Doblers

LA PROPOSTA DELS PEATGES PER A L’ÚS DE LES AUTOPISTES I AUTOVIES POSA DE MANIFEST LA INVIABILITAT FINANCERA D’AQUESTES INFRAESTRUCTURES

L’autopista de Campos es mostra, una vegada més, com un engolidor de recursos financers i un monument faraònic a un passat que no tornarà i que ja passa factura.

Encara no inaugurada, l’autopista de Campos comença a naufragar financerament. L’anunci del govern d’Espanya de taxar amb cinc cèntims d’euro per quilòmetre l’ús de les autopistes i autovies posa de manifest la inviabilitat econòmica d’aquestes infraestructures. Espanya, cinquanta-dosè país del món en extensió, té la tercera xarxa d’autopistes més extensa, només per darrera la dels EUA i la Xina. I ara descobreix amb horror que no pot pagar-les. Mallorca, la segona societat més motoritzada del planeta, hauria de frenar abans que fos massa tard i renunciar a uns “convenis de carreteres” que són un càncer financer, territorial i ambiental i impulsar, mentre li quedin recursos, plans per a una mobilitat pública, suficient, solidària, austera i sostenible.

Una vegada més, els fets ens donen la raó i posen de manifest que el Consell de Mallorca ha compromès greument el futur financer dels mallorquins en optar per unes infraestructures sobredimensionades i capricioses (autopista de Campos, retirada del peatge al túnel de Sóller) que no pot assumir.

  1. S’ha demostrat que l’autopista de Campos no la paga “Madrid” sinó els mallorquins. I que el Consell de MÉS-PSOE-Podem, presidit per Miquel Ensenyat, mentí quan assegurà que es pagava amb diners procedents del Conveni de carreteres. Ja s’ha demostrat que en els darrers anys ni un cèntim d’aquest conveni ha estat inclòs en els pressuposts de l’Estat, i que ni un euro no ha estat transferit per aquest concepte a un Consell que ara intenta desesperadament renegociar-lo i prorrogar-lo per cobrir el forat que deixarà l’autopista de Campos en les arques públiques.
  2. Les “carreteres” no les paga un “Madrid” eteri sinó el poble amb els seus imposts. De fet, a Mallorca ja es paguen peatges. El cas més clar és el “peatge a l’ombra” de la carretera de Manacor, un “peatge” que ha muliplicat per tres els costos inicials d’una obra que pagam caríssima tots els mallorquins, anem o no amb cotxe.
  3. El malbaratament de recursos públics del Consell de Mallorca a major glòria de l’automòbil ha tengut un altre avenc amb el demagògic rescat del túnel de Sóller que pagarem tots els mallorquins, anem o no en cotxe.
  4. L’anunci del Govern espanyol de cobrar un “peatge” (una taxa, en realitat) de 5 cèntims per cada quilòmetre recorregut posa de manifest la insostenibilitat financera del model de transport fonamentat en el predomini absolut del cotxe privat. L’estat no pot assumir el cost de mantenir unes infraestructures sobredimensionades. Espanya, que és el 52è país del món en extensió, té la tercera xarxa d’autopistes més extensa del món, només per darrera la Xina i els Estats Units. Les Balears, pel seu compte, són la societat més motoritzada del món. Tot i les reduïdes dimensions del nostre territori, els Balears som el segon país del món en cotxes per cada mil habitants (el primer, si obviam el Estats Units, nació de talla continental).
  5. La desmesura de la xarxa d’autopistes espanyola i balear, i la motorització obligatòria de la nostra societat, han estat impulsades a costa d’inversions públiques i concessions a les grans empreses constructores que són l’autèntic poder econòmic espanyol, un poder -com s’ha vist a cop d’escàndols- parasitari de l’estat.
  6. Aquest model, per afegitó, ha fet que a partir dels anys vuitanta del segle passat a Espanya, i molt singularment a les Balears, s’instauràs un model de “ciutat difusa”, dispersa pel territori, destructora de l’espai rural, impulsora de l’especulació urbanística i el “pelotazo” i malbaratadora de recursos. En el cas de Mallorca i de les Balears, ni el Consell ni el Govern no han fet res per protegir els espais rurals de la urbanització dispersa i els usos abusius, ans al contrari: els han afavorit descaradament desprotegint el sòl rústic i permetent-hi la construccióde milers de residències, sufragant autopistes i carreteres i impulsant la instal·lació d’activitat no agràries de tota mena a la ruralia (la darrera, el boom de parcs solars sobre conradissos i garrigues de gran valor agroecològic).
  7. Ara se comprova que aquest model de ciutat, i les infrastructures que la fan possible (autovies, autopistes etc.), no només són insostenibles ambientalment sinó que són econòmicament inviables. L’Estat, incapaç de mantenir la teranyina d’asfalt i formigó que ha creat, se retirarà progressivament en favor de “concessionàries” que, a la manera de nous senyors feudals, cobraran “peatges” i altres “exaccions” per obtenir nous beneficis del “manteniment” d’unes infrastructures costosíssimes i inviables.
  8. Amb l’anunci del govern espanyol de la proposta de cobrament d’un peatge per l’ús de les autopistes se comprova que el cost de construcció només és una part del cost d’una via ràpida de gran capacitat. Després de la construcció, que pagam amb els imposts de tots, ve la despesa de manteniment; i aquesta és inassumible.
  9. L’única alternativa viable al cul-de-sac financer a què quatre dècades de malbaratament de recursos ens ha abocat  era donar un fort impuls al transport públic i col·lectiu, però el triumvirat de PSOE-PODEM-MÉS al Consell i al Govern de les Illes Balears ha insistit i insisteix encara avui a demanar un nou conveni de carreteres i a reclamar fantasmagòrics “deutes” a Madrid  per estendre encara  més l’asfalt. Mentrestant, s’han negat a impulsar el conveni de mobilitat sostenible que en diverses ocasions hem reclamat en solitari davant les burles del pacte asfaltador de Mallorca. 
  10. Al llarg de les primeres dues dècades d’aquest segle (1999- 2023) hi haurà hagut quatre legislatures de govern progressista (setze anys), i només dues de “conservadores” (vuit anys). Per tant, al llarg d’un quart de segle haurem tengut el doble de temps de “pactes de progrés” que de governs del Partit Popular. Doncs bé. Des de 2003 no s’ha recuperat ni un sol metre de via de ferrocarril ( a excepció del metro de la universitat) mentre es multiplicaven les autopistes i carreteres desdoblades que ara es revelen impossibles de mantenir.

Fetes aquestes consideracions cal establir que:

  • Algú ha de pagar el manteniment de les autopistes. I sembla més just que el pagui qui les usa que no qui no les fa servir. En cas contrari, entre tots pagam l’inassumible manteniment d’aquests ingents monstres d’asfalt i formigó (ho repetim: els més grans del món en proporció a la superfície i els habitants del país), tent si els fem servir com si no. En cas de no voler assumir aquest fet evident (algú ha de pagar les autopistes), caldria procedir al seu desmantellament, reforestació o reconversió.
  • El fet de  construir i mantenir una xarxa d’autopistes tan sobredimensionada (recordem-ho: la més gran del món de llarg en proporció) té un cost d’oportunitat enorme. Tot el diner que es destina a l’asfalt no va a cobrir altres necessitats, força més urgents que córrer a 120 per hora.
  • Recordem que fa anys que el Consell va desmantellant els serveis i les brigades de manteniment (els antics caminers) que heretà de la diputació provincial i desvia aquesta tasca a empreses privades. Una externalització de calaix que no lleva costos a la institució però reparteix beneficis entre el capital asfaltador.
  • Són molts els mallorquins que, per la manca d’inversió pública en transport col·lectiu es veuen forçats a agafar necessàriament una autopista que no té ni tan sols l’alternativa d’una carretera convencional. Entre Palma i Manacor, entre Llucmajor i s’Arenal o entre Campos i Llucmajor els usuaris no tenen alternativa a l’autopista, l’autovia o la carretera desdoblada que els han imposat des del poder i que, ara o en el futur, hauran de pagar obligatòriament per poder moure’s. La injustícia tràgica de veure’s atrapats per unes construccions desmesurades i sense alternativa comença a fer-se evident.
  • L’extensió de les autopistes ha fet possible convertir Mallorca en un suburbi de Palma. Ara se comprova que el model urbanístic de l’illa és inassumible. I no només ambientalment: és inassumible econòmicament. Ha arribat el moment de reduir, de desinvertir i de decréixer. I cal ser conscients de dos fets: aquest procés serà inevitable i serà dolorós.
  • Cal ser conscients que en el futur immediat hi haurà menys mobilitat: ja no hi haurà pus mai més cotxes per a tothom. Les xifres al respecte són ben clares. Tot i l’esforç ingent de finançament públic del sector automobilístic (plans Renove, construcció d’autovies i aparcaments, etc.), el zènit de matriculacions de vehicles nous a les Illes Balears va tenir lloc en un any tan llunyà com el 2001 (Font: DGT). El zènit de la civilització del cotxe ha quedat enrere i el peak de vendes de cotxes ja forma part del passat tant a Espanya com a Europa i als països de l’OCDE. El cotxe ja és el passat, no té cap sentit abocar-hi més recursos ni sacrificar-li més espai.
  • El peak oil (això és, el punt màxim de la campana d’extracció de petroli abans de l’inici de la decadència i l’exhauriment pràctic d’aquest combustible) també ja ha quedat enrere. Segons la petroliera BP va ser fa dos anys: el món mai no tornarà a consumir tant de petroli com el 2019.
  • La decadència imparable de l’automòbil privat es fa evident en fets com l’anunci del govern conservador del Regne Unit que es prohibirà la fabricació d’automòbils de gasolina o gas-oil a partir de 2030. Cal ser conscients que això significa la progressiva desaparició del cotxe com a vehicle hegemònic i massiu: per raons de l’escassetat dels materials que requereixen, mai no es podran fabricar prou cotxes elèctrics per substituir els de combustió.
  • Això significa que no podrem continuar visquent com en els darrers trenta anys, a cavall de l’autopista, entre la residència a la part forana i el treball a la ciutat. 
  • El peatge, per tant, encarirà la mobilitat i el transport, i això significarà també que el transportista repercutirà el cost de l’asfalt en el preu de les cireres. El peatge posarà de manifest que el tren no era tan car: el que ha passat fins ara és que l’automòbil, i les infraestructures que el fan possible, estaven molt subvencionats.
  • No cal dir que el procés de retorn a una societat amb menys mobilitat serà dolorós i no estarà mancat de tensions. Ho faran més difícil la general desinformació, els mites sobre les solucions tecno-màgiques i la covardia dels partits polítics i els governs a l’hora d’encarar la realitat i dir la veritat a la ciutadania.En aquest context de desinformació, demagògia, creixent desigualtat i repartiment gens equitatiu dels costos de la caiguda, les opcions feixistes o populistes, alimentades pels mites de la societat de consum, tendran la seva gran oportunitat.
  • Per això, cal considerar que la pèrdua de mobilitat pot (podria) no ser tan perjudicial per a les classes populars si la societat assumís clarament que cal relocalitzar residències, activitats i serveis i impulsar decididament el transport públic i col·lectiu.
  •  Però en un context, inevitable, de recursos econòmics minvants qualsevol nova inversió (en línies de ferrocarril o en millora de les d’autocar) serà extraordinàriament difícil. Invertir en el que realment necessitam significarà necessàriament desinvertir en carreteres i aparcaments;  no malbaratar en electrolineres per a rics amb els doblers del poble; estalviar-nos fantasies hidrogenades i, possiblement, clausurar,  tancar i desballestar literalment autopistes, desdoblaments i pistes d’aeroclub i d’aeroport.Un govern autènticament conscient del futur immediat es plantejaria propostes com la que segueix: clausurar les autopistes, destinar-ne dos terços de la superfície a parcs solars i, sobre l’altre terç (si encara ho podem pagar) posar-hi una línia de tren o d’autocars. Els automòbils particulars podran circular sobre les vies de servei que, a 80 km per hora i amb els cotxes que encara circularan, quedaran sobredimensionades.

Un apunt final d’alerta als “ecologistes”. Alerta a dir “qui contamina paga”! És un mal argument per a un treballador autònom de la part forana o de la  perifèria periurbana que necessita la furgoneta per guanyar-se el pa avui. Impostos indiscriminats sobre el combustible, o peatges que no considerin principis d’equitat, poden donar ales a l’extrema dreta. A França, país de tradicions revolucionàries, potser el transportista de la perifèria de províncies s’uniria als Gilets jaunes. Aquí, de moment, seria probable que s’unís a les files d’una dreta extrema i una extrema dreta cada vegada més desacomplexades i obertament negacionistes. Davant això, expressions buides del marketing progressista com “transició digital i ecològica” es manifestaran cada dia més impotents i més contraproduents alhora. Ser revolucionari és dir la veritat. I viceversa.

Plataforma antiautopista. Nota de premsa.                  7 maig de 2021

Comparteix:
Obra Autopista Llucmajor-Campos

COMUNICAT EN RESPOSTA A L’ANUNCI DEL CONSELL DE TORNAR A NEGOCIAR, UNA VEGADA MÉS, EL CONVENI DE CARRETERES.

El Consell de Mallorca anuncia una vegada més que negociarà amb el Govern Espanyol, concretament amb el Ministerio de Transportes Movilidad y Agenda Urbana, els 230 milions d’euros pendents del Conveni de Carreteres que conclou el 2022.

Quants d’anys i legislatures fa que el Consell de Mallorca, sigui del color que sigui, reclama renegociar el conveni de carreteres?

Davant aquest anunci la Plataforma Antiautopista demana al Govern del Consell de Mallorca que reclami destinar els 230M€ a un conveni completament diferent, un conveni per fomentar el transport públic a l’illa, especialment el transport ferroviari. Necessitem més tren, més transport públic i menys carreteres.

  • 1. El Govern del Consell de Mallorca finalment ens ha donat la raó, quan hem denunciat de forma reiterada que des del 2012 no han rebut ni un euro del Govern Espanyol per pagar les ampliacions de carreteres, autopistes, enllaços i grans rotondes que s’han fet i es segueixen executant. Reconeix que només pot justificar uns 200 milions d’euros dels 430 milions que havia de rebre. Ja el 2012 havien rebut aquesta quantitat, exactament 194 milions d’euros, i el Ministeri no ha enviat ni un euro més, davant la manca de justificació econòmica. Per tant, s’estan pagant les carreteres amb altres partides del pressupost del Consell. Davant la situació d’emergència social i climàtica, no ens podem permetre seguir executant grans obres viàries que no resolen el problema de la mobilitat a Mallorca, basat quasi exclusivament amb l’ús del cotxe privat i amb un transport públic col·lectiu dels més baixos de tot l’Estat Espanyol, utilitzant una de les quantitats més elevades de diners dels pressupostos del Consell de Mallorca en pagar ampliacions i més carreteres, quan tenim necessitats socials i ambientals de primer ordre per la ciutadania illenca, que es queden al calaix de pendents per falta de diners.
  • 2. Ara és un bon moment per reclamar al Govern Espanyol una reorientació d’aquest Conveni obsolet i demanar-ne un per fomentar el transport públic a Mallorca, especialment el transport ferroviari, que pot ser electrificat, per a poder retornar a l’illa una xarxa ferroviària que cohesioni el territori i permeti un transport públic i col·lectiu més eficient, menys contaminant i per a tothom. I sospitem que el que es vol negociar sota l’enunciat de “millores a la xarxa secundària” poden ser, un altre cop, obres de gran impacte ambiental, quan ara és l’ocasió de potenciar l’alternativa a l’ús i abús del cotxe privat apostant clarament pel transport públic amb tren, autobús i bicicleta.
  • 3. Considerem que ja ha arribat l’hora de què el Consell de Mallorca derogui el Pla de Carreteres de Mallorca signat el 2009, però hereu del Pla de carreteres aprovat pel Govern Balear el 1998 (fa més de 20 anys), que ha suposat omplir d’autopistes i carreteres la nostra illa, ja que tenim el nombre de km de carreteres per superfície més alta de totes les comunitats autònomes (CCAA) espanyoles i superem amb escreix els Km de vies ràpides en relació a la resta de països de la Unió Europea. No necessitem més carreteres ni més cotxes a un territori limitat que arriba a la saturació automobilística la major part de l’any, que per cert és una de les primeres preocupacions de la ciutadania de les illes. Necessitem més transport públic diversificat, més econòmic, amb majors freqüències, tot facilitant l’ús combinat de medis de transport (tren, autobusos i bicicletes) que respongui a les necessitats reals de la ciutadania.
  • 4. És també un bon moment perquè el Govern de les Illes Balears transfereixi les competències de transport al Consell de Mallorca, tal com està explicitat a l’Estatut d’Autonomia i tal com tenen ja transferides la resta d’illes. D’aquesta manera el Consell de Mallorca podrà dur a terme el Pla de Transport de Mallorca segons s’emana del Pla Director Sectorial de Mobilitat aprovat fa dos anys en el Parlament de les Illes Balears. No té cap sentit que Mallorca no tingui un Pla de Transport i sols tingui un Pla de Carreteres, la única illa que sols executa i gestiona carreteres deslligades de la resta d’actuacions en mobilitat i transport. Això també és símptoma de polítiques obsoletes i no ens podem permetre, en un moment d’emergència climàtica i social, continuar amb polítiques de fa 30 anys.

Urgeix un canvi imprescindible en les polítiques de mobilitat per part del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. Ara és l’hora d’exigir al Govern Espanyol que es situï en el moment actual apostant per un transport públic suficient, sostenible i eficient per a tothom.

Plataforma Antiautopista Llucmajor-Campos, a 5 d’abril de 2021

Comparteix:
Margalida Rosselló agraint la participació als assistents

ENTITATS, VEÏNATS I POETES CONTRA L’AUTOPISTA

Commemoren el dia internacional dels boscos i mundial de la poesia.
Demanen l’aturada de les grans obres i un pla de reforestació.

Més de trenta entitats s’han sumat a la crida feta per la Plataforma
Antiautopista en commemoració del día internacional dels boscos i el dia
mundial de la poesia
.

L’acte ha tingut lloc en el lateral del nus i enllaç de la macrorotonda que s’ha
aixecat en el pinaret d’en Puigcerver, just damunt ​ l’antic traçat del tren de
LLucmajor a Campos. ​ Un espai de bosc d’altíssim interès ecològic i que ha estat
irreversiblement desfigurat per una obra manifestament innecessària. “Un
enllaç faraònic i caríssim que impacte en una zona forestal natural i que no du
enlloc”, ha dit Margalida Rosselló, portaveu dels antiautopista.

L’acte ha consistit en una sembra simbòlica de 21 alzines (cedides per Maties
Colom), que seran definitivament sembrades en indrets segurs de l’illa, i una
lectura de poemes
a càrrec de vuit poetes adherits a l’acte.

Els poetes assistents han estat Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), Miquel
Cardell (Llucmajor, 1958) Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963), Maria Antònia
Monserrat (Campos), Pere Perelló Nomdedéu (Palma, 1974) i Joan Perelló
Ginard (Campos 1953).

També s’hi ha adherit Miquel Bezares (Llucmajor, 1968), Joan Pomar Mir
(Campos, 1955) que ha enviat el poema “Els grums de terra malvenuda”, llegit
per Teresa Monserrat, i Miquel Àngel Adrover (Campos, 1994) que ha tramès el
poema “Maquinària” llegit per Antònia Font (Llucmajor, 1974).

S’hi han sumat trenta-sis entitats: Amics de la Terra, Amics del ferrocarril,
Anticapitalistes, Attac Mallorca, Benamics, Biciutat, Confederació General del
Treball (CGT), Ciutat per a qui l’habita, Colectivo Palma Verde, CRIDA, CUP,
Dones en Dansa (Alaró), Fridays x Future, Grup Ornitològic Balear (GOB),
Greenpeace, Gremi de margers, Jubilats per Mallorca, Massa crítica, Moviment
Feminista de Mallorca, Músics per la llibertat, Nova Energia Mobilitat,
Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport, Plataforma per un pulmó verd a Son
Bonet, Recuperem Marivent, Reviure Tofla, S ́Altra Senalla, Salvem sa marina
de Llucmajor, Salvem Portocolom, Terraferida, Plataforma Volem Tren a
Llevant, Plataforma Fem Tornar el tren a Santanyí, Usuaris del tren, Varietats
locals, Via Verda Alaró-Estació de tren, Vianants en lluita i Xarxa Municipalista
de Mallorca.

També hi han assistit, a títol personal, veïnats i activistes culturals de Campos i
Llucmajor.

El manifest, llegit per Margalida Rosselló, portaveu de la Plataforma, reclama
un pla de reforestació de 52 hectàrees equivalents a les devastades per
l’autopista, amb capacitat per acollir 12.000 arbres i fixar 27.000 tones de CO2
anuals; un canvi radical en les polítiques de mobilitat, l’aturada de les grans
obres viàries i una aposta pel transport públic i, en resum, un seguit de
mesures de contenció territorial que donin sentit a les declaracions
d’emergència climàtica fetes pel Govern de les Illes Balears i el Consell de
Mallorca. Mesures que, a parer dels organitzadors, són “buides de contingut
mentre es mantengui el model territorial de creixement que ve impulsat per
obres com aquesta autopista”.

Les persones assistents han aixecat unes banderoles amb imatges d’arbres,
obra de l’escultor Ferran Aguiló, resident a Campos i present a l’acte.
El nombre d’assistents s’havia limitat per causa de la covid a un representant
per entitat adherida i els presents han mantingut en tot moment les normes de
seguretat, distància de dos metres i mascareta.


Llucmajor-Campos, 21 de març de 2021
Plataforma Antiautopista

Comparteix:

Negligència o alguna cosa més?

Com paga el Consell de Mallorca les carreteres que està fent?

Fa només quinze dies demanaven qui pagarà el forat de les autopistes a Mallorca, i aquests dies ens trobem a la premsa amb la contestació del Consell de Mallorca, posant sobre la taula la necessitat de fer més carreteres, perquè ens arribin els diners del conveni de carreteres que no arriben des del 2012, precisament perquè el Consell no ha estat capaç de justificar, amb més de deu anys, uns diners que van arribar per fer carreteres abans del desembre de 2011. Dels 194 milions d’euros que van arribar entre el 2007 i el 2011, només se n’havien justificat 36,2 el 2011 (152,6 a 31 de desembre de 2018). I per aquest motiu el Ministeri, des del 2012, no ha enviat, ni enviarà un euro més del conveni de carreteres fins que no es justifiqui el que ja es va donar fa més de 9 anys. La brillant solució del Consell per resoldre el problema ha sigut fer més carreteres per justificar les que no s’han fet amb els diners que van arribar fa més de nou anys, diners que ja no tenim. Si no fos tan patètic i trist, podríem riure amb aquesta espècie de gag digne dels germans Marx.

A veure si en podem treure l’entrellat. Què significa tot això?

El 28 de setembre de 2007 es va subscriure un conveni entre el Ministeri de Foment (MF) i el Consell de Mallorca en matèria de carreteres, pel qual el Ministeri aportaria 431 milions per fer carreteres en deu anys. Cal recordar que inicialment el conveni era de 10 anys: del 2007 al 2017, és a dir, feien comptes fer carreteres a una illa com Mallorca per valor de 431 milions en deu anys! 

Al cap de dos anys, ja van veure que això no rutllava i amb dates 14 de maig de 2009 i 5 d’octubre de 2011, es van subscriure les addendes I i II per modificar el conveni esmentat a causa de les dificultats del Consell per justificar els diners que ja s’havien donat. Segons la mateixa Comissió Bilateral Mixta de Programació, Seguiment i Control del conveni, dels 194 milions aportats pel Ministeri, només se n’havien justificat 36, en 5 anys. 

El Ministeri d’Economia i Hisenda (MEH) es va negar a signar el certificat de transferència el 2012 (i fins ara). Les consignacions pressupostàries dels exercicis 2012, 2013 i 2014 no van ser les previstes en l’addenda II, la qual cosa va motivar una tercera addenda, el desembre de 2014 (Resolució de 13 d’abril de 2015). Aquí es reprogramava i s’introduïen modificacions, entre d’altres s’hi afegia el desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos.

Aquesta nova addenda posa textualment:

“En ningún caso se librará la anualidad del 2015 sin haberse realizado la justificación de los gastos correspondientes a las anualidades libradas hasta 2011. Si hubiera causas que imposibilitaran dicha justificación, la Comisión Bilateral Mixta de Programación, Seguimiento y Control podrá proponer una reprogramación de las anualidades pendientes del convenio que permita solventar los desfases, para lo cual será necesaria la tramitación de la correspondiente Adenda de modificación a suscribir por ambas partes”. 

No tenim notícia de cap nova addenda, almenys no ha sortit publicada al BOE, que és on es publiquen.

Dels 13 anys que el Conveni de Carreteres està vigent (des del 2007; i en resten 2, fins al 2022, que acaba), sols s’han rebut les anualitats dels primers 5 anys (194 milions d’euros de 431). I nosaltres ens demanam on són tots els diners rebuts no justificats? On van anar a parar els 158 milions rebuts abans del 2011 que no es van poder justificar?

Ni en aquests 13 anys s’han aconseguit justificar obres pels diners rebuts durant els primers 5 anys. Segons les informacions del mateix Consell, acabat el 2018, encara restaven per justificar 41,4 milions d’euros, el 21,47% del que havia aportat el Ministeri fins al 2011. I així estam, des del 2012 no arriba ni un euro del conveni de carreteres

No s’han rebut més anualitats del Ministeri de Foment perquè el Ministeri d’Economia i Hisenda s’ha negat a fer efectives les anualitats mentre el Consell no hagi justificat tots els diners rebuts abans del 2011. El que implica que en realitat s’estan pagant totes les carreteres que s’estan fent des del 2012, amb diners d’altres partides.

És a dir, no estan arribant els diners del conveni i per aquest motiu aquest ritme frenètic d’aquests darrers anys, per justificar els milions que encara falten, amb l’esperança que faran miracles i ho podran justificar tot, i el Ministeri tornarà a obrir l’aixeta, però el més probable és que aquests diners no arribin mai, veient el ritme de justificació del Consell.

Com s’evidencia, les reiterades afirmacions del Consell de Mallorca en el sentit que aquestes partides pressupostàries estan assegurades no es corresponen amb la realitat. La Plataforma va denunciar i denuncia des de fa molt temps aquesta circumstància, que s’ha negat de forma repetida mitjançant mentides, falta de transparència i ocultació de dades. 

I la pregunta és, com s’estan pagant i es pagaran les noves carreteres que s’estan fent si no arriben els diners del Ministeri de Foment?

Aquest és el problema. S’han de pagar amb partides destinades a altres àmbits i com sempre el que faran serà no executar els diners pressupostats  a altres àrees, per a poder transferir aquests diners  a carreteres. I recordem que el Consell té competències bàsicament en temes socials.

Si el Consell de Mallorca  no tenia diners per carreteres des del 2012 perquè  va continuar fent carreteres i no va aplicar el principi de prevenció i precaució  econòmica? Per què no van denunciar un conveni sobredimensionat? Per què es nega a renegociar-lo ajustant-se a les seves possibilitats i aprofitant per dur a terme el proclamat canvi de model de mobilitat? 

Una Administració que menysprea les necessitats reals de la gent dedicant una gran quantitat de recursos a fer infraestructures innecessàries (recordem les mentides que han servit per justificar l’autopista), oblidant les necessitats socials reals i servint interessos inconfessables, demostra molta irresponsabilitat política amb els diners públics, i fins i tot podria significar que hi ha hagut negligència. 

Els partits polítics del Consell, tots sense exclusió, tenen l’excusa perfecta per continuar amb una política de mobilitat fonamentada en fer més  carreteres, autopistes, enllaços, etc. i són responsables de la destrucció  de Mallorca i d’un continuisme en la mobilitat que ens du a la ruïna econòmica i ecològica de l’illa.

Nosaltres demanem als representants actuals del Consell de Mallorca com és que no han modificat encara el Pla de Carreteres, un pla obsolet i carregat d’infraestructures viàries?

Com és que no han denunciat o renegociat el conveni de carreteres per fer un Conveni de Mobilitat sostenible i adequat al temps actual?

Com és que han deixat morir i no han ressuscitat el Conveni Ferroviari amb l’Estat? 

Com és que no s’han refós les competències de mobilitat en el Consell per fer una política de mobilitat i no de carreteres?

Això és fer política,  senyores i senyors del Consell, la resta és continuar amb una irresponsabilitat gravíssima que no ens podem permetre.

Per tant, denunciam el sobredimensionament del Conveni de Carreteres actual, demanant la seva liquidació.  S’hauria d’aprofitar, si encara hi som a temps, per canviar el model de mobilitat de veritat, destinar els diners compromesos amb el MF a altres modalitats de transport, preferentment a l’ampliació de la xarxa ferroviària o a l’augment de les freqüències i línies dels busos interurbans, prioritzant el foment del transport públic. Aquests diners s’haurien de sumar al compromès pel Conveni Ferroviari. 

Demanam que compleixin amb tot el que han promès en època electoral, demostrant que la «mobilitat sostenible» és de veres un eix prioritari de l’actual legislatura i que el Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM) no és «postureig», sinó una aposta decidida pel canvi de model.

Comparteix:

Autopista de Campos: Qui taparà el forat?

La Plataforma Antiautopista vol saber a qui ha de demanar comptes pel desfasament pressupostari que ha suposat la construcció de grans infraestructures automobilístiques,
especialment l’autopista de Campos. Com vàrem denunciar fa estona, s’ha confirmat: el Conveni de carreteres està mort i no arribaran diners per aquest concepte.

Les repetides afirmacions del Consell de Mallorca en el sentit que aquestes partides pressupostàries estaven assegurades no es corresponen amb la realitat. La Plataforma va denunciar i denuncia des de fa molt temps aquesta circumstància que s’ha negat de forma repetida mitjançant mentides i ocultació de dades.


La Plataforma exigeix que es depurin responsabilitats polítiques, sobre tot quan els pressupostos d’aquesta Comunitat es troben greument compromesos per mor de l’enfonsament de l’economia que la pandèmia ha provocat. Això no ha impedit que l’Administració, mirant cap a un altre lloc i inhibint-se de la realitat, hagi seguit executant projectes mastodòntics com l’autopista de Campos, menyspreant la realitat angoixant en què es troba sumida una part molt important de la societat illenca.


Una Administració que menysprea les necessitats reals de la gent dedicant una gran quantitat de recursos a fer infraestructures innecessàries (recordem les mentides que han servit per a justificar l’autopista), oblidant les necessitats socials reals i servint interessos inconfessables, no mereix comptar amb la confiança de la ciutadania.

I per aquest motiu convocam una protesta reivindicativa demà dissabte 7 de novembre, a les 16:30h, davant la porta principal del Consell de Mallorca, carrer Palau Reial, 1.


Agrairem la vostra presència.

Comparteix:

Les noves imatges aèries de l’autopista Llucmajor-Campos mostren la falsedat de les reduccions anunciades pel Consell.

La plataforma antiautopistes denuncia la construcció d’un enllaç d’altíssim impacte que no mena enlloc.
Feim una crida als partits per demolir, reforestar i redimensionar un projecte d’altíssim impacte ambiental.

Macroenllaç de Son Gabriela

La Plataforma Antiautopistes segueix documentant amb imatges aèries el traçat de l’autopista de Llevant, en concret del tram Llucmajor-Campos (9 km). Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat, la plataforma ha obtingut centenars d’imatges del traçat. Aquestes imatges, així com les del sistema públic IDEIB, han permès comprovar com les successives reduccions de la infraestructura anunciades pel Consell de Mallorca, han estat falses: es va anunciar una reducció a 45 metres però les imatges revelen amplades de 70 m. És especialment impactant el macroenllaç de Son Gabriela, que ha desfigurat irreversiblement un dels racons més hermosos dels voltants de lacarretera: el pinaret d’en Puigcerver. Es tracta d’una zona boscosa just a la partió municipal de Llucmajor i Campos. Aquest macroenllaç:

  • Té una amplada de 280 metres.
  • Ha consumit 5 hectàrees de territori ben conservat:
  • Ha engolit la Cova d’en Verdera, una cova natural singular usada antigament com a habitatge i de gran valor antropològic.
  • Ha afectat una bassa natural protegida i l’antic traçat de la via del tren.
  • És innecessari perquè no enllaça amb cap altra carretera ni nucli de població.
  • És perillós perquè anuncia i fa possibles nous moviments immobiliaris i especulatius, farà accessible la ruralia de Campos a la urbanització i a noves carreteres.

Just abans de les obres, la Plataforma va inventariar amb imatges aèries tot el traçat. Les imatges mostraven un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, bardisses; així com com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic d’alt valor ecològic. També va documentar tot un seguit d’elements tradicionals que han estat arrasats, afectats o desplaçats: barraques, coves, basses, el valuosíssim avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safarejos, l’antiga via del tren, etc.

Les noves imatges demostren el que suposa una macroinfraestructura d’aquestes dimensions. L’enllaç de Son Gabriela, és un dels elements més desmesurats i innecessaris del projecte”. La intenció de la Plataforma és documentar amb imatges els efectes de la construcció del que no és més que un nou tram de l’autopista de Llevant, una infraestructura planificada a finals dels anys 60 i que s’executa ara.

Macroenllaç de Son Gabriela


El tram de Llucmajor a Campos és una nova etapa de la llarga història de l’autopista Palma-Manacor i el decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica obre la porta a nous “desdoblaments” i autopistes en ”reduir a només 20 dies els avantprojectes o projectes de noves carreteres, duplicacions de calçada i variants” (disposició final sisena, BOIB num. 84 de 15 de maig).


“Una dinàmica de destrucció accelerada per inversions públiques multimilionàries” L’impacte va més enllà del traçat: l’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides la urbanització encara més accelerada del territori i l’ocupació immobiliària dels municipis. Una dinàmica de destrucció en curs, accelerada i propiciada per unes inversions públiques multimilionàries en carreteres (200 milions només a Mallorca en la passada legislatura) que tenen per objectiu principal enriquir les empreses del sector de les grans construccions d’infraestructures i fer més fàcil l’expansió dels capitals immobiliaris transnacionals.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista demanda al Consell de Mallorca l’aturada definitiva de les obres de l’autopista de Llucmajor-Campos i la reconsideració radical del projecte davant la situació d’excepcionalitat actual.

La pandèmia de la COVID-19 configura un escenari absolutament diferent a aquell que va determinar a l’Administració a dur a terme el projecte de l’autopista Llucmajor-Campos, que ja era del tot qüestionable en circumstàncies normals. La construcció d’infraestructures que destrueixen l’entorn i superen la capacitat de càrrega d’un territori insular limitat no té cap sentit.


Totes les prediccions van en el sentit que es produirà una inflexió substancial en el creixement experimentat fins ara en el sector turístic i residencial i, per tant, en el volum de la circulació amb vehicle privat motoritzat per les carreteres de Mallorca, que haurien estat els elements determinants segons l’administració per a posar en marxa aquest projecte.


És clar que les prioritats han canviat i canviaran de manera substancial, i és de polítics intel·ligents -volem creure que els tenim- modificar els seus plans d’acord amb la realitat de cada moment.


La dependència absoluta del monocultiu turístic ens porta a un escenari ple d’incerteses. La funció dels polítics és, si no avançar-se a la realitat, almenys ajustar les seves actuacions a aquesta.


El que es preveu i la pròpia realitat que estem començant a viure apunta en el sentit que el monocultiu turístic és una opció completament equivocada, i per això és necessari començar a diversificar l’activitat econòmica de les nostres illes. Per això seria absurd i incomprensible que, a la vista d’aquestes noves circumstàncies, el Consell de Mallorca no reconsiderés el seu projecte de construcció d’aquesta autopista.


Així doncs, considerem que el mateix ha de modificar-se, en el sentit de paralitzar-lo, sense avançar ni un pam més en la destrossa que ja s’ha fet i que tristament quedarà com a testimoniatge d’una política cega i vassalla del monocultiu turístic.

S’hauran perdut milers d’hectàrees de terra fèrtil, enterrades sota milers de tones de residus contaminants, i això ens ha de fer recapacitar sobre qüestions com la inexistent autosuficiència alimentària de les nostres illes, tan íntimament lligada a l’abandó del sector primari en benefici d’un sector terciari que s’ha demostrat extremadament fràgil.


A tot això s’uneix l’emergència social que ja ha irromput i que no farà més que aguditzar-se a mesura que la fallida d’un sistema exclusivament centrat en el sector serveis tingui lloc, per la qual cosa les inversions hauran de reorientar-se per complet.


Per tot això, tot el que no s’hagi gastat en projectes tan inútils i innecessaris com el de l’autopista Llucmajor-Campos haurà de dedicar-se a l’emergència social que ens ve damunt. En conseqüència, resulta ineludible aturar les obres, i fins on sigui possible retrotreure-les sense cap consum més de territori, i dedicar tots aquests recursos a la preocupant situació que tenim a les portes, amb la prioritat d’atendre les necessitats dels sectors socials més desfavorits.

Comparteix:

Només les obres de l’autopista emeten més CO2 del que generen cinc mil persones en un any

Palma, 22 de febrer de 2020

Una reforestació de l’àrea absorbiria l’equivalent anual de les emissions d’altres cinc mil persones. Els ecologistes equiparen l’impacte global de l’autopista al d’una població de 13.000 habitants

La Plataforma Antiautopista ha fet públic un informe preliminar que estima en més de 26.000 tones de CO2 les emissions degudes directament a les obres de construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquesta quantitat equival a les emissions mitjanes de més de cinc mil persones al llarg de tot un any.

La Plataforma estima en 529 tones de CO2 la capacitat d’absorció perduda degut a la tala de més de dos mil peus d’ametller i garrover que han estat eliminats per la construcció de la nova autovia. Aquest arbrat absorbia, cada any, les emissions mitjanes de 106 persones.

Els ecologistes sumen, encara, a aquesta pèrdua, la capacitat potencial d’absorció malbaratada pel sòl destinat a la nova infraestructura. La Plataforma contra l’autopista considera que que les 52 hectàrees destinades a l’autopista haurien de ser dedicades, per coherència amb l’emergència climàtica declarada pel Govern balear i el Consell de Mallorca, a la reforestació. Si, en comptes de dedicar-se a l’autopista, les 52 hectàrees que ocuparà aquesta infraestructura viària es reforestassin amb pins, hi podrien créixer un total de 12.000 individus amb una capacitat d’absorció de 27.000 tones de CO2 anuals.

Si se suma l’impacte de les obres al de la capacitat potencial d’absorció perduda, els poc més de 8 km de l’autopista de Llucmajor a Campos deixen un rastre de carboni de més de 53.000 tones, equivalent a les emissions anuals de 10.600 persones. Per fer aquest càlcul els ecologistes han pres com a referència les emissions de CO2 anuals d’Espanya que són de 5 tones per càpita, d’acord amb el Banc Mundial (2014)1.

Un càlcul moderat que no inclou totes les emissions

La Plataforma qualifica la seva valoració de les emissions de “moderada” ja que només ha tengut en compte una part de les emissions generades per les obres. Concretament, els ecologistes detallen que han calculat les emissions derivades de “la fabricació de l’asfalt necessari per la construcció de l’autopista, l’obtenció de la grava d’anivellament i els treballs d’excavació que suposaran, en total, una emissió a l’atmosfera de 26.467 tones de CO2”. Els ecologistes precisen que “les emissions de la construcció són majors ja que no s’han pogut tenir en compte les emissions derivades de l’acer del guardarrail i el formigó que separa els dos sentits de la via”. Tampoc no s’han tengut en compte per a aquest càlcul les emissions produïdes per la incineradora de Son Reus, que generen els residus de les escòries utilitzades com a subbase de construcció de l’obra.

Els automòbils ja emeten 12.000 tones de CO2 cada any en els 8 km de la carretera actual augmentaran amb l’increment de trànsit induït per l’autopista

Els antiautopista recorden que les emissions directament imputables a l’obra són només una part menor de les que generarà la nova autopista. La part del lleó, subratllen, se l’emportarà el creixement de les emissions dels automòbils que hi circulin, provocat per l’increment del nombre de vehicles degut a la demanda induïda que generen les vies ràpides i de gran capacitat. Els ecologistes recorden que el transport ja és avui la principal font d’emissions de gasos d’efecte hivernacles a les Illes Balears, i que el transport per carretera n’és el principal contribuent. Amb 2,7 milions de tones equivalents de CO2 els automòbils superen de molt les emissions atribuïbles al transport aeri (1,9 milions de tones) i al marítim.

La plataforma estima en prop de 12.000 tones el CO2 emès en un any pels vehicles al llarg dels 8 km de l’actual carretera Palma-Llucmajor2. Atès que les emissions del transport per carretera a les Balears s’han duplicat en els darrers 25 anys i que la nova autopista multiplicarà per 2 la capacitat de càrrega de la carretera i n’incrementarà la velocitat del trànsit, els antiautopista estimen que, en pocs anys, podrien incrementar-se en unes altres 12.000 tones de CO2 les emissions de gasos només en aquest tram de via. La suma dels tres impactes (la massa forestal potencial perduda si no s’aprofita l’ocasió per reforestar les 52 hectàrees de sòl agrícola malbaratat, les emissions provocades directament per les obres i les derivades de l’increment del trànsit) permeten estimar en 65.000 tones l’impacte (en un any) de l’autopista: això és, l’equivalent a les emissions d’una localitat de 13.000 habitants.

Demanen a partits, autoritats, societat civil i científics un darrer esforç per aturar les obres: “en això, no depenem de Madrid”

La Plataforma antiautopista es congratula de la reacció de partits polítics, autoritats i membres de la comunitat científica contraris a les obres d’ampliació de l’aeroport i sol·liciten a tots els actors científics, socials i polítics que es manifestin amb la mateixa contundència contra les obres de l’autopista atès que, com assenyalen, “aquesta decisió sí que és en mans de les autoritats mallorquines”; que “en això no depenem ni del govern espanyol ni d’Aena”; que els automòbils són el primer factor de contaminació i de generació de gasos d’efecte hivernacle a Mallorca, molt per davant dels avions; i que aquesta autopista obrirà, a més, les portes a l’especulació immobiliària, la urbanització i la massificació de tot el migjorn i el llevant de l’illa.

“No entenem com es segueixen ampliant infraestructures (autopista i aeroport) si la capacitat de càrrega d’aquestes illes ja s’ha superat fa molt” assenyalen els autors de l’estudi, I afegeixen que “com més se superi la capacitat de càrrega més empitjorarà l’estat del medi natural (platges brutes, praderies de posidònia perdudes etc) i estarem més prop del col·lapse”. Per tant, conclouen, “estam en el camí totalment oposat al turisme sostenible que predica el govern”.

Resum de xifres



Concepte
Emissions (o capacitat d’embornal perduda) Equivalent a les emissions de (5 tones de CO2 per càpita)1
Capacitat d’absorció perduda 2000 ametllers i garrovers 529 tones de CO2 (anual) 106 habitants
Emissions derivades de les obres (part) asfalt, moviments de terres, etc 26.467 tones de CO2 5.293 habitants
Potencial d’absorció perdut (52 ha) 12.133 pins 27.005 tones de CO2 (anual) 5.401 habitants
Increment potencial de les emissions dels automòbils 24.000 vehicles x 8 km x 170 g CO2/km x 365 dies 11.913 tones de CO2 (anual) 2.383 habitants
TOTAL 65.914 tones de CO2 13.183 habitants

Elaboració: Tot Inclòs

1Dades d’emissions per càpita del Banc Mundial per a Espanya (2014) https://datos.bancomundial.org/indicador/EN.ATM.CO2E.PC

2Guía práctica para el cálculo de emisiones de gases de efecto invernadero (GEI). Versión 2011 p. 21

http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST234ZI97531&id=97531

L’informe es pot consultar aquí.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista saluda la iniciativa de limitar a 80km/h la velocitat a la via de cintura, però li lleva credibilitat

Les paraules de Sevillano avalen les nostres tesis” manifesten els ecologistes, “però les seves obres el contradiuen”

La Plataforma Antiautopista veu amb “comprensible escepticisme”, l’anunci del responsable d’Infraestructures del Consell de Mallorca, Ivan Sevillano, de limitar a 80 km/h la velocitat màxima a la via de cintura. Els antiautopista saluden la iniciativa i la veuen com una confirmació de les seves tesis, però assenyalen la incongruència d’aquesta proposta amb la resta de la política viària del Consell i el Govern balear. Els ecologistes temen que, una vegada més, els anuncis de polítiques de contenció del trànsit i la velocitat quedin en declaracions de bones intencions mentre el pressupost públic “es malbarata en el foment de la velocitat i el creixement infinit del parc automobilístic i augmenta la superfície afectada per la xarxa viària”. El Consell, manifesten els antiautopista, ha gastat 200 milions d’euros en els darrers anys en noves carreteres i autopistes, però fa un any que no reuneix la comissió encarregada del seguiment de les propostes alternatives per millorar els accessos a Palma. Els portaveus ecologistes manifesten que “no té sentit continuar estenent la xarxa d’autopistes quan els accessos a Palma ja no suporten ni un cotxe més”.

El Consell confirma les nostres tesis”, afirmen els ecologistes

L’anunci de Sevillano, declaren els portaveus de la Plataforma “confirma les nostres tesis pel que fa a les autopistes; això és, que l’increment de la velocitat no millora ni la seguretat ni la fluïdesa del trànsit sinó tot el contrari: a major velocitat augmenten les possibilitat de tenir un accident greu, alhora que es redueix la capacitat de la xarxa d’acollir un trànsit fluid”. La velocitat, assenyalen els antiautopista, estreny la capacitat del viari, n’incrementa la congestió i és l’element determinant de la mortalitat, tal i com assenyalen l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la mateixa DGT i l’experiència de moltes ciutats i regions d’Europa i del món desenvolupat “que apliquen amb èxit polítiques de restriccions viàries i reduccions de la velocitat.

“La reducció de la velocitat retallà a la meitat els accidents mortals a les rondes de Barcelona”, assenyalen els activistes. “Per això, aquesta mesura -que també va reduir la sinistralitat a la carretera de Campos- fa estona que s’hauria d’haver aplicat”, expliquen.

Per això, els antiautopista consideren “incongruent” que Sevillano anunciï “per enèsima vegada” una reducció de la velocitat que mai no aplica” per, a la pràctica, “invertir desenes de milions d’euros en infraestructures que només afavoreixen la velocitat” i assenyalen l’autopista de Campos i la segona via de cintura que el Consell s’ha compromès a acabar en aquesta legislatura.

Comparteix:

Els Reis d’Orient fan arribar un scalextric a la presidenta Armengol

La Plataforma Antiautopista fa arribar a Francina Armengol el present reial i li sol·licita, novament, audiència. La nova pista permetrà als infants de Mallorca estalviar 35,4 segons a cada volta del circuit de 8,8 km pel mòdic preu de 33 milions d’euros. Això significarà un cost d’un milió d’euros per cada segon guanyat. “Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, és segur que passar de 90 km/h a 100 km/h millorarà la seguretat”, ironitzen els antiautopista

Avui dematí, la Plataforma Antiautopista ha presentat al Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears, el regal que els Reis d’Orient li han deixat per a la presidenta Francina Armengol.

El regal consisteix en una pista de slot, tipus scalextric, del model Ma-19 Xtreme amb un doble loop connector de 250 metres d’amplada. La pista s’estén al llarg de 8,8 km (a escala 1:32, la típica dels slot) sobre una superfície de més de mig milió de metres quadrats.

La pista inclou, a més, una mostra d’escòries autèntiques d’incineradora (una grapada dels 140 milions de tones que s’estan abocant a la base de l’autopista Campos-Llucmajor / marca: ecoàrid circular® by TIRME), un model a escala de dos dels 2.000 arbres que han estat arrabassats per les obres de construcció, un mur de mitjana de 3 metres d’amplada i una mostra autèntica d’asfalt (marca: BTM emergència-climàtica®) per a cobrir les pistes.

El joc inclou un cotxe elèctric amb bateria de liti bolivià servit directament pel govern colpista de Jeanine Áñez i una pala excavadora. 

La capsa de la pista de slot està personalitzada i inclou les imatges dels responsables polítics del pacte progressista al Govern balear (Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes) mentre ensenyen a jugar a córrer el jove titular de Mobilitat i Infraestructures del Consell, Iván Sevillano.

Les instruccions recorden que, per muntar la pista no caldrà (d’acord amb el dictamen de la Comissió de Medi Ambient de les Balears, presidida per l’ecosobiranista Antoni Alorda) cap nova avaluació d’impacte ambiental “atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient” (Acord de la CMAIB, BOIB núm. 075, de 20 de juny de 2017). Tot i això, els requeriments tècnics de la pista inclouen:

  • un enllaç connector de 250 metres d’amplada, que invadeix el pinaret den Puigcerver (vegeu instruccions de muntatge adjuntes).
  • dues vies de servei paral·leles de 5,5 metres d’amplada amb un total de 17,6 km de nova via.
  • 140.000 tones d’escòries d’incineradora.
  • 246.000 m3 de terraplens.
  • 130.000 m3 de desmunt.
  • 170.000 m3 de terra fèrtil venal.
  • 2.000 arbres per arrabassar.

La pista requereix una plataforma de muntatge a escala 1:32 de 51,7 hectàrees (més de mig milió de metres quadrats) disponible al sòl rústic agrari i forestal dels termes municipals de Llucmajor i Campos.

Les instruccions de seguretat de la jugueta recorden que permetrà passar de 90 km/h  a 100 km/h al llarg de 8,8 km. Una simple operació aritmètica conclou que la nova pista de scalextric estalviarà la impressionant xifra de 35,4 segons, al cost per unitat de 33 milions d’euros (PVP). És a dir: un milió d’euros per segon.

Pel que fa a la resta de requeriments de seguretat, les instruccions adverteixen els pares i adults que “aquesta autopista no millorarà la seguretat” sinó que possiblement l’empitjorarà ja que, per citar un exemple, en el cas de la circumval·lació de Barcelona, aplicar una limitació de velocitat a 80 k/h va permetre reduir a la meitat el nombre de morts i ferits greus en accident de trànsit. Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, el departament de carreteres del Consell, sempre savi i prescient, ha decidit augmentar la velocitat de 90km/h (80 km/h en el tram del nou loop, ara controlat per radar) a 100 km/h. Un increment de velocitat d’entre 10 i 20 km/h que, sense cap dubte, garantirà millor la seguretat de conductors i passatgers.

Les instruccions de manteniment de la pista recorden que “el manteniment bàsic inclou”: 

  • L’externalització del servei de manteniment.
  • Fortes inversions en infraestructures al llarg dels anys vinents i un nou conveni de carreteres que inclogui els 237 milions pendents d’abonar per Madrid.
  • El desdoblament futur de les pistes en direcció a Santanyí, Felanitx i la Colònia de Sant Jordi (ampliable amb un pont de Lego® fins a Cabrera).
  • La possibilitat de completar l’autopista amb un joc de construccions per donar cabuda al creixement turístic i residencial al Migjorn i el Llevant.

La garantia de la pista de slot garanteix (valga la redundància) que el trànsit es doblarà en deu anys, d’acord amb la previsió de nombrosos estudis internacionals sobre la demanda induïda.

La Plataforma recorda a la presidenta Armengol que fa un any que li va demanar audiència sense que encara no hagi obtingut resposta i s’ofereixen novament a entrevistar-se amb ella per lliurar-li en mà el regal i explicar-li amb detall les complicades instruccions de la jugueta i els seus previsibles efectes secundaris.

Comparteix: