Arxiu de la categoria: General

El Consell ha començat a abocar 140000 tones de residus sobre els aqüífers de Campos i Llucmajor

Els ecologistes denuncien que l’autopista és un abocador en línia

Les entitats GOB, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Terraferida i Salvem Portocolom donant suport a la Plataforma Antiautopista de Llucmajor-Campos, rebutgen la resposta que ha donat la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, a la denúncia formulada per totes elles el passat mes d’agost. Així mateix, lamenten el silenci vergonyós que el Consell de Mallorca -passats tres mesos- ha donat com a resposta a la denúncia que se li va adreçar per les mateixes dades, més àmplia i extensa, ja que el Consell de Mallorca és l’administració responsable de la  construcció d’aquesta autopista.

Paral·lelament aquesta setmana del Consell de Mallorca ha començat a abocar, en plena alerta per inundacions, les 140.000 tones d’escòria amb què vol construir la via de servei de l’autopista Llucmajor-Campos. Després de dos mesos de pausa el Consell reprèn els abocaments d’escòries mentre la Conselleria de Medi Ambient dóna unes explicacions que no satisfan els ecologistes.

La resposta de la Conselleria, extensa i farcida d’analítiques i consideracions legals, insisteix en demostrar que l’abocament de més de 143.000 tones d’escòries provinents dels forns d’incineració de residus sòlids de Son Reus, és innocu per a la població i l’entorn, i que s’està fent seguint procediments segurs i complint la normativa vigent.

La Plataforma i totes les Entitats que li fan costat, valorem que la Conselleria de Medi Ambient ens hagi contestat a la nostra denúncia, però seguim estant convençudes que la decisió de convertir l’autopista en abocador en línia de residus possiblement tòxics és perillosa per a la població i l’entorn natural, per les raons esgrimides des del principi. A grans trets:

  • no es garanteix que les escòries no siguin tòxiques, malgrat les magres analítiques d’alguns metalls pesants (que adesiara sobrepassen els màxims establerts en altres normatives, ja que s’ha tingut l’atreviment d’actuar sense haver-ho reglamentat prèviament, com és responsabilitat i competència del Govern) i les encara més magres de contaminants orgànics (que no s’han repetit d’ençà de 2017) (No ens consta l’existència d’analítiques de sals). Per més que es digui, no s’ha fet -ni s’està fent- un seguiment exhaustiu de la composició química d’aquests residus. Recordam que ni se coneixen els centenars de substàncies que es troben a les escòries, ni els seus potencials efectes perjudicials sobre els organismes vius si aquestes s’incorporen a les xarxes tròfiques, ni com es transformaran i es combinaran entre elles en el futur (cfr. Incineració i Salut, editat per Greenpeace). Valorem positivament l’oferiment de fer unes noves analítiques, sempre que es tinguin en compte aquestes consideracions i -tant el mostreig com les pròpies analítiques- puguin ser fiscalitzades per autoritats científiques neutrals i objectives.
  • no s’han abocat de manera segura, ni les característiques del sòl són les més adequades. La coberta asfàltica no és totalment impermeable, ni es pot garantir amb total seguretat el seu correcte manteniment -a perpetuïtat- ni que mai no seran arrossegades per cap aiguat o altra mena d’erosió. L’aqüífer i les terres de conreu estan en perill i es corre el risc que el parc des Salobrar, les salines (d’on s’extreu un producte alimentari) i el mateix medi marí, resultin greument contaminats. Recordam que l’Estat espanyol ha signat el conveni OSPAR 2020, pel qual s’obliga a no abocar, a partir d’aquest any, ni directament ni indirectament, cap tòxic al medi marí i a actuar sempre seguint els criteris de PRECAUCIÓ, SOSTENIBILITAT I CERTESA CIENTÍFICA (tots tres obviats en aquesta obra).
  • es fa una actuació irreversible. En cas de demostrar-se els perills que ara denunciem, serà impossible restituir l’estat original -net- de l’entorn en el qual ha de viure la nostra població i les futures generacions, que es veuran seriosament compromeses pel cúmul de pràctiques temeràries que avui gosem fer.  
  • denunciam finalment la falòrnia que suposa qualificar aquesta operació, la d’escampar residus tòxics al medi natural, com a “economia circular”. Si el mètode d’incinerar deixalles de tota mena ha col·lapsat per la seva inviabilitat, la solució és abandonar-lo, i no voler ocultar-ne les perilloses conseqüències tot burlant la ciutadania.

Exigim per tant, que de forma immediata s’aturi l’abocament que s’està duent a terme de les 123.000 tones d’escòries restants i que siguin vigilades amb tota cura les més de 20.000 tones que ja s’hi han abocat irresponsablement, per a què no se segueixin escampant, si no es retiren i dipositen a un abocador en condicions de seguretat, el que seria el més assenyat

Exigim alhora, que l’Administració expliqui a la ciutadania quins pretesos avantatges suposa fer servir aquest residu de la incineració, si no és poder desfer-se d’un material incòmode que comença a vessar dels seus dipòsits, i amb el qual ja no saben que fer-ne.

Demanam que d’una vegada i sense més dilacions es redacti la normativa que ha de regular la gestió dels residus destinats a la incineració (RSU), així com els que es generen a la combustió (cendres i escòries) sense perdre de vista la necessitat d’abandonar la incineració a curt termini. S’ha de desenvolupar aquesta normativa aplicant la pròpia LLei de Residus, recentment aprovada, amb criteris estrictes i restrictius, tot pensant en la seguretat de la població, les generacions futures i l’entorn, de manera que sigui impossible seguir actuant de manera tan temerària com fins ara. La incineració és una mala opció que s’ha d’abandonar quan abans millor en benefici del reciclat.

Pregam que s’iniciïn urgentment les tasques de reparació i restitució del medi, de la massa forestal i el paisatge arrasats, com predica la recentment aprovada i ja ignorada Llei de Canvi Climàtic, i que es respecti l’antic sistema de canalitzacions, engolidors i avencs de desguàs, tot patrimoni del nostre poble.

Ens manifestem un altre cop, i no ens en cansarem, contraris a la construcció de l’autopista, a les indesitjables -per insostenibles- dinàmiques i economies que es generaran, i als mètodes d’engany i ocultació emprats per l’administració -la que ens hauria de protegir- tan allunyats de la sempiterna promesa  de transparència.   

QUI ESTIMA MALLORCA I LA SEVA GENT, NO L’ENVERINA!

Comparteix:

Les anàlisis de les escòries publicades ara pel Consell de Mallorca confirmen la toxicitat dels residus abocats a l’autopista Llucmajor-Campos

D’acord amb els resultats de les sis mostres analitzades per TIRME entre 2016 i 2018,  ara revelats pel Consell després de la denúncia de set entitats ecologistes, l’escòria legalment no es pot usar com a subbase per a la construcció de l’autopista Llucmajor- Campos

La setmana passada, un cop presentades les denúncies per l’ús d’escòries perilloses en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos per part de set entitats ecologistes davant el Consell de Mallorca i la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca finalment ha fet públics, com era preceptiu segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (2001) i el Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l’illa de Mallorca (2019), al Visor de Paràmetres Ambientals (VPA), els resultats de les anàlisis de les escòries de la Planta de Son Reus dels tres darrers anys. Cal encara, però, que el Consell publiqui dades precises sobre la partida d’escòries que fa servir com a com a subbase en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com els resultats dels paràmetres de les escòries de 2019.

Tanmateix, el resultat de les anàlisis de 2016-18 ha fet créixer encara més la preocupació del col·lectiu ecologista, per diversos motius:

  1. Les dades disponibles al Visor de Paràmetres Ambientals (VPA) del Consell de Mallorca corresponen a les anàlisis realitzades per TIRME en el segon trimestre dels anys 2016, 2017 i 2018. No hi ha les dades de 2019, tot i que el segon trimestre ha acabat fa pràcticament dos mesos.
  2. El Consell encara no ha informat quina és la quantitat d’escòries que ha abocat a l’autopista, ni a quin any corresponen.
  3. La llei de residus de les Illes Balears (llei 8/2019) estableix com a perillosos per al sòl onze metalls: arsènic (As), bari (Ba), cadmi (Cd), cobalt (Co), crom (Cr), coure (Cu), mercuri (Hg), molibdè (Mo), níquel (Ni), plom (Pb) i zinc (Zn). Això no obstant, el Consell de Mallorca, en les anàlisis de les escòries suposadament tractades els anys 2016 i 2017, només publica les dades de concentració de cinc d’aquests metalls: crom (Cr), coure (Cu), níquel (Ni) i plom (Pb) i zinc (Zn) i, per tant, no publica les dades corresponents a: arsènic (As), bari (Ba), cadmi (Cd), cobalt (Co), mercuri (Hg) i molibdè (Mo). L’arsènic (As) i el cadmi (Cd), també són considerats perillosos pel CEDEX.
  4. A les dades corresponents a l’any 2018 (més completes) tampoc no hi apareixen els valors corresponent al Cobalt (Co), considerat perillós per al sòl d’acord amb la legislació de les Illes Balears (llei 8/2019 de residus i sòls contaminats).
  5. A més, en cap cas, en les dades fetes públiques pel Consell de Mallorca no hi figuren ni els valors de concentració, ni tan sols la presència, de matèria orgànica considerada perillosa: les dioxines, els furans i els PCB, molt perillosos segons el CEDEX a les escòries d’incineradora de residus sòlids urbans.
  6. Tampoc no es determinen, en cap cas, els incremats i la fracció soluble, dos dels paràmetres establerts com a necessaris per l’esmentada ordre de Catalunya (usada com a referència pel Consell) per determinar si les escòries són valoritzables i, per tant, utilitzables com a subbase de carreteres.
  7. Si aplicam els valors de referència establerts al Visor de Paràmetres Ambientals del Consell, trobam que s’excedeixen, entre d’altres, els paràmetres següents a les mostres analitzades per TIRME:
  1. El 2016, el valor de la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 4,2 els valors de referència.
  2. El 2017, el valor de la pèrdua d’humitat a 105ºC excedeix els valors de referència en 2,9 vegades. Una pèrdua d’humitat massa elevada fa el residu no valoritzable.
  3. El 2018, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 3,6 els valors de referència.
  4. Al segon trimestre de 2018, una mostra que coincideix amb l’informe de control anual, el valor de la pèrdua d’humitat a 105ºC excedeix els valors de referència en 2,3 vegades i la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 2,5 els valors de referència.
  5. El tercer trimestre de 2018, el valor de la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 1,4 els valors de referència.
  6. El quart trimestre de 2018, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 1,1 els valors de referència.
Cap de les sis mostres no seria utilitzable ja que la majoria multipliquen per valors elevats (fins a 4,2 vegades), els màxims permesos.
  1. A més, de les substàncies perilloses comentades, hem de tenir en compte un altre factor importantíssim per al sòl. De totes les dades aportades pel Consell de Mallorca, es desprèn el caràcter extremadament bàsic de les escòries (entre 10,3 i 12 unitats de pH), el que provoca una alteració important del pH del sòl i, per tant, una contaminació greu del sòl i les aigües subterrànies i altera els ecosistemes.
  2. Per altra banda, els resultats de les anàlisis obtingudes per la Plataforma Antiautopista i (presentades el 19 de juliol de 2019) ja evidenciaven que es tractava d’escòries no valoritzables. Així, si comparam els nostres resultats amb els mateixos valors de referència del Visor de Paràmetres Ambientals (VPA), trobam que, en una de les mostres d’escòries, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 3,0 els valors de referència. A més, com ja s’ha explicat en diverses ocasions, aquestes mostres tenen concentracions extremadament altes de metalls pesants que no apareixen a les analítiques publicades al VPA.

Per tant: 

  1. Advertim que han estat necessaris quatre mesos de pressió i dues denúncies per escrit perquè el Consell publiqui els paràmetres de les escòries de Son Reus.
  2. El Consell encara no ha donat informació precisa sobre el volum i la composició de les escòries abocades a l’autopista,
  3. Malgrat tot, la informació ara publicada pel Consell confirma els arguments de les denúncies presentades per set entitats ecologistes. Hi ha una presència elevada de metalls pesants perillosos.
  4. Les anàlisis del Consell són, malgrat tot, insuficients d’acord amb la normativa (llei balear de residus i consideracions mediambientals del CEDEX).
  5. La falta d’anàlisi de tots i cada un dels paràmetres necessaris per determinar si les escòries són valoritzables fa que  el Consell de Mallorca no pugui considerar-les residus no perillosos. És més, just amb les escasses dades publicades pel Consell de Mallorca, ja es demostra que es tracta de residus perillosos.
  6. Recordam que que  l’incompliment d’un sol paràmetre és suficient per a considerar les escòries no valoritzables. Així, cap de les sis mostres analitzades per TIRME no podrien fer-se servir com a subbase de carreteres. Es tractaria, en els sis casos, d’escòries no valoritzables, que no tenen altra opció que ser gestionades a través d’un abocador degudament autoritzat.

Per acabar, volem subratllar que els 2 metalls que estan presents a les diferents mostres d’escòries analitzades (Cu i Cr) en concentracions que excedeixen els valors de referència fins a més de quatre vegades, són considerats entre els onze més perillosos per de Llei de Residus de les Illes Balears (Llei 8/2019), i entre els sis més perillosos segons  les consideracions mediambientals del CEDEX.

Per tot això, demanam, una vegada més, als responsables polítics que no aboquin pus escòries sense garanties d’una descontaminació suficient, ni en aquesta obra ni en cap altra, i exigim que les que ja s’han abocat a aquesta obra es retirin el més aviat possible amb les mesures de seguretat adequades i es gestionin en un abocador degudament autoritzat per evitar:

  1. la contaminació de l’aqüífer de Campos. Hem de tenir en compte el sòl on s’han abocat les escòries és calcari, de relleu càrstic, d’alta permeabilitat a l’aigua, i que el perill de contaminació és elevat, especialment si es produeixen pluges abundants, com les que es preveuen per aquesta setmana.
  2. la contaminació del sòl i l’entrada dels elements tòxics en els ecosistemes a través dels vegetals i el pas a altres organismes a través de les cadenes tròfiques. En aquest punt hem de  remarcar que la zona on s’han abocat les escòries contaminants desguassa al Parc Natural Marítimo-terrestre d’es Trenc-es Salobrar de Campos, d’alt valor ecològic.
  3. perjudicis per a la salut dels treballadors de l’obra.

Annexos:

  • gràfics i captures de pantalla de paràmetres no ajustats als valors de referència.
  • resultats de les anàlisis realitzades per TIRME corresponents a l’any 2018 i dels resultats de les anàlisis realitzades per la Plataforma Antiautopista/GOB
Comparteix:

Set entitats ecologistes presenten denúncies a la Conselleria de Medi Ambient i Territori i al Consell de Mallorca per l’ús d’escòries perilloses en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos

Un mes després, l’Administració ignora la denúncia pública de la Plataforma. Les escòries tòxiques porten quatre mesos exposades al vent i la pluja. Les elevades concentracions de tòxics superen els nivells màxims permesos a altres comunitats autònomes. Un informe geològic recorda que les escòries es dipositen sobre una àrea amb elevat risc d’inundació. El volum abocat ja arriba a les 20.000 tones, molt per damunt les 1.400 que anuncià el Consell

Set entitats ecologistes, algunes d’abast estatal i internacional, han presentat una denúncia davant la conselleria de Medi Ambient i davant el Consell per l’ús d’escòries tòxiques a les obres de l’autopista de Llucmajor-Camposanto . El GOB, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom s’han unit a la Plataforma Antiautopista per notificar formalment tant a la conselleria de Medi Ambient com al Consell de Mallorca els resultats de les analítiques encarregades a un laboratori independent. Les anàlisis confirmen la presència d’elevades quantitats d’almenys quatre elements tòxics. Aquestes concentracions multipliquen entre tres i dotze vegades els nivells permesos a altres comunitats autònomes.

Els ecologistes lamenten que, des de la presentació del seu primer escrit de denúncia davant la conselleria de Medi Ambient, han passat quatre mesos i els materials contaminants continuen exposats a l’aigua i el vent. Les entitats denunciants adverteixen que les pluges de final d’estiu poden provocar l’arrossegament i la infiltració dels materials tòxics presents a les escòries i la contaminació de la terra agrícola, de l’aqüífer de Campos i els ecosistemes de la zona.

Les set entitats denunciants consideren que les analítiques acrediten que no s’ha fet el tractament necessari per descontaminar les escòries de la incineradora i denuncien la temeritat de Tirme, empresa gestora de la incineradora de Son Reus, de l’empresa constructora de l’autopista i de l’administració. Els ecologistes denuncien que tant el Consell com el Govern “volen fer passar per ecoàrids inerts uns materials potencialment perillosos que contenen metalls pesants en concentracions molt elevades i que poden contenir molts altres contaminants com ara dioxines, furans i PCB”.

Les anàlisis independents de dues mostres de les  escòries utilitzades en la construcció de l’autopista de Llucmajor-Campos certifiquen uns nivells elevats de metalls pesants, classificats com a contaminants a la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, en una concentració que multiplica fins a dotze vegades la permesa a la normativa existent a altres comunitats autònomes.

Els ecologistes lamenten que, quan ja han passat quatre mesos de la seva primera denúncia, l’Administració contesti amb evasives i amb dades contradictòries. Per això posen en coneixement de les autoritats les analítiques independents que han encarregat i exigeixen les actuacions necessàries per protegir la salut humana i la qualitat del medi ambient, d’acord amb el que estableix la llei.

Els denunciants troben especialment greu que l’administració amagui la informació ambiental corresponent a aquests residus i que es negui a fer públics els resultats d‘unes analítiques de seguiment que són preceptives.

GOB, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom critiquen l’incompliment, per part de la conselleria de Medi Ambient i del Consell de Mallorca, de diverses lleis estatals que regulen l’accés a la informació pública, així com de la normativa vigent de les Illes Balears referida al control de les escòries procedents de la incineració de Residus Sòlids Urbans (RSU).

Recorden que, el mes d’abril, l’empresa TIRME -empresa concessionària que gestiona els RSU de Mallorca- va corroborar que les escòries procedien de la incineradora de Son Reus i que el Consell de Mallorca va afirmar a la seva Sala de Premsa que l’ús d’ecoàrids en aquest tram d’un dels camins de servei de 200 metres permetrà estalviar 1.440 tones de material de gravera”. El Consell declarà aleshores que “l’ús d’aquest material en aquesta obra s’utilitza just a l’entrada a Campos, ja que es tracta d’un tram de prova”.

Ben al contrari, els ecologistes han comprovat que, al llarg d’aquests quatre mesos, en la construcció de l’autopista es continua utilitzant un material que no és un ecoàrid inert procedent de demolició d’obres (RCD) sinó que són escòries de forn d’incineradora, en una longitud que ja arriba pràcticament als 2,5 km.

Denuncien igualment que aquest material s’utilitza sense haver-ho previst en el plec de condicions tècniques de l’obra, ni en l’estudi d’impacte ambiental, ni en el pla de seguretat i salut laboral. Els ecologistes han advertit l’existència d’una proposta d’ordre d’estudi del Departament de Carreteres del Consell que podria usar-se per autoritzar l’ús de l’escòria al llarg de tota la longitud de l’obra (16 km de via de servei). La proposta del Departament de Carreteres diu que s’incorporarà al projecte el canvi que segueix: “diseño de la explanada de los caminos de servicio […]. Se cambia la tipología de material de suelo estabilizado a ecoárido”, sense que  la modificació tengui caràcter experimental, ni que es limiti a un tram de 200 metres, com afirmava la Sala de Premsa del Consell.

Els ecologistes calculen que ja s’ha abocat un volum aproximat de 12.500m3 d’escòries (aproximadament unes 20.000 tones, i no les 1.400 tones de grava que el Consell anuncià que s’estalviarien). La presència de components magnètics i l’excés de metalls pesants en les mostres demostren que les escòries no estan ben tractades. Això, unit a la manca d’impermeabilització del sòl i de l’exposició als agents meteorològics d’aquests materials durant mesos, suposa una dispersió important al medi de metalls pesants i també, probablement, de la matèria orgànica tòxica (dioxines, furans i PCB) present en aquesta mena d’escòries. Si l’escòria acaba usant-se al llarg de tot el recorregut de la via de servei, el volum de residus abocat pot superar les 100.000 tones.

Cal tenir present que, ja el 2002, un estudi de la UIB establia la presència de metalls pesants en les escòries de Son Reus, amb concentracions elevades d’arsènic, cadmi, crom, mercuri, plom, etc. La presència d’altes concentracions d’aquestes espècies químiques en el medi  pot comportar greus problemes mediambientals i per a la salut humana.

Les dioxines, els furans i els PCB són contaminants que es produeixen a partir de processos tèrmics que consumeixen matèria orgànica i substàncies amb clor. És important destacar que es tracta de compostos molt persistents, estables i bioacumulables, extremadament tòxics per als éssers vius.

Segons els ecologistes, l’ús d’aquestes escòries és doblement preocupant ja que s’estan escampant sobre l’aqüífer Llucmajor-Campos, en un sòl calcari de relleu càrstic d’alta permeabilitat a l’aigua i en una zona declarada àrea de risc potencial significatiu d’inundació. Tot això, sense que s’hagi realitzat cap estudi hidrogeològic de la zona on es construeix l’autopista per analitzar la necessitat d’una impermeabilització que eviti la contaminació de les aigües. Cal tenir en compte, a més, que l’abocament d’aquestes escòries es produeix en una àrea que desguassa a la zona humida del Parc Natural Marítimo-terrestre d’es Trenc-es Salobrar de Campos, espai que gaudeix d’especial protecció.

Recorden igualment els ecologistes que les escòries de la incineradora ja es varen usar en l’ampliació del port de Palma fa 2 anys i que, encara que la denúncia dels fets davant la fiscalia no donàs fruit, s’acredita el que consideren una perillosa tendència a normalitzar l’ús d’uns materials demostradament contaminants fins i tot en obres en què la dispersió dels components tòxics en el medi és del tot inevitable.  

Els ecologistes qualifiquen l’Administració d’irresponsable no sols per exposar el medi a la contaminació sinó també per no complir el seu deure de vetllar pels ciutadans i el medi ambient. Lamenten que hagi de ser la Plataforma Antiautopista la que hagi de dur a terme les tasques de vigilància i denúncia ambiental que corresponen a l’Administració i que aquesta darrera no compleixi la llei de dret d’accés en matèria mediambiental.

Al llarg d’aquest estiu, la Plataforma Antiautopista ha sol·licitat  entrevistes amb el conseller executiu de Mobilitat i Infraestructures, la vicepresidenta segona i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient i la presidenta del Consell de Mallorca; així com amb el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears per fer-los arribar de primera mà la seva preocupació per aquests fets.

La Plataforma continua demanant l’aturada immediata de l’obra de l’autopista, com a mínim fins que es faci pública la composició de les escòries i es garanteixi la innocuïtat dels àrids. Demanen, igualment, la retirada immediata dels residus abocats al llarg de 2’5 km a la sortida de Campos abans que un aiguat pugui dispersar els contaminants.

Aquí podeu consultar la denúncia a la Conselleria de Medi Ambient i Territori, la denúncia al Consell de Mallorca i els annexos d’ambdues denúncies.

Igualment, podeu veure les intervencions de Sandra Ayuso, portaveu de Greenpeace i de Carles Arribas, responsable de residus d’Ecologistes en Acció.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopistes sol·licita entrevistar-se amb els polítics responsables de Carreteres i Medi Ambient del Consell del Govern i amb la presidenta del Consell de Mallorca.

Estan preocupats i alarmats per l’ús d’escòries perilloses per a la salut de les persones i el medi ambient en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos i pels temes de mobilitat en general.

Avui dematí han registrat diversos documents al Consell de Mallorca i a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

Sol·licituds d’entrevista al conseller de Mobilitat i Infraestructures, a la vicepresidenta segona i conselllera de Sostenibilitat i Medi Ambient i a la presidenta del Consell de Mallorca.
Sol·licitud d’entrevista al conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.
Comparteix:

La Plataforma Antiautopistes presenta les seves reivindicacions per als nous Govern i Consell de Mallorca

Després de les eleccions al Consell de Mallorca i al Parlament de les Illes Balears, la Plataforma contra l’autopista Llucmajor-Campo volem fer arribar a totes les forces polítiques que previsiblement formaran el nou govern del Consell de Mallorca i el de les Illes Balears un missatge molt clar:

1- Seguim demanant la paralització de la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, la qual suposa la continuació d’un model obsolet en les polítiques de mobilitat de l’illa de Mallorca, fonamentat en la construcció d’infraestructures viàries; així com iniciar les actuacions planificades al Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears (PDSMIB), aprovat al final de la legislatura passada, per tal de desenvolupar i afavorir el transport públic col·lectiu.

Els arguments per dur endavant l’autopista Llucmajor-Campos manquen de consistència i objectivitat: l’elevada sinistralitat ha resultat no ser de les de major magnitud de l’illa segons les dades de la DGT, la seguretat de la carretera actual ha millorat substancialment amb actuacions com la limitació de velocitat, els problemes d’accessibilitat de les finques a la carretera es resoldria amb actuacions de molt menor impacte i, en resum, no s’han cercat altres alternatives (per exemple carrils 2+1) que sí que es plantegen en el PDSM per a vies similars.

Les conseqüències de la construcció d’aquesta via de gran cabuda són molt greus i irreversibles: destrucció de territori i zones agrícoles, i de patrimoni cultural com l’ Avenc de Son Muletó. A més, suposa continuar amb el model de mobilitat basat en grans infraestructures i vies ràpides i l’increment de l’ús del cotxe privat que ja ha fet de la ciutat de Mallorca una de les més saturades d’Espanya. Suposa també l’augment del preu del lloguer i de la venda d’habitatges a Campos, de la pressió urbanística i turística a les zones de Campos, Santanyí, etc.

La despesa en diners públics és molt elevada. El Consell de Mallorca s’ha gastat 200 milions d’euros en obres de la xarxa viària (autopista, desdoblaments, enllaços etc.) mentre el Govern no ha invertit ni un euro en l’ampliació de la xarxa de tren!

Però sobretot, no és la solució al problema del gran nombre de cotxes a l’illa de Mallorca, ans al contrari. A les Illes Balears hi ha 900 cotxes/1000 hab. i, a l’estiu arribem a 1 cotxe/hab o més, mentre a la Unió Europea hi ha 448 cotxes/1000 hab.

A més, a final de la legislatura passada s’aprovà el PDSMIB, el qual és contrari al desenvolupament de noves infraestructures viàries, alhora que aposta fortament pel transport públic. En el cas que ens ocupa, a l’esmentat pla s’aposta per desenvolupar, en dues fases, una línia ferroviària des de Palma a Campos, amb aturada a Llucmajor. Entenem que aquesta seria una bona solució per reduir el trànsit creixent a la carretera Llucmajor-Campos, motiu pel qual exigim que es destinin des de ja recursos per posar fil a l’agulla.

Finalment , exigim la modificació urgent del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca (PDSCM, aprovat el 2009) i que aquest es supediti al PDSMIB. Sota les seves directrius, seria lògic eliminar del PDSCM totes les actuacions planificades dirigides a fer créixer la xarxa viària de l’illa (rondes, variants, desdoblaments, circumval·lacions, etc.). Així mateix, també exigim la modificació del PTM (Pla Territorial de Mallorca) perquè, entre d’altres qüestions territorials, elimini aquestes actuacions viàries.

2- Els partits que presumiblement arribaran a un acord de governabilitat tant al govern del Consell de Mallorca com de les Illes Balears (PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i UNIDES PODEM), durant tota la campanya electoral, han reiterat que els dos punts bàsics de les seves polítiques eren la mobilitat i l’habitatge (ambdós lligats)

Les propostes durant la campanya, pel que fa a mobilitat, s’han basat en no construir noves autopistes ni desdoblaments i apostar pel transport públic (tren + bus + bici).

Suposem i esperem que, en els acords de governabilitat, aquestes propostes concretes siguin una prioritat i que la política de mobilitat a Mallorca (i a la resta d’illes) deixi d’estar basada en la construcció d’infraestructures viàries.

En els programes electorals del PSIB-PSOE i MÉS per Mallorca no apareixen les paraules “autopista” ni “autovia”. Així com tampoc apareix la paraula “desdoblament” associada a mobilitat. En el programa d’ Unides Podem per al Consell de Mallorca sí que hi apareixen les dues primeres paraules, però és precisament per indicar: «Pel que fa al sistema viari, hem de treballar en la seva millora i incrementar la seguretat, però en cap cas a costa de noves ocupacions territorials, per tant no es poden fer noves autopistes o autovies, i tots els nous projectes seran per millorar la xarxa i no ampliar-la».

Respecte a la paraula “carretera”, en els programes electorals de MÉS per Mallorca i PSIB-PSOE sempre apareix lligada al transport públic.

En el programa del PSIB-PSOE apareix per explicar que «El ferrocarril serà l’eix des del qual es completarà la resta de la mobilitat pública per carretera fins a cada municipi», que «La xarxa de transport públic per carretera ha de ser una solució per a totes les persones, independentment d’on visqui» i que «Millorarem les freqüències d’autobusos de la xarxa insular, oferint un 50% més de servei a partir de 2020 i garantint la interconnexió entre les estacions de ferrocarril i la xarxa de transport públic per carretera»

En el programa de MÉS per Mallorca, relacionat amb aquesta paraula, només es pot llegir «Millorarem la xarxa de transport col·lectiu per carretera», «Revisarem els convenis de carreteres per reivindicar-ne la reconversió en convenis de mobilitat» i «Eliminarem del Pla Director de Carreteres tots els projectes innecessaris que no s’hagin eliminat en aquesta legislatura. Prioritzarem que les circumval·lacions previstes o pendents d’executar es facin en sòl urbà». A més, també s’hi diu que «Impulsarem un model de xarxa viària respectuosament dimensionada, coherent i equilibrada amb un territori insular i vulnerable, i prioritzarem les millores, les adequacions i la major seguretat de la xarxa actual, amb l’objectiu de no consumir més territori. A més, es posaran mesures per evitar la fragmentació d’hàbitats».

En canvi, tant al programa del PSIB, com el de MÉS per Mallorca com el d’Unides Podem per al Govern, hi apareixen entre 4 i 6 vegades mencions al ferrocarril, sempre en el sentit de reforçar, ampliar i modernitzar la xarxa i reclamar a l’Estat inversions en aquest tipus de transport, tot i que les competències són de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Per tant, en els futurs Acords de governabilitat, i en base a les promeses fetes en campanya, demanem que s’inclogui la paralització de l’autopista, la qual no té res a veure amb el model de mobilitat promès. I, a més, tal i com han promès aquests tres partits, exigim que s’incloguin aquelles actuacions previstes en el PDSMIB destinades a fomentar i desenvolupar el transport públic a Mallorca, especialment el ferrocarril, totes elles reivindicades en campanya electoral.

El PDSMIB planteja com un eix clau l’augment i millora del transport actual per fer un desplaçament del cotxe privat cap al transport públic d’un 67% dels residents i un 35% pels turistes i recalca que actualment el transport públic no és una alternativa al cotxe privat i que és imprescindible millorar-lo amb augment de la xarxa ferroviària i d’autobús «El transport públic té un caràcter estratègic per a la cohesió social, econòmica i territorial de Mallorca».

El PDSMIB, a més, inclou moltes altres actuacions per millorar la mobilitat: plans de desplaçament i mobilitat a centres generadors de mobilitat, disminució de l’ús dels cotxes de lloguer, reducció de velocitat i millora de la senyalització i altres que s’haurien de posar en funcionament de manera immediata.

3- Volem transparència i participació real de la ciutadania en les polítiques que ens afecten, com és el cas de la mobilitat. La democràcia no sols s’exerceix cada quatre anys votant un partit polític, el qual després s’oblida de les seves promeses i de la gent.

Aquesta legislatura havia de ser la de la Transparència i Participació ciutadana, i no ha estat així en el cas que ens ocupa. Hem realitzat gran nombre de sol·licituds d’informació en relació a l’autopista Llucmajor-Campos que, o bé no s’han contestat o s’han contestat tard i de forma insuficient (p.ex. projecte de construcció, ús d’escòries en la construcció del ferm, finançament de l’obra, etc.). Hem demanat entrevistes amb els governants per fer saber els nostres arguments i demandes i no ens han rebut. Un dels casos més greus, ha estat la nul·la resposta de l’actual presidenta en funcions Francina Armengol davant la nostra demanda reiterada.

Ens han mentit i ens han menyspreat, però esperem aquesta nova legislatura sigui realment oberta a la ciutadania i de transparència. Per això, demanam:

  • Claredat i informació  en la situació actual del Conveni de carreteres pel que fa a la seva possible continuïtat, en les obres previstes i en el finançament.
  • Claredat en la situació real del Conveni Ferroviari amb el Ministerio de Fomento, és a dir, com ho faran per realitzar les inversions en ferrocarril que va prometre el PSIB-PSOE a la campanya electoral. El 19 de gener de 2009 es va signar el Conveni de Col·laboració entre l’ Estat i la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de ferrocarril, amb una inversió de 443 milions d’ euros, i sols se varen transferir 57’5 milions d’euros. A la legislatura 2012/15 aquest Conveni es va donar per extingit. El PSIB-PSOE ha promès finançament per a les obres ferroviàries.

Des de la Plataforma Antiautopista seguirem treballant!

Més informació: Margalida Rosselló. Tel. 655 84 16 26

Comparteix:

La Plataforma Antiautopistes adverteix d’un presumpte ús d’escòries tòxiques procedents de la incineradora per fer l’autopista Campos-Llucmajor

Demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui els fets. Ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut preveien l’ús de residus per fer l’autopista

La Plataforma Antiautopistes adverteix que es podrien estar utilitzant escòries tòxiques procedents de la incineradora per fer les obres de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquests dies hem fet diverses visites a les obres i tot indica que s’haurien abocat centenars de tones d’escòries procedents de la crema de residus.
Una vegada consultat l’Estudi d’Impacte Ambiental, veiem que no hi ha cap referència a la possibilitat d’utilitzar aquests materials. Tampoc n’hi ha cap a l’Estudi de Seguretat i Salut, on sols es parla de la possibilitat d’usar terra i asfalt (tom 6è).
El passat 21 de novembre, la Plataforma ja va demanar per escrit al Consell (a través de l’entitat Terraferida) informació sobre si s’utilitzarien aquests residus a les obres: “ens preocupa que en aquest i altres projectes viaris s’estiguin utilitzant escòries procedents de la incineració, en concret de Son Reus. Tendrà l’autopista Llucmajor – Campos material procedent de la incineració?”. Mesos més tard, el Consell va contestar l’escrit tot demanant a l’entitat que va fer el requeriment que acreditàs la seva representació (¿?), un subterfugi legal per no haver de contestar la pregunta, que només requeria un simple sí o no, evitant informar sobre les condicions en què es farien les obres si se n’autoritzava l’ús.
Si consultam la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de Residus Sòlids Urbans del CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, veiem que diu que “El empleo de las escorias en el campo de la construcción puede presentar problemas medioambientales, debido al contenido de elementos tóxicos y problemas técnicos, ya que pueden ser altamente expansivas.”
La fitxa del CEDEX adverteix que l’ús d’escòries pot representar un risc per als ecosistemes i la salut humana si aquestes no són gestionades/si aquest ús no es duu a terme amb les garanties suficients: “La legislación ambiental exige, tanto en la escoria como en el lixiviado, el control de dos grupos de contaminantes: metales pesados y materia orgánica i diu que “Para el empleo de estos materiales se exige que las condiciones para su tratamiento y aplicación estén fijadas expresamente en el Pliego de Prescripciones Técnicas Particulares.
La Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que intervengui i aclareixi la legalitat de l’operació.
Donat que ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut parlen de la possibilitat d’utilitzar escòries, la Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui el presumpte ús d’aquestes així com informació sobre si aquest ús s’esmenta al Projecte tècnic i al Plec de prescripcions tècniques de les obres. La Plataforma també vol saber:

  1. Si s’ha verificat la composició de metalls pesants per valoritzar aquest material (Ref. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Ordre de 15 de febrer de 1996 sobre valorització d’escòries).
  2. Quina és la seva composició.
  3. Quina previsió fan per a la degradació d’aquest material amb el temps pel que fa a l’obra i de la infiltració a aqüífers dels lixiviats

Tot i que l’ús d’escòries pot ser legal, com preveuen el Pla de Residus del Consell i la nova Llei de Residus, el seu ús és molt discutible i s’ha de fer sota un control exhaustiu. Cal demanar al Consell si, d’acord amb TIRME, usa les carreteres, autopistes i altres obres públiques per dispersar arreu de l’illa l’enorme volum d’escòries tòxiques que genera la incineradora de Son Reus. Encara que l’ús d’escòries com a material per a l’obra pública sigui legal, entenem que l’ocultació amb què s’estan duent a terme aquests dipòsits a l’autopista de Campos podria amagar un gravíssim atemptat contra la salut dels treballadors, la salut pública, el medi ambient i les generacions futures. Exigim al Consell transparència, dades i una resposta clara a aquestes preguntes.

Aquí podeu consultar la fitxa del CDEX pel que fa a l’ús d’escòries

Comparteix: