Nota explicativa sobre el cas de les escòries i en defensa de Margalida Rosselló

Davant les informacions (Última Hora de diumenge 28 de juliol) que poden donar a entendre una pretesa contradicció entre el fet que la nostra portaveu Margalida Rosselló autoritzàs, com a consellera de Medi Ambient (1999-2003), l’ús d’escòries d’incineradora com a material de construcció i les crítiques que hem fet des de la Plataforma a la manca de control en l’ús d’escòries a la base de l’autopista Llucmajor-Campos (abril-juliol de 2019), volem assenyalar els fets que segueixen:

  1. Les crítiques de la Plataforma s’han adreçat a la manca de controls efectius a l’ús d’aquests materials potencialment contaminants. Com assenyala molt fidelment el mateix diari Última Hora en la seva informació de 19 de juliol:
    – La portavoz de la plataforma, Margalida Rosselló, ha asegurado que la utilización de escorias como material de construcción «no figura en ningún documento previo y necesario para su ejecución».
    – Aseguran que ante la petición de un mayor control de las sustancias de estos materiales, la Conselleria de Medio Ambiente del Govern les contestó que ya existía una comisión de residuos no peligrosos […].
    – Sin embargo, Rosselló ha indicado que, al acudir al informe no existía «ninguna información» sobre la composición de los metales de la escoria, por lo que, ha concluido, «se incumple la normativa de Baleares que exige en su Ley de Acceso Ambiental la obligación de hacer públicas todas estas analíticas para que la población pueda consultarlas».
    – La plataforma ha afirmado que la escoria utilizada en las obras «no está bien tratada» y contiene materiales pesados que suponen un riesgo para la salud del medio y personas.
    – Aseguran que en comparación con la normativa de otras comunidades, los niveles de cobre triplican los valores establecidos, los valores de cadmio los cuadruplican, los de plomo son siete veces mayores a lo permitido y los de antimonio son 12 veces superiores a los establecidos.
  2. Les nostres crítiques, per tant, no s’adrecen tant a l’ús del material com al fet que:
    – L’ús d’escòries (cendres de fons de forn d’incineradora) no s’havia previst ni a l’estudi d’impacte ambiental, ni al plec de condicions tècniques de l’obra, ni al pla de seguretat i salut laboral.
    – No hi ha cap estudi hidrològic que valori l’impacte d’aquests materials i dels seus lixiviats sobre els aqüífers de la zona.
    – Les analítiques encarregades per la plataforma, i les evidències observables a primera vista, avalen que no s’ha fet el preceptiu tractament de descontaminació d’aquest residu.
    – Les escòries contenen metalls pesants i altres elements potencialment perillosos per a la salut de les persones.
    – El sòl sobre el qual s’aboquen aquests materials no ha estat impermeabilitzat, i l’escòria porta ja més de tres mesos sense segellar, exposada a la seva dispersió per l’aire, el vent i la pluja.
    – Només amb posterioritat a la nostra primera roda de premsa, del mes d’abril, es penjaren cartells indicatius de la prohibició d’entrar en el recinte de l’obra sense els equips de protecció requerits (guants, màscares, ulleres…).
    – Ni el Consell de Mallorca ni la Conselleria de Medi Ambient no han estat capaços d’aportar informació sobre la composició d’aquesta escòria, sobre el seu tractament previ a l’ús (que és preceptiu), ni sobre la seva traçabilitat.
    – No consta tampoc que TIRME, empresa gestora de la planta incineradora de Son Reus, ni AFEX, l’empresa constructora de l’autopista, informassin prèviament, com és preceptiu, del transport i ús d’aquest residu.
    – En el visor d’informació ambiental del Consell de Mallorca no apareixen dades actualitzades de la composició d’aquestes escòries.
  3. Per tant, les crítiques de la Plataforma fins ara no s’han adreçat tant a l´ús de les escòries, com a la manca d’informació, de control i del seguiment necessaris (i preceptius). Aquests controls són obligats, d’acord amb la normativa existent, per tal d’evitar el risc de contaminació en el medi i possibles afectacions a la salut de les persones. I és això que el denunciam: la manca de control, de transparència i d’informació.
  4. A la nota de premsa de 19/07/2019 s’especifiquen clarament els nostres arguments. Aquesta nota es va lliurar a tots els mitjans de comunicació i està penjada a la pàgina web de la plataforma.
  5. Pel que fa als arguments que aparentment qüestionen la coherència entre les actuacions de na Margalida Rosselló com a consellera de Medi Ambient (1999-2003) i com a portaveu de la reactivada Plataforma Antiautopista (2018-19), na Margalida vol subratllar el que segueix:
    – Es cert que, durant la meva funció com a Consellera de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (1999-2003), el febrer de 2000 es va aprovar el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRSUM), a l’article 12 del qual, punt 1) es diu que “les escòries que no tinguin consideració de residu perillós es podran tractar per ser utilitzada la fracció mineral (no la part metàl·lica) com a matèria primera “secundària” per a ompliment de terraplens i subbase de carreteres”.
    – Cal subratllar que per no ser considerada un residu perillós l’escòria ha de ser reduïda a la seva fracció mineral, mitjançant un tractament que en separi la part metàl·lica. És el tractament que, a la llum de les analítiques i de la simple observació, no s’ha realitzat a les escòries que s’usen a la construcció de l’autopista, les quals no han estat alliberades ni tan sols dels elements magnètics.
    – El punt 2) del mateix article 12 del Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRUM) estableix que “El tractament de les escòries es realitzarà segons els requisits mínims que s’especifiquen a l’annex VIII del present pla”, el qual fa referència -entre d’altres- al tipus de tractament que s’ha de dur a terme per evitar la seva perillositat.
    – Al punt 3) del mateix article s’especifica que “Tots els usos com a matèria primera secundària hauran de ser específicament autoritzats per la conselleria de Medi Ambient” que exigirà un control periòdic que garanteixi la no perillositat de la reutilització de les escòries”.
    –  Aquest Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRSUM) va ser derogat, i el 2006 es va aprovar un nou pla director sectorial que ha estat vigent fins el mes de juny de 2019, quan se n’ha aprovat un de nou: el Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l’illa de Mallorca (PDSRNPMA).
    – Els plans directors existents des de 2006 no inclouen en el seu articulat els punts 2 i 3 de l’article 12 del PDSGRSUM aprovat el 2000; i, pel que fa a la utilització d’ escòries, amplien de forma significativa els seus usos.
    – Consider que existeix una perillosa tendència a la relaxació dels controls ambientals. Justament, la meva executòria com a consellera va ser començar a establir aquests controls ambientals per garantir que l’ús de materials reciclats no suposàs la introducció de contaminants en el medi.
    – En el 2001, vàrem elaborar el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (Resolució de la Consellera 30/04/2001, BOIB núm. 59 de 17 de maig), vigent en l’actualitat (18 anys després!). Aquest programa és la normativa bàsica de control i seguiment de tot allò  referit a les instal·lacions i els seus components de gestió de residus de Son Reus.
    – Al llarg de la legislatura en què vaig ser consellera no es va donar cap autorització per utilitzar escòries en cap obra ni infraestructura.
    – Tant la Plataforma com jo mateixa no hem qüestionat inicialment la utilització de les escòries sinó la manca d’informació, seguiment i control d’aquest residu que pot contenir materials perillosos.
    – Deman, igual que ho fa la Plataforma i ho faig com a portaveu, que es compleixi la normativa del dret a la informació i la normativa de seguiment i control continuat i clar de l’ús d’aquest residu. Demanam el compliment de la normativa, signada fa quasi 20 anys per jo mateixa, perquè s’ha de ser molt rigorós amb la vigilància i cura del medi ambient i la salut les persones.
    – És oportú recordar que l’autorització, condicionada, de la part mineral de l’escòria prèviament tractada va fer-se en un context polític molt complicat. L’any 1999, el govern del primer pacte de progrés, presidit per Francesc Antich, va haver de gestionar una situació nefasta respecte a la gestió dels residus. Trobàrem una incineradora com a únic sistema de tractament de residus sòlids urbans (RSU) a Mallorca; un sistema que no tenia en compte què es feia amb les escòries i cendres, que s’acumulaven dins sacs a l’aire lliure provocant una contaminació molt greu. Per abordar aquesta situació d’emergència ambiental vàrem aprovar un Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDRSUM) on es varen planificar i executar el dipòsit de seguretat de cendres, la planta de tractament de les escòries, i totes les plantes de tractament alternatiu a la incineradora: planta de triatge d’envasos, planta de compostatge i de metanització.
    – A més vàrem deixar clar que tots els residus generats per la incineració requereixen un control exhaustiu.
    – Des de la Conselleria de Medi Ambient (Els Verds) vàrem redactar un avantprojecte de Llei de Residus, però no vàrem aconseguir l’acord amb els altres partits del pacte (singularment el PSOE) pel que feia referència a la incineració .
    – Honestament, pens que vàrem iniciar una tasca de reducció de la fracció incinerada, així com de control efectiu i transparent de la contaminació que desgraciadament no s’ha continuat al llarg de les legislatures posteriors.
    – Fins i tot en aquesta darrera legislatura (2015-19) en què s’ha aprovat la primera Llei de Residus de les Illes Balears, la qüestió de la incineració de RSU pràcticament s’ha obviat i, pel que fa a les mesures de vigilància i control, queden només les disposicions que vaig fer aprovar quan era consellera.
    Advertesc amb alarma una línia política dels actuals gestors de l’administració ambiental que sembla tendent a minimitzar els perills de les escòries, i a obviar la necessitat dels mecanismes de control i tractament per passar a considerar-les un material innocu que pot usar-se lliurement com un àrid reciclat més.
  6. Des de la Plataforma volem manifestar tot el nostre suport a Margalida Rosselló, agraïm les seves dècades de treball i lluita ecologista, avalam els seus arguments i ens hi adherim i li demanam que continuï exercint de portaveu de la Plataforma les vegades que sigui necessari.
  7. Ens reafirmam en els arguments exposats durant la nostra roda de premsa de dia 19 de juliol, disponibles al nostre web, i anunciam que els presentarem, in extenso, amb totes les dades tècniques que els avalen, tant a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears com al Consell de Mallorca.
Comparteix: