Mostra totes les entrades de Editor Genèric

El Consell ha començat a abocar 140000 tones de residus sobre els aqüífers de Campos i Llucmajor

Els ecologistes denuncien que l’autopista és un abocador en línia

Les entitats GOB, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Terraferida i Salvem Portocolom donant suport a la Plataforma Antiautopista de Llucmajor-Campos, rebutgen la resposta que ha donat la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, a la denúncia formulada per totes elles el passat mes d’agost. Així mateix, lamenten el silenci vergonyós que el Consell de Mallorca -passats tres mesos- ha donat com a resposta a la denúncia que se li va adreçar per les mateixes dades, més àmplia i extensa, ja que el Consell de Mallorca és l’administració responsable de la  construcció d’aquesta autopista.

Paral·lelament aquesta setmana del Consell de Mallorca ha començat a abocar, en plena alerta per inundacions, les 140.000 tones d’escòria amb què vol construir la via de servei de l’autopista Llucmajor-Campos. Després de dos mesos de pausa el Consell reprèn els abocaments d’escòries mentre la Conselleria de Medi Ambient dóna unes explicacions que no satisfan els ecologistes.

La resposta de la Conselleria, extensa i farcida d’analítiques i consideracions legals, insisteix en demostrar que l’abocament de més de 143.000 tones d’escòries provinents dels forns d’incineració de residus sòlids de Son Reus, és innocu per a la població i l’entorn, i que s’està fent seguint procediments segurs i complint la normativa vigent.

La Plataforma i totes les Entitats que li fan costat, valorem que la Conselleria de Medi Ambient ens hagi contestat a la nostra denúncia, però seguim estant convençudes que la decisió de convertir l’autopista en abocador en línia de residus possiblement tòxics és perillosa per a la població i l’entorn natural, per les raons esgrimides des del principi. A grans trets:

  • no es garanteix que les escòries no siguin tòxiques, malgrat les magres analítiques d’alguns metalls pesants (que adesiara sobrepassen els màxims establerts en altres normatives, ja que s’ha tingut l’atreviment d’actuar sense haver-ho reglamentat prèviament, com és responsabilitat i competència del Govern) i les encara més magres de contaminants orgànics (que no s’han repetit d’ençà de 2017) (No ens consta l’existència d’analítiques de sals). Per més que es digui, no s’ha fet -ni s’està fent- un seguiment exhaustiu de la composició química d’aquests residus. Recordam que ni se coneixen els centenars de substàncies que es troben a les escòries, ni els seus potencials efectes perjudicials sobre els organismes vius si aquestes s’incorporen a les xarxes tròfiques, ni com es transformaran i es combinaran entre elles en el futur (cfr. Incineració i Salut, editat per Greenpeace). Valorem positivament l’oferiment de fer unes noves analítiques, sempre que es tinguin en compte aquestes consideracions i -tant el mostreig com les pròpies analítiques- puguin ser fiscalitzades per autoritats científiques neutrals i objectives.
  • no s’han abocat de manera segura, ni les característiques del sòl són les més adequades. La coberta asfàltica no és totalment impermeable, ni es pot garantir amb total seguretat el seu correcte manteniment -a perpetuïtat- ni que mai no seran arrossegades per cap aiguat o altra mena d’erosió. L’aqüífer i les terres de conreu estan en perill i es corre el risc que el parc des Salobrar, les salines (d’on s’extreu un producte alimentari) i el mateix medi marí, resultin greument contaminats. Recordam que l’Estat espanyol ha signat el conveni OSPAR 2020, pel qual s’obliga a no abocar, a partir d’aquest any, ni directament ni indirectament, cap tòxic al medi marí i a actuar sempre seguint els criteris de PRECAUCIÓ, SOSTENIBILITAT I CERTESA CIENTÍFICA (tots tres obviats en aquesta obra).
  • es fa una actuació irreversible. En cas de demostrar-se els perills que ara denunciem, serà impossible restituir l’estat original -net- de l’entorn en el qual ha de viure la nostra població i les futures generacions, que es veuran seriosament compromeses pel cúmul de pràctiques temeràries que avui gosem fer.  
  • denunciam finalment la falòrnia que suposa qualificar aquesta operació, la d’escampar residus tòxics al medi natural, com a “economia circular”. Si el mètode d’incinerar deixalles de tota mena ha col·lapsat per la seva inviabilitat, la solució és abandonar-lo, i no voler ocultar-ne les perilloses conseqüències tot burlant la ciutadania.

Exigim per tant, que de forma immediata s’aturi l’abocament que s’està duent a terme de les 123.000 tones d’escòries restants i que siguin vigilades amb tota cura les més de 20.000 tones que ja s’hi han abocat irresponsablement, per a què no se segueixin escampant, si no es retiren i dipositen a un abocador en condicions de seguretat, el que seria el més assenyat

Exigim alhora, que l’Administració expliqui a la ciutadania quins pretesos avantatges suposa fer servir aquest residu de la incineració, si no és poder desfer-se d’un material incòmode que comença a vessar dels seus dipòsits, i amb el qual ja no saben que fer-ne.

Demanam que d’una vegada i sense més dilacions es redacti la normativa que ha de regular la gestió dels residus destinats a la incineració (RSU), així com els que es generen a la combustió (cendres i escòries) sense perdre de vista la necessitat d’abandonar la incineració a curt termini. S’ha de desenvolupar aquesta normativa aplicant la pròpia LLei de Residus, recentment aprovada, amb criteris estrictes i restrictius, tot pensant en la seguretat de la població, les generacions futures i l’entorn, de manera que sigui impossible seguir actuant de manera tan temerària com fins ara. La incineració és una mala opció que s’ha d’abandonar quan abans millor en benefici del reciclat.

Pregam que s’iniciïn urgentment les tasques de reparació i restitució del medi, de la massa forestal i el paisatge arrasats, com predica la recentment aprovada i ja ignorada Llei de Canvi Climàtic, i que es respecti l’antic sistema de canalitzacions, engolidors i avencs de desguàs, tot patrimoni del nostre poble.

Ens manifestem un altre cop, i no ens en cansarem, contraris a la construcció de l’autopista, a les indesitjables -per insostenibles- dinàmiques i economies que es generaran, i als mètodes d’engany i ocultació emprats per l’administració -la que ens hauria de protegir- tan allunyats de la sempiterna promesa  de transparència.   

QUI ESTIMA MALLORCA I LA SEVA GENT, NO L’ENVERINA!

Comparteix:

El deute de l’Estat amb Mallorca i la denúncia del conveni de carreteres podrien finançar una revolució verda en el transport i la mobilitat

La Plataforma Antiautopistes reclama la denúncia del conveni vigent i l’exigència de les quantitats pendents. Xifra en 800 milions d’euros el que l’Estat deu a les Balears només per aquests conceptes

El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca podrien obtenir fins a 800 milions d’euros de l’estat a compte de tots els convenis de carreteres i ferrocarrils pendents d’abonar, i pel deute de 200 milions reconegut pels tribunals. La Plataforma demana al Consell que denunciï el vigent conveni de carreteres i al Govern de les Illes Balears que planti cara a Madrid per finançar un nou model de mobilitat

Nota de premsa. Plataforma Antiautopistes

Palma, 5 d’octubre de 2019

La Plataforma Antiautopistes demana al Govern de les Illes Balears i al Consell la denúncia del vigent conveni de carreteres per «inaplicable», i la seva reconversió en un conveni per a la mobilitat sostenible. El deute de l’estat amb les Balears a compte dels convenis no abonats i tancats en fals (convenis ferroviaris i de carreteres) suposen prop de 800 milions d’euros que permetrien impulsar, de manera decidida, el transport públic a les Illes Balears i el Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM) que proposa el govern de Francina Armengol. Fer-ho requereix, segons la Plataforma, el «coratge polític de renunciar a les autopistes i denunciar un conveni mort, obsolet i inviable» com el que lliga el Consell de Mallorca a unes polítiques «absurdes, contradictòries i depredadores».

En dotze anys de vigència de l’actual conveni de carreteres, el Consell de Mallorca només ha percebut les anualitats dels primers cinc anys, i té encara pendents de percebre 237 milions d’euros (el 55% del total del conveni) quan només queden tres anualitats per davant. La situació és «insostenible» perquè el Consell encara no ha acabat de justificar els 194 milions d’euros que es varen percebre entre 2007 i 2011.

Un conveni inviable i sobredimensionat

El conveni de carreteres ha demostrat ser «inaplicable i sobredimensionat», a parer de la plataforma, i ha acabat per embarcar el Consell en una «absurda carrera per fer obres faraòniques i innecessàries» per intentar justificar, tan sols, els diners percebuts durant els primers cinc anys de vigència del text (2007-2011).

Aquesta quantitat (194 milions d’euros), que només és el 45% del total previst, no s’ha justificat del tot quan ja han passat nou anys i, segons la Plataforma, «si se segueix amb l’intent de l’anterior equip (Garrido-Ensenyat) d’aferrar-se a l’actual model, poden donar-se per perduts els 237 milions d’euros pendents de cobrar, que són el 55% del conveni».

Cal recordar que des de 2012 l’Estat no ha ingressat ni un cèntim al Consell per aquest concepte i res no sembla indicar que es puguin complir unes previsions massa ambicioses, que no s’han pogut executar en dotze anys, i que no s’executaran en els tres anys de vigència que li queden a un acord que ja ha estat prorrogat en diverses ocasions.

Aquestes xifres posen de manifest, als ulls dels ecologistes, que el conveni de carreteres està «clarament sobredimensionat» i que el Consell ha estat incapaç, al llarg de tres legislatures, d’executar les obres viàries previstes al ritme exigit pel conveni. Això, tot i la fortíssima despesa en obres viàries absurdes, innecessàries i destructives: autopista de Campos, accés a Lloseta, variant d’Algaida, via connectora…

“Una oportunitat de canvi”

Davant aquesta situació, la Plataforma Antiautopistes vol fer veure als partits del pacte de Govern l’oportunitat que es presenta.

En els seus programes electorals autonòmics, ni PSOE, ni Unides Podem no varen fer cap esment del conveni, i MÉS va apostar per ampliar el seu camp d’aplicació de les infraestructures a la mobilitat en general.

En els acords de governabilitat del Consell i del Govern de les Illes Balears només hi apareix que les institucions mallorquines i balears reclamaran a Madrid els diners que falten per rebre de l’actual conveni (el 55% del total).

Demanen a Armengol que lideri els interessos balears

Davant les reiterades afirmacions dels líders dels partits d’esquerra que «no s’executaran més desdoblaments», la Plataforma Antiautopistes denuncia una vegada més el sobredimensionament i la inviabilitat del conveni i reclama a Francina Armengol que exerceixi de líder del PSIB davant un Consell “enrocat en el passat” i que defensi els interessos balears davant Madrid. Li reclamen que “pressioni per recuperar els 237 milions d’euros pendents i els destini a impulsar polítiques de mobilitat sostenible, coherents amb l’estat d’emergència climàtica que Mallorca, les Balears i el món afronten en aquests moments decisius”.

La Plataforma demana igualment al Consell de Mallorca que denunciï d’una vegada un conveni que és incompatible amb les polítiques de mobilitat sostenible que impulsa el Govern de les Illes Balears en el el seu Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM). Cal que Consell, Govern i partits polítics amb representació parlamentària a Madrid treballin conjuntament i aprofitin “l’oportunitat que els ofereix l’evident naufragi de l’irrescatable conveni de carreteres per impulsar un model de mobilitat radicalment nou” i adaptat als nous temps.

Les eleccions són una ocasió de fer valer la veu de Balears

Els ecologistes demanen als partits polítics que han de concórrer a les imminents eleccions generals de dia 10 de novembre que reclamin que els 237 milions d’euros pendents d’executar no es destinin a noves obres viàries sinó a un nou conveni ferroviari. Demanen igualment que aquests diners se sumin als 200 milions d’euros que l’estat deu a les Balears en virtut d’una sentència del Tribunal Suprem relativa a un conveni general de carreteres no satisfet, i als 334 milions d’euros pendents d’abonar a compte del conveni ferroviari anteriorment signat entre el Govern de les Illes Balears i el d’Espanya i desballestat pel Govern de José Ramon Bauzà.

Es podrien executar els trens d’Alcúdia, Santanyí i Cala Rajada, el metro a Son Espases i el tramvia a la badia

La suma de tot el deute pendent de l’estat a les Iles Balears en matèria de mobilitat s’eleva, per tant, fins a un total de 771 milions d’euros «que s’han de destinar a la mobilitat sostenible».

Aquests diners permetrien executar les línies ferroviàries incloses en el nou Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM): sa Pobla- Alcúdia (corredor d’Alcúdia), Manacor-Artà-Cala Rajada (corredor d’Artà), Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor (corredor de Migjorn), l’arribada del metro fins a Son Espases i el tramvia de la badia de Palma i l’aeroport. Això, a més de les inversions en mobilitat sostenible i transport públic que s’haurien d’executar a la resta de l’arxipèlag.

En resum, sosté la Plataforma, “cal renegociar de manera urgent i prioritària tot el deute que l’estat té amb les Balears i amb Mallorca a comptes dels convenis incomplerts de carreteres i ferrocarrils, renunciar a l’inaplicable conveni de carreteres del CIM i destinar tot aquest muntant (771 milions d’euros) a impulsar de manera decidida els ferrocarrils i l’augment de les freqüències i línies dels busos interurbans”.

Aquí podeu consultar les consideracions sobre el conveni de carreteres aprovades per la Plataforma Antiautopista.

Comparteix:

La plataforma antiautopista demana al Consell de Mallorca un canvi real en el model de mobilitat de l’illa que comenci amb la paralització de l’autopista de Campos, per l’enorme impacte territorial i les greus irregularitats detectades

Representants de la Plataforma Antiautopista es van reunir ahir horabaixa amb la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, la consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot i el conseller executiu  de Mobilitat i Infraestructures, Ivan Sevillano, per exigir l’aturada de les obres de l’autopista, a causa del gran consum de territori que suposa i les greus irregularitats detectades tant en el projecte com en la seva execució.

L’autopista que s’està construint entre Llucmajor i Campos no només no resol els problemes de mobilitat sinó que provoca greus problemes ambientals, socials i econòmics.

Un dels arguments per considerar necessària aquesta infraestructura ha estat la sinistralitat. Sense entrar a discutir si la sinistralitat de la carretera Llucmajor-Campos és de les més elevades de l’illa, el que és cert és que aquesta es va reduir considerablement amb les mesures adoptades de reducció de velocitat i prohibició d’avançaments. 

Quant al temps, amb l’autopista es podran estalviar uns 2 minuts de trajecte que després es perdran en escreix als embussos que es provoquen a les entrades i sortides dels nuclis de població.

Per altra banda, el consum de territori d’aquesta infraestructura és desmesurat i innecessari. Entre d’altres exemples podem citar que hi ha projectada i s’està executant una megarotonda que no figurava al projecte inicial, i que per tant, no es va tenir en compte a l’hora d’avaluar-se l’impacte ambiental. Hem de tenir en compte que l’avaluació d’impacte ambiental es va realitzar sobre el projecte del PP de 2014, on no hi figurava aquesta megarotonda que, per altra banda no connecta amb cap altra carretera, motiu pel qual seria més que suficient una rotonda a nivell.

Una altra modificació feta sense cap previsió i, per tant, absent a l’estudi d’impacte ambiental és l’ús d’escòries, que no figura ni en cap document del projecte (ni en el plec de prescripcions tècniques, ni al pla de seguretat i salut, ni en el contracte de l’obra, per citar-ne alguns). Per aquest motiu no s’han previst ni impermeabilitzacions, ni controls de descontaminació de les escòries que s’hi aboquen, amb els conseqüents efectes sobre els aqüífers, les terres, els ecosistemes i la salut de les persones.

El cost econòmic d’aquesta infraestructura és molt elevat i hipoteca el pressupost del Consell, i per tant, de tota la gent de Mallorca. Ja fa temps que no arriben, ni arribaran, les anualitats del conveni de carreteres, anualitats que no figuren als pressupostos de l’estat del  2018 i 2019, exercicis en què s’està executant l’obra.. El Ministeri d’Economia i Hisenda des de fa anys es nega a fer efectives les anualitats per incompliments del Consell de Mallorca que encara no ha justificat tots el diners rebuts abans de 2011. En conseqüència demanam la seva  liquidació i reconversió en un conveni de mobilitat, aprofitant aquesta oportunitat per demostrar que la mobilitat sostenible és un eix prioritari en aquesta legislatura.

Hi ha alternatives sobradament conegudes, com són el 2+1 segons trams, la limitació de velocitat, etc. que resoldrien el problema d’una manera molt més sostenible.

Per tots aquests motius demanam l’aturada de les obres, la retirada de les escòries, la modificació substancial del projecte, un pla de reforestació i un pla de mostreig d’aigües dels pous del voltant.

La resposta de la Conselleria ha estat decebedora, pels següents motius:

  1. Encara que la presidenta ha afirmat que el Consell de Mallorca  aposta per un canvi en el model de mobilitat i el conveni de carreteres, no aturaran les obres de l’autopista fins haver-la completada, ni tan sols es replantejaran l’execució de la megarotonda de més de 250 metres de diàmetre. 
  2. Continuaran utilitzant escòries per a la seva construcció. Segons ha informat el conseller Sevillano, la quantitat que n’usaran arriba a xifres que ara ja es mouen al voltant de  80.000 tones, 50.000m3. A més, admeten que s’usen i s’usaran sense cap tipus d’impermeabilització, ja que, segons asseguren, no és necessari. 
  3. Asseguren també que els resultats de les analítiques realitzades per l’assistència tècnica contractada i pels responsables de l’obra estan dins els valors que marca la normativa de referència i que, per tant,  són valoritzables i se poden utilitzar sense cap risc, ni per les persones, ni pel medi ambient.
  4. Afirmen que  tenen els diners per pagar l’autopista, que el govern central els paga quan presenten les justificacions de les obres i no hi ha problema amb la resta. 
  5. Van eludir respondre a la pregunta sobre com estava la reducció a la baixa que va comunicar la Sra. Garrido en audiència pública el novembre del 2018, de la que no s’ha tornat a saber res..
  6. Van mostrar poca disponibilitat a contestar per escrit la denúncia que vàrem presentar al Consell de Mallorca, juntament amb altres entitats ecologistes,   per les irregularitats en la construcció de l’autopista. Ho han de valorar, però han mostrat una actitud reticent. El fet de què no vulguin contestar i posar per escrit tot allò que diuen verbalment, ens genera dubtes, intranquil·litat i desconfiança.

Consideram que aquesta autopista és la via d’urbanització i creixement del sud de Mallorca que, per ara, ja està convertint el poble de Campos en un gran polígon, modificant la seva identitat i idiosincràsia. Amb aquest model de mobilitat anam cap a la conversió de Mallorca en una gran i única àrea metropolitana, el que suposa un canvi profund en la societat i el paisatge de Mallorca.

Comparteix:

Les anàlisis de les escòries publicades ara pel Consell de Mallorca confirmen la toxicitat dels residus abocats a l’autopista Llucmajor-Campos

D’acord amb els resultats de les sis mostres analitzades per TIRME entre 2016 i 2018,  ara revelats pel Consell després de la denúncia de set entitats ecologistes, l’escòria legalment no es pot usar com a subbase per a la construcció de l’autopista Llucmajor- Campos

La setmana passada, un cop presentades les denúncies per l’ús d’escòries perilloses en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos per part de set entitats ecologistes davant el Consell de Mallorca i la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca finalment ha fet públics, com era preceptiu segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (2001) i el Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l’illa de Mallorca (2019), al Visor de Paràmetres Ambientals (VPA), els resultats de les anàlisis de les escòries de la Planta de Son Reus dels tres darrers anys. Cal encara, però, que el Consell publiqui dades precises sobre la partida d’escòries que fa servir com a com a subbase en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com els resultats dels paràmetres de les escòries de 2019.

Tanmateix, el resultat de les anàlisis de 2016-18 ha fet créixer encara més la preocupació del col·lectiu ecologista, per diversos motius:

  1. Les dades disponibles al Visor de Paràmetres Ambientals (VPA) del Consell de Mallorca corresponen a les anàlisis realitzades per TIRME en el segon trimestre dels anys 2016, 2017 i 2018. No hi ha les dades de 2019, tot i que el segon trimestre ha acabat fa pràcticament dos mesos.
  2. El Consell encara no ha informat quina és la quantitat d’escòries que ha abocat a l’autopista, ni a quin any corresponen.
  3. La llei de residus de les Illes Balears (llei 8/2019) estableix com a perillosos per al sòl onze metalls: arsènic (As), bari (Ba), cadmi (Cd), cobalt (Co), crom (Cr), coure (Cu), mercuri (Hg), molibdè (Mo), níquel (Ni), plom (Pb) i zinc (Zn). Això no obstant, el Consell de Mallorca, en les anàlisis de les escòries suposadament tractades els anys 2016 i 2017, només publica les dades de concentració de cinc d’aquests metalls: crom (Cr), coure (Cu), níquel (Ni) i plom (Pb) i zinc (Zn) i, per tant, no publica les dades corresponents a: arsènic (As), bari (Ba), cadmi (Cd), cobalt (Co), mercuri (Hg) i molibdè (Mo). L’arsènic (As) i el cadmi (Cd), també són considerats perillosos pel CEDEX.
  4. A les dades corresponents a l’any 2018 (més completes) tampoc no hi apareixen els valors corresponent al Cobalt (Co), considerat perillós per al sòl d’acord amb la legislació de les Illes Balears (llei 8/2019 de residus i sòls contaminats).
  5. A més, en cap cas, en les dades fetes públiques pel Consell de Mallorca no hi figuren ni els valors de concentració, ni tan sols la presència, de matèria orgànica considerada perillosa: les dioxines, els furans i els PCB, molt perillosos segons el CEDEX a les escòries d’incineradora de residus sòlids urbans.
  6. Tampoc no es determinen, en cap cas, els incremats i la fracció soluble, dos dels paràmetres establerts com a necessaris per l’esmentada ordre de Catalunya (usada com a referència pel Consell) per determinar si les escòries són valoritzables i, per tant, utilitzables com a subbase de carreteres.
  7. Si aplicam els valors de referència establerts al Visor de Paràmetres Ambientals del Consell, trobam que s’excedeixen, entre d’altres, els paràmetres següents a les mostres analitzades per TIRME:
  1. El 2016, el valor de la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 4,2 els valors de referència.
  2. El 2017, el valor de la pèrdua d’humitat a 105ºC excedeix els valors de referència en 2,9 vegades. Una pèrdua d’humitat massa elevada fa el residu no valoritzable.
  3. El 2018, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 3,6 els valors de referència.
  4. Al segon trimestre de 2018, una mostra que coincideix amb l’informe de control anual, el valor de la pèrdua d’humitat a 105ºC excedeix els valors de referència en 2,3 vegades i la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 2,5 els valors de referència.
  5. El tercer trimestre de 2018, el valor de la concentració de crom (Cr) al lixiviat multiplica per 1,4 els valors de referència.
  6. El quart trimestre de 2018, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 1,1 els valors de referència.
Cap de les sis mostres no seria utilitzable ja que la majoria multipliquen per valors elevats (fins a 4,2 vegades), els màxims permesos.
  1. A més, de les substàncies perilloses comentades, hem de tenir en compte un altre factor importantíssim per al sòl. De totes les dades aportades pel Consell de Mallorca, es desprèn el caràcter extremadament bàsic de les escòries (entre 10,3 i 12 unitats de pH), el que provoca una alteració important del pH del sòl i, per tant, una contaminació greu del sòl i les aigües subterrànies i altera els ecosistemes.
  2. Per altra banda, els resultats de les anàlisis obtingudes per la Plataforma Antiautopista i (presentades el 19 de juliol de 2019) ja evidenciaven que es tractava d’escòries no valoritzables. Així, si comparam els nostres resultats amb els mateixos valors de referència del Visor de Paràmetres Ambientals (VPA), trobam que, en una de les mostres d’escòries, el valor de la concentració de coure (Cu) al lixiviat multiplica per 3,0 els valors de referència. A més, com ja s’ha explicat en diverses ocasions, aquestes mostres tenen concentracions extremadament altes de metalls pesants que no apareixen a les analítiques publicades al VPA.

Per tant: 

  1. Advertim que han estat necessaris quatre mesos de pressió i dues denúncies per escrit perquè el Consell publiqui els paràmetres de les escòries de Son Reus.
  2. El Consell encara no ha donat informació precisa sobre el volum i la composició de les escòries abocades a l’autopista,
  3. Malgrat tot, la informació ara publicada pel Consell confirma els arguments de les denúncies presentades per set entitats ecologistes. Hi ha una presència elevada de metalls pesants perillosos.
  4. Les anàlisis del Consell són, malgrat tot, insuficients d’acord amb la normativa (llei balear de residus i consideracions mediambientals del CEDEX).
  5. La falta d’anàlisi de tots i cada un dels paràmetres necessaris per determinar si les escòries són valoritzables fa que  el Consell de Mallorca no pugui considerar-les residus no perillosos. És més, just amb les escasses dades publicades pel Consell de Mallorca, ja es demostra que es tracta de residus perillosos.
  6. Recordam que que  l’incompliment d’un sol paràmetre és suficient per a considerar les escòries no valoritzables. Així, cap de les sis mostres analitzades per TIRME no podrien fer-se servir com a subbase de carreteres. Es tractaria, en els sis casos, d’escòries no valoritzables, que no tenen altra opció que ser gestionades a través d’un abocador degudament autoritzat.

Per acabar, volem subratllar que els 2 metalls que estan presents a les diferents mostres d’escòries analitzades (Cu i Cr) en concentracions que excedeixen els valors de referència fins a més de quatre vegades, són considerats entre els onze més perillosos per de Llei de Residus de les Illes Balears (Llei 8/2019), i entre els sis més perillosos segons  les consideracions mediambientals del CEDEX.

Per tot això, demanam, una vegada més, als responsables polítics que no aboquin pus escòries sense garanties d’una descontaminació suficient, ni en aquesta obra ni en cap altra, i exigim que les que ja s’han abocat a aquesta obra es retirin el més aviat possible amb les mesures de seguretat adequades i es gestionin en un abocador degudament autoritzat per evitar:

  1. la contaminació de l’aqüífer de Campos. Hem de tenir en compte el sòl on s’han abocat les escòries és calcari, de relleu càrstic, d’alta permeabilitat a l’aigua, i que el perill de contaminació és elevat, especialment si es produeixen pluges abundants, com les que es preveuen per aquesta setmana.
  2. la contaminació del sòl i l’entrada dels elements tòxics en els ecosistemes a través dels vegetals i el pas a altres organismes a través de les cadenes tròfiques. En aquest punt hem de  remarcar que la zona on s’han abocat les escòries contaminants desguassa al Parc Natural Marítimo-terrestre d’es Trenc-es Salobrar de Campos, d’alt valor ecològic.
  3. perjudicis per a la salut dels treballadors de l’obra.

Annexos:

  • gràfics i captures de pantalla de paràmetres no ajustats als valors de referència.
  • resultats de les anàlisis realitzades per TIRME corresponents a l’any 2018 i dels resultats de les anàlisis realitzades per la Plataforma Antiautopista/GOB
Comparteix: