Set entitats ecologistes presenten denúncies a la Conselleria de Medi Ambient i Territori i al Consell de Mallorca per l’ús d’escòries perilloses en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos

Un mes després, l’Administració ignora la denúncia pública de la Plataforma. Les escòries tòxiques porten quatre mesos exposades al vent i la pluja. Les elevades concentracions de tòxics superen els nivells màxims permesos a altres comunitats autònomes. Un informe geològic recorda que les escòries es dipositen sobre una àrea amb elevat risc d’inundació. El volum abocat ja arriba a les 20.000 tones, molt per damunt les 1.400 que anuncià el Consell

Set entitats ecologistes, algunes d’abast estatal i internacional, han presentat una denúncia davant la conselleria de Medi Ambient i davant el Consell per l’ús d’escòries tòxiques a les obres de l’autopista de Llucmajor-Camposanto . El GOB, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom s’han unit a la Plataforma Antiautopista per notificar formalment tant a la conselleria de Medi Ambient com al Consell de Mallorca els resultats de les analítiques encarregades a un laboratori independent. Les anàlisis confirmen la presència d’elevades quantitats d’almenys quatre elements tòxics. Aquestes concentracions multipliquen entre tres i dotze vegades els nivells permesos a altres comunitats autònomes.

Els ecologistes lamenten que, des de la presentació del seu primer escrit de denúncia davant la conselleria de Medi Ambient, han passat quatre mesos i els materials contaminants continuen exposats a l’aigua i el vent. Les entitats denunciants adverteixen que les pluges de final d’estiu poden provocar l’arrossegament i la infiltració dels materials tòxics presents a les escòries i la contaminació de la terra agrícola, de l’aqüífer de Campos i els ecosistemes de la zona.

Les set entitats denunciants consideren que les analítiques acrediten que no s’ha fet el tractament necessari per descontaminar les escòries de la incineradora i denuncien la temeritat de Tirme, empresa gestora de la incineradora de Son Reus, de l’empresa constructora de l’autopista i de l’administració. Els ecologistes denuncien que tant el Consell com el Govern “volen fer passar per ecoàrids inerts uns materials potencialment perillosos que contenen metalls pesants en concentracions molt elevades i que poden contenir molts altres contaminants com ara dioxines, furans i PCB”.

Les anàlisis independents de dues mostres de les  escòries utilitzades en la construcció de l’autopista de Llucmajor-Campos certifiquen uns nivells elevats de metalls pesants, classificats com a contaminants a la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, en una concentració que multiplica fins a dotze vegades la permesa a la normativa existent a altres comunitats autònomes.

Els ecologistes lamenten que, quan ja han passat quatre mesos de la seva primera denúncia, l’Administració contesti amb evasives i amb dades contradictòries. Per això posen en coneixement de les autoritats les analítiques independents que han encarregat i exigeixen les actuacions necessàries per protegir la salut humana i la qualitat del medi ambient, d’acord amb el que estableix la llei.

Els denunciants troben especialment greu que l’administració amagui la informació ambiental corresponent a aquests residus i que es negui a fer públics els resultats d‘unes analítiques de seguiment que són preceptives.

GOB, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom critiquen l’incompliment, per part de la conselleria de Medi Ambient i del Consell de Mallorca, de diverses lleis estatals que regulen l’accés a la informació pública, així com de la normativa vigent de les Illes Balears referida al control de les escòries procedents de la incineració de Residus Sòlids Urbans (RSU).

Recorden que, el mes d’abril, l’empresa TIRME -empresa concessionària que gestiona els RSU de Mallorca- va corroborar que les escòries procedien de la incineradora de Son Reus i que el Consell de Mallorca va afirmar a la seva Sala de Premsa que l’ús d’ecoàrids en aquest tram d’un dels camins de servei de 200 metres permetrà estalviar 1.440 tones de material de gravera”. El Consell declarà aleshores que “l’ús d’aquest material en aquesta obra s’utilitza just a l’entrada a Campos, ja que es tracta d’un tram de prova”.

Ben al contrari, els ecologistes han comprovat que, al llarg d’aquests quatre mesos, en la construcció de l’autopista es continua utilitzant un material que no és un ecoàrid inert procedent de demolició d’obres (RCD) sinó que són escòries de forn d’incineradora, en una longitud que ja arriba pràcticament als 2,5 km.

Denuncien igualment que aquest material s’utilitza sense haver-ho previst en el plec de condicions tècniques de l’obra, ni en l’estudi d’impacte ambiental, ni en el pla de seguretat i salut laboral. Els ecologistes han advertit l’existència d’una proposta d’ordre d’estudi del Departament de Carreteres del Consell que podria usar-se per autoritzar l’ús de l’escòria al llarg de tota la longitud de l’obra (16 km de via de servei). La proposta del Departament de Carreteres diu que s’incorporarà al projecte el canvi que segueix: “diseño de la explanada de los caminos de servicio […]. Se cambia la tipología de material de suelo estabilizado a ecoárido”, sense que  la modificació tengui caràcter experimental, ni que es limiti a un tram de 200 metres, com afirmava la Sala de Premsa del Consell.

Els ecologistes calculen que ja s’ha abocat un volum aproximat de 12.500m3 d’escòries (aproximadament unes 20.000 tones, i no les 1.400 tones de grava que el Consell anuncià que s’estalviarien). La presència de components magnètics i l’excés de metalls pesants en les mostres demostren que les escòries no estan ben tractades. Això, unit a la manca d’impermeabilització del sòl i de l’exposició als agents meteorològics d’aquests materials durant mesos, suposa una dispersió important al medi de metalls pesants i també, probablement, de la matèria orgànica tòxica (dioxines, furans i PCB) present en aquesta mena d’escòries. Si l’escòria acaba usant-se al llarg de tot el recorregut de la via de servei, el volum de residus abocat pot superar les 100.000 tones.

Cal tenir present que, ja el 2002, un estudi de la UIB establia la presència de metalls pesants en les escòries de Son Reus, amb concentracions elevades d’arsènic, cadmi, crom, mercuri, plom, etc. La presència d’altes concentracions d’aquestes espècies químiques en el medi  pot comportar greus problemes mediambientals i per a la salut humana.

Les dioxines, els furans i els PCB són contaminants que es produeixen a partir de processos tèrmics que consumeixen matèria orgànica i substàncies amb clor. És important destacar que es tracta de compostos molt persistents, estables i bioacumulables, extremadament tòxics per als éssers vius.

Segons els ecologistes, l’ús d’aquestes escòries és doblement preocupant ja que s’estan escampant sobre l’aqüífer Llucmajor-Campos, en un sòl calcari de relleu càrstic d’alta permeabilitat a l’aigua i en una zona declarada àrea de risc potencial significatiu d’inundació. Tot això, sense que s’hagi realitzat cap estudi hidrogeològic de la zona on es construeix l’autopista per analitzar la necessitat d’una impermeabilització que eviti la contaminació de les aigües. Cal tenir en compte, a més, que l’abocament d’aquestes escòries es produeix en una àrea que desguassa a la zona humida del Parc Natural Marítimo-terrestre d’es Trenc-es Salobrar de Campos, espai que gaudeix d’especial protecció.

Recorden igualment els ecologistes que les escòries de la incineradora ja es varen usar en l’ampliació del port de Palma fa 2 anys i que, encara que la denúncia dels fets davant la fiscalia no donàs fruit, s’acredita el que consideren una perillosa tendència a normalitzar l’ús d’uns materials demostradament contaminants fins i tot en obres en què la dispersió dels components tòxics en el medi és del tot inevitable.  

Els ecologistes qualifiquen l’Administració d’irresponsable no sols per exposar el medi a la contaminació sinó també per no complir el seu deure de vetllar pels ciutadans i el medi ambient. Lamenten que hagi de ser la Plataforma Antiautopista la que hagi de dur a terme les tasques de vigilància i denúncia ambiental que corresponen a l’Administració i que aquesta darrera no compleixi la llei de dret d’accés en matèria mediambiental.

Al llarg d’aquest estiu, la Plataforma Antiautopista ha sol·licitat  entrevistes amb el conseller executiu de Mobilitat i Infraestructures, la vicepresidenta segona i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient i la presidenta del Consell de Mallorca; així com amb el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears per fer-los arribar de primera mà la seva preocupació per aquests fets.

La Plataforma continua demanant l’aturada immediata de l’obra de l’autopista, com a mínim fins que es faci pública la composició de les escòries i es garanteixi la innocuïtat dels àrids. Demanen, igualment, la retirada immediata dels residus abocats al llarg de 2’5 km a la sortida de Campos abans que un aiguat pugui dispersar els contaminants.

Aquí podeu consultar la denúncia a la Conselleria de Medi Ambient i Territori, la denúncia al Consell de Mallorca i els annexos d’ambdues denúncies.

Igualment, podeu veure les intervencions de Sandra Ayuso, portaveu de Greenpeace i de Carles Arribas, responsable de residus d’Ecologistes en Acció.

Comparteix:

Nota explicativa sobre el cas de les escòries i en defensa de Margalida Rosselló

Davant les informacions (Última Hora de diumenge 28 de juliol) que poden donar a entendre una pretesa contradicció entre el fet que la nostra portaveu Margalida Rosselló autoritzàs, com a consellera de Medi Ambient (1999-2003), l’ús d’escòries d’incineradora com a material de construcció i les crítiques que hem fet des de la Plataforma a la manca de control en l’ús d’escòries a la base de l’autopista Llucmajor-Campos (abril-juliol de 2019), volem assenyalar els fets que segueixen:

  1. Les crítiques de la Plataforma s’han adreçat a la manca de controls efectius a l’ús d’aquests materials potencialment contaminants. Com assenyala molt fidelment el mateix diari Última Hora en la seva informació de 19 de juliol:
    – La portavoz de la plataforma, Margalida Rosselló, ha asegurado que la utilización de escorias como material de construcción «no figura en ningún documento previo y necesario para su ejecución».
    – Aseguran que ante la petición de un mayor control de las sustancias de estos materiales, la Conselleria de Medio Ambiente del Govern les contestó que ya existía una comisión de residuos no peligrosos […].
    – Sin embargo, Rosselló ha indicado que, al acudir al informe no existía «ninguna información» sobre la composición de los metales de la escoria, por lo que, ha concluido, «se incumple la normativa de Baleares que exige en su Ley de Acceso Ambiental la obligación de hacer públicas todas estas analíticas para que la población pueda consultarlas».
    – La plataforma ha afirmado que la escoria utilizada en las obras «no está bien tratada» y contiene materiales pesados que suponen un riesgo para la salud del medio y personas.
    – Aseguran que en comparación con la normativa de otras comunidades, los niveles de cobre triplican los valores establecidos, los valores de cadmio los cuadruplican, los de plomo son siete veces mayores a lo permitido y los de antimonio son 12 veces superiores a los establecidos.
  2. Les nostres crítiques, per tant, no s’adrecen tant a l’ús del material com al fet que:
    – L’ús d’escòries (cendres de fons de forn d’incineradora) no s’havia previst ni a l’estudi d’impacte ambiental, ni al plec de condicions tècniques de l’obra, ni al pla de seguretat i salut laboral.
    – No hi ha cap estudi hidrològic que valori l’impacte d’aquests materials i dels seus lixiviats sobre els aqüífers de la zona.
    – Les analítiques encarregades per la plataforma, i les evidències observables a primera vista, avalen que no s’ha fet el preceptiu tractament de descontaminació d’aquest residu.
    – Les escòries contenen metalls pesants i altres elements potencialment perillosos per a la salut de les persones.
    – El sòl sobre el qual s’aboquen aquests materials no ha estat impermeabilitzat, i l’escòria porta ja més de tres mesos sense segellar, exposada a la seva dispersió per l’aire, el vent i la pluja.
    – Només amb posterioritat a la nostra primera roda de premsa, del mes d’abril, es penjaren cartells indicatius de la prohibició d’entrar en el recinte de l’obra sense els equips de protecció requerits (guants, màscares, ulleres…).
    – Ni el Consell de Mallorca ni la Conselleria de Medi Ambient no han estat capaços d’aportar informació sobre la composició d’aquesta escòria, sobre el seu tractament previ a l’ús (que és preceptiu), ni sobre la seva traçabilitat.
    – No consta tampoc que TIRME, empresa gestora de la planta incineradora de Son Reus, ni AFEX, l’empresa constructora de l’autopista, informassin prèviament, com és preceptiu, del transport i ús d’aquest residu.
    – En el visor d’informació ambiental del Consell de Mallorca no apareixen dades actualitzades de la composició d’aquestes escòries.
  3. Per tant, les crítiques de la Plataforma fins ara no s’han adreçat tant a l´ús de les escòries, com a la manca d’informació, de control i del seguiment necessaris (i preceptius). Aquests controls són obligats, d’acord amb la normativa existent, per tal d’evitar el risc de contaminació en el medi i possibles afectacions a la salut de les persones. I és això que el denunciam: la manca de control, de transparència i d’informació.
  4. A la nota de premsa de 19/07/2019 s’especifiquen clarament els nostres arguments. Aquesta nota es va lliurar a tots els mitjans de comunicació i està penjada a la pàgina web de la plataforma.
  5. Pel que fa als arguments que aparentment qüestionen la coherència entre les actuacions de na Margalida Rosselló com a consellera de Medi Ambient (1999-2003) i com a portaveu de la reactivada Plataforma Antiautopista (2018-19), na Margalida vol subratllar el que segueix:
    – Es cert que, durant la meva funció com a Consellera de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (1999-2003), el febrer de 2000 es va aprovar el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRSUM), a l’article 12 del qual, punt 1) es diu que “les escòries que no tinguin consideració de residu perillós es podran tractar per ser utilitzada la fracció mineral (no la part metàl·lica) com a matèria primera “secundària” per a ompliment de terraplens i subbase de carreteres”.
    – Cal subratllar que per no ser considerada un residu perillós l’escòria ha de ser reduïda a la seva fracció mineral, mitjançant un tractament que en separi la part metàl·lica. És el tractament que, a la llum de les analítiques i de la simple observació, no s’ha realitzat a les escòries que s’usen a la construcció de l’autopista, les quals no han estat alliberades ni tan sols dels elements magnètics.
    – El punt 2) del mateix article 12 del Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRUM) estableix que “El tractament de les escòries es realitzarà segons els requisits mínims que s’especifiquen a l’annex VIII del present pla”, el qual fa referència -entre d’altres- al tipus de tractament que s’ha de dur a terme per evitar la seva perillositat.
    – Al punt 3) del mateix article s’especifica que “Tots els usos com a matèria primera secundària hauran de ser específicament autoritzats per la conselleria de Medi Ambient” que exigirà un control periòdic que garanteixi la no perillositat de la reutilització de les escòries”.
    –  Aquest Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRSUM) va ser derogat, i el 2006 es va aprovar un nou pla director sectorial que ha estat vigent fins el mes de juny de 2019, quan se n’ha aprovat un de nou: el Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l’illa de Mallorca (PDSRNPMA).
    – Els plans directors existents des de 2006 no inclouen en el seu articulat els punts 2 i 3 de l’article 12 del PDSGRSUM aprovat el 2000; i, pel que fa a la utilització d’ escòries, amplien de forma significativa els seus usos.
    – Consider que existeix una perillosa tendència a la relaxació dels controls ambientals. Justament, la meva executòria com a consellera va ser començar a establir aquests controls ambientals per garantir que l’ús de materials reciclats no suposàs la introducció de contaminants en el medi.
    – En el 2001, vàrem elaborar el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (Resolució de la Consellera 30/04/2001, BOIB núm. 59 de 17 de maig), vigent en l’actualitat (18 anys després!). Aquest programa és la normativa bàsica de control i seguiment de tot allò  referit a les instal·lacions i els seus components de gestió de residus de Son Reus.
    – Al llarg de la legislatura en què vaig ser consellera no es va donar cap autorització per utilitzar escòries en cap obra ni infraestructura.
    – Tant la Plataforma com jo mateixa no hem qüestionat inicialment la utilització de les escòries sinó la manca d’informació, seguiment i control d’aquest residu que pot contenir materials perillosos.
    – Deman, igual que ho fa la Plataforma i ho faig com a portaveu, que es compleixi la normativa del dret a la informació i la normativa de seguiment i control continuat i clar de l’ús d’aquest residu. Demanam el compliment de la normativa, signada fa quasi 20 anys per jo mateixa, perquè s’ha de ser molt rigorós amb la vigilància i cura del medi ambient i la salut les persones.
    – És oportú recordar que l’autorització, condicionada, de la part mineral de l’escòria prèviament tractada va fer-se en un context polític molt complicat. L’any 1999, el govern del primer pacte de progrés, presidit per Francesc Antich, va haver de gestionar una situació nefasta respecte a la gestió dels residus. Trobàrem una incineradora com a únic sistema de tractament de residus sòlids urbans (RSU) a Mallorca; un sistema que no tenia en compte què es feia amb les escòries i cendres, que s’acumulaven dins sacs a l’aire lliure provocant una contaminació molt greu. Per abordar aquesta situació d’emergència ambiental vàrem aprovar un Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDRSUM) on es varen planificar i executar el dipòsit de seguretat de cendres, la planta de tractament de les escòries, i totes les plantes de tractament alternatiu a la incineradora: planta de triatge d’envasos, planta de compostatge i de metanització.
    – A més vàrem deixar clar que tots els residus generats per la incineració requereixen un control exhaustiu.
    – Des de la Conselleria de Medi Ambient (Els Verds) vàrem redactar un avantprojecte de Llei de Residus, però no vàrem aconseguir l’acord amb els altres partits del pacte (singularment el PSOE) pel que feia referència a la incineració .
    – Honestament, pens que vàrem iniciar una tasca de reducció de la fracció incinerada, així com de control efectiu i transparent de la contaminació que desgraciadament no s’ha continuat al llarg de les legislatures posteriors.
    – Fins i tot en aquesta darrera legislatura (2015-19) en què s’ha aprovat la primera Llei de Residus de les Illes Balears, la qüestió de la incineració de RSU pràcticament s’ha obviat i, pel que fa a les mesures de vigilància i control, queden només les disposicions que vaig fer aprovar quan era consellera.
    Advertesc amb alarma una línia política dels actuals gestors de l’administració ambiental que sembla tendent a minimitzar els perills de les escòries, i a obviar la necessitat dels mecanismes de control i tractament per passar a considerar-les un material innocu que pot usar-se lliurement com un àrid reciclat més.
  6. Des de la Plataforma volem manifestar tot el nostre suport a Margalida Rosselló, agraïm les seves dècades de treball i lluita ecologista, avalam els seus arguments i ens hi adherim i li demanam que continuï exercint de portaveu de la Plataforma les vegades que sigui necessari.
  7. Ens reafirmam en els arguments exposats durant la nostra roda de premsa de dia 19 de juliol, disponibles al nostre web, i anunciam que els presentarem, in extenso, amb totes les dades tècniques que els avalen, tant a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears com al Consell de Mallorca.
Comparteix:

La Plataforma Antiautopistes sol·licita entrevistar-se amb els polítics responsables de Carreteres i Medi Ambient del Consell del Govern i amb la presidenta del Consell de Mallorca.

Estan preocupats i alarmats per l’ús d’escòries perilloses per a la salut de les persones i el medi ambient en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos i pels temes de mobilitat en general.

Avui dematí han registrat diversos documents al Consell de Mallorca i a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

Sol·licituds d’entrevista al conseller de Mobilitat i Infraestructures, a la vicepresidenta segona i conselllera de Sostenibilitat i Medi Ambient i a la presidenta del Consell de Mallorca.
Sol·licitud d’entrevista al conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.
Comparteix:

La Plataforma antiautopista alerta que les analítiques realitzades confirmen que les escòries utilitzades a la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos contenen materials perillosos

Demanam la paralització immediata de l’obra en el Consell de Mallorca i transparència a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca

1-  Hem constatat que se segueixen utilitzant escòries de la incineradora de Son Reus en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. El tram on hem pogut comprovar que fins ara s’han utilitzat escòries és d’uns 2,5 km aproximadament, amb un volum aproximat de 12.500 m3 d’escòries.

El Consell de Mallorca i l’empresa concessionària TIRME han ocultat la veritat  respecte a l’ús real de les escòries a l’obra.

En el mes d’abril, quan la Plataforma Antiautopista va fer la roda de premsa sobre l’ús de les escòries, tant el Consell de Mallorca com TIRME (empresa concessionària de la gestió dels residus a Mallorca) varen confirmar el seu ús, suposadament “experimental” i limitat a un tram de 200 m. La Plataforma ha constatat que s’ha seguit utilitzant aquest “residu” de forma continuada des de llavors i al llarg d’uns 2’5 km del total de l’obra, fins a l’entrada de Campos, com es pot veure en aquest vídeo.

2- Denunciam davant els òrgans competents del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears la manca de control i seguiment que s’ha realitzat i s’ està realitzant en l’ús de les escòries en aquesta obra.

Les escòries de la incineradora són considerades “residus no perillosos”. Considerar-les així no significa que les escòries no tenguin com a components metalls pesants i matèria orgànica (furans, dioxines i PCB). Per evitar un risc per a la salut de les persones i la contaminació del medi ambient, aquests residus han de tenir un tractament molt rigorós i un control i un seguiment continuats si es volen utilitzar com a matèria primera.

No s’està realitzant el control i seguiment que requereix el seu ús. Aquests controls estan especificats a tota la normativa que fa referència a l’ús de les escòries per a la construcció de carreteres.

2.1La utilització d’escòries com a material de construcció de l’autopista no figura a l’expedient, a cap dels documents previs necessaris per la seva execució. No s’ha previst ni a l’ Estudi d’ Impacte Ambiental, ni al Projecte Tècnic, ni a les Prescripcions Tècniques del projecte, ni al Pla de Seguretat i Salut. 

2.2- No s’ha realitzat cap estudi hidrogeològic de la zona on es construeix l’autopista per analitzar la necessitat d’impermeabilització per evitar la contaminació de les aigües. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, sense aportar cap estudi ni anàlisi, va respondre les nostres peticions amb l’afirmació que “no calen impermeabilitzacions prèvies o comprovacions de l’estanquitat del terreny”.

La zona pertany a l’aqüífer Llucmajor-Campos i transcorre per un sòl calcari de relleu càrstic d’alta permeabilitat a l’aigua. La zona més propera a Campos està declarada àrea de risc potencial significatiu d’inundació (ARSPI).

Tal com s’esmenta en unes consideracions generals sobre el cas fetes pel geòleg Antonio Rodriguez, “el risc de la inundabilitat de la zona en que se depositen les escòries és real. De fet, amb inundacions com la del 1989, amb quasi total seguretat es produirien lixiviats  contaminants tant per les aigües superficials com per les aigües subterrànies”. Rodríguez Perea recorda que la carretera actual durant la inundació de 1989 va fer de represa de les aigües que provenien d’aquest vessant derivant-les cap a  la població de Campos.

3- Denunciam la falta de transparència de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, i el seu incompliment de la normativa actual sobre control dels residus de la incineradora de Son Reus.

La Plataforma va demanar a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears una verificació de la composició de les escòries, així com la previsió del seguiment  i control fins al final de la seva vida útil, així com el control de la infiltració dels lixiviats als aqüífers.

La resposta de l’administració ambiental ha estat molt clara: consideren que és  innecessari fer cap control i seguiment de la utilització de les escòries en aquesta obra i no presenten cap analítica que garanteixi la suposada innocuïtat dels residus usats.

La Conselleria ens remet a la normativa existent a les Illes Balears sobre el control i seguiment de les escòries d’incineració: el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (Resolució de la Consellera  30/04/2001. BOIB núm. 59, de 17 de maig de 2001) i les publicacions sobre els resultats de les analítiques realitzades per la Comissió de Residus no perillosos de Mallorca.

Hem fet la recerca d’aquestes publicacions i, una vegada trobat el Visor de Paràmetres Ambientals del Consell de Mallorca, quan hem intentat accedir al resultats de les analítiques de les escòries, no hi hem trobat cap informació.

Aquesta ocultació d’informació i manca de transparència incompleix la normativa esmentada abans (el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental) que especifica que “Tota la informació s’haurà de subministrar en suport de paper i informàtic, susceptible d’incorporació a una pàgina web” per posar-la a disposició de tots els ciutadans d’acord amb l’esmentada Llei 38/1995 de 12 de desembre, sobre el dret de la informació en matèria de medi ambient.

Resulta molt preocupant que el Govern de les Illes Balears faci servir una norma de fa quasi 20 anys i que la Llei de Residus recentment aprovada (Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears) no actualitzi uns mecanismes de control i seguiment que tota la normativa i legislació ambiental actual exigeixen.

Constatam amb molta preocupació que l’administració ambiental de les Illes Balears mostra poc interès a comprovar i fer un seguiment de l’ús d’un residu amb metalls pesants i matèria orgànica (dioxines, furans i PCB). Ans al contrari, la seva política ambiental en aquesta qüestió és “establir les bases per a la declaració de fi de la condició de residu per a les escòries de la incineració”. Això suposaria un alliberament dels controls dels fluxos d’aquestes escòries previstos per la normativa sobre residus i permetria el seu lliure ús i disposició.

4- Les analítiques realitzades per la Plataforma confirmen que les escòries utilitzades a l’obra contenen materials perillosos.

Les escòries no estan ben tractades i ja ho varem poder demostrar in situ a la roda de premsa de 13/04/19, per la gran quantitat de material magnètic detectat a les escòries.

Davant la manca de resposta satisfactòria i de l’incompliment del Programa de Vigilància Ambiental, la Plataforma va encarregar a un laboratori extern unes analítiques bàsiques dels metalls pesants presents a diverses mostres de les escòries utilitzades en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com dels lixiviats d’aquestes escòries.
Davant la manca de resposta satisfactòria i de l’incompliment del Programa de Vigilància Ambiental, la Plataforma va encarregar a un laboratori extern unes analítiques bàsiques dels metalls pesants presents a diverses mostres de les escòries utilitzades en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com dels lixiviats d’aquestes escòries.

Els resultats obtinguts (s’adjunten) han augmentat el nivell de preocupació, ja que s’ha pogut comprovar que, segons la normativa de referència d’altres comunitats autònomes, els nivells de diversos metalls pesants d’alta toxicitat superen els llindars establerts tant en els propis sediments com en els seus lixiviats.

La comparació amb aquesta normativa mostra que:

  • els nivells de coure (Cu) tripliquen els valors establerts; 
  • els de cadmi (Cd), els quadrupliquen;
  • els de plom (Pb) són gairebé 7 vegades els valors permesos i
  • els d’antimoni són 12 vegades superiors als permesos.

Unes analítiques exhaustives dels components orgànics de les escòries (dioxines, furans i PCB) podrien empitjorar encara més els resultats. Clarament, les escòries no estan ben tractades i contenen materials perillosos per a la salut de les persones i el medi ambient.

Davant aquesta situació tan greu d’incompliments constants, manca de transparència i de seguiment i control de la utilització de les escòries  i de les conseqüències del seu ús, demanam: l’aturada immediata de l’obra de l’autopista, una informació clara dels components i la utilització de les escòries, la verificació de la seva composició, que s’assegurin els mecanismes de control i seguiment i l’elaboració de l’estudi hidrogeològic pertinent.

Demanam una entrevista amb el conseller executiu de Mobilitat i Infraestructures, la vicepresidenta segona i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient i la presidenta del Consell de Mallorca; així com amb el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

Denunciam aquesta situació, que posarem en coneixement de  tots els òrgans estatals i europeus que siguin necessaris.

Resultats de les analítiques realitzades:

Comparteix:

Presentació de signatures d’adhesió al manifest contra els megacreuers

Avui dematí la Plataforma Antiautopistes ha participat a la presentació de les signatures d’adhesió contfa els megacreures.

Les més de 10.300 signatures de particulars i de 28 entitats, entre les quals figura la Plataforma, s’han recollit en el termini d’un mes i han estat presentades als registres de l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, l’Autoritat Portuària i la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears.

Si voleu aderir-vos-hi, ho podeu fer aquí.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista considera que la retirada del Pla de Carreteres hauria de ser un dels acords clau al Consell de Mallorca.

No es tracta de modificar un Pla de Carreteres obsolet, es tracta de revisar en profunditat la mobilitat i donar solucions sense fer cap nova infraestructura viària que suposi l’ampliació de la capacitat per a circular més cotxes.

No volem que la probable futura presidenta del Consell, Catalina Cladera, es converteixi en la “nova Garrido”.

La Plataforma pensa que ja que els programes electorals dels tres partits polítics que ara negocien per reeditar el pacte d’esquerres al Consell de Mallorca (PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i Unides Podem) apuntaven en una mateixa direcció pel que fa a mobilitat i no hi apareixia l’execució de noves carreteres. Aquest hauria de ser un acord clau en comptes d’un entrebanc en les negociacions i acords.

En el programa de PSIB-PSOE s’hi llegia, per exemple, que El tren, el metro i el tramvia seran els grans eixos vertebradors de Mallorca, que per això redactarien en aquesta legislatura el projecte de tren a Alcúdia i  Llevant, activarien més freqüències de tren i servei nocturn durant tot l’any. etc. Les carreteres només apareixien al programa electoral en referència al transport públic, no parlaven en cap moment de construcció de noves carreteres ni tan sols de manteniment de la xarxa ja existent.

En el de MÉS per Mallorca hi apareixia entre les propostes la modificació del Pla Director de Carretera que elimina més de quinze projectes viaris innecessaris per reforçar i ampliar la xarxa ferroviària i ampliar-la també a Alcúdia i Llevant mitjançant la reclamació d’un “conveni ferroviari digne i suficient que restitueixi com a mínim l’import deixat d’abonar per part de l’Estat en relació amb el conveni ferroviari de 2008 de 443M€”.

Per la seva banda, Unides Podem, en el seu programa electoral també apostava per una ampliació de la xarxa ferroviària” i “reclamar a l’Estat una inversió equitativa respecte a les altres comunitats per a la xarxa ferroviària” que permetés ampliar la xarxa fins a Alcúdia i Felanitx i considerava innecessària la construcció de carreteres de nou traçat ja que “afavoreixen un tipus de mobilitat insostenible i contaminant que consumeixen territori”.

A més, durant legislatura que just ha acabat, especialment en els darrers mesos, els nostres polítics s’han cansat de repetir que el desdoblament Llucmajor-Campos seria la darrera gran macroinfraestructura que es faria en matèria de carreteres, suposadament en un intent de justificar-la.

Per tant, entenem que, una vegada passades les eleccions, durant les negociacions per reeditar el pacte d’esquerres, MÉS per Mallorca hagi demanat la supressió de projectes de grans carreteres i que Unides Podem ho hagi acceptat des d’un primer moment. El que no entenem és que el PSIB-PSOE, el programa del qual apostava pel ferrocarril com uns dels eixos principals i no preveia res en matèria de carreteres que no estàs lligat al transport públic posàs com excusa ara, i no durant la campanya electoral que ho havia de negociar amb el Ministerio de Fomento.

Entenem que no va ser un punt que passés  per alt a aquest partit durant la campanya i temem que la probable futura presidenta del Consell de Mallorca, la sra. Cladera, no faci més que recollir el testimoni de la mà de la sra. Mercedes Garrido, consellera de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca en la passada legislatura en aquesta cursa boja de crear noves infraestructures viàries.

Durant la campanya s’ha posat el focus en concepcions sobre mobilitat que excloïen qualsevol nova infraestructura per a automòbils en favor de grans inversions per restituir el tren, i ara sembla que ja no es pretén tornar a projectes que han demostrat ser completament inútils per resoldre els problemes de mobilitat a les nostres illes. Però si realment es volen eliminar nous projectes viaris com els desdoblaments d’Andratx, el de Manacor a Sant Llorenç, el de Cala Blava o el del polígon de Son Bugadelles a Calvià, cal la retirada del més que obsolet Pla de Carreteres de 2009 i supeditar la nova planificació d’infrastructures de carreteres a un planejament integral de mobilitat a l’illa.

La Plataforma sosté que la promoció del vehicle particular privat és contrària a qualsevol política que es dugui a terme tenint en compte consideracions de vital importància com són el canvi climàtic i un consum de territori inassumible per a una illa petita com Mallorca.


Per tot això, la Plataforma exigeix que es mantenguin les propostes dels programes electorals, que la retirada del Pla de Carreteres sigui un acord clau dels acords al Consell de Mallorca i recorda que continuarà vigilant i mobilitzada per a què les promeses electorals es compleixin.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista denuncia que el Consell segueix utilitzant escòries de la Incineradora de Son Reus en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos.

La Plataforma ho va denunciar públicament al mes d’abril.

La franja més obscura correspon a les escòries.
Aquí es pot apreciar el gruix de la capa d’escòries.

La Plataforma Antiautopista viu amb preocupació el fet que el Consell de Mallorca a dia d’avui continua utilitzant escòries procedents de la Incineradora de Son Reus per a la construcció de l’autopista Llucmajor- Campos. L’empresa TIRME i el Consell de Mallorca al mes d’abril, i després
de l’anunci de la Plataforma, van afirmar que “​ sols havien utilitzat les escòries a uns 200 m del total de l’obra, i sols per fer-ne una prova ​ ” , ​ per tant suposàvem que no es continuaria utilitzant aquest residu per a la construcció de l’autopista.
TIRME (empresa concessionària que gestiona els residus sòlids urbans de Mallorca) va corroborar que les escòries eren procedents de la incineradora de Son Reus i el Consell de Mallorca va afirmar que “​ només s’han utilitzat els ecoàrids per a un tram molt petit, i de forma experimental”
TIRME i el Consell de Mallorca ens han mentit, ja que hem pogut comprovar al llarg d’aquests mesos, que en la construcció de l’autopista es continuen utilitzant les escòries en una longitud aproximada d’1’6 quilòmetres i que aquest és un dels materials bàsics en la seva construcció.
Segons la normativa actual de les Illes Balears, tant en el PDSRUM (pla director sectorial de residus urbans de Mallorca del 2006) aprovat pel Consell de Mallorca a final de la passada legislatura, com en la Llei 8/2019, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, recentment aprovada pel Parlament de les Illes Balears, es permet l’ús dels residus d’escòries de la incineradora en obres públiques i es consideren residus no perillosos. Ara bé, la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de residus sòlids urbans de CEDEX (Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques adscrit al Ministerio de Fomento y el Ministerio para la Transición Ecològica) indica que ​ “ ​ El empleo de las escorias en el campo de la construcción ​ puede presentar problemas medioambientales , ​ debido al contenido de elementos tóxicos (en función de cada escoria en particular), y ​ problemas técnicos ​ , ya que pueden ser altamente expansivas” ​ . La fitxa tècnica explica també que si aquest material ha de ser utilitzat en la construcció d’aquest tipus d’infraestructures, ha d’estar tractat prèviament i s’ha de dur a terme un control i vigilància constant per evitar se superin certes concentracions de substàncies perilloses que contenen aquests productes de la incineració com metalls pesants, dioxines, furans i PCBs. Per altra banda, el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental vigent des de fa més de quinze anys (BOIB núm 59 de 17 de maig del 2001) estableix tot un seguit de controls i mesures (control d’aigües residuals, lixiviats, controls de sòls, d’emissions, etc.) de les infraestructures de Son Reus per a la gestió de residus.
L’ús d’aquest material no estava contemplat ni a l’Estudi d’Impacte Ambiental ni al Pla de Seguretat i Salut del Projecte de la construcció de l’autopista​ , per tant, no hi ha cap planificació ni seguiment en l’ús d’aquests residus com a matèria primera per la construcció de l’autopista. Això suposa una mancança greu que pot tenir conseqüències sobre el medi ambient i les persones, especialment els treballadors implicats en la construcció de l’autopista.
L’EIA i el Pla de Seguretat i Salut haurien d’haver previst, entre d’altres qüestions, les actuacions d’aïllament específic per evitar filtracions al subsòl, el control en el trasllat dels residus des de la incineradora, la seguretat dels treballadors en el seu maneig, les mesures de protecció adients, etc.
Així, l ́ùs de les escòries és fruit de la improvisació i no té cap mesura que el reguli.
La Conselleria de Medi Ambient del Govern (CMA) no respon a les peticions d’anàlisi de les escòries utilitzades a la construcció de l’autopista, incomplint la seva pròpia normativa.
La Plataforma recorda que a principis de maig es va registrar a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, com organisme competent una sol·licitud per a què fos analitzada la composició de les escòries per determinar si les convertia
realment en un material segur.

Tot i que hem rebut resposta per part del Cap de Servei de Residus i Sòls Contaminats, aquesta no satisfà les nostres peticions, ja que no ens presenten el resultat de cap analítica de les escòries i ens remeten a les publicacions realitzades per la Comissió de Residus no perillosos de Mallorca que té la potestat de fer les analítiques pertinents. No hem trobat aquestes publicacions, ni cap pàgina web de TIRME o del Consell de Mallorca on apareguin publicades les dades que sol·licitàvem.
Aquest fet contradiu clarament la normativa vigent a les Illes Balears, ja que el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (BOIB núm.59 de 17 de maig del 2001) en el seu punt 8 del Pla, referit a “​ Mètodes analìtics, informes i difusió dels resultats” ​ diu ​ “ ​ Tota la informació s’haurà de subministrar en suport de paper i informàtic, susceptible d’incorporació a una pàgina web…” ​ per posar-los a disposició de tots els ciutadans d’acord amb l’esmentada Llei 38/1995 de 12 de desembre, sobre el dret de la informació en matèria de medi ambient”

Comparteix:

La Plataforma Antiautopistes presenta les seves reivindicacions per als nous Govern i Consell de Mallorca

Després de les eleccions al Consell de Mallorca i al Parlament de les Illes Balears, la Plataforma contra l’autopista Llucmajor-Campo volem fer arribar a totes les forces polítiques que previsiblement formaran el nou govern del Consell de Mallorca i el de les Illes Balears un missatge molt clar:

1- Seguim demanant la paralització de la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, la qual suposa la continuació d’un model obsolet en les polítiques de mobilitat de l’illa de Mallorca, fonamentat en la construcció d’infraestructures viàries; així com iniciar les actuacions planificades al Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears (PDSMIB), aprovat al final de la legislatura passada, per tal de desenvolupar i afavorir el transport públic col·lectiu.

Els arguments per dur endavant l’autopista Llucmajor-Campos manquen de consistència i objectivitat: l’elevada sinistralitat ha resultat no ser de les de major magnitud de l’illa segons les dades de la DGT, la seguretat de la carretera actual ha millorat substancialment amb actuacions com la limitació de velocitat, els problemes d’accessibilitat de les finques a la carretera es resoldria amb actuacions de molt menor impacte i, en resum, no s’han cercat altres alternatives (per exemple carrils 2+1) que sí que es plantegen en el PDSM per a vies similars.

Les conseqüències de la construcció d’aquesta via de gran cabuda són molt greus i irreversibles: destrucció de territori i zones agrícoles, i de patrimoni cultural com l’ Avenc de Son Muletó. A més, suposa continuar amb el model de mobilitat basat en grans infraestructures i vies ràpides i l’increment de l’ús del cotxe privat que ja ha fet de la ciutat de Mallorca una de les més saturades d’Espanya. Suposa també l’augment del preu del lloguer i de la venda d’habitatges a Campos, de la pressió urbanística i turística a les zones de Campos, Santanyí, etc.

La despesa en diners públics és molt elevada. El Consell de Mallorca s’ha gastat 200 milions d’euros en obres de la xarxa viària (autopista, desdoblaments, enllaços etc.) mentre el Govern no ha invertit ni un euro en l’ampliació de la xarxa de tren!

Però sobretot, no és la solució al problema del gran nombre de cotxes a l’illa de Mallorca, ans al contrari. A les Illes Balears hi ha 900 cotxes/1000 hab. i, a l’estiu arribem a 1 cotxe/hab o més, mentre a la Unió Europea hi ha 448 cotxes/1000 hab.

A més, a final de la legislatura passada s’aprovà el PDSMIB, el qual és contrari al desenvolupament de noves infraestructures viàries, alhora que aposta fortament pel transport públic. En el cas que ens ocupa, a l’esmentat pla s’aposta per desenvolupar, en dues fases, una línia ferroviària des de Palma a Campos, amb aturada a Llucmajor. Entenem que aquesta seria una bona solució per reduir el trànsit creixent a la carretera Llucmajor-Campos, motiu pel qual exigim que es destinin des de ja recursos per posar fil a l’agulla.

Finalment , exigim la modificació urgent del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca (PDSCM, aprovat el 2009) i que aquest es supediti al PDSMIB. Sota les seves directrius, seria lògic eliminar del PDSCM totes les actuacions planificades dirigides a fer créixer la xarxa viària de l’illa (rondes, variants, desdoblaments, circumval·lacions, etc.). Així mateix, també exigim la modificació del PTM (Pla Territorial de Mallorca) perquè, entre d’altres qüestions territorials, elimini aquestes actuacions viàries.

2- Els partits que presumiblement arribaran a un acord de governabilitat tant al govern del Consell de Mallorca com de les Illes Balears (PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i UNIDES PODEM), durant tota la campanya electoral, han reiterat que els dos punts bàsics de les seves polítiques eren la mobilitat i l’habitatge (ambdós lligats)

Les propostes durant la campanya, pel que fa a mobilitat, s’han basat en no construir noves autopistes ni desdoblaments i apostar pel transport públic (tren + bus + bici).

Suposem i esperem que, en els acords de governabilitat, aquestes propostes concretes siguin una prioritat i que la política de mobilitat a Mallorca (i a la resta d’illes) deixi d’estar basada en la construcció d’infraestructures viàries.

En els programes electorals del PSIB-PSOE i MÉS per Mallorca no apareixen les paraules “autopista” ni “autovia”. Així com tampoc apareix la paraula “desdoblament” associada a mobilitat. En el programa d’ Unides Podem per al Consell de Mallorca sí que hi apareixen les dues primeres paraules, però és precisament per indicar: «Pel que fa al sistema viari, hem de treballar en la seva millora i incrementar la seguretat, però en cap cas a costa de noves ocupacions territorials, per tant no es poden fer noves autopistes o autovies, i tots els nous projectes seran per millorar la xarxa i no ampliar-la».

Respecte a la paraula “carretera”, en els programes electorals de MÉS per Mallorca i PSIB-PSOE sempre apareix lligada al transport públic.

En el programa del PSIB-PSOE apareix per explicar que «El ferrocarril serà l’eix des del qual es completarà la resta de la mobilitat pública per carretera fins a cada municipi», que «La xarxa de transport públic per carretera ha de ser una solució per a totes les persones, independentment d’on visqui» i que «Millorarem les freqüències d’autobusos de la xarxa insular, oferint un 50% més de servei a partir de 2020 i garantint la interconnexió entre les estacions de ferrocarril i la xarxa de transport públic per carretera»

En el programa de MÉS per Mallorca, relacionat amb aquesta paraula, només es pot llegir «Millorarem la xarxa de transport col·lectiu per carretera», «Revisarem els convenis de carreteres per reivindicar-ne la reconversió en convenis de mobilitat» i «Eliminarem del Pla Director de Carreteres tots els projectes innecessaris que no s’hagin eliminat en aquesta legislatura. Prioritzarem que les circumval·lacions previstes o pendents d’executar es facin en sòl urbà». A més, també s’hi diu que «Impulsarem un model de xarxa viària respectuosament dimensionada, coherent i equilibrada amb un territori insular i vulnerable, i prioritzarem les millores, les adequacions i la major seguretat de la xarxa actual, amb l’objectiu de no consumir més territori. A més, es posaran mesures per evitar la fragmentació d’hàbitats».

En canvi, tant al programa del PSIB, com el de MÉS per Mallorca com el d’Unides Podem per al Govern, hi apareixen entre 4 i 6 vegades mencions al ferrocarril, sempre en el sentit de reforçar, ampliar i modernitzar la xarxa i reclamar a l’Estat inversions en aquest tipus de transport, tot i que les competències són de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Per tant, en els futurs Acords de governabilitat, i en base a les promeses fetes en campanya, demanem que s’inclogui la paralització de l’autopista, la qual no té res a veure amb el model de mobilitat promès. I, a més, tal i com han promès aquests tres partits, exigim que s’incloguin aquelles actuacions previstes en el PDSMIB destinades a fomentar i desenvolupar el transport públic a Mallorca, especialment el ferrocarril, totes elles reivindicades en campanya electoral.

El PDSMIB planteja com un eix clau l’augment i millora del transport actual per fer un desplaçament del cotxe privat cap al transport públic d’un 67% dels residents i un 35% pels turistes i recalca que actualment el transport públic no és una alternativa al cotxe privat i que és imprescindible millorar-lo amb augment de la xarxa ferroviària i d’autobús «El transport públic té un caràcter estratègic per a la cohesió social, econòmica i territorial de Mallorca».

El PDSMIB, a més, inclou moltes altres actuacions per millorar la mobilitat: plans de desplaçament i mobilitat a centres generadors de mobilitat, disminució de l’ús dels cotxes de lloguer, reducció de velocitat i millora de la senyalització i altres que s’haurien de posar en funcionament de manera immediata.

3- Volem transparència i participació real de la ciutadania en les polítiques que ens afecten, com és el cas de la mobilitat. La democràcia no sols s’exerceix cada quatre anys votant un partit polític, el qual després s’oblida de les seves promeses i de la gent.

Aquesta legislatura havia de ser la de la Transparència i Participació ciutadana, i no ha estat així en el cas que ens ocupa. Hem realitzat gran nombre de sol·licituds d’informació en relació a l’autopista Llucmajor-Campos que, o bé no s’han contestat o s’han contestat tard i de forma insuficient (p.ex. projecte de construcció, ús d’escòries en la construcció del ferm, finançament de l’obra, etc.). Hem demanat entrevistes amb els governants per fer saber els nostres arguments i demandes i no ens han rebut. Un dels casos més greus, ha estat la nul·la resposta de l’actual presidenta en funcions Francina Armengol davant la nostra demanda reiterada.

Ens han mentit i ens han menyspreat, però esperem aquesta nova legislatura sigui realment oberta a la ciutadania i de transparència. Per això, demanam:

  • Claredat i informació  en la situació actual del Conveni de carreteres pel que fa a la seva possible continuïtat, en les obres previstes i en el finançament.
  • Claredat en la situació real del Conveni Ferroviari amb el Ministerio de Fomento, és a dir, com ho faran per realitzar les inversions en ferrocarril que va prometre el PSIB-PSOE a la campanya electoral. El 19 de gener de 2009 es va signar el Conveni de Col·laboració entre l’ Estat i la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de ferrocarril, amb una inversió de 443 milions d’ euros, i sols se varen transferir 57’5 milions d’euros. A la legislatura 2012/15 aquest Conveni es va donar per extingit. El PSIB-PSOE ha promès finançament per a les obres ferroviàries.

Des de la Plataforma Antiautopista seguirem treballant!

Més informació: Margalida Rosselló. Tel. 655 84 16 26

Comparteix: