Organitzaren #Fridaysforfuture i #Juventudporelclima
A la imatge membres de la plataforma al final de la manifestació a la plaça de Cort de Palma.
Arxiu de la categoria: Accions
La Plataforma Antiautopistes adverteix d’un presumpte ús d’escòries tòxiques procedents de la incineradora per fer l’autopista Campos-Llucmajor
Demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui els fets. Ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut preveien l’ús de residus per fer l’autopista
La Plataforma Antiautopistes adverteix que es podrien estar utilitzant escòries tòxiques procedents de la incineradora per fer les obres de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquests dies hem fet diverses visites a les obres i tot indica que s’haurien abocat centenars de tones d’escòries procedents de la crema de residus.
Una vegada consultat l’Estudi d’Impacte Ambiental, veiem que no hi ha cap referència a la possibilitat d’utilitzar aquests materials. Tampoc n’hi ha cap a l’Estudi de Seguretat i Salut, on sols es parla de la possibilitat d’usar terra i asfalt (tom 6è).
El passat 21 de novembre, la Plataforma ja va demanar per escrit al Consell (a través de l’entitat Terraferida) informació sobre si s’utilitzarien aquests residus a les obres: “ens preocupa que en aquest i altres projectes viaris s’estiguin utilitzant escòries procedents de la incineració, en concret de Son Reus. Tendrà l’autopista Llucmajor – Campos material procedent de la incineració?”. Mesos més tard, el Consell va contestar l’escrit tot demanant a l’entitat que va fer el requeriment que acreditàs la seva representació (¿?), un subterfugi legal per no haver de contestar la pregunta, que només requeria un simple sí o no, evitant informar sobre les condicions en què es farien les obres si se n’autoritzava l’ús.
Si consultam la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de Residus Sòlids Urbans del CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, veiem que diu que “El empleo de las escorias en el campo de la construcción puede presentar problemas medioambientales, debido al contenido de elementos tóxicos y problemas técnicos, ya que pueden ser altamente expansivas.”
La fitxa del CEDEX adverteix que l’ús d’escòries pot representar un risc per als ecosistemes i la salut humana si aquestes no són gestionades/si aquest ús no es duu a terme amb les garanties suficients: “La legislación ambiental exige, tanto en la escoria como en el lixiviado, el control de dos grupos de contaminantes: metales pesados y materia orgánica i diu que “Para el empleo de estos materiales se exige que las condiciones para su tratamiento y aplicación estén fijadas expresamente en el Pliego de Prescripciones Técnicas Particulares.“
La Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que intervengui i aclareixi la legalitat de l’operació.
Donat que ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut parlen de la possibilitat d’utilitzar escòries, la Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui el presumpte ús d’aquestes així com informació sobre si aquest ús s’esmenta al Projecte tècnic i al Plec de prescripcions tècniques de les obres. La Plataforma també vol saber:
- Si s’ha verificat la composició de metalls pesants per valoritzar aquest material (Ref. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Ordre de 15 de febrer de 1996 sobre valorització d’escòries).
- Quina és la seva composició.
- Quina previsió fan per a la degradació d’aquest material amb el temps pel que fa a l’obra i de la infiltració a aqüífers dels lixiviats
Tot i que l’ús d’escòries pot ser legal, com preveuen el Pla de Residus del Consell i la nova Llei de Residus, el seu ús és molt discutible i s’ha de fer sota un control exhaustiu. Cal demanar al Consell si, d’acord amb TIRME, usa les carreteres, autopistes i altres obres públiques per dispersar arreu de l’illa l’enorme volum d’escòries tòxiques que genera la incineradora de Son Reus. Encara que l’ús d’escòries com a material per a l’obra pública sigui legal, entenem que l’ocultació amb què s’estan duent a terme aquests dipòsits a l’autopista de Campos podria amagar un gravíssim atemptat contra la salut dels treballadors, la salut pública, el medi ambient i les generacions futures. Exigim al Consell transparència, dades i una resposta clara a aquestes preguntes.
Aquí podeu consultar la fitxa del CDEX pel que fa a l’ús d’escòries
La sinistralitat a l’autopista de Llucmajor a Palma triplica la de la carretera Llucmajor-Campos
La sinistralitat a l’autopista de Llucmajor a Palma triplica la de la carretera Llucmajor-Campos.
Les dades de sinistralitat no assenyalen una millora de la seguretat amb la construcció d’autopistes ni apunten a la carretera de Campos com una via especialment perillosa. El gran argument del Consell. per justificar l’autopista es desmunta amb les dades de la DGT i amb les de la pròpia institució insular.
Nombrosos trams viaris de Mallorca presenten índexs de sinistralitat i de congestió similars o. pitjors que els de la carretera de Campos. Les xifres oficials desmunten els dos arguments del Consell per construir l’autopista. Així com s’ha reduït la sinistralitat a la carretera de Campos ha augmentat a l’autopista, any rere any.
Plataforma Antiautopistes, 23 de març de 2019
L’autopista Palma-Llucmajor és tres vegades més perillosa que la carretera de Campos. Així ho demostra un estudi duit a terme per la Plataforma Antiautopistes a partir de les dades de la Dirección general de Tráfico (DGT). Les dades que aporta el web de la DGT confirmen que la carretera de Campos no és una de les més perilloses de Mallorca, com s’ha argumentat reiteradament, i que les autopistes no milloren per se la seguretat. La sinistralitat no pot ser l’argument per a la construcció d’una nova autopista que, recordem-ho, aquests dies està arrasant 52 Ha (més de mig milió de metres quadrats!) de conradís i arbredes de gran valor agrari, paisatgístic i ecològic.
En el període 2014-17 (encara no estan disponibles les dades de 2018) hi ha hagut 4 víctimes mortals en accident a la carretera de Campos i 12 a l’autopista Palma-Llucmajor. La diferència en la intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) no justifica aquesta desproporció i tira per terra la pretensió que l’autopista sigui més segura. Així, l’autopista, amb un aforament de 32.000 vehicles diaris (en el PK 20,6), triplica la sinistralitat de la carretera de Campos, amb 22.000 vehicles diaris (PK 35,5). És notablement fals que l’autopista sigui més segura; al contrari: és més letal.
Recordem que dijous passat, dia 14, la consellera responsable de Carreteres, Mercedes Garrido, va presentar en el Ple de la institució un paquet de mesures «per reduir la sinistralitat a les carreteres». Entre les actuacions que detalla la nota publicada en el web de la institució insular no s’inclou l’autopista de Llucmajor a Campos, tot i que és el projecte més costós que ha emprès el Consell de Mallorca en tota la dècada.
Les raons de seguretat han estat sempre l’argument adduït per la institució insular per justificar una obra d’impacte desmesurat (51,7 Ha de terreny de gran valor agrícola i paisatgístic 1destruïdes) i cost elevadíssim (33 milions d’euros). Doncs bé, en el mapa indicador de sinistralitat de 2017, publicat aquest mes pel mateix Consell de Mallorca, no apareix la carretera de Llucmajor a Campos com un dels punts negres de la xarxa viària mallorquina. Entre els punts negres, en canvi, apareixen nombrosos trams de via ràpida, o vies d’accés a les autopistes o pròximes a aquestes infraestructures.
En paral·lel, les dades que aporta el web de la Direcció General de Trànsit (DGT), confirmen que la sinistralitat no pot ser l’argument per a la construcció d’aquest tram d’autopista.
Cal advertir una dada encara més greu i significativa: en el període 2014-2017 s’ha incrementat la sinistralitat a l’autopista, mentre que s’ha reduït la de la carretera de Campos, singularment d’ençà que s’hi ha reduït la velocitat a 80 km per hora i s’han adoptat unes mesures de seguretat molt simples: prohibir els avançaments amb una línia contínua i instal·lar un radar fix en el tram més perillós.
Pel que fa al conjunt dels accidents amb víctimes registrats, la desproporció és encara major: en el període 2014-17 hi ha hagut un total de 386 accidents amb víctimes a l’autopista per 23 a la carretera de Campos. L’autopista és setze vegades més perillosa que la carretera! En el punt de
màxima intensitat de trànsit (a l’entrada de Palma) els mapes del Consell registren un trànsit de 2136.349 vehicles (sis vegades més que els 22.019 de la carretera de Campos). El nombre de sinistres amb víctimes, en canvi, és setze vegades major.
El recompte de ferits tampoc no justifica la pretensió que l’autopista sigui més segura. Hi ha hagut 34 ferits greus a l’autopista per 7 que s’han registrat a la carretera de Campos.
La xarxa viària de Mallorca té nombroses carreteres més perilloses que la de Llucmajor a Campos: més enllà del fet, constatable, que les autopistes reuneixen bona part de la sinistralitat del conjunt de les Balears, hi ha moltes carreteres convencionals més perilloses que la de Llucmajor a Campos.
Cal preguntar-se si el Consell de Mallorca té previst convertir en autopista totes les carreteres de l’illa.
Observem, en el quadre següent, que, en el període 2013-17 l’autopista Palma Llucmajor (Ma-19), sola, reuneix quasi la meitat de les víctimes mortals dels accidents en totes les autopistes i autovies de les Balears i que, en canvi, el tram de la Ma-19 entre Campos i Llucmajor no és més letal que la carretera Campos-Felanitx, que té una intensitat de trànsit dues vegades menor (12.000 vehicles davant 22.000).
Caldrà, doncs, demanar als partits del pacte (PSOE-MÉS-Podem) fins quan fan comptes mantenir la
seva promesa que la de Campos serà la darrera autopista que es construesqui a Mallorca quan l’argument adduït per a fer aquesta obra (la sinistralitat) ens portaria a perllongar el «desdoblament» fins a Manacor i a convertir en autopistes la carretera de Sineu o la de sa Pobla a Alcúdia, que dupliquen llargament les xifres de sinistralitat del tram Campos-Llucmajor. O estendre els famosos «desdoblaments» a altres carreteres convencionals com la del Port d’Alcúdia a Artà que triplica les xifres de mortalitat de la carretera Llucmajor-Campos amb una intensitat de trànsit menor.
També són rellevants, en aquest sentit, les xifres de sinistralitat de la carretera entre Santanyí i Manacor o entre Palma i Sóller.
L’elevada sinistralitat del tram d’autopista de la Ma-19 desqualifica la pretensió que aquest tipus de vies, per si mateix, millori la seguretat. D’altra banda, observam que la carretera Llucmajor-Campos no té un balanç de sinistralitat pitjor que el d’altres carreteres de Mallorca, malgrat l’evidència que és la continuació d’una autopista que sí que és singularment perillosa atès que, per si sola, reuneix pràcticament la meitat dels morts en autopista en el conjunt de les Balears.
Els responsables de trànsit i carreteres a les Balears no poden al·legar cap autoritat moral davant l’evidència que han aplicat, al llarg dels darrers quaranta anys, una política continuada d’expansió de les infraestructures viàries que només ha incrementat el col·lapse i la sinistralitat que patim. Les Illes Balears, que per població són la desena província d’Espanya, registraren el 2017 un total de 68 víctimes mortals en accidents de trànsit en vies interurbanes i urbanes: això ens situa en la terrible posició de ser la cinquena província espanyola amb més morts per accident de trànsit només per darrere Barcelona, Madrid, Múrcia i València (anuari estadístic de la DGT, pàgina 34).
L’altre gran argument del Consell per construir i justificar políticament l’autopista (la congestió) tampoc no se sosté, atès que presenten intensitats de trànsit iguals o superiors (IMD) les carreteres de Manacor a Porto Cristo (Ma-4020), de s’Arenal a Badia Gran (Ma-6014), d’Andratx al Port d’Andratx (Ma-1 PK 29,2), de Peguera a Andratx (Ma-1 PK 22,7) o de Pollença al Port de Pollença (Ma 2200 PK 55,7).
La pregunta, novament, és si el Consell té intenció de fer arribar les autopistes directament des del port d’Andratx al de Pollença, des de Palma dins a Alcúdia i a Artà i des de l’Aeroport fins a Porto Cristo i el cap Blanc. Perquè aquesta és la conclusió que es deriva dels dos arguments (sinistralitat i congestió) que han fet servir per executar l’autopista de Campos.
El Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears (Pàg. 14, vegeu figura anterior) confirma la nostra afirmació: el tram Campos-Llucmajor no és dels més saturats de les Illes Balears. En un dia d’estiu (moment de màxima saturació, atesa l’atracció dels vehicles cap a les platges del Llevant i el Migjorn), la carretera de Llucmajor a Campos està menys saturada que molts d’altres trams viaris de les Balears amb carretera convencional (Alcúdia, Pollença, Sóller, Andratx…) i molt menys saturada que els principals accessos a Palma amb autopistes de tres carrils.
Finalment, recordem que el Pla director sectorial de mobilitat (PDSM) aprovat inicialment en aquesta legislatura no preveu la construcció de noves autopistes, sinó – i en això és transparent- la reducció del 57% al 35% de l’ús del cotxe particular per part dels residents (un objectiu que aplaudim però que és summament contradictori amb la inversió de més de 200 milions d’euros en asfalt per part del Consell de Mallorca en aquesta legislatura, la més alta de la dècada).
Per acabar, el PDSM elaborat pel Govern de les Illes defensa el lloable objectiu de reduir a 0 els morts en accident de trànsit i, per assolir aquesta fita, no es proposa construir noves autopistes ni desdoblar carreteres, sinó reduir la velocitat de circulació o implantar elements de seguretat a les vies principals. Pel que fa a la causa principal de sinistralitat, el PDSM és clar: la velocitat. A la pàgina 27 s’hi especifica: “Pel que fa a seguretat, a un territori com les illes on les distàncies són mínimes i els nuclis urbans són petits es considera necessari reduir la màxima velocitat de circulació. A menys velocitat, menys risc de tenir un accident i menys gravetat“.
La tremenda hipocresia del Govern i el Consell es posa de manifest en la proposta de crear carrils 2+1 en vies que tenen, com ja hem demostrat, exactament les mateixes característiques que la carretera de Campos: Peguera-Andratx, Palma-Sóller, Sa Pobla-Alcúdia; Manacor-Artà; Campos- Santanyí o Campos-Felanitx. Mig milió de metres quadrats de conradís i arbrat entre Llucmajor i Campos estan sent sacrificats en ares d’un model de mobilitat que no afegeix ni seguretat ni fluïdesa al trànsit i que el propi Govern balear descarta en la seva planificació per al futur immediat.
Els problemes de trànsit i de seguretat de la carretera de Campos podrien haver-se resolt amb mesures que limitassin la velocitat, la congestió i la possibilitat de xocs frontals, amb un impacte ecològic i econòmic molt menor. Però els tres partits del pacte (PSOE, MÉS i Podem) han decidit sacrificar el futur i la seva credibilitat com a forces ecologistes amb aquest nou sacrifici a l’altar de la congestió, el col·lapse, la inseguretat i la contaminació.
És hora de seguir exigint als polítics que aturin una destrucció mancada deseny i de tot fonament i ancorada en el model d’un passat que hem de superar.
FONTS:
- DGT Ficheros microdatos de accidentalidad con víctimas i elaboració pròpia
- Mapa d’aforaments de les carreteres de mallorca. Consell de Mallorca 2016.
- Mapa de movilidad de la DGT
- DGT Anuario estadístico de accidentes 2017
- Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears. Memòria. Aprovació inicial 16 de juny de 2018. Disponible en línia.
Jornades “Sense límits? mobilitat, infraestructures, territori i creixement. El cas de les autopistes
La presentació de les jornades va ser a càrrec d’Antoni Artigues, geògraf, professor de la Universitat de les Illes Balears.
Per començar es va projectar el documental “Tot inclòs: danys i conseqüències del turisme a casa nostra”, presentat per Margalida M. Ramis del GOB.
Es va comptar amb ponència “Movilidad y grandes infraestructuras: solución o problema?” de la geògrafa Pilar Vega Pindado, de la Universidad Complutense de Madrid (UCM)
Els companys de Terraferida Jaume Adrover, pagès, i Xavier Mas (geògraf) ens van oferir la ponència “No n’hi ha prou amb dir Autopista No!”
També hi va intervenir Margalida Rosselló Pons, exconsellera de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (1999-2003) amb la ponència “La planificació dels transports a les Illes Balears. Els plans directors sectorials de mobilitat”
Les jornades acabaren amb la taula rodona “Llucmajor-Campos: autopista o carretera? Necessitat o destrucció” moderada per Catalina Font, directora de la revista Llucmajor de pinte en ample.
Hi van participar el sr. Mauicio Rovira del Partit Popular (PP), el sr. Marc López del Partit Socialista (PSIB-PSOE), sr. Lluís Apesteguía de MÉS per Mallorca, el sr. Iván Sevillano de Podem, Antoni Amengual de el Pi – Proposta x les Illes Balears i la sra. Margalida M. Ramis de la Plataforma Antiautopista.
Sense límits? mobilitat, infraestructures, territori i creixement
La Plataforma Antiautopistes organitza unes jornades d’informació i debat que porten per títol Sense límits? mobilitat, infraestructures, territori i creixement, els dies 8 i 9 de febrer a Llucmajor, al Claustre de Sant Bonaventura. Vos hi esperam!
Podeu consultar el programa de les jornades al següent enllaç: Programa de les jornades.
Felicitació de Nadal del Consell Asfaltador de Mallorca
La Plataforma Antiautopista parodia els missatges nadalencs del Consell amb un betlem de scalextric i saturació.
Ara ve nadal
Farem excavacions
I una autopista
en tres dimensions
La Plataforma Antiautopista ha publicat a les xarxes socials una paròdia dels missatge de nadal del que anomena el “Consell Asfaltador de Mallorca”. En el vídeo, s’hi pot veure un activista que representa, amb una màscara, la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE), caracteritzada com la autèntica “madona” del consell.
Continua la lectura de Felicitació de Nadal del Consell Asfaltador de Mallorca