Arxiu de la categoria: Accions

La Plataforma antiautopista alerta que les analítiques realitzades confirmen que les escòries utilitzades a la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos contenen materials perillosos

Demanam la paralització immediata de l’obra en el Consell de Mallorca i transparència a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca

1-  Hem constatat que se segueixen utilitzant escòries de la incineradora de Son Reus en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. El tram on hem pogut comprovar que fins ara s’han utilitzat escòries és d’uns 2,5 km aproximadament, amb un volum aproximat de 12.500 m3 d’escòries.

El Consell de Mallorca i l’empresa concessionària TIRME han ocultat la veritat  respecte a l’ús real de les escòries a l’obra.

En el mes d’abril, quan la Plataforma Antiautopista va fer la roda de premsa sobre l’ús de les escòries, tant el Consell de Mallorca com TIRME (empresa concessionària de la gestió dels residus a Mallorca) varen confirmar el seu ús, suposadament “experimental” i limitat a un tram de 200 m. La Plataforma ha constatat que s’ha seguit utilitzant aquest “residu” de forma continuada des de llavors i al llarg d’uns 2’5 km del total de l’obra, fins a l’entrada de Campos, com es pot veure en aquest vídeo.

2- Denunciam davant els òrgans competents del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears la manca de control i seguiment que s’ha realitzat i s’ està realitzant en l’ús de les escòries en aquesta obra.

Les escòries de la incineradora són considerades “residus no perillosos”. Considerar-les així no significa que les escòries no tenguin com a components metalls pesants i matèria orgànica (furans, dioxines i PCB). Per evitar un risc per a la salut de les persones i la contaminació del medi ambient, aquests residus han de tenir un tractament molt rigorós i un control i un seguiment continuats si es volen utilitzar com a matèria primera.

No s’està realitzant el control i seguiment que requereix el seu ús. Aquests controls estan especificats a tota la normativa que fa referència a l’ús de les escòries per a la construcció de carreteres.

2.1La utilització d’escòries com a material de construcció de l’autopista no figura a l’expedient, a cap dels documents previs necessaris per la seva execució. No s’ha previst ni a l’ Estudi d’ Impacte Ambiental, ni al Projecte Tècnic, ni a les Prescripcions Tècniques del projecte, ni al Pla de Seguretat i Salut. 

2.2- No s’ha realitzat cap estudi hidrogeològic de la zona on es construeix l’autopista per analitzar la necessitat d’impermeabilització per evitar la contaminació de les aigües. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, sense aportar cap estudi ni anàlisi, va respondre les nostres peticions amb l’afirmació que “no calen impermeabilitzacions prèvies o comprovacions de l’estanquitat del terreny”.

La zona pertany a l’aqüífer Llucmajor-Campos i transcorre per un sòl calcari de relleu càrstic d’alta permeabilitat a l’aigua. La zona més propera a Campos està declarada àrea de risc potencial significatiu d’inundació (ARSPI).

Tal com s’esmenta en unes consideracions generals sobre el cas fetes pel geòleg Antonio Rodriguez, “el risc de la inundabilitat de la zona en que se depositen les escòries és real. De fet, amb inundacions com la del 1989, amb quasi total seguretat es produirien lixiviats  contaminants tant per les aigües superficials com per les aigües subterrànies”. Rodríguez Perea recorda que la carretera actual durant la inundació de 1989 va fer de represa de les aigües que provenien d’aquest vessant derivant-les cap a  la població de Campos.

3- Denunciam la falta de transparència de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, i el seu incompliment de la normativa actual sobre control dels residus de la incineradora de Son Reus.

La Plataforma va demanar a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears una verificació de la composició de les escòries, així com la previsió del seguiment  i control fins al final de la seva vida útil, així com el control de la infiltració dels lixiviats als aqüífers.

La resposta de l’administració ambiental ha estat molt clara: consideren que és  innecessari fer cap control i seguiment de la utilització de les escòries en aquesta obra i no presenten cap analítica que garanteixi la suposada innocuïtat dels residus usats.

La Conselleria ens remet a la normativa existent a les Illes Balears sobre el control i seguiment de les escòries d’incineració: el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (Resolució de la Consellera  30/04/2001. BOIB núm. 59, de 17 de maig de 2001) i les publicacions sobre els resultats de les analítiques realitzades per la Comissió de Residus no perillosos de Mallorca.

Hem fet la recerca d’aquestes publicacions i, una vegada trobat el Visor de Paràmetres Ambientals del Consell de Mallorca, quan hem intentat accedir al resultats de les analítiques de les escòries, no hi hem trobat cap informació.

Aquesta ocultació d’informació i manca de transparència incompleix la normativa esmentada abans (el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental) que especifica que “Tota la informació s’haurà de subministrar en suport de paper i informàtic, susceptible d’incorporació a una pàgina web” per posar-la a disposició de tots els ciutadans d’acord amb l’esmentada Llei 38/1995 de 12 de desembre, sobre el dret de la informació en matèria de medi ambient.

Resulta molt preocupant que el Govern de les Illes Balears faci servir una norma de fa quasi 20 anys i que la Llei de Residus recentment aprovada (Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears) no actualitzi uns mecanismes de control i seguiment que tota la normativa i legislació ambiental actual exigeixen.

Constatam amb molta preocupació que l’administració ambiental de les Illes Balears mostra poc interès a comprovar i fer un seguiment de l’ús d’un residu amb metalls pesants i matèria orgànica (dioxines, furans i PCB). Ans al contrari, la seva política ambiental en aquesta qüestió és “establir les bases per a la declaració de fi de la condició de residu per a les escòries de la incineració”. Això suposaria un alliberament dels controls dels fluxos d’aquestes escòries previstos per la normativa sobre residus i permetria el seu lliure ús i disposició.

4- Les analítiques realitzades per la Plataforma confirmen que les escòries utilitzades a l’obra contenen materials perillosos.

Les escòries no estan ben tractades i ja ho varem poder demostrar in situ a la roda de premsa de 13/04/19, per la gran quantitat de material magnètic detectat a les escòries.

Davant la manca de resposta satisfactòria i de l’incompliment del Programa de Vigilància Ambiental, la Plataforma va encarregar a un laboratori extern unes analítiques bàsiques dels metalls pesants presents a diverses mostres de les escòries utilitzades en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com dels lixiviats d’aquestes escòries.
Davant la manca de resposta satisfactòria i de l’incompliment del Programa de Vigilància Ambiental, la Plataforma va encarregar a un laboratori extern unes analítiques bàsiques dels metalls pesants presents a diverses mostres de les escòries utilitzades en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com dels lixiviats d’aquestes escòries.

Els resultats obtinguts (s’adjunten) han augmentat el nivell de preocupació, ja que s’ha pogut comprovar que, segons la normativa de referència d’altres comunitats autònomes, els nivells de diversos metalls pesants d’alta toxicitat superen els llindars establerts tant en els propis sediments com en els seus lixiviats.

La comparació amb aquesta normativa mostra que:

  • els nivells de coure (Cu) tripliquen els valors establerts; 
  • els de cadmi (Cd), els quadrupliquen;
  • els de plom (Pb) són gairebé 7 vegades els valors permesos i
  • els d’antimoni són 12 vegades superiors als permesos.

Unes analítiques exhaustives dels components orgànics de les escòries (dioxines, furans i PCB) podrien empitjorar encara més els resultats. Clarament, les escòries no estan ben tractades i contenen materials perillosos per a la salut de les persones i el medi ambient.

Davant aquesta situació tan greu d’incompliments constants, manca de transparència i de seguiment i control de la utilització de les escòries  i de les conseqüències del seu ús, demanam: l’aturada immediata de l’obra de l’autopista, una informació clara dels components i la utilització de les escòries, la verificació de la seva composició, que s’assegurin els mecanismes de control i seguiment i l’elaboració de l’estudi hidrogeològic pertinent.

Demanam una entrevista amb el conseller executiu de Mobilitat i Infraestructures, la vicepresidenta segona i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient i la presidenta del Consell de Mallorca; així com amb el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

Denunciam aquesta situació, que posarem en coneixement de  tots els òrgans estatals i europeus que siguin necessaris.

Resultats de les analítiques realitzades:

Comparteix:

Presentació de signatures d’adhesió al manifest contra els megacreuers

Avui dematí la Plataforma Antiautopistes ha participat a la presentació de les signatures d’adhesió contfa els megacreures.

Les més de 10.300 signatures de particulars i de 28 entitats, entre les quals figura la Plataforma, s’han recollit en el termini d’un mes i han estat presentades als registres de l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, l’Autoritat Portuària i la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears.

Si voleu aderir-vos-hi, ho podeu fer aquí.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista considera que la retirada del Pla de Carreteres hauria de ser un dels acords clau al Consell de Mallorca.

No es tracta de modificar un Pla de Carreteres obsolet, es tracta de revisar en profunditat la mobilitat i donar solucions sense fer cap nova infraestructura viària que suposi l’ampliació de la capacitat per a circular més cotxes.

No volem que la probable futura presidenta del Consell, Catalina Cladera, es converteixi en la “nova Garrido”.

La Plataforma pensa que ja que els programes electorals dels tres partits polítics que ara negocien per reeditar el pacte d’esquerres al Consell de Mallorca (PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i Unides Podem) apuntaven en una mateixa direcció pel que fa a mobilitat i no hi apareixia l’execució de noves carreteres. Aquest hauria de ser un acord clau en comptes d’un entrebanc en les negociacions i acords.

En el programa de PSIB-PSOE s’hi llegia, per exemple, que El tren, el metro i el tramvia seran els grans eixos vertebradors de Mallorca, que per això redactarien en aquesta legislatura el projecte de tren a Alcúdia i  Llevant, activarien més freqüències de tren i servei nocturn durant tot l’any. etc. Les carreteres només apareixien al programa electoral en referència al transport públic, no parlaven en cap moment de construcció de noves carreteres ni tan sols de manteniment de la xarxa ja existent.

En el de MÉS per Mallorca hi apareixia entre les propostes la modificació del Pla Director de Carretera que elimina més de quinze projectes viaris innecessaris per reforçar i ampliar la xarxa ferroviària i ampliar-la també a Alcúdia i Llevant mitjançant la reclamació d’un “conveni ferroviari digne i suficient que restitueixi com a mínim l’import deixat d’abonar per part de l’Estat en relació amb el conveni ferroviari de 2008 de 443M€”.

Per la seva banda, Unides Podem, en el seu programa electoral també apostava per una ampliació de la xarxa ferroviària” i “reclamar a l’Estat una inversió equitativa respecte a les altres comunitats per a la xarxa ferroviària” que permetés ampliar la xarxa fins a Alcúdia i Felanitx i considerava innecessària la construcció de carreteres de nou traçat ja que “afavoreixen un tipus de mobilitat insostenible i contaminant que consumeixen territori”.

A més, durant legislatura que just ha acabat, especialment en els darrers mesos, els nostres polítics s’han cansat de repetir que el desdoblament Llucmajor-Campos seria la darrera gran macroinfraestructura que es faria en matèria de carreteres, suposadament en un intent de justificar-la.

Per tant, entenem que, una vegada passades les eleccions, durant les negociacions per reeditar el pacte d’esquerres, MÉS per Mallorca hagi demanat la supressió de projectes de grans carreteres i que Unides Podem ho hagi acceptat des d’un primer moment. El que no entenem és que el PSIB-PSOE, el programa del qual apostava pel ferrocarril com uns dels eixos principals i no preveia res en matèria de carreteres que no estàs lligat al transport públic posàs com excusa ara, i no durant la campanya electoral que ho havia de negociar amb el Ministerio de Fomento.

Entenem que no va ser un punt que passés  per alt a aquest partit durant la campanya i temem que la probable futura presidenta del Consell de Mallorca, la sra. Cladera, no faci més que recollir el testimoni de la mà de la sra. Mercedes Garrido, consellera de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca en la passada legislatura en aquesta cursa boja de crear noves infraestructures viàries.

Durant la campanya s’ha posat el focus en concepcions sobre mobilitat que excloïen qualsevol nova infraestructura per a automòbils en favor de grans inversions per restituir el tren, i ara sembla que ja no es pretén tornar a projectes que han demostrat ser completament inútils per resoldre els problemes de mobilitat a les nostres illes. Però si realment es volen eliminar nous projectes viaris com els desdoblaments d’Andratx, el de Manacor a Sant Llorenç, el de Cala Blava o el del polígon de Son Bugadelles a Calvià, cal la retirada del més que obsolet Pla de Carreteres de 2009 i supeditar la nova planificació d’infrastructures de carreteres a un planejament integral de mobilitat a l’illa.

La Plataforma sosté que la promoció del vehicle particular privat és contrària a qualsevol política que es dugui a terme tenint en compte consideracions de vital importància com són el canvi climàtic i un consum de territori inassumible per a una illa petita com Mallorca.


Per tot això, la Plataforma exigeix que es mantenguin les propostes dels programes electorals, que la retirada del Pla de Carreteres sigui un acord clau dels acords al Consell de Mallorca i recorda que continuarà vigilant i mobilitzada per a què les promeses electorals es compleixin.

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista denuncia que el Consell segueix utilitzant escòries de la Incineradora de Son Reus en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos.

La Plataforma ho va denunciar públicament al mes d’abril.

La franja més obscura correspon a les escòries.
Aquí es pot apreciar el gruix de la capa d’escòries.

La Plataforma Antiautopista viu amb preocupació el fet que el Consell de Mallorca a dia d’avui continua utilitzant escòries procedents de la Incineradora de Son Reus per a la construcció de l’autopista Llucmajor- Campos. L’empresa TIRME i el Consell de Mallorca al mes d’abril, i després
de l’anunci de la Plataforma, van afirmar que “​ sols havien utilitzat les escòries a uns 200 m del total de l’obra, i sols per fer-ne una prova ​ ” , ​ per tant suposàvem que no es continuaria utilitzant aquest residu per a la construcció de l’autopista.
TIRME (empresa concessionària que gestiona els residus sòlids urbans de Mallorca) va corroborar que les escòries eren procedents de la incineradora de Son Reus i el Consell de Mallorca va afirmar que “​ només s’han utilitzat els ecoàrids per a un tram molt petit, i de forma experimental”
TIRME i el Consell de Mallorca ens han mentit, ja que hem pogut comprovar al llarg d’aquests mesos, que en la construcció de l’autopista es continuen utilitzant les escòries en una longitud aproximada d’1’6 quilòmetres i que aquest és un dels materials bàsics en la seva construcció.
Segons la normativa actual de les Illes Balears, tant en el PDSRUM (pla director sectorial de residus urbans de Mallorca del 2006) aprovat pel Consell de Mallorca a final de la passada legislatura, com en la Llei 8/2019, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, recentment aprovada pel Parlament de les Illes Balears, es permet l’ús dels residus d’escòries de la incineradora en obres públiques i es consideren residus no perillosos. Ara bé, la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de residus sòlids urbans de CEDEX (Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques adscrit al Ministerio de Fomento y el Ministerio para la Transición Ecològica) indica que ​ “ ​ El empleo de las escorias en el campo de la construcción ​ puede presentar problemas medioambientales , ​ debido al contenido de elementos tóxicos (en función de cada escoria en particular), y ​ problemas técnicos ​ , ya que pueden ser altamente expansivas” ​ . La fitxa tècnica explica també que si aquest material ha de ser utilitzat en la construcció d’aquest tipus d’infraestructures, ha d’estar tractat prèviament i s’ha de dur a terme un control i vigilància constant per evitar se superin certes concentracions de substàncies perilloses que contenen aquests productes de la incineració com metalls pesants, dioxines, furans i PCBs. Per altra banda, el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental vigent des de fa més de quinze anys (BOIB núm 59 de 17 de maig del 2001) estableix tot un seguit de controls i mesures (control d’aigües residuals, lixiviats, controls de sòls, d’emissions, etc.) de les infraestructures de Son Reus per a la gestió de residus.
L’ús d’aquest material no estava contemplat ni a l’Estudi d’Impacte Ambiental ni al Pla de Seguretat i Salut del Projecte de la construcció de l’autopista​ , per tant, no hi ha cap planificació ni seguiment en l’ús d’aquests residus com a matèria primera per la construcció de l’autopista. Això suposa una mancança greu que pot tenir conseqüències sobre el medi ambient i les persones, especialment els treballadors implicats en la construcció de l’autopista.
L’EIA i el Pla de Seguretat i Salut haurien d’haver previst, entre d’altres qüestions, les actuacions d’aïllament específic per evitar filtracions al subsòl, el control en el trasllat dels residus des de la incineradora, la seguretat dels treballadors en el seu maneig, les mesures de protecció adients, etc.
Així, l ́ùs de les escòries és fruit de la improvisació i no té cap mesura que el reguli.
La Conselleria de Medi Ambient del Govern (CMA) no respon a les peticions d’anàlisi de les escòries utilitzades a la construcció de l’autopista, incomplint la seva pròpia normativa.
La Plataforma recorda que a principis de maig es va registrar a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, com organisme competent una sol·licitud per a què fos analitzada la composició de les escòries per determinar si les convertia
realment en un material segur.

Tot i que hem rebut resposta per part del Cap de Servei de Residus i Sòls Contaminats, aquesta no satisfà les nostres peticions, ja que no ens presenten el resultat de cap analítica de les escòries i ens remeten a les publicacions realitzades per la Comissió de Residus no perillosos de Mallorca que té la potestat de fer les analítiques pertinents. No hem trobat aquestes publicacions, ni cap pàgina web de TIRME o del Consell de Mallorca on apareguin publicades les dades que sol·licitàvem.
Aquest fet contradiu clarament la normativa vigent a les Illes Balears, ja que el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (BOIB núm.59 de 17 de maig del 2001) en el seu punt 8 del Pla, referit a “​ Mètodes analìtics, informes i difusió dels resultats” ​ diu ​ “ ​ Tota la informació s’haurà de subministrar en suport de paper i informàtic, susceptible d’incorporació a una pàgina web…” ​ per posar-los a disposició de tots els ciutadans d’acord amb l’esmentada Llei 38/1995 de 12 de desembre, sobre el dret de la informació en matèria de medi ambient”

Comparteix:

La Plataforma Antiautopistes adverteix d’un presumpte ús d’escòries tòxiques procedents de la incineradora per fer l’autopista Campos-Llucmajor

Demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui els fets. Ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut preveien l’ús de residus per fer l’autopista

La Plataforma Antiautopistes adverteix que es podrien estar utilitzant escòries tòxiques procedents de la incineradora per fer les obres de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquests dies hem fet diverses visites a les obres i tot indica que s’haurien abocat centenars de tones d’escòries procedents de la crema de residus.
Una vegada consultat l’Estudi d’Impacte Ambiental, veiem que no hi ha cap referència a la possibilitat d’utilitzar aquests materials. Tampoc n’hi ha cap a l’Estudi de Seguretat i Salut, on sols es parla de la possibilitat d’usar terra i asfalt (tom 6è).
El passat 21 de novembre, la Plataforma ja va demanar per escrit al Consell (a través de l’entitat Terraferida) informació sobre si s’utilitzarien aquests residus a les obres: “ens preocupa que en aquest i altres projectes viaris s’estiguin utilitzant escòries procedents de la incineració, en concret de Son Reus. Tendrà l’autopista Llucmajor – Campos material procedent de la incineració?”. Mesos més tard, el Consell va contestar l’escrit tot demanant a l’entitat que va fer el requeriment que acreditàs la seva representació (¿?), un subterfugi legal per no haver de contestar la pregunta, que només requeria un simple sí o no, evitant informar sobre les condicions en què es farien les obres si se n’autoritzava l’ús.
Si consultam la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de Residus Sòlids Urbans del CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, veiem que diu que “El empleo de las escorias en el campo de la construcción puede presentar problemas medioambientales, debido al contenido de elementos tóxicos y problemas técnicos, ya que pueden ser altamente expansivas.”
La fitxa del CEDEX adverteix que l’ús d’escòries pot representar un risc per als ecosistemes i la salut humana si aquestes no són gestionades/si aquest ús no es duu a terme amb les garanties suficients: “La legislación ambiental exige, tanto en la escoria como en el lixiviado, el control de dos grupos de contaminantes: metales pesados y materia orgánica i diu que “Para el empleo de estos materiales se exige que las condiciones para su tratamiento y aplicación estén fijadas expresamente en el Pliego de Prescripciones Técnicas Particulares.
La Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que intervengui i aclareixi la legalitat de l’operació.
Donat que ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut parlen de la possibilitat d’utilitzar escòries, la Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui el presumpte ús d’aquestes així com informació sobre si aquest ús s’esmenta al Projecte tècnic i al Plec de prescripcions tècniques de les obres. La Plataforma també vol saber:

  1. Si s’ha verificat la composició de metalls pesants per valoritzar aquest material (Ref. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Ordre de 15 de febrer de 1996 sobre valorització d’escòries).
  2. Quina és la seva composició.
  3. Quina previsió fan per a la degradació d’aquest material amb el temps pel que fa a l’obra i de la infiltració a aqüífers dels lixiviats

Tot i que l’ús d’escòries pot ser legal, com preveuen el Pla de Residus del Consell i la nova Llei de Residus, el seu ús és molt discutible i s’ha de fer sota un control exhaustiu. Cal demanar al Consell si, d’acord amb TIRME, usa les carreteres, autopistes i altres obres públiques per dispersar arreu de l’illa l’enorme volum d’escòries tòxiques que genera la incineradora de Son Reus. Encara que l’ús d’escòries com a material per a l’obra pública sigui legal, entenem que l’ocultació amb què s’estan duent a terme aquests dipòsits a l’autopista de Campos podria amagar un gravíssim atemptat contra la salut dels treballadors, la salut pública, el medi ambient i les generacions futures. Exigim al Consell transparència, dades i una resposta clara a aquestes preguntes.

Aquí podeu consultar la fitxa del CDEX pel que fa a l’ús d’escòries

Comparteix:

La sinistralitat a l’autopista de Llucmajor a Palma triplica la de la carretera Llucmajor-Campos

Font: Consell de Mallorca.

La sinistralitat a l’autopista de Llucmajor a Palma triplica la de la carretera Llucmajor-Campos.
Les dades de sinistralitat no assenyalen una millora de la seguretat amb la construcció d’autopistes ni apunten a la carretera de Campos com una via especialment perillosa. El gran argument del Consell. per justificar l’autopista es desmunta amb les dades de la DGT i amb les de la pròpia institució insular.
Nombrosos trams viaris de Mallorca presenten índexs de sinistralitat i de congestió similars o. pitjors que els de la carretera de Campos. Les xifres oficials desmunten els dos arguments del Consell per construir l’autopista. Així com s’ha reduït la sinistralitat a la carretera de Campos ha augmentat a l’autopista, any rere any.

Plataforma Antiautopistes, 23 de març de 2019
L’autopista Palma-Llucmajor és tres vegades més perillosa que la carretera de Campos. Així ho demostra un estudi duit a terme per la Plataforma Antiautopistes a partir de les dades de la Dirección general de Tráfico (DGT). Les dades que aporta el web de la DGT confirmen que la carretera de Campos no és una de les més perilloses de Mallorca, com s’ha argumentat reiteradament, i que les autopistes no milloren per se la seguretat. La sinistralitat no pot ser l’argument per a la construcció d’una nova autopista que, recordem-ho, aquests dies està arrasant 52 Ha (més de mig milió de metres quadrats!) de conradís i arbredes de gran valor agrari, paisatgístic i ecològic.
En el període 2014-17 (encara no estan disponibles les dades de 2018) hi ha hagut 4 víctimes mortals en accident a la carretera de Campos i 12 a l’autopista Palma-Llucmajor. La diferència en la intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) no justifica aquesta desproporció i tira per terra la pretensió que l’autopista sigui més segura. Així, l’autopista, amb un aforament de 32.000 vehicles diaris (en el PK 20,6), triplica la sinistralitat de la carretera de Campos, amb 22.000 vehicles diaris (PK 35,5). És notablement fals que l’autopista sigui més segura; al contrari: és més letal.
Recordem que dijous passat, dia 14, la consellera responsable de Carreteres, Mercedes Garrido, va presentar en el Ple de la institució un paquet de mesures «per reduir la sinistralitat a les carreteres». Entre les actuacions que detalla la nota publicada en el web de la institució insular no s’inclou l’autopista de Llucmajor a Campos, tot i que és el projecte més costós que ha emprès el Consell de Mallorca en tota la dècada.
Les raons de seguretat han estat sempre l’argument adduït per la institució insular per justificar una obra d’impacte desmesurat (51,7 Ha de terreny de gran valor agrícola i paisatgístic 1destruïdes) i cost elevadíssim (33 milions d’euros). Doncs bé, en el mapa indicador de sinistralitat de 2017, publicat aquest mes pel mateix Consell de Mallorca, no apareix la carretera de Llucmajor a Campos com un dels punts negres de la xarxa viària mallorquina. Entre els punts negres, en canvi, apareixen nombrosos trams de via ràpida, o vies d’accés a les autopistes o pròximes a aquestes infraestructures.

En paral·lel, les dades que aporta el web de la Direcció General de Trànsit (DGT), confirmen que la sinistralitat no pot ser l’argument per a la construcció d’aquest tram d’autopista.

Cal advertir una dada encara més greu i significativa: en el període 2014-2017 s’ha incrementat la sinistralitat a l’autopista, mentre que s’ha reduït la de la carretera de Campos, singularment d’ençà que s’hi ha reduït la velocitat a 80 km per hora i s’han adoptat unes mesures de seguretat molt simples: prohibir els avançaments amb una línia contínua i instal·lar un radar fix en el tram més perillós.
Pel que fa al conjunt dels accidents amb víctimes registrats, la desproporció és encara major: en el període 2014-17 hi ha hagut un total de 386 accidents amb víctimes a l’autopista per 23 a la carretera de Campos. L’autopista és setze vegades més perillosa que la carretera! En el punt de
màxima intensitat de trànsit (a l’entrada de Palma) els mapes del Consell registren un trànsit de 2136.349 vehicles (sis vegades més que els 22.019 de la carretera de Campos). El nombre de sinistres amb víctimes, en canvi, és setze vegades major.

El recompte de ferits tampoc no justifica la pretensió que l’autopista sigui més segura. Hi ha hagut 34 ferits greus a l’autopista per 7 que s’han registrat a la carretera de Campos.

La xarxa viària de Mallorca té nombroses carreteres més perilloses que la de Llucmajor a Campos: més enllà del fet, constatable, que les autopistes reuneixen bona part de la sinistralitat del conjunt de les Balears, hi ha moltes carreteres convencionals més perilloses que la de Llucmajor a Campos.
Cal preguntar-se si el Consell de Mallorca té previst convertir en autopista totes les carreteres de l’illa.
Observem, en el quadre següent, que, en el període 2013-17 l’autopista Palma Llucmajor (Ma-19), sola, reuneix quasi la meitat de les víctimes mortals dels accidents en totes les autopistes i autovies de les Balears i que, en canvi, el tram de la Ma-19 entre Campos i Llucmajor no és més letal que la carretera Campos-Felanitx, que té una intensitat de trànsit dues vegades menor (12.000 vehicles davant 22.000).
Caldrà, doncs, demanar als partits del pacte (PSOE-MÉS-Podem) fins quan fan comptes mantenir la
seva promesa que la de Campos serà la darrera autopista que es construesqui a Mallorca quan l’argument adduït per a fer aquesta obra (la sinistralitat) ens portaria a perllongar el «desdoblament» fins a Manacor i a convertir en autopistes la carretera de Sineu o la de sa Pobla a Alcúdia, que dupliquen llargament les xifres de sinistralitat del tram Campos-Llucmajor. O estendre els famosos «desdoblaments» a altres carreteres convencionals com la del Port d’Alcúdia a Artà que triplica les xifres de mortalitat de la carretera Llucmajor-Campos amb una intensitat de trànsit menor.

També són rellevants, en aquest sentit, les xifres de sinistralitat de la carretera entre Santanyí i Manacor o entre Palma i Sóller.

L’elevada sinistralitat del tram d’autopista de la Ma-19 desqualifica la pretensió que aquest tipus de vies, per si mateix, millori la seguretat. D’altra banda, observam que la carretera Llucmajor-Campos no té un balanç de sinistralitat pitjor que el d’altres carreteres de Mallorca, malgrat l’evidència que és la continuació d’una autopista que sí que és singularment perillosa atès que, per si sola, reuneix pràcticament la meitat dels morts en autopista en el conjunt de les Balears.
Els responsables de trànsit i carreteres a les Balears no poden al·legar cap autoritat moral davant l’evidència que han aplicat, al llarg dels darrers quaranta anys, una política continuada d’expansió de les infraestructures viàries que només ha incrementat el col·lapse i la sinistralitat que patim. Les Illes Balears, que per població són la desena província d’Espanya, registraren el 2017 un total de 68 víctimes mortals en accidents de trànsit en vies interurbanes i urbanes: això ens situa en la terrible posició de ser la cinquena província espanyola amb més morts per accident de trànsit només per darrere Barcelona, Madrid, Múrcia i València (anuari estadístic de la DGT, pàgina 34).
L’altre gran argument del Consell per construir i justificar políticament l’autopista (la congestió) tampoc no se sosté, atès que presenten intensitats de trànsit iguals o superiors (IMD) les carreteres de Manacor a Porto Cristo (Ma-4020), de s’Arenal a Badia Gran (Ma-6014), d’Andratx al Port d’Andratx (Ma-1 PK 29,2), de Peguera a Andratx (Ma-1 PK 22,7) o de Pollença al Port de Pollença (Ma 2200 PK 55,7).

La pregunta, novament, és si el Consell té intenció de fer arribar les autopistes directament des del port d’Andratx al de Pollença, des de Palma dins a Alcúdia i a Artà i des de l’Aeroport fins a Porto Cristo i el cap Blanc. Perquè aquesta és la conclusió que es deriva dels dos arguments (sinistralitat i congestió) que han fet servir per executar l’autopista de Campos.

Font: PDSM de les Illes Balears. Pàg. 14

El Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears (Pàg. 14, vegeu figura anterior) confirma la nostra afirmació: el tram Campos-Llucmajor no és dels més saturats de les Illes Balears. En un dia d’estiu (moment de màxima saturació, atesa l’atracció dels vehicles cap a les platges del Llevant i el Migjorn), la carretera de Llucmajor a Campos està menys saturada que molts d’altres trams viaris de les Balears amb carretera convencional (Alcúdia, Pollença, Sóller, Andratx…) i molt menys saturada que els principals accessos a Palma amb autopistes de tres carrils.
Finalment, recordem que el Pla director sectorial de mobilitat (PDSM) aprovat inicialment en aquesta legislatura no preveu la construcció de noves autopistes, sinó – i en això és transparent- la reducció del 57% al 35% de l’ús del cotxe particular per part dels residents (un objectiu que aplaudim però que és summament contradictori amb la inversió de més de 200 milions d’euros en asfalt per part del Consell de Mallorca en aquesta legislatura, la més alta de la dècada).

Font: PDSM. Pàg. 23
Carretera 2+1amb dos carrils i mitjana central. Font: PDSM. Pàg. 21

Per acabar, el PDSM elaborat pel Govern de les Illes defensa el lloable objectiu de reduir a 0 els morts en accident de trànsit i, per assolir aquesta fita, no es proposa construir noves autopistes ni desdoblar carreteres, sinó reduir la velocitat de circulació o implantar elements de seguretat a les vies principals. Pel que fa a la causa principal de sinistralitat, el PDSM és clar: la velocitat. A la pàgina 27 s’hi especifica: “Pel que fa a seguretat, a un territori com les illes on les distàncies són mínimes i els nuclis urbans són petits es considera necessari reduir la màxima velocitat de circulació. A menys velocitat, menys risc de tenir un accident i menys gravetat“.
La tremenda hipocresia del Govern i el Consell es posa de manifest en la proposta de crear carrils 2+1 en vies que tenen, com ja hem demostrat, exactament les mateixes característiques que la carretera de Campos: Peguera-Andratx, Palma-Sóller, Sa Pobla-Alcúdia; Manacor-Artà; Campos- Santanyí o Campos-Felanitx. Mig milió de metres quadrats de conradís i arbrat entre Llucmajor i Campos estan sent sacrificats en ares d’un model de mobilitat que no afegeix ni seguretat ni fluïdesa al trànsit i que el propi Govern balear descarta en la seva planificació per al futur immediat.
Els problemes de trànsit i de seguretat de la carretera de Campos podrien haver-se resolt amb mesures que limitassin la velocitat, la congestió i la possibilitat de xocs frontals, amb un impacte ecològic i econòmic molt menor. Però els tres partits del pacte (PSOE, MÉS i Podem) han decidit sacrificar el futur i la seva credibilitat com a forces ecologistes amb aquest nou sacrifici a l’altar de la congestió, el col·lapse, la inseguretat i la contaminació.

És hora de seguir exigint als polítics que aturin una destrucció mancada deseny i de tot fonament i ancorada en el model d’un passat que hem de superar.

Font: PDSM. Pàg. 210

FONTS:

  1. DGT Ficheros microdatos de accidentalidad con víctimas i elaboració pròpia
  2. Mapa d’aforaments de les carreteres de mallorca. Consell de Mallorca 2016.
  3. Mapa de movilidad de la DGT
  4. DGT Anuario estadístico de accidentes 2017
  5. Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears. Memòria. Aprovació inicial 16 de juny de 2018. Disponible en línia.
Comparteix:

Felicitació de Nadal del Consell Asfaltador de Mallorca

La Plataforma Antiautopista parodia els missatges nadalencs del Consell amb un betlem de scalextric i saturació.

Ara ve nadal
Farem excavacions
I una autopista
en tres dimensions

La Plataforma Antiautopista ha publicat a les xarxes socials una paròdia dels missatge de nadal del que anomena el “Consell Asfaltador de Mallorca”. En el vídeo, s’hi pot veure un activista que representa, amb una màscara, la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE), caracteritzada com la autèntica “madona” del consell.

Continua la lectura de Felicitació de Nadal del Consell Asfaltador de Mallorca

Comparteix: