Arxiu de la categoria: Accions

El deute de l’Estat amb Mallorca i la denúncia del conveni de carreteres podrien finançar una revolució verda en el transport i la mobilitat

La Plataforma Antiautopistes reclama la denúncia del conveni vigent i l’exigència de les quantitats pendents. Xifra en 800 milions d’euros el que l’Estat deu a les Balears només per aquests conceptes

El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca podrien obtenir fins a 800 milions d’euros de l’estat a compte de tots els convenis de carreteres i ferrocarrils pendents d’abonar, i pel deute de 200 milions reconegut pels tribunals. La Plataforma demana al Consell que denunciï el vigent conveni de carreteres i al Govern de les Illes Balears que planti cara a Madrid per finançar un nou model de mobilitat

Nota de premsa. Plataforma Antiautopistes

Palma, 5 d’octubre de 2019

La Plataforma Antiautopistes demana al Govern de les Illes Balears i al Consell la denúncia del vigent conveni de carreteres per «inaplicable», i la seva reconversió en un conveni per a la mobilitat sostenible. El deute de l’estat amb les Balears a compte dels convenis no abonats i tancats en fals (convenis ferroviaris i de carreteres) suposen prop de 800 milions d’euros que permetrien impulsar, de manera decidida, el transport públic a les Illes Balears i el Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM) que proposa el govern de Francina Armengol. Fer-ho requereix, segons la Plataforma, el «coratge polític de renunciar a les autopistes i denunciar un conveni mort, obsolet i inviable» com el que lliga el Consell de Mallorca a unes polítiques «absurdes, contradictòries i depredadores».

En dotze anys de vigència de l’actual conveni de carreteres, el Consell de Mallorca només ha percebut les anualitats dels primers cinc anys, i té encara pendents de percebre 237 milions d’euros (el 55% del total del conveni) quan només queden tres anualitats per davant. La situació és «insostenible» perquè el Consell encara no ha acabat de justificar els 194 milions d’euros que es varen percebre entre 2007 i 2011.

Un conveni inviable i sobredimensionat

El conveni de carreteres ha demostrat ser «inaplicable i sobredimensionat», a parer de la plataforma, i ha acabat per embarcar el Consell en una «absurda carrera per fer obres faraòniques i innecessàries» per intentar justificar, tan sols, els diners percebuts durant els primers cinc anys de vigència del text (2007-2011).

Aquesta quantitat (194 milions d’euros), que només és el 45% del total previst, no s’ha justificat del tot quan ja han passat nou anys i, segons la Plataforma, «si se segueix amb l’intent de l’anterior equip (Garrido-Ensenyat) d’aferrar-se a l’actual model, poden donar-se per perduts els 237 milions d’euros pendents de cobrar, que són el 55% del conveni».

Cal recordar que des de 2012 l’Estat no ha ingressat ni un cèntim al Consell per aquest concepte i res no sembla indicar que es puguin complir unes previsions massa ambicioses, que no s’han pogut executar en dotze anys, i que no s’executaran en els tres anys de vigència que li queden a un acord que ja ha estat prorrogat en diverses ocasions.

Aquestes xifres posen de manifest, als ulls dels ecologistes, que el conveni de carreteres està «clarament sobredimensionat» i que el Consell ha estat incapaç, al llarg de tres legislatures, d’executar les obres viàries previstes al ritme exigit pel conveni. Això, tot i la fortíssima despesa en obres viàries absurdes, innecessàries i destructives: autopista de Campos, accés a Lloseta, variant d’Algaida, via connectora…

“Una oportunitat de canvi”

Davant aquesta situació, la Plataforma Antiautopistes vol fer veure als partits del pacte de Govern l’oportunitat que es presenta.

En els seus programes electorals autonòmics, ni PSOE, ni Unides Podem no varen fer cap esment del conveni, i MÉS va apostar per ampliar el seu camp d’aplicació de les infraestructures a la mobilitat en general.

En els acords de governabilitat del Consell i del Govern de les Illes Balears només hi apareix que les institucions mallorquines i balears reclamaran a Madrid els diners que falten per rebre de l’actual conveni (el 55% del total).

Demanen a Armengol que lideri els interessos balears

Davant les reiterades afirmacions dels líders dels partits d’esquerra que «no s’executaran més desdoblaments», la Plataforma Antiautopistes denuncia una vegada més el sobredimensionament i la inviabilitat del conveni i reclama a Francina Armengol que exerceixi de líder del PSIB davant un Consell “enrocat en el passat” i que defensi els interessos balears davant Madrid. Li reclamen que “pressioni per recuperar els 237 milions d’euros pendents i els destini a impulsar polítiques de mobilitat sostenible, coherents amb l’estat d’emergència climàtica que Mallorca, les Balears i el món afronten en aquests moments decisius”.

La Plataforma demana igualment al Consell de Mallorca que denunciï d’una vegada un conveni que és incompatible amb les polítiques de mobilitat sostenible que impulsa el Govern de les Illes Balears en el el seu Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM). Cal que Consell, Govern i partits polítics amb representació parlamentària a Madrid treballin conjuntament i aprofitin “l’oportunitat que els ofereix l’evident naufragi de l’irrescatable conveni de carreteres per impulsar un model de mobilitat radicalment nou” i adaptat als nous temps.

Les eleccions són una ocasió de fer valer la veu de Balears

Els ecologistes demanen als partits polítics que han de concórrer a les imminents eleccions generals de dia 10 de novembre que reclamin que els 237 milions d’euros pendents d’executar no es destinin a noves obres viàries sinó a un nou conveni ferroviari. Demanen igualment que aquests diners se sumin als 200 milions d’euros que l’estat deu a les Balears en virtut d’una sentència del Tribunal Suprem relativa a un conveni general de carreteres no satisfet, i als 334 milions d’euros pendents d’abonar a compte del conveni ferroviari anteriorment signat entre el Govern de les Illes Balears i el d’Espanya i desballestat pel Govern de José Ramon Bauzà.

Es podrien executar els trens d’Alcúdia, Santanyí i Cala Rajada, el metro a Son Espases i el tramvia a la badia

La suma de tot el deute pendent de l’estat a les Iles Balears en matèria de mobilitat s’eleva, per tant, fins a un total de 771 milions d’euros «que s’han de destinar a la mobilitat sostenible».

Aquests diners permetrien executar les línies ferroviàries incloses en el nou Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM): sa Pobla- Alcúdia (corredor d’Alcúdia), Manacor-Artà-Cala Rajada (corredor d’Artà), Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor (corredor de Migjorn), l’arribada del metro fins a Son Espases i el tramvia de la badia de Palma i l’aeroport. Això, a més de les inversions en mobilitat sostenible i transport públic que s’haurien d’executar a la resta de l’arxipèlag.

En resum, sosté la Plataforma, “cal renegociar de manera urgent i prioritària tot el deute que l’estat té amb les Balears i amb Mallorca a comptes dels convenis incomplerts de carreteres i ferrocarrils, renunciar a l’inaplicable conveni de carreteres del CIM i destinar tot aquest muntant (771 milions d’euros) a impulsar de manera decidida els ferrocarrils i l’augment de les freqüències i línies dels busos interurbans”.

Aquí podeu consultar les consideracions sobre el conveni de carreteres aprovades per la Plataforma Antiautopista.

Comparteix:

La plataforma antiautopista demana al Consell de Mallorca un canvi real en el model de mobilitat de l’illa que comenci amb la paralització de l’autopista de Campos, per l’enorme impacte territorial i les greus irregularitats detectades

Representants de la Plataforma Antiautopista es van reunir ahir horabaixa amb la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, la consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot i el conseller executiu  de Mobilitat i Infraestructures, Ivan Sevillano, per exigir l’aturada de les obres de l’autopista, a causa del gran consum de territori que suposa i les greus irregularitats detectades tant en el projecte com en la seva execució.

L’autopista que s’està construint entre Llucmajor i Campos no només no resol els problemes de mobilitat sinó que provoca greus problemes ambientals, socials i econòmics.

Un dels arguments per considerar necessària aquesta infraestructura ha estat la sinistralitat. Sense entrar a discutir si la sinistralitat de la carretera Llucmajor-Campos és de les més elevades de l’illa, el que és cert és que aquesta es va reduir considerablement amb les mesures adoptades de reducció de velocitat i prohibició d’avançaments. 

Quant al temps, amb l’autopista es podran estalviar uns 2 minuts de trajecte que després es perdran en escreix als embussos que es provoquen a les entrades i sortides dels nuclis de població.

Per altra banda, el consum de territori d’aquesta infraestructura és desmesurat i innecessari. Entre d’altres exemples podem citar que hi ha projectada i s’està executant una megarotonda que no figurava al projecte inicial, i que per tant, no es va tenir en compte a l’hora d’avaluar-se l’impacte ambiental. Hem de tenir en compte que l’avaluació d’impacte ambiental es va realitzar sobre el projecte del PP de 2014, on no hi figurava aquesta megarotonda que, per altra banda no connecta amb cap altra carretera, motiu pel qual seria més que suficient una rotonda a nivell.

Una altra modificació feta sense cap previsió i, per tant, absent a l’estudi d’impacte ambiental és l’ús d’escòries, que no figura ni en cap document del projecte (ni en el plec de prescripcions tècniques, ni al pla de seguretat i salut, ni en el contracte de l’obra, per citar-ne alguns). Per aquest motiu no s’han previst ni impermeabilitzacions, ni controls de descontaminació de les escòries que s’hi aboquen, amb els conseqüents efectes sobre els aqüífers, les terres, els ecosistemes i la salut de les persones.

El cost econòmic d’aquesta infraestructura és molt elevat i hipoteca el pressupost del Consell, i per tant, de tota la gent de Mallorca. Ja fa temps que no arriben, ni arribaran, les anualitats del conveni de carreteres, anualitats que no figuren als pressupostos de l’estat del  2018 i 2019, exercicis en què s’està executant l’obra.. El Ministeri d’Economia i Hisenda des de fa anys es nega a fer efectives les anualitats per incompliments del Consell de Mallorca que encara no ha justificat tots el diners rebuts abans de 2011. En conseqüència demanam la seva  liquidació i reconversió en un conveni de mobilitat, aprofitant aquesta oportunitat per demostrar que la mobilitat sostenible és un eix prioritari en aquesta legislatura.

Hi ha alternatives sobradament conegudes, com són el 2+1 segons trams, la limitació de velocitat, etc. que resoldrien el problema d’una manera molt més sostenible.

Per tots aquests motius demanam l’aturada de les obres, la retirada de les escòries, la modificació substancial del projecte, un pla de reforestació i un pla de mostreig d’aigües dels pous del voltant.

La resposta de la Conselleria ha estat decebedora, pels següents motius:

  1. Encara que la presidenta ha afirmat que el Consell de Mallorca  aposta per un canvi en el model de mobilitat i el conveni de carreteres, no aturaran les obres de l’autopista fins haver-la completada, ni tan sols es replantejaran l’execució de la megarotonda de més de 250 metres de diàmetre. 
  2. Continuaran utilitzant escòries per a la seva construcció. Segons ha informat el conseller Sevillano, la quantitat que n’usaran arriba a xifres que ara ja es mouen al voltant de  80.000 tones, 50.000m3. A més, admeten que s’usen i s’usaran sense cap tipus d’impermeabilització, ja que, segons asseguren, no és necessari. 
  3. Asseguren també que els resultats de les analítiques realitzades per l’assistència tècnica contractada i pels responsables de l’obra estan dins els valors que marca la normativa de referència i que, per tant,  són valoritzables i se poden utilitzar sense cap risc, ni per les persones, ni pel medi ambient.
  4. Afirmen que  tenen els diners per pagar l’autopista, que el govern central els paga quan presenten les justificacions de les obres i no hi ha problema amb la resta. 
  5. Van eludir respondre a la pregunta sobre com estava la reducció a la baixa que va comunicar la Sra. Garrido en audiència pública el novembre del 2018, de la que no s’ha tornat a saber res..
  6. Van mostrar poca disponibilitat a contestar per escrit la denúncia que vàrem presentar al Consell de Mallorca, juntament amb altres entitats ecologistes,   per les irregularitats en la construcció de l’autopista. Ho han de valorar, però han mostrat una actitud reticent. El fet de què no vulguin contestar i posar per escrit tot allò que diuen verbalment, ens genera dubtes, intranquil·litat i desconfiança.

Consideram que aquesta autopista és la via d’urbanització i creixement del sud de Mallorca que, per ara, ja està convertint el poble de Campos en un gran polígon, modificant la seva identitat i idiosincràsia. Amb aquest model de mobilitat anam cap a la conversió de Mallorca en una gran i única àrea metropolitana, el que suposa un canvi profund en la societat i el paisatge de Mallorca.

Comparteix:

Les anàlisis de les escòries publicades ara pel Consell de Mallorca confirmen la toxicitat dels residus abocats a l’autopista Llucmajor-Campos

D’acord amb els resultats de les sis mostres analitzades per TIRME entre 2016 i 2018,  ara revelats pel Consell després de la denúncia de set entitats ecologistes, l’escòria legalment no es pot usar com a subbase per a la construcció de l’autopista Llucmajor- Campos

La setmana passada, un cop presentades les denúncies per l’ús d’escòries perilloses en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos per part de set entitats ecologistes davant el Consell de Mallorca i la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca finalment ha fet públics, com era preceptiu segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (2001) i el Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l’illa de Mallorca (2019), al Visor de Paràmetres Ambientals (VPA), els resultats de les anàlisis de les escòries de la Planta de Son Reus dels tres darrers anys. Cal encara, però, que el Consell publiqui dades precises sobre la partida d’escòries que fa servir com a com a subbase en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com els resultats dels paràmetres de les escòries de 2019.

Tanmateix, el resultat de les anàlisis de 2016-18 ha fet créixer encara més la preocupació del col·lectiu ecologista, per diversos motius:

  1. Les dades disponibles al Visor de Paràmetres Ambientals (VPA) del Consell de Mallorca corresponen a les anàlisis realitzades per TIRME en el segon trimestre dels anys 2016, 2017 i 2018. No hi ha les dades de 2019, tot i que el segon trimestre ha acabat fa pràcticament dos mesos.
  2. El Consell encara no ha informat quina és la quantitat d’escòries que ha abocat a l’autopista, ni a quin any corresponen.
  3. La llei de residus de les Illes Balears (llei 8/2019) estableix com a perillosos per al sòl onze metalls: arsènic (As), bari (Ba), cadmi (Cd), cobalt (Co), crom (Cr), coure (Cu), mercuri (Hg), molibdè (Mo), níquel (Ni), plom (Pb) i zinc (Zn). Això no obstant, el Consell de Mallorca, en les anàlisis de les escòries suposadament tractades els anys 2016 i 2017, només publica les dades de concentració de cinc d’aquests metalls: crom (Cr), coure (Cu), níquel (Ni) i plom (Pb) i zinc (Zn) i, per tant, no publica les dades corresponents a: arsènic (As), bari (Ba), cadmi (Cd), cobalt (Co), mercuri (Hg) i molibdè (Mo). L’arsènic (As) i el cadmi (Cd), també són considerats perillosos pel CEDEX.
  4. A les dades corresponents a l’any 2018 (més completes) tampoc no hi apareixen els valors corresponent al Cobalt (Co), considerat perillós per al sòl d’acord amb la legislació de les Illes Balears (llei 8/2019 de residus i sòls contaminats).
  5. A més, en cap cas, en les dades fetes públiques pel Consell de Mallorca no hi figuren ni els valors de concentració, ni tan sols la presència, de matèria orgànica considerada perillosa: les dioxines, els furans i els PCB, molt perillosos segons el CEDEX a les escòries d’incineradora de residus sòlids urbans.
  6. Tampoc no es determinen, en cap cas, els incremats i la fracció soluble, dos dels paràmetres establerts com a necessaris per l’esmentada ordre de Catalunya (usada com a referència pel Consell) per determinar si les escòries són valoritzables i, per tant, utilitzables com a subbase de carreteres.
  7. Si aplicam els valors de referència establerts al Visor de Paràmetres Ambientals del Consell, trobam que s’excedeixen, entre d’altres, els paràmetres següents a les mostres analitzades per TIRME:
  1. El 2016, el valor de la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 4,2 els valors de referència.
  2. El 2017, el valor de la pèrdua d’humitat a 105ºC excedeix els valors de referència en 2,9 vegades. Una pèrdua d’humitat massa elevada fa el residu no valoritzable.
  3. El 2018, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 3,6 els valors de referència.
  4. Al segon trimestre de 2018, una mostra que coincideix amb l’informe de control anual, el valor de la pèrdua d’humitat a 105ºC excedeix els valors de referència en 2,3 vegades i la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 2,5 els valors de referència.
  5. El tercer trimestre de 2018, el valor de la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 1,4 els valors de referència.
  6. El quart trimestre de 2018, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 1,1 els valors de referència.
Cap de les sis mostres no seria utilitzable ja que la majoria multipliquen per valors elevats (fins a 4,2 vegades), els màxims permesos.
  1. A més, de les substàncies perilloses comentades, hem de tenir en compte un altre factor importantíssim per al sòl. De totes les dades aportades pel Consell de Mallorca, es desprèn el caràcter extremadament bàsic de les escòries (entre 10,3 i 12 unitats de pH), el que provoca una alteració important del pH del sòl i, per tant, una contaminació greu del sòl i les aigües subterrànies i altera els ecosistemes.
  2. Per altra banda, els resultats de les anàlisis obtingudes per la Plataforma Antiautopista i (presentades el 19 de juliol de 2019) ja evidenciaven que es tractava d’escòries no valoritzables. Així, si comparam els nostres resultats amb els mateixos valors de referència del Visor de Paràmetres Ambientals (VPA), trobam que, en una de les mostres d’escòries, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 3,0 els valors de referència. A més, com ja s’ha explicat en diverses ocasions, aquestes mostres tenen concentracions extremadament altes de metalls pesants que no apareixen a les analítiques publicades al VPA.

Per tant: 

  1. Advertim que han estat necessaris quatre mesos de pressió i dues denúncies per escrit perquè el Consell publiqui els paràmetres de les escòries de Son Reus.
  2. El Consell encara no ha donat informació precisa sobre el volum i la composició de les escòries abocades a l’autopista,
  3. Malgrat tot, la informació ara publicada pel Consell confirma els arguments de les denúncies presentades per set entitats ecologistes. Hi ha una presència elevada de metalls pesants perillosos.
  4. Les anàlisis del Consell són, malgrat tot, insuficients d’acord amb la normativa (llei balear de residus i consideracions mediambientals del CEDEX).
  5. La falta d’anàlisi de tots i cada un dels paràmetres necessaris per determinar si les escòries són valoritzables fa que  el Consell de Mallorca no pugui considerar-les residus no perillosos. És més, just amb les escasses dades publicades pel Consell de Mallorca, ja es demostra que es tracta de residus perillosos.
  6. Recordam que que  l’incompliment d’un sol paràmetre és suficient per a considerar les escòries no valoritzables. Així, cap de les sis mostres analitzades per TIRME no podrien fer-se servir com a subbase de carreteres. Es tractaria, en els sis casos, d’escòries no valoritzables, que no tenen altra opció que ser gestionades a través d’un abocador degudament autoritzat.

Per acabar, volem subratllar que els 2 metalls que estan presents a les diferents mostres d’escòries analitzades (Cu i Cr) en concentracions que excedeixen els valors de referència fins a més de quatre vegades, són considerats entre els onze més perillosos per de Llei de Residus de les Illes Balears (Llei 8/2019), i entre els sis més perillosos segons  les consideracions mediambientals del CEDEX.

Per tot això, demanam, una vegada més, als responsables polítics que no aboquin pus escòries sense garanties d’una descontaminació suficient, ni en aquesta obra ni en cap altra, i exigim que les que ja s’han abocat a aquesta obra es retirin el més aviat possible amb les mesures de seguretat adequades i es gestionin en un abocador degudament autoritzat per evitar:

  1. la contaminació de l’aqüífer de Campos. Hem de tenir en compte el sòl on s’han abocat les escòries és calcari, de relleu càrstic, d’alta permeabilitat a l’aigua, i que el perill de contaminació és elevat, especialment si es produeixen pluges abundants, com les que es preveuen per aquesta setmana.
  2. la contaminació del sòl i l’entrada dels elements tòxics en els ecosistemes a través dels vegetals i el pas a altres organismes a través de les cadenes tròfiques. En aquest punt hem de  remarcar que la zona on s’han abocat les escòries contaminants desguassa al Parc Natural Marítimo-terrestre d’es Trenc-es Salobrar de Campos, d’alt valor ecològic.
  3. perjudicis per a la salut dels treballadors de l’obra.

Annexos:

  • gràfics i captures de pantalla de paràmetres no ajustats als valors de referència.
  • resultats de les anàlisis realitzades per TIRME corresponents a l’any 2018 i dels resultats de les anàlisis realitzades per la Plataforma Antiautopista/GOB
Comparteix:

Set entitats ecologistes presenten denúncies a la Conselleria de Medi Ambient i Territori i al Consell de Mallorca per l’ús d’escòries perilloses en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos

Un mes després, l’Administració ignora la denúncia pública de la Plataforma. Les escòries tòxiques porten quatre mesos exposades al vent i la pluja. Les elevades concentracions de tòxics superen els nivells màxims permesos a altres comunitats autònomes. Un informe geològic recorda que les escòries es dipositen sobre una àrea amb elevat risc d’inundació. El volum abocat ja arriba a les 20.000 tones, molt per damunt les 1.400 que anuncià el Consell

Set entitats ecologistes, algunes d’abast estatal i internacional, han presentat una denúncia davant la conselleria de Medi Ambient i davant el Consell per l’ús d’escòries tòxiques a les obres de l’autopista de Llucmajor-Camposanto . El GOB, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom s’han unit a la Plataforma Antiautopista per notificar formalment tant a la conselleria de Medi Ambient com al Consell de Mallorca els resultats de les analítiques encarregades a un laboratori independent. Les anàlisis confirmen la presència d’elevades quantitats d’almenys quatre elements tòxics. Aquestes concentracions multipliquen entre tres i dotze vegades els nivells permesos a altres comunitats autònomes.

Els ecologistes lamenten que, des de la presentació del seu primer escrit de denúncia davant la conselleria de Medi Ambient, han passat quatre mesos i els materials contaminants continuen exposats a l’aigua i el vent. Les entitats denunciants adverteixen que les pluges de final d’estiu poden provocar l’arrossegament i la infiltració dels materials tòxics presents a les escòries i la contaminació de la terra agrícola, de l’aqüífer de Campos i els ecosistemes de la zona.

Les set entitats denunciants consideren que les analítiques acrediten que no s’ha fet el tractament necessari per descontaminar les escòries de la incineradora i denuncien la temeritat de Tirme, empresa gestora de la incineradora de Son Reus, de l’empresa constructora de l’autopista i de l’administració. Els ecologistes denuncien que tant el Consell com el Govern “volen fer passar per ecoàrids inerts uns materials potencialment perillosos que contenen metalls pesants en concentracions molt elevades i que poden contenir molts altres contaminants com ara dioxines, furans i PCB”.

Les anàlisis independents de dues mostres de les  escòries utilitzades en la construcció de l’autopista de Llucmajor-Campos certifiquen uns nivells elevats de metalls pesants, classificats com a contaminants a la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, en una concentració que multiplica fins a dotze vegades la permesa a la normativa existent a altres comunitats autònomes.

Els ecologistes lamenten que, quan ja han passat quatre mesos de la seva primera denúncia, l’Administració contesti amb evasives i amb dades contradictòries. Per això posen en coneixement de les autoritats les analítiques independents que han encarregat i exigeixen les actuacions necessàries per protegir la salut humana i la qualitat del medi ambient, d’acord amb el que estableix la llei.

Els denunciants troben especialment greu que l’administració amagui la informació ambiental corresponent a aquests residus i que es negui a fer públics els resultats d‘unes analítiques de seguiment que són preceptives.

GOB, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom critiquen l’incompliment, per part de la conselleria de Medi Ambient i del Consell de Mallorca, de diverses lleis estatals que regulen l’accés a la informació pública, així com de la normativa vigent de les Illes Balears referida al control de les escòries procedents de la incineració de Residus Sòlids Urbans (RSU).

Recorden que, el mes d’abril, l’empresa TIRME -empresa concessionària que gestiona els RSU de Mallorca- va corroborar que les escòries procedien de la incineradora de Son Reus i que el Consell de Mallorca va afirmar a la seva Sala de Premsa que l’ús d’ecoàrids en aquest tram d’un dels camins de servei de 200 metres permetrà estalviar 1.440 tones de material de gravera”. El Consell declarà aleshores que “l’ús d’aquest material en aquesta obra s’utilitza just a l’entrada a Campos, ja que es tracta d’un tram de prova”.

Ben al contrari, els ecologistes han comprovat que, al llarg d’aquests quatre mesos, en la construcció de l’autopista es continua utilitzant un material que no és un ecoàrid inert procedent de demolició d’obres (RCD) sinó que són escòries de forn d’incineradora, en una longitud que ja arriba pràcticament als 2,5 km.

Denuncien igualment que aquest material s’utilitza sense haver-ho previst en el plec de condicions tècniques de l’obra, ni en l’estudi d’impacte ambiental, ni en el pla de seguretat i salut laboral. Els ecologistes han advertit l’existència d’una proposta d’ordre d’estudi del Departament de Carreteres del Consell que podria usar-se per autoritzar l’ús de l’escòria al llarg de tota la longitud de l’obra (16 km de via de servei). La proposta del Departament de Carreteres diu que s’incorporarà al projecte el canvi que segueix: “diseño de la explanada de los caminos de servicio […]. Se cambia la tipología de material de suelo estabilizado a ecoárido”, sense que  la modificació tengui caràcter experimental, ni que es limiti a un tram de 200 metres, com afirmava la Sala de Premsa del Consell.

Els ecologistes calculen que ja s’ha abocat un volum aproximat de 12.500m3 d’escòries (aproximadament unes 20.000 tones, i no les 1.400 tones de grava que el Consell anuncià que s’estalviarien). La presència de components magnètics i l’excés de metalls pesants en les mostres demostren que les escòries no estan ben tractades. Això, unit a la manca d’impermeabilització del sòl i de l’exposició als agents meteorològics d’aquests materials durant mesos, suposa una dispersió important al medi de metalls pesants i també, probablement, de la matèria orgànica tòxica (dioxines, furans i PCB) present en aquesta mena d’escòries. Si l’escòria acaba usant-se al llarg de tot el recorregut de la via de servei, el volum de residus abocat pot superar les 100.000 tones.

Cal tenir present que, ja el 2002, un estudi de la UIB establia la presència de metalls pesants en les escòries de Son Reus, amb concentracions elevades d’arsènic, cadmi, crom, mercuri, plom, etc. La presència d’altes concentracions d’aquestes espècies químiques en el medi  pot comportar greus problemes mediambientals i per a la salut humana.

Les dioxines, els furans i els PCB són contaminants que es produeixen a partir de processos tèrmics que consumeixen matèria orgànica i substàncies amb clor. És important destacar que es tracta de compostos molt persistents, estables i bioacumulables, extremadament tòxics per als éssers vius.

Segons els ecologistes, l’ús d’aquestes escòries és doblement preocupant ja que s’estan escampant sobre l’aqüífer Llucmajor-Campos, en un sòl calcari de relleu càrstic d’alta permeabilitat a l’aigua i en una zona declarada àrea de risc potencial significatiu d’inundació. Tot això, sense que s’hagi realitzat cap estudi hidrogeològic de la zona on es construeix l’autopista per analitzar la necessitat d’una impermeabilització que eviti la contaminació de les aigües. Cal tenir en compte, a més, que l’abocament d’aquestes escòries es produeix en una àrea que desguassa a la zona humida del Parc Natural Marítimo-terrestre d’es Trenc-es Salobrar de Campos, espai que gaudeix d’especial protecció.

Recorden igualment els ecologistes que les escòries de la incineradora ja es varen usar en l’ampliació del port de Palma fa 2 anys i que, encara que la denúncia dels fets davant la fiscalia no donàs fruit, s’acredita el que consideren una perillosa tendència a normalitzar l’ús d’uns materials demostradament contaminants fins i tot en obres en què la dispersió dels components tòxics en el medi és del tot inevitable.  

Els ecologistes qualifiquen l’Administració d’irresponsable no sols per exposar el medi a la contaminació sinó també per no complir el seu deure de vetllar pels ciutadans i el medi ambient. Lamenten que hagi de ser la Plataforma Antiautopista la que hagi de dur a terme les tasques de vigilància i denúncia ambiental que corresponen a l’Administració i que aquesta darrera no compleixi la llei de dret d’accés en matèria mediambiental.

Al llarg d’aquest estiu, la Plataforma Antiautopista ha sol·licitat  entrevistes amb el conseller executiu de Mobilitat i Infraestructures, la vicepresidenta segona i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient i la presidenta del Consell de Mallorca; així com amb el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears per fer-los arribar de primera mà la seva preocupació per aquests fets.

La Plataforma continua demanant l’aturada immediata de l’obra de l’autopista, com a mínim fins que es faci pública la composició de les escòries i es garanteixi la innocuïtat dels àrids. Demanen, igualment, la retirada immediata dels residus abocats al llarg de 2’5 km a la sortida de Campos abans que un aiguat pugui dispersar els contaminants.

Aquí podeu consultar la denúncia a la Conselleria de Medi Ambient i Territori, la denúncia al Consell de Mallorca i els annexos d’ambdues denúncies.

Igualment, podeu veure les intervencions de Sandra Ayuso, portaveu de Greenpeace i de Carles Arribas, responsable de residus d’Ecologistes en Acció.

Comparteix:

Nota explicativa sobre el cas de les escòries i en defensa de Margalida Rosselló

Davant les informacions (Última Hora de diumenge 28 de juliol) que poden donar a entendre una pretesa contradicció entre el fet que la nostra portaveu Margalida Rosselló autoritzàs, com a consellera de Medi Ambient (1999-2003), l’ús d’escòries d’incineradora com a material de construcció i les crítiques que hem fet des de la Plataforma a la manca de control en l’ús d’escòries a la base de l’autopista Llucmajor-Campos (abril-juliol de 2019), volem assenyalar els fets que segueixen:

  1. Les crítiques de la Plataforma s’han adreçat a la manca de controls efectius a l’ús d’aquests materials potencialment contaminants. Com assenyala molt fidelment el mateix diari Última Hora en la seva informació de 19 de juliol:
    – La portavoz de la plataforma, Margalida Rosselló, ha asegurado que la utilización de escorias como material de construcción «no figura en ningún documento previo y necesario para su ejecución».
    – Aseguran que ante la petición de un mayor control de las sustancias de estos materiales, la Conselleria de Medio Ambiente del Govern les contestó que ya existía una comisión de residuos no peligrosos […].
    – Sin embargo, Rosselló ha indicado que, al acudir al informe no existía «ninguna información» sobre la composición de los metales de la escoria, por lo que, ha concluido, «se incumple la normativa de Baleares que exige en su Ley de Acceso Ambiental la obligación de hacer públicas todas estas analíticas para que la población pueda consultarlas».
    – La plataforma ha afirmado que la escoria utilizada en las obras «no está bien tratada» y contiene materiales pesados que suponen un riesgo para la salud del medio y personas.
    – Aseguran que en comparación con la normativa de otras comunidades, los niveles de cobre triplican los valores establecidos, los valores de cadmio los cuadruplican, los de plomo son siete veces mayores a lo permitido y los de antimonio son 12 veces superiores a los establecidos.
  2. Les nostres crítiques, per tant, no s’adrecen tant a l’ús del material com al fet que:
    – L’ús d’escòries (cendres de fons de forn d’incineradora) no s’havia previst ni a l’estudi d’impacte ambiental, ni al plec de condicions tècniques de l’obra, ni al pla de seguretat i salut laboral.
    – No hi ha cap estudi hidrològic que valori l’impacte d’aquests materials i dels seus lixiviats sobre els aqüífers de la zona.
    – Les analítiques encarregades per la plataforma, i les evidències observables a primera vista, avalen que no s’ha fet el preceptiu tractament de descontaminació d’aquest residu.
    – Les escòries contenen metalls pesants i altres elements potencialment perillosos per a la salut de les persones.
    – El sòl sobre el qual s’aboquen aquests materials no ha estat impermeabilitzat, i l’escòria porta ja més de tres mesos sense segellar, exposada a la seva dispersió per l’aire, el vent i la pluja.
    – Només amb posterioritat a la nostra primera roda de premsa, del mes d’abril, es penjaren cartells indicatius de la prohibició d’entrar en el recinte de l’obra sense els equips de protecció requerits (guants, màscares, ulleres…).
    – Ni el Consell de Mallorca ni la Conselleria de Medi Ambient no han estat capaços d’aportar informació sobre la composició d’aquesta escòria, sobre el seu tractament previ a l’ús (que és preceptiu), ni sobre la seva traçabilitat.
    – No consta tampoc que TIRME, empresa gestora de la planta incineradora de Son Reus, ni AFEX, l’empresa constructora de l’autopista, informassin prèviament, com és preceptiu, del transport i ús d’aquest residu.
    – En el visor d’informació ambiental del Consell de Mallorca no apareixen dades actualitzades de la composició d’aquestes escòries.
  3. Per tant, les crítiques de la Plataforma fins ara no s’han adreçat tant a l´ús de les escòries, com a la manca d’informació, de control i del seguiment necessaris (i preceptius). Aquests controls són obligats, d’acord amb la normativa existent, per tal d’evitar el risc de contaminació en el medi i possibles afectacions a la salut de les persones. I és això que el denunciam: la manca de control, de transparència i d’informació.
  4. A la nota de premsa de 19/07/2019 s’especifiquen clarament els nostres arguments. Aquesta nota es va lliurar a tots els mitjans de comunicació i està penjada a la pàgina web de la plataforma.
  5. Pel que fa als arguments que aparentment qüestionen la coherència entre les actuacions de na Margalida Rosselló com a consellera de Medi Ambient (1999-2003) i com a portaveu de la reactivada Plataforma Antiautopista (2018-19), na Margalida vol subratllar el que segueix:
    – Es cert que, durant la meva funció com a Consellera de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (1999-2003), el febrer de 2000 es va aprovar el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRSUM), a l’article 12 del qual, punt 1) es diu que “les escòries que no tinguin consideració de residu perillós es podran tractar per ser utilitzada la fracció mineral (no la part metàl·lica) com a matèria primera “secundària” per a ompliment de terraplens i subbase de carreteres”.
    – Cal subratllar que per no ser considerada un residu perillós l’escòria ha de ser reduïda a la seva fracció mineral, mitjançant un tractament que en separi la part metàl·lica. És el tractament que, a la llum de les analítiques i de la simple observació, no s’ha realitzat a les escòries que s’usen a la construcció de l’autopista, les quals no han estat alliberades ni tan sols dels elements magnètics.
    – El punt 2) del mateix article 12 del Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRUM) estableix que “El tractament de les escòries es realitzarà segons els requisits mínims que s’especifiquen a l’annex VIII del present pla”, el qual fa referència -entre d’altres- al tipus de tractament que s’ha de dur a terme per evitar la seva perillositat.
    – Al punt 3) del mateix article s’especifica que “Tots els usos com a matèria primera secundària hauran de ser específicament autoritzats per la conselleria de Medi Ambient” que exigirà un control periòdic que garanteixi la no perillositat de la reutilització de les escòries”.
    –  Aquest Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRSUM) va ser derogat, i el 2006 es va aprovar un nou pla director sectorial que ha estat vigent fins el mes de juny de 2019, quan se n’ha aprovat un de nou: el Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l’illa de Mallorca (PDSRNPMA).
    – Els plans directors existents des de 2006 no inclouen en el seu articulat els punts 2 i 3 de l’article 12 del PDSGRSUM aprovat el 2000; i, pel que fa a la utilització d’ escòries, amplien de forma significativa els seus usos.
    – Consider que existeix una perillosa tendència a la relaxació dels controls ambientals. Justament, la meva executòria com a consellera va ser començar a establir aquests controls ambientals per garantir que l’ús de materials reciclats no suposàs la introducció de contaminants en el medi.
    – En el 2001, vàrem elaborar el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (Resolució de la Consellera 30/04/2001, BOIB núm. 59 de 17 de maig), vigent en l’actualitat (18 anys després!). Aquest programa és la normativa bàsica de control i seguiment de tot allò  referit a les instal·lacions i els seus components de gestió de residus de Son Reus.
    – Al llarg de la legislatura en què vaig ser consellera no es va donar cap autorització per utilitzar escòries en cap obra ni infraestructura.
    – Tant la Plataforma com jo mateixa no hem qüestionat inicialment la utilització de les escòries sinó la manca d’informació, seguiment i control d’aquest residu que pot contenir materials perillosos.
    – Deman, igual que ho fa la Plataforma i ho faig com a portaveu, que es compleixi la normativa del dret a la informació i la normativa de seguiment i control continuat i clar de l’ús d’aquest residu. Demanam el compliment de la normativa, signada fa quasi 20 anys per jo mateixa, perquè s’ha de ser molt rigorós amb la vigilància i cura del medi ambient i la salut les persones.
    – És oportú recordar que l’autorització, condicionada, de la part mineral de l’escòria prèviament tractada va fer-se en un context polític molt complicat. L’any 1999, el govern del primer pacte de progrés, presidit per Francesc Antich, va haver de gestionar una situació nefasta respecte a la gestió dels residus. Trobàrem una incineradora com a únic sistema de tractament de residus sòlids urbans (RSU) a Mallorca; un sistema que no tenia en compte què es feia amb les escòries i cendres, que s’acumulaven dins sacs a l’aire lliure provocant una contaminació molt greu. Per abordar aquesta situació d’emergència ambiental vàrem aprovar un Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDRSUM) on es varen planificar i executar el dipòsit de seguretat de cendres, la planta de tractament de les escòries, i totes les plantes de tractament alternatiu a la incineradora: planta de triatge d’envasos, planta de compostatge i de metanització.
    – A més vàrem deixar clar que tots els residus generats per la incineració requereixen un control exhaustiu.
    – Des de la Conselleria de Medi Ambient (Els Verds) vàrem redactar un avantprojecte de Llei de Residus, però no vàrem aconseguir l’acord amb els altres partits del pacte (singularment el PSOE) pel que feia referència a la incineració .
    – Honestament, pens que vàrem iniciar una tasca de reducció de la fracció incinerada, així com de control efectiu i transparent de la contaminació que desgraciadament no s’ha continuat al llarg de les legislatures posteriors.
    – Fins i tot en aquesta darrera legislatura (2015-19) en què s’ha aprovat la primera Llei de Residus de les Illes Balears, la qüestió de la incineració de RSU pràcticament s’ha obviat i, pel que fa a les mesures de vigilància i control, queden només les disposicions que vaig fer aprovar quan era consellera.
    Advertesc amb alarma una línia política dels actuals gestors de l’administració ambiental que sembla tendent a minimitzar els perills de les escòries, i a obviar la necessitat dels mecanismes de control i tractament per passar a considerar-les un material innocu que pot usar-se lliurement com un àrid reciclat més.
  6. Des de la Plataforma volem manifestar tot el nostre suport a Margalida Rosselló, agraïm les seves dècades de treball i lluita ecologista, avalam els seus arguments i ens hi adherim i li demanam que continuï exercint de portaveu de la Plataforma les vegades que sigui necessari.
  7. Ens reafirmam en els arguments exposats durant la nostra roda de premsa de dia 19 de juliol, disponibles al nostre web, i anunciam que els presentarem, in extenso, amb totes les dades tècniques que els avalen, tant a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears com al Consell de Mallorca.
Comparteix:

La Plataforma Antiautopistes sol·licita entrevistar-se amb els polítics responsables de Carreteres i Medi Ambient del Consell del Govern i amb la presidenta del Consell de Mallorca.

Estan preocupats i alarmats per l’ús d’escòries perilloses per a la salut de les persones i el medi ambient en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos i pels temes de mobilitat en general.

Avui dematí han registrat diversos documents al Consell de Mallorca i a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

Sol·licituds d’entrevista al conseller de Mobilitat i Infraestructures, a la vicepresidenta segona i conselllera de Sostenibilitat i Medi Ambient i a la presidenta del Consell de Mallorca.
Sol·licitud d’entrevista al conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.
Comparteix: