

La declaració de l’emergència climàtica per part del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears no pot tenir un caràcter purament retòric. Si les autoritats realment creuen que ens trobam en una situació greu, cal que la declaració tengui efectes legals i normatius i que es tradueixi en accions efectives a l’altura d’aquest repte.

Per tot això, exigim novament:

  1. La paralització total de les obres de l’autopista de l’autopista Llucmajor-Campos i la seva reconducció cap a un model de carretera 2+1 com preveu el Pla director sectorial de mobilitat.
  2. L’aturada de l’abocament de 143 milions de tones d’escòria d’incineradora a l’autopista i la seva retirada.
  3. L’aplicació de les polítiques de mobilitat establertes en el Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears. Singularment, demanam que es tanquin carrils de les autopistes ja existents al transport privat individual i es reservin per al transport col·lectiu i públic; que es paralitzi la construcció de noves infraestructures viàries o d’aparcament que suposin increments de capacitat o de velocitat.
  4. Inversions urgents en el transport públic col·lectiu (bus i tren) perquè siguin una alternativa viable a l’automòbil i que, en els entorns urbans, es prioritzi decididament la mobilitat dels vianants a peu,     el transport públic col·lectiu (bus) i l’ús de vehicles lleugers (bicicletes, singularment).
  5. Prohibició de construccions residencials en sòl rústic i  moratòria a la construcció en sòls urbans no desenvolupats.
  6. L’inici d’una política econòmica de decreixement turístic i urbanístic decidit i la revitalització de les activitats productives (agricultura i indústria) que ens permetin reduir sensiblement el nostre volum actual d’importacions.

Annex. Gràfics 

Comparteix:

El Consell ha començat a abocar 140000 tones de residus sobre els aqüífers de Campos i Llucmajor

Els ecologistes denuncien que l’autopista és un abocador en línia

Les entitats GOB, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Terraferida i Salvem Portocolom donant suport a la Plataforma Antiautopista de Llucmajor-Campos, rebutgen la resposta que ha donat la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, a la denúncia formulada per totes elles el passat mes d’agost. Així mateix, lamenten el silenci vergonyós que el Consell de Mallorca -passats tres mesos- ha donat com a resposta a la denúncia que se li va adreçar per les mateixes dades, més àmplia i extensa, ja que el Consell de Mallorca és l’administració responsable de la  construcció d’aquesta autopista.

Paral·lelament aquesta setmana del Consell de Mallorca ha començat a abocar, en plena alerta per inundacions, les 140.000 tones d’escòria amb què vol construir la via de servei de l’autopista Llucmajor-Campos. Després de dos mesos de pausa el Consell reprèn els abocaments d’escòries mentre la Conselleria de Medi Ambient dóna unes explicacions que no satisfan els ecologistes.

La resposta de la Conselleria, extensa i farcida d’analítiques i consideracions legals, insisteix en demostrar que l’abocament de més de 143.000 tones d’escòries provinents dels forns d’incineració de residus sòlids de Son Reus, és innocu per a la població i l’entorn, i que s’està fent seguint procediments segurs i complint la normativa vigent.

La Plataforma i totes les Entitats que li fan costat, valorem que la Conselleria de Medi Ambient ens hagi contestat a la nostra denúncia, però seguim estant convençudes que la decisió de convertir l’autopista en abocador en línia de residus possiblement tòxics és perillosa per a la població i l’entorn natural, per les raons esgrimides des del principi. A grans trets:

  • no es garanteix que les escòries no siguin tòxiques, malgrat les magres analítiques d’alguns metalls pesants (que adesiara sobrepassen els màxims establerts en altres normatives, ja que s’ha tingut l’atreviment d’actuar sense haver-ho reglamentat prèviament, com és responsabilitat i competència del Govern) i les encara més magres de contaminants orgànics (que no s’han repetit d’ençà de 2017) (No ens consta l’existència d’analítiques de sals). Per més que es digui, no s’ha fet -ni s’està fent- un seguiment exhaustiu de la composició química d’aquests residus. Recordam que ni se coneixen els centenars de substàncies que es troben a les escòries, ni els seus potencials efectes perjudicials sobre els organismes vius si aquestes s’incorporen a les xarxes tròfiques, ni com es transformaran i es combinaran entre elles en el futur (cfr. Incineració i Salut, editat per Greenpeace). Valorem positivament l’oferiment de fer unes noves analítiques, sempre que es tinguin en compte aquestes consideracions i -tant el mostreig com les pròpies analítiques- puguin ser fiscalitzades per autoritats científiques neutrals i objectives.
  • no s’han abocat de manera segura, ni les característiques del sòl són les més adequades. La coberta asfàltica no és totalment impermeable, ni es pot garantir amb total seguretat el seu correcte manteniment -a perpetuïtat- ni que mai no seran arrossegades per cap aiguat o altra mena d’erosió. L’aqüífer i les terres de conreu estan en perill i es corre el risc que el parc des Salobrar, les salines (d’on s’extreu un producte alimentari) i el mateix medi marí, resultin greument contaminats. Recordam que l’Estat espanyol ha signat el conveni OSPAR 2020, pel qual s’obliga a no abocar, a partir d’aquest any, ni directament ni indirectament, cap tòxic al medi marí i a actuar sempre seguint els criteris de PRECAUCIÓ, SOSTENIBILITAT I CERTESA CIENTÍFICA (tots tres obviats en aquesta obra).
  • es fa una actuació irreversible. En cas de demostrar-se els perills que ara denunciem, serà impossible restituir l’estat original -net- de l’entorn en el qual ha de viure la nostra població i les futures generacions, que es veuran seriosament compromeses pel cúmul de pràctiques temeràries que avui gosem fer.  
  • denunciam finalment la falòrnia que suposa qualificar aquesta operació, la d’escampar residus tòxics al medi natural, com a “economia circular”. Si el mètode d’incinerar deixalles de tota mena ha col·lapsat per la seva inviabilitat, la solució és abandonar-lo, i no voler ocultar-ne les perilloses conseqüències tot burlant la ciutadania.

Exigim per tant, que de forma immediata s’aturi l’abocament que s’està duent a terme de les 123.000 tones d’escòries restants i que siguin vigilades amb tota cura les més de 20.000 tones que ja s’hi han abocat irresponsablement, per a què no se segueixin escampant, si no es retiren i dipositen a un abocador en condicions de seguretat, el que seria el més assenyat

Exigim alhora, que l’Administració expliqui a la ciutadania quins pretesos avantatges suposa fer servir aquest residu de la incineració, si no és poder desfer-se d’un material incòmode que comença a vessar dels seus dipòsits, i amb el qual ja no saben que fer-ne.

Demanam que d’una vegada i sense més dilacions es redacti la normativa que ha de regular la gestió dels residus destinats a la incineració (RSU), així com els que es generen a la combustió (cendres i escòries) sense perdre de vista la necessitat d’abandonar la incineració a curt termini. S’ha de desenvolupar aquesta normativa aplicant la pròpia LLei de Residus, recentment aprovada, amb criteris estrictes i restrictius, tot pensant en la seguretat de la població, les generacions futures i l’entorn, de manera que sigui impossible seguir actuant de manera tan temerària com fins ara. La incineració és una mala opció que s’ha d’abandonar quan abans millor en benefici del reciclat.

Pregam que s’iniciïn urgentment les tasques de reparació i restitució del medi, de la massa forestal i el paisatge arrasats, com predica la recentment aprovada i ja ignorada Llei de Canvi Climàtic, i que es respecti l’antic sistema de canalitzacions, engolidors i avencs de desguàs, tot patrimoni del nostre poble.

Ens manifestem un altre cop, i no ens en cansarem, contraris a la construcció de l’autopista, a les indesitjables -per insostenibles- dinàmiques i economies que es generaran, i als mètodes d’engany i ocultació emprats per l’administració -la que ens hauria de protegir- tan allunyats de la sempiterna promesa  de transparència.   

QUI ESTIMA MALLORCA I LA SEVA GENT, NO L’ENVERINA!

Comparteix:

Les anàlisis de les escòries publicades ara pel Consell de Mallorca confirmen la toxicitat dels residus abocats a l’autopista Llucmajor-Campos

D’acord amb els resultats de les sis mostres analitzades per TIRME entre 2016 i 2018,  ara revelats pel Consell després de la denúncia de set entitats ecologistes, l’escòria legalment no es pot usar com a subbase per a la construcció de l’autopista Llucmajor- Campos

La setmana passada, un cop presentades les denúncies per l’ús d’escòries perilloses en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos per part de set entitats ecologistes davant el Consell de Mallorca i la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca finalment ha fet públics, com era preceptiu segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (2001) i el Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l’illa de Mallorca (2019), al Visor de Paràmetres Ambientals (VPA), els resultats de les anàlisis de les escòries de la Planta de Son Reus dels tres darrers anys. Cal encara, però, que el Consell publiqui dades precises sobre la partida d’escòries que fa servir com a com a subbase en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com els resultats dels paràmetres de les escòries de 2019.

Tanmateix, el resultat de les anàlisis de 2016-18 ha fet créixer encara més la preocupació del col·lectiu ecologista, per diversos motius:

  1. Les dades disponibles al Visor de Paràmetres Ambientals (VPA) del Consell de Mallorca corresponen a les anàlisis realitzades per TIRME en el segon trimestre dels anys 2016, 2017 i 2018. No hi ha les dades de 2019, tot i que el segon trimestre ha acabat fa pràcticament dos mesos.
  2. El Consell encara no ha informat quina és la quantitat d’escòries que ha abocat a l’autopista, ni a quin any corresponen.
  3. La llei de residus de les Illes Balears (llei 8/2019) estableix com a perillosos per al sòl onze metalls: arsènic (As), bari (Ba), cadmi (Cd), cobalt (Co), crom (Cr), coure (Cu), mercuri (Hg), molibdè (Mo), níquel (Ni), plom (Pb) i zinc (Zn). Això no obstant, el Consell de Mallorca, en les anàlisis de les escòries suposadament tractades els anys 2016 i 2017, només publica les dades de concentració de cinc d’aquests metalls: crom (Cr), coure (Cu), níquel (Ni) i plom (Pb) i zinc (Zn) i, per tant, no publica les dades corresponents a: arsènic (As), bari (Ba), cadmi (Cd), cobalt (Co), mercuri (Hg) i molibdè (Mo). L’arsènic (As) i el cadmi (Cd), també són considerats perillosos pel CEDEX.
  4. A les dades corresponents a l’any 2018 (més completes) tampoc no hi apareixen els valors corresponent al Cobalt (Co), considerat perillós per al sòl d’acord amb la legislació de les Illes Balears (llei 8/2019 de residus i sòls contaminats).
  5. A més, en cap cas, en les dades fetes públiques pel Consell de Mallorca no hi figuren ni els valors de concentració, ni tan sols la presència, de matèria orgànica considerada perillosa: les dioxines, els furans i els PCB, molt perillosos segons el CEDEX a les escòries d’incineradora de residus sòlids urbans.
  6. Tampoc no es determinen, en cap cas, els incremats i la fracció soluble, dos dels paràmetres establerts com a necessaris per l’esmentada ordre de Catalunya (usada com a referència pel Consell) per determinar si les escòries són valoritzables i, per tant, utilitzables com a subbase de carreteres.
  7. Si aplicam els valors de referència establerts al Visor de Paràmetres Ambientals del Consell, trobam que s’excedeixen, entre d’altres, els paràmetres següents a les mostres analitzades per TIRME:
  1. El 2016, el valor de la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 4,2 els valors de referència.
  2. El 2017, el valor de la pèrdua d’humitat a 105ºC excedeix els valors de referència en 2,9 vegades. Una pèrdua d’humitat massa elevada fa el residu no valoritzable.
  3. El 2018, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 3,6 els valors de referència.
  4. Al segon trimestre de 2018, una mostra que coincideix amb l’informe de control anual, el valor de la pèrdua d’humitat a 105ºC excedeix els valors de referència en 2,3 vegades i la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 2,5 els valors de referència.
  5. El tercer trimestre de 2018, el valor de la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 1,4 els valors de referència.
  6. El quart trimestre de 2018, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 1,1 els valors de referència.
Cap de les sis mostres no seria utilitzable ja que la majoria multipliquen per valors elevats (fins a 4,2 vegades), els màxims permesos.
  1. A més, de les substàncies perilloses comentades, hem de tenir en compte un altre factor importantíssim per al sòl. De totes les dades aportades pel Consell de Mallorca, es desprèn el caràcter extremadament bàsic de les escòries (entre 10,3 i 12 unitats de pH), el que provoca una alteració important del pH del sòl i, per tant, una contaminació greu del sòl i les aigües subterrànies i altera els ecosistemes.
  2. Per altra banda, els resultats de les anàlisis obtingudes per la Plataforma Antiautopista i (presentades el 19 de juliol de 2019) ja evidenciaven que es tractava d’escòries no valoritzables. Així, si comparam els nostres resultats amb els mateixos valors de referència del Visor de Paràmetres Ambientals (VPA), trobam que, en una de les mostres d’escòries, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 3,0 els valors de referència. A més, com ja s’ha explicat en diverses ocasions, aquestes mostres tenen concentracions extremadament altes de metalls pesants que no apareixen a les analítiques publicades al VPA.

Per tant: 

  1. Advertim que han estat necessaris quatre mesos de pressió i dues denúncies per escrit perquè el Consell publiqui els paràmetres de les escòries de Son Reus.
  2. El Consell encara no ha donat informació precisa sobre el volum i la composició de les escòries abocades a l’autopista,
  3. Malgrat tot, la informació ara publicada pel Consell confirma els arguments de les denúncies presentades per set entitats ecologistes. Hi ha una presència elevada de metalls pesants perillosos.
  4. Les anàlisis del Consell són, malgrat tot, insuficients d’acord amb la normativa (llei balear de residus i consideracions mediambientals del CEDEX).
  5. La falta d’anàlisi de tots i cada un dels paràmetres necessaris per determinar si les escòries són valoritzables fa que  el Consell de Mallorca no pugui considerar-les residus no perillosos. És més, just amb les escasses dades publicades pel Consell de Mallorca, ja es demostra que es tracta de residus perillosos.
  6. Recordam que que  l’incompliment d’un sol paràmetre és suficient per a considerar les escòries no valoritzables. Així, cap de les sis mostres analitzades per TIRME no podrien fer-se servir com a subbase de carreteres. Es tractaria, en els sis casos, d’escòries no valoritzables, que no tenen altra opció que ser gestionades a través d’un abocador degudament autoritzat.

Per acabar, volem subratllar que els 2 metalls que estan presents a les diferents mostres d’escòries analitzades (Cu i Cr) en concentracions que excedeixen els valors de referència fins a més de quatre vegades, són considerats entre els onze més perillosos per de Llei de Residus de les Illes Balears (Llei 8/2019), i entre els sis més perillosos segons  les consideracions mediambientals del CEDEX.

Per tot això, demanam, una vegada més, als responsables polítics que no aboquin pus escòries sense garanties d’una descontaminació suficient, ni en aquesta obra ni en cap altra, i exigim que les que ja s’han abocat a aquesta obra es retirin el més aviat possible amb les mesures de seguretat adequades i es gestionin en un abocador degudament autoritzat per evitar:

  1. la contaminació de l’aqüífer de Campos. Hem de tenir en compte el sòl on s’han abocat les escòries és calcari, de relleu càrstic, d’alta permeabilitat a l’aigua, i que el perill de contaminació és elevat, especialment si es produeixen pluges abundants, com les que es preveuen per aquesta setmana.
  2. la contaminació del sòl i l’entrada dels elements tòxics en els ecosistemes a través dels vegetals i el pas a altres organismes a través de les cadenes tròfiques. En aquest punt hem de  remarcar que la zona on s’han abocat les escòries contaminants desguassa al Parc Natural Marítimo-terrestre d’es Trenc-es Salobrar de Campos, d’alt valor ecològic.
  3. perjudicis per a la salut dels treballadors de l’obra.

Annexos:

  • gràfics i captures de pantalla de paràmetres no ajustats als valors de referència.
  • resultats de les anàlisis realitzades per TIRME corresponents a l’any 2018 i dels resultats de les anàlisis realitzades per la Plataforma Antiautopista/GOB
Comparteix: