El transport ja genera el 56% de les emissions de CO2 a les Illes Balears

En els darrers 25 anys les emissions del transport per carretera s’han duplicat. L’automòbil és el gran emissor de CO2 i els governs de progrés continuen donant prioritat a les grans infraestructures que acceleren el canvi climàtic

El transport per carretera, aeri i marítim genera el 56% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a les illes Balears. Aquestes emissions s’han duplicat en només 25 anys. Si a l’any 1990 les emissions del transport per carretera suposaven el 42% del total, a l’actualitat s’han disparat fins el 56%, passant de 1.28 milions de tones de CO2 a 2.68 milions de tones l’any 2017.

Del conjunt del transport, els cotxes són avui la primera font d’emissions, per davant de les emissions aèries (1.94 milions de tones) i fins i tot per davant del transport marítim i la resta de transports junts (2,52 milions de tones). Són dades d’una recerca feta els darrers mesos pel col·lectiu Tot Inclòs a partir de fonts oficials. La investigació mostra un increment espectacular de les emissions vinculades al transport. Així doncs, si les Illes Balears volen rebaixar les seves emissions, caldrà un gir total en les polítiques que incideixen sobre el transport: carreteres, urbanisme, turisme massiu, transport públic, etc.

El creixement de les emissions de CO2 del transport estan estretament lligades a les polítiques de construcció de més carreteres i autopistes. Els darrers anys, les institucions han gastat una quantitat enorme de recursos públics en noves infraestructures viàries. El departament de carreteres del Consell per exemple, ha destinat més de 200 milions d’euros en ampliar carreteres, construir rotondes i autopistes i afavorir l’accés rodat massiu a Sóller (16 milions d’euros). Mentrestant, en la passada legislatura no s’ha posat ni un metre de via de tren ni s’ha millorat significativament el transport públic col·lectiu per carretera, que ara mateix és insuficient o inexistent a molts de llocs.

Fa dècades que existeix evidència científica que demostra que la construcció de carreteres i de nous carrils, lluny de resoldre la congestió del tràfic, només l’agreuja. És el que s’anomena “demanda induïda”. Existeixen nombrosos estudis que demostren que les àrees metropolitanes que fan fortes inversions en l’expansió de la capacitat viària no alleugen la congestió del trànsit, al contrari. La construcció i ampliació de les vies ràpides i de gran capacitat genera un major ús del cotxe, una extensió de la urbanització i un augment de les emissions.

La declaració de l’emergència climàtica per part del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears no pot tenir un caràcter purament retòric. Si les autoritats realment creuen que ens trobam en una situació greu, cal que la declaració tengui efectes legals i normatius i que es tradueixi en accions efectives a l’altura d’aquest repte.

Per tot això, exigim novament:

  1. La paralització total de les obres de l’autopista de l’autopista Llucmajor-Campos i la seva reconducció cap a un model de carretera 2+1 com preveu el Pla director sectorial de mobilitat.
  2. L’aturada de l’abocament de 143 milions de tones d’escòria d’incineradora a l’autopista i la seva retirada.
  3. L’aplicació de les polítiques de mobilitat establertes en el Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears. Singularment, demanam que es tanquin carrils de les autopistes ja existents al transport privat individual i es reservin per al transport col·lectiu i públic; que es paralitzi la construcció de noves infraestructures viàries o d’aparcament que suposin increments de capacitat o de velocitat.
  4. Inversions urgents en el transport públic col·lectiu (bus i tren) perquè siguin una alternativa viable a l’automòbil i que, en els entorns urbans, es prioritzi decididament la mobilitat dels vianants a peu,     el transport públic col·lectiu (bus) i l’ús de vehicles lleugers (bicicletes, singularment).
  5. Prohibició de construccions residencials en sòl rústic i  moratòria a la construcció en sòls urbans no desenvolupats.
  6. L’inici d’una política econòmica de decreixement turístic i urbanístic decidit i la revitalització de les activitats productives (agricultura i indústria) que ens permetin reduir sensiblement el nostre volum actual d’importacions.

Annex. Gràfics 

Comparteix:

El Consell ha començat a abocar 140000 tones de residus sobre els aqüífers de Campos i Llucmajor

Els ecologistes denuncien que l’autopista és un abocador en línia

Les entitats GOB, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Terraferida i Salvem Portocolom donant suport a la Plataforma Antiautopista de Llucmajor-Campos, rebutgen la resposta que ha donat la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, a la denúncia formulada per totes elles el passat mes d’agost. Així mateix, lamenten el silenci vergonyós que el Consell de Mallorca -passats tres mesos- ha donat com a resposta a la denúncia que se li va adreçar per les mateixes dades, més àmplia i extensa, ja que el Consell de Mallorca és l’administració responsable de la  construcció d’aquesta autopista.

Paral·lelament aquesta setmana del Consell de Mallorca ha començat a abocar, en plena alerta per inundacions, les 140.000 tones d’escòria amb què vol construir la via de servei de l’autopista Llucmajor-Campos. Després de dos mesos de pausa el Consell reprèn els abocaments d’escòries mentre la Conselleria de Medi Ambient dóna unes explicacions que no satisfan els ecologistes.

La resposta de la Conselleria, extensa i farcida d’analítiques i consideracions legals, insisteix en demostrar que l’abocament de més de 143.000 tones d’escòries provinents dels forns d’incineració de residus sòlids de Son Reus, és innocu per a la població i l’entorn, i que s’està fent seguint procediments segurs i complint la normativa vigent.

La Plataforma i totes les Entitats que li fan costat, valorem que la Conselleria de Medi Ambient ens hagi contestat a la nostra denúncia, però seguim estant convençudes que la decisió de convertir l’autopista en abocador en línia de residus possiblement tòxics és perillosa per a la població i l’entorn natural, per les raons esgrimides des del principi. A grans trets:

  • no es garanteix que les escòries no siguin tòxiques, malgrat les magres analítiques d’alguns metalls pesants (que adesiara sobrepassen els màxims establerts en altres normatives, ja que s’ha tingut l’atreviment d’actuar sense haver-ho reglamentat prèviament, com és responsabilitat i competència del Govern) i les encara més magres de contaminants orgànics (que no s’han repetit d’ençà de 2017) (No ens consta l’existència d’analítiques de sals). Per més que es digui, no s’ha fet -ni s’està fent- un seguiment exhaustiu de la composició química d’aquests residus. Recordam que ni se coneixen els centenars de substàncies que es troben a les escòries, ni els seus potencials efectes perjudicials sobre els organismes vius si aquestes s’incorporen a les xarxes tròfiques, ni com es transformaran i es combinaran entre elles en el futur (cfr. Incineració i Salut, editat per Greenpeace). Valorem positivament l’oferiment de fer unes noves analítiques, sempre que es tinguin en compte aquestes consideracions i -tant el mostreig com les pròpies analítiques- puguin ser fiscalitzades per autoritats científiques neutrals i objectives.
  • no s’han abocat de manera segura, ni les característiques del sòl són les més adequades. La coberta asfàltica no és totalment impermeable, ni es pot garantir amb total seguretat el seu correcte manteniment -a perpetuïtat- ni que mai no seran arrossegades per cap aiguat o altra mena d’erosió. L’aqüífer i les terres de conreu estan en perill i es corre el risc que el parc des Salobrar, les salines (d’on s’extreu un producte alimentari) i el mateix medi marí, resultin greument contaminats. Recordam que l’Estat espanyol ha signat el conveni OSPAR 2020, pel qual s’obliga a no abocar, a partir d’aquest any, ni directament ni indirectament, cap tòxic al medi marí i a actuar sempre seguint els criteris de PRECAUCIÓ, SOSTENIBILITAT I CERTESA CIENTÍFICA (tots tres obviats en aquesta obra).
  • es fa una actuació irreversible. En cas de demostrar-se els perills que ara denunciem, serà impossible restituir l’estat original -net- de l’entorn en el qual ha de viure la nostra població i les futures generacions, que es veuran seriosament compromeses pel cúmul de pràctiques temeràries que avui gosem fer.  
  • denunciam finalment la falòrnia que suposa qualificar aquesta operació, la d’escampar residus tòxics al medi natural, com a “economia circular”. Si el mètode d’incinerar deixalles de tota mena ha col·lapsat per la seva inviabilitat, la solució és abandonar-lo, i no voler ocultar-ne les perilloses conseqüències tot burlant la ciutadania.

Exigim per tant, que de forma immediata s’aturi l’abocament que s’està duent a terme de les 123.000 tones d’escòries restants i que siguin vigilades amb tota cura les més de 20.000 tones que ja s’hi han abocat irresponsablement, per a què no se segueixin escampant, si no es retiren i dipositen a un abocador en condicions de seguretat, el que seria el més assenyat

Exigim alhora, que l’Administració expliqui a la ciutadania quins pretesos avantatges suposa fer servir aquest residu de la incineració, si no és poder desfer-se d’un material incòmode que comença a vessar dels seus dipòsits, i amb el qual ja no saben que fer-ne.

Demanam que d’una vegada i sense més dilacions es redacti la normativa que ha de regular la gestió dels residus destinats a la incineració (RSU), així com els que es generen a la combustió (cendres i escòries) sense perdre de vista la necessitat d’abandonar la incineració a curt termini. S’ha de desenvolupar aquesta normativa aplicant la pròpia LLei de Residus, recentment aprovada, amb criteris estrictes i restrictius, tot pensant en la seguretat de la població, les generacions futures i l’entorn, de manera que sigui impossible seguir actuant de manera tan temerària com fins ara. La incineració és una mala opció que s’ha d’abandonar quan abans millor en benefici del reciclat.

Pregam que s’iniciïn urgentment les tasques de reparació i restitució del medi, de la massa forestal i el paisatge arrasats, com predica la recentment aprovada i ja ignorada Llei de Canvi Climàtic, i que es respecti l’antic sistema de canalitzacions, engolidors i avencs de desguàs, tot patrimoni del nostre poble.

Ens manifestem un altre cop, i no ens en cansarem, contraris a la construcció de l’autopista, a les indesitjables -per insostenibles- dinàmiques i economies que es generaran, i als mètodes d’engany i ocultació emprats per l’administració -la que ens hauria de protegir- tan allunyats de la sempiterna promesa  de transparència.   

QUI ESTIMA MALLORCA I LA SEVA GENT, NO L’ENVERINA!

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista saluda la iniciativa de limitar a 80km/h la velocitat a la via de cintura, però li lleva credibilitat

Les paraules de Sevillano avalen les nostres tesis” manifesten els ecologistes, “però les seves obres el contradiuen”

La Plataforma Antiautopista veu amb “comprensible escepticisme”, l’anunci del responsable d’Infraestructures del Consell de Mallorca, Ivan Sevillano, de limitar a 80 km/h la velocitat màxima a la via de cintura. Els antiautopista saluden la iniciativa i la veuen com una confirmació de les seves tesis, però assenyalen la incongruència d’aquesta proposta amb la resta de la política viària del Consell i el Govern balear. Els ecologistes temen que, una vegada més, els anuncis de polítiques de contenció del trànsit i la velocitat quedin en declaracions de bones intencions mentre el pressupost públic “es malbarata en el foment de la velocitat i el creixement infinit del parc automobilístic i augmenta la superfície afectada per la xarxa viària”. El Consell, manifesten els antiautopista, ha gastat 200 milions d’euros en els darrers anys en noves carreteres i autopistes, però fa un any que no reuneix la comissió encarregada del seguiment de les propostes alternatives per millorar els accessos a Palma. Els portaveus ecologistes manifesten que “no té sentit continuar estenent la xarxa d’autopistes quan els accessos a Palma ja no suporten ni un cotxe més”.

El Consell confirma les nostres tesis”, afirmen els ecologistes

L’anunci de Sevillano, declaren els portaveus de la Plataforma “confirma les nostres tesis pel que fa a les autopistes; això és, que l’increment de la velocitat no millora ni la seguretat ni la fluïdesa del trànsit sinó tot el contrari: a major velocitat augmenten les possibilitat de tenir un accident greu, alhora que es redueix la capacitat de la xarxa d’acollir un trànsit fluid”. La velocitat, assenyalen els antiautopista, estreny la capacitat del viari, n’incrementa la congestió i és l’element determinant de la mortalitat, tal i com assenyalen l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la mateixa DGT i l’experiència de moltes ciutats i regions d’Europa i del món desenvolupat “que apliquen amb èxit polítiques de restriccions viàries i reduccions de la velocitat.

“La reducció de la velocitat retallà a la meitat els accidents mortals a les rondes de Barcelona”, assenyalen els activistes. “Per això, aquesta mesura -que també va reduir la sinistralitat a la carretera de Campos- fa estona que s’hauria d’haver aplicat”, expliquen.

Per això, els antiautopista consideren “incongruent” que Sevillano anunciï “per enèsima vegada” una reducció de la velocitat que mai no aplica” per, a la pràctica, “invertir desenes de milions d’euros en infraestructures que només afavoreixen la velocitat” i assenyalen l’autopista de Campos i la segona via de cintura que el Consell s’ha compromès a acabar en aquesta legislatura.

Comparteix:

Els Reis d’Orient fan arribar un scalextric a la presidenta Armengol

La Plataforma Antiautopista fa arribar a Francina Armengol el present reial i li sol·licita, novament, audiència. La nova pista permetrà als infants de Mallorca estalviar 35,4 segons a cada volta del circuit de 8,8 km pel mòdic preu de 33 milions d’euros. Això significarà un cost d’un milió d’euros per cada segon guanyat. “Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, és segur que passar de 90 km/h a 100 km/h millorarà la seguretat”, ironitzen els antiautopista

Avui dematí, la Plataforma Antiautopista ha presentat al Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears, el regal que els Reis d’Orient li han deixat per a la presidenta Francina Armengol.

El regal consisteix en una pista de slot, tipus scalextric, del model Ma-19 Xtreme amb un doble loop connector de 250 metres d’amplada. La pista s’estén al llarg de 8,8 km (a escala 1:32, la típica dels slot) sobre una superfície de més de mig milió de metres quadrats.

La pista inclou, a més, una mostra d’escòries autèntiques d’incineradora (una grapada dels 140 milions de tones que s’estan abocant a la base de l’autopista Campos-Llucmajor / marca: ecoàrid circular® by TIRME), un model a escala de dos dels 2.000 arbres que han estat arrabassats per les obres de construcció, un mur de mitjana de 3 metres d’amplada i una mostra autèntica d’asfalt (marca: BTM emergència-climàtica®) per a cobrir les pistes.

El joc inclou un cotxe elèctric amb bateria de liti bolivià servit directament pel govern colpista de Jeanine Áñez i una pala excavadora. 

La capsa de la pista de slot està personalitzada i inclou les imatges dels responsables polítics del pacte progressista al Govern balear (Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes) mentre ensenyen a jugar a córrer el jove titular de Mobilitat i Infraestructures del Consell, Iván Sevillano.

Les instruccions recorden que, per muntar la pista no caldrà (d’acord amb el dictamen de la Comissió de Medi Ambient de les Balears, presidida per l’ecosobiranista Antoni Alorda) cap nova avaluació d’impacte ambiental “atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient” (Acord de la CMAIB, BOIB núm. 075, de 20 de juny de 2017). Tot i això, els requeriments tècnics de la pista inclouen:

  • un enllaç connector de 250 metres d’amplada, que invadeix el pinaret den Puigcerver (vegeu instruccions de muntatge adjuntes).
  • dues vies de servei paral·leles de 5,5 metres d’amplada amb un total de 17,6 km de nova via.
  • 140.000 tones d’escòries d’incineradora.
  • 246.000 m3 de terraplens.
  • 130.000 m3 de desmunt.
  • 170.000 m3 de terra fèrtil venal.
  • 2.000 arbres per arrabassar.

La pista requereix una plataforma de muntatge a escala 1:32 de 51,7 hectàrees (més de mig milió de metres quadrats) disponible al sòl rústic agrari i forestal dels termes municipals de Llucmajor i Campos.

Les instruccions de seguretat de la jugueta recorden que permetrà passar de 90 km/h  a 100 km/h al llarg de 8,8 km. Una simple operació aritmètica conclou que la nova pista de scalextric estalviarà la impressionant xifra de 35,4 segons, al cost per unitat de 33 milions d’euros (PVP). És a dir: un milió d’euros per segon.

Pel que fa a la resta de requeriments de seguretat, les instruccions adverteixen els pares i adults que “aquesta autopista no millorarà la seguretat” sinó que possiblement l’empitjorarà ja que, per citar un exemple, en el cas de la circumval·lació de Barcelona, aplicar una limitació de velocitat a 80 k/h va permetre reduir a la meitat el nombre de morts i ferits greus en accident de trànsit. Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, el departament de carreteres del Consell, sempre savi i prescient, ha decidit augmentar la velocitat de 90km/h (80 km/h en el tram del nou loop, ara controlat per radar) a 100 km/h. Un increment de velocitat d’entre 10 i 20 km/h que, sense cap dubte, garantirà millor la seguretat de conductors i passatgers.

Les instruccions de manteniment de la pista recorden que “el manteniment bàsic inclou”: 

  • L’externalització del servei de manteniment.
  • Fortes inversions en infraestructures al llarg dels anys vinents i un nou conveni de carreteres que inclogui els 237 milions pendents d’abonar per Madrid.
  • El desdoblament futur de les pistes en direcció a Santanyí, Felanitx i la Colònia de Sant Jordi (ampliable amb un pont de Lego® fins a Cabrera).
  • La possibilitat de completar l’autopista amb un joc de construccions per donar cabuda al creixement turístic i residencial al Migjorn i el Llevant.

La garantia de la pista de slot garanteix (valga la redundància) que el trànsit es doblarà en deu anys, d’acord amb la previsió de nombrosos estudis internacionals sobre la demanda induïda.

La Plataforma recorda a la presidenta Armengol que fa un any que li va demanar audiència sense que encara no hagi obtingut resposta i s’ofereixen novament a entrevistar-se amb ella per lliurar-li en mà el regal i explicar-li amb detall les complicades instruccions de la jugueta i els seus previsibles efectes secundaris.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista expressa la seva “solidaritat i afecte” amb Joan Segura de STOP Desnonaments i en demana l’alliberament immediat sense càrrecs

La llei mordassa és una amenaça real a la llibertat d’expressió i s’usa per frenar els moviments socials

Plataforma Antiautopista. Palma, 10 de desembre

Avui dematí, en el decurs de la protesta contra un desnonament, la policia ha detingut Joan Segura, activista pel dret a l’habitatge i portaveu de la plataforma Stop Desnonaments Mallorca. La detenció ha tengut lloc en el marc d’una protesta que s’havia notificat degudament i que s’emmarca en els legítims drets a la llibertat d’expressió i de protesta. El càrrec que, segons informacions de premsa, s’imputa al nostre company és el d’”atemptat a l’autoritat”. La llarga trajectòria de Joan com a activista, el seu compromís no-violent i la presència d’un nombrós grup d’activistes en la protesta treu, en la nostra primera impressió, tota credibilitat a la imputació.

El 10 de desembre, en el dia que es commemoren arreu del món els drets humans hem de denunciar que les actuacions governatives a Mallorca semblin encaminades, de manera decidida, no a promoure aquests drets d’acord amb el mandat constitucional d’un estat social i democràtic de dret, sinó a limitar-los i retallar-ne l’efectivitat.

Avui han estat dos els drets, humans i constitucionals, vulnerats: el dret a un habitatge digne i el dret a la llibertat d’expressió i manifestació.

Des de la Plataforma Antiautopista constatam, amb preocupació i escàndol, com el dret a la manifestació es qüestiona de cada vegada més a les nostres illes i arreu d’Espanya. Des de l’aprovació de l’anomenada Llei mordassa, a Espanya es tramiten una mitjana de vuitanta multes diàres contra actes que s’emmarquen en la llibertat d’expressió, segons Amnistia Internacional, i pesa una “amenaça real”, novament segons Amnistia, contra les llibertats.

Constam que, de cada vegada més, les autoritats, i singularment la fiscalia i la policia, s’emparen en una legislació liberticida i en una interpretació restrictiva, i repressivament “creativa”, del marc legal i constitucional justament per fer callar les veus, com la del company Joan Segura, que són cada dia al carrer per defensar drets humans essencials com el de l’habitatge i passant per sobre el dret de tots a la llibertat d’expressió i de manifestació.

Avui mateix, ha estat notícia que la comissària del Consell d’Europa per als Drets Humans ha fet públic un informe que avisa de les restriccions que alguns estats, entre els quals cita Espanya, imposen a la llibertat de reunió i manifestació. La comissària del Consell d’Europa ha llançat una advertència contra les sancions penals a organitzadors i participants en manifestacions pacífiques i en l’excessiu ús de la força policial contra les protestes. L’informe cita expresament Espanya quan esmenta els estats europeus que han adoptat lleis que poden suposar “restriccions desproporcionades del dret de llibertat de reunió pacífica”.

En aquest context de creixent repressió de l’exercici dels drets socials i polítics, emmarcam també l’escandalosa petició de penes de 26 anys de presó per part de la fiscalia contra els companys que suposadament varen prendre part en una acció d’Arran contra els excessos del turisme a Mallorca. Ni el to, ni el contingut ni els fets de la protesta del Moll de Vell de Palma el mes de juliol de 2017 (tirar confetti i encendre unes bengales sense perill ni amenaça) no tenen res de reprovable, ans al contrari: s’emmarquen del tot en el dret a la protesta i la lliure expressió de a discrepància i en cap cas no poden tenir cap retret penal.

La Plataforma Antiauopista ofereix tota la seva solidaritat i afecte tant a Joan Segura i Stop Desnonaments com als companys encausats per la protesta d’Arran i es compromet a acompanyar-los sempre en la seva legítima defensa dels drets a un medi ambient habitable, un habitatge digne i l’exercici de la llibertat d’expressió, manifestació i discrepància. 

PS. En el moment de tancar aquesta nota, circulen per les xarxes socials notícies sobre un possible alliberament de Joan Segura. Reiteram la nostra solidaritat amb el company activista i demanam el complet aclariment d’aquests fets. El dret a la manifestació i la protesta pacífica s’han de poder exercir sense por ni temor; i la funció de la policia, la fiscalia i la judicatura és,  justament, garantir els drets constitucionals, no reprimir-los.

Comparteix:

El deute de l’Estat amb Mallorca i la denúncia del conveni de carreteres podrien finançar una revolució verda en el transport i la mobilitat

La Plataforma Antiautopistes reclama la denúncia del conveni vigent i l’exigència de les quantitats pendents. Xifra en 800 milions d’euros el que l’Estat deu a les Balears només per aquests conceptes

El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca podrien obtenir fins a 800 milions d’euros de l’estat a compte de tots els convenis de carreteres i ferrocarrils pendents d’abonar, i pel deute de 200 milions reconegut pels tribunals. La Plataforma demana al Consell que denunciï el vigent conveni de carreteres i al Govern de les Illes Balears que planti cara a Madrid per finançar un nou model de mobilitat

Nota de premsa. Plataforma Antiautopistes

Palma, 5 d’octubre de 2019

La Plataforma Antiautopistes demana al Govern de les Illes Balears i al Consell la denúncia del vigent conveni de carreteres per «inaplicable», i la seva reconversió en un conveni per a la mobilitat sostenible. El deute de l’estat amb les Balears a compte dels convenis no abonats i tancats en fals (convenis ferroviaris i de carreteres) suposen prop de 800 milions d’euros que permetrien impulsar, de manera decidida, el transport públic a les Illes Balears i el Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM) que proposa el govern de Francina Armengol. Fer-ho requereix, segons la Plataforma, el «coratge polític de renunciar a les autopistes i denunciar un conveni mort, obsolet i inviable» com el que lliga el Consell de Mallorca a unes polítiques «absurdes, contradictòries i depredadores».

En dotze anys de vigència de l’actual conveni de carreteres, el Consell de Mallorca només ha percebut les anualitats dels primers cinc anys, i té encara pendents de percebre 237 milions d’euros (el 55% del total del conveni) quan només queden tres anualitats per davant. La situació és «insostenible» perquè el Consell encara no ha acabat de justificar els 194 milions d’euros que es varen percebre entre 2007 i 2011.

Un conveni inviable i sobredimensionat

El conveni de carreteres ha demostrat ser «inaplicable i sobredimensionat», a parer de la plataforma, i ha acabat per embarcar el Consell en una «absurda carrera per fer obres faraòniques i innecessàries» per intentar justificar, tan sols, els diners percebuts durant els primers cinc anys de vigència del text (2007-2011).

Aquesta quantitat (194 milions d’euros), que només és el 45% del total previst, no s’ha justificat del tot quan ja han passat nou anys i, segons la Plataforma, «si se segueix amb l’intent de l’anterior equip (Garrido-Ensenyat) d’aferrar-se a l’actual model, poden donar-se per perduts els 237 milions d’euros pendents de cobrar, que són el 55% del conveni».

Cal recordar que des de 2012 l’Estat no ha ingressat ni un cèntim al Consell per aquest concepte i res no sembla indicar que es puguin complir unes previsions massa ambicioses, que no s’han pogut executar en dotze anys, i que no s’executaran en els tres anys de vigència que li queden a un acord que ja ha estat prorrogat en diverses ocasions.

Aquestes xifres posen de manifest, als ulls dels ecologistes, que el conveni de carreteres està «clarament sobredimensionat» i que el Consell ha estat incapaç, al llarg de tres legislatures, d’executar les obres viàries previstes al ritme exigit pel conveni. Això, tot i la fortíssima despesa en obres viàries absurdes, innecessàries i destructives: autopista de Campos, accés a Lloseta, variant d’Algaida, via connectora…

“Una oportunitat de canvi”

Davant aquesta situació, la Plataforma Antiautopistes vol fer veure als partits del pacte de Govern l’oportunitat que es presenta.

En els seus programes electorals autonòmics, ni PSOE, ni Unides Podem no varen fer cap esment del conveni, i MÉS va apostar per ampliar el seu camp d’aplicació de les infraestructures a la mobilitat en general.

En els acords de governabilitat del Consell i del Govern de les Illes Balears només hi apareix que les institucions mallorquines i balears reclamaran a Madrid els diners que falten per rebre de l’actual conveni (el 55% del total).

Demanen a Armengol que lideri els interessos balears

Davant les reiterades afirmacions dels líders dels partits d’esquerra que «no s’executaran més desdoblaments», la Plataforma Antiautopistes denuncia una vegada més el sobredimensionament i la inviabilitat del conveni i reclama a Francina Armengol que exerceixi de líder del PSIB davant un Consell “enrocat en el passat” i que defensi els interessos balears davant Madrid. Li reclamen que “pressioni per recuperar els 237 milions d’euros pendents i els destini a impulsar polítiques de mobilitat sostenible, coherents amb l’estat d’emergència climàtica que Mallorca, les Balears i el món afronten en aquests moments decisius”.

La Plataforma demana igualment al Consell de Mallorca que denunciï d’una vegada un conveni que és incompatible amb les polítiques de mobilitat sostenible que impulsa el Govern de les Illes Balears en el el seu Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM). Cal que Consell, Govern i partits polítics amb representació parlamentària a Madrid treballin conjuntament i aprofitin “l’oportunitat que els ofereix l’evident naufragi de l’irrescatable conveni de carreteres per impulsar un model de mobilitat radicalment nou” i adaptat als nous temps.

Les eleccions són una ocasió de fer valer la veu de Balears

Els ecologistes demanen als partits polítics que han de concórrer a les imminents eleccions generals de dia 10 de novembre que reclamin que els 237 milions d’euros pendents d’executar no es destinin a noves obres viàries sinó a un nou conveni ferroviari. Demanen igualment que aquests diners se sumin als 200 milions d’euros que l’estat deu a les Balears en virtut d’una sentència del Tribunal Suprem relativa a un conveni general de carreteres no satisfet, i als 334 milions d’euros pendents d’abonar a compte del conveni ferroviari anteriorment signat entre el Govern de les Illes Balears i el d’Espanya i desballestat pel Govern de José Ramon Bauzà.

Es podrien executar els trens d’Alcúdia, Santanyí i Cala Rajada, el metro a Son Espases i el tramvia a la badia

La suma de tot el deute pendent de l’estat a les Iles Balears en matèria de mobilitat s’eleva, per tant, fins a un total de 771 milions d’euros «que s’han de destinar a la mobilitat sostenible».

Aquests diners permetrien executar les línies ferroviàries incloses en el nou Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM): sa Pobla- Alcúdia (corredor d’Alcúdia), Manacor-Artà-Cala Rajada (corredor d’Artà), Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor (corredor de Migjorn), l’arribada del metro fins a Son Espases i el tramvia de la badia de Palma i l’aeroport. Això, a més de les inversions en mobilitat sostenible i transport públic que s’haurien d’executar a la resta de l’arxipèlag.

En resum, sosté la Plataforma, “cal renegociar de manera urgent i prioritària tot el deute que l’estat té amb les Balears i amb Mallorca a comptes dels convenis incomplerts de carreteres i ferrocarrils, renunciar a l’inaplicable conveni de carreteres del CIM i destinar tot aquest muntant (771 milions d’euros) a impulsar de manera decidida els ferrocarrils i l’augment de les freqüències i línies dels busos interurbans”.

Aquí podeu consultar les consideracions sobre el conveni de carreteres aprovades per la Plataforma Antiautopista.

Comparteix: