LA PLATAFORMA ANTIAUTOPISTES CONSIDERA MOLT POSITIU QUE EL GOVERN CONTEMPLI LIMITAR L’ENTRADA DE COTXES A MALLORCA

General, , , , , , ,

No obstant això, afegir carrils o crear més infraestructura per al trànsit motoritzat és una mesura en la direcció contrària, i contradiu l’opinió d’experts en mobilitat (que no són, precisament, els enginyers que promouen aquestes ampliacions).

La saturació que pateix l’illa, especialment intensa en els mesos d’estiu exigeix adoptar mesures decidides. Enguany s’han produït col·lapses circulatoris en llocs com el túnel de Sóller o Deià, on resulta físicament impossible -per fortuna- ampliar les infraestructures existents.

La solució no passa per consumir més territori en favor del vehicle motoritzat privat, com posa de manifest tota la doctrina científica (no s’inclou en ella als enginyers del consell de Mallorca).

Recentment s’ha publicat en la premsa local l’opinió de diversos experts del món acadèmic clarament contrària a les ampliacions d’infraestructures per al trànsit motoritzat. De fet, s’ha citat la frase de Lewis Mumford, Sociòleg, historiador, filòsof de la tecnociència, filòleg i urbanista estatunidenc, en el sentit que “ampliar les infraestructures viàries és una solució comparable a combatre l’obesitat afluixant-se el cinturó”.
https://www.ultimahora.es/noticias/local/2023/09/13/2011023/expertos-coinciden-ampliar-carreteras-acaba-los-atascos.html

Fins i tot en l’àmbit professional dels enginyers s’han aixecat veus advocant per alternatives no basades a recréixer les infraestructures. Recentment es va suscitar una polèmica important, en publicar-se un informe del Col·legi d’Enginyers de Camins d’Andalusia, Ceuta i Melilla, manifestant no veure sentit ni al tercer carril de l’AP-4 i ni al desdoblament de la N-IV davant la possible volta del peatge, i que la prioritat seria més transport públic sostenible: foment del tren i de plataformes reservades d’autobús. Encara que aquestes tesis van generar un gran rebuig en el nucli tradicional corporatiu i van ser durament reprimides, van iniciar un saníssim debat, posant de manifest que fins i tot en àmbits monolítics com en l’enginyeria de camins comencen a obrir-se esquerdes per part de professionals conscients que el desenvolupament sense límits ens aboca al precipici.

Això és especialment sagnant en llocs com Mallorca, on la limitació física del territori condiciona qualsevol vel·leïtat desenvolupista.

Per tot això, la Plataforma Antiautopistes exhorta al Consell de Mallorca a no enrocar-se en posicions contràries a l’esdevenir dels temps, i assumir que els plantejaments desenvolupistes en les infraestructures, lluny de resoldre el problema, suposen pegats i contribueixen a agreujar la situació. És necessari, d’una vegada per sempre, afrontar-ho de manera realista i amb visió de futur.

Així doncs, limitació del nombre de cotxes, sí, i ampliació de les infraestructures per a aquests, de cap manera. Volem un conveni ferroviari que ampliï i millori la xarxa existent, i no més convenis de carreteres, que ens han sumit en la greu situació en què ens trobam.

Palma, 2 d’octubre de 2023

Comparteix:

“L’autopista Llucmajor-Campos ha estat un dels motors de la destrucció del sòl rústic”

General, , , , , , ,
Construcció de l’autopista Llucmajor-Campos

Els municipis del Migjorn i el Llevant encapçalen la construcció de nous xalets

Els municipis del Migjorn i el Llevant de Mallorca lideren la destrucció de sòl rústic el 2022. Les dades del Consell de Mallorca confirmen que l’autopista de Campos “ha servit només els interessos dels especuladors i ha ajudat a accelerar la conversió de tot el Migjorn en una gegantina urbanització dispersa” segons la Plataforma Antiautopista.

Segons el resum publicat, el 2022 han encapçalat la construcció en sòl rústic els municipis del Migjorn i el Llevant directament apuntats per l’autopista:


✔️ Llucmajor, 56 habitatges nous en rústic (2022).
✔️ Felanitx, 54 habitatges.
✔️ Manacor, 33 habitatges.
✔️ Campos, 30 habitatges.
✔️ Santanyí, 26.

“Al llarg dels anys, des de la Plataforma Antiautopista advertírem reiteradament que una de les conseqüències de la construcció de l’autopista seria fer més accessible el Llevant i el Migjorn a l’especulació urbanística i turística, i així ha estat”, comenten els portaveus dels ecologistes. L’autopista, per tant, “lluny de resoldre els problemes de congestió i de seguretat de la xarxa viària només els ha desplaçat uns kilòmetres més enllà i ha afavorit a la llarga una ocupació més intensiva i una major congestió del Migjorn i el Llevant”, reafirma la Plataforma.

“És gràcies a l’autopista impulsada pel PSOE, MÉS i Podem (i beneïda pel PP, el PI i tota la dreta) que s’han confirmat les millors expectatives de les immobiliàries estrangeres que el febrer de 2020 ja saludaven l’autopista com un mannà per al seu negoci”, recorden els antiautopista. I refresquen titulars de premsa de febrer de 2020: “La nova autopista de Campos estimularà el mercat immobiliari del sud de Mallorca, segons Engel & Völkers”. “L’empresa alemanya destaca que es preveuen “interessants” projectes de nova construcció entre la Ràpita i Santanyí”. “I així ha estat” sentencien els ecologistes.

Tant els partits de la dreta com els de l’esquerra s’han pronunciat reiteradament a favor de la construcció en sòl rústic

“Cal subratllar que tant la dreta com l’esquerra parlamentàries intenten distreure la ciutadania amb la falsa polèmica d’atribuir-se mútuament les culpes de la destrucció del sòl rústic quan tant la dreta com l’esquerra s’han alternat en el govern del Consell de Mallorca i en són igualment responsables” comenta la Plataforma: “comparteixen, en això, el mateix model de destrucció del país”. Així, recorden que tant els uns com els altres s’han pronunciat reiteradament a favor de mantenir l’edificabilitat en sòl rústic, a raó d’un habitatge cada dues quarterades, i han contribuït a generar una “demagògia massiva” i una “falsa moral popular” entorn del “suposat dret dels propietaris a lucrar-se especulativament” de les seves finques sota el pretext de “construir-hi una llar”.

La darrera d’aquestes votacions va tenir lloc el passat més de desembre, pocs mesos abans de l’inici de la campanya electoral, i tot l’arc parlamentari, des de MÉS fins a VOX (“en això no hi ha diferències”, afirmen els ecologistes) secundà “unànimement i sense matisos” una moció del PI que instava el Consell a mantenir les dues quarterades com a parcel·la mínima per edificar en sòl rústic.

Aleshores ja s’havia advertit reiteradament des de l’ecologisme més actiu del perill que estava suposant el devessall d’edificacions en sòl rústic. I els responsables socialistes i ecosobiranistes del Consell “tenien en el seu poder unes dades que confirmaven les advertències dels ecologistes i que mai no varen voler fer públiques” lamenten els antiautopista. “L’esquerra ha disposat de vint anys (els vuit darrers en solitari) per imposar una moratòria de construccions residencials en sòl rústic: mai no ho ha volgut fer”, conclou la Plataforma. Això, tot i tenir constància fefaent el Consell de l’acceleració que el boom de la construcció de luxe agafava des de 2016, primer arribant, i després superant de llarg les dades de l’anterior boom de construcció en rústic sota el govern de Matas (2003-2007). La crisi de 2008, “més que el segon pacte de progrés, que va fer poc”, tallà aquell creixement que ha reprès amb força a partir de 2015. “Les xifres reals de la construcció en rústic sempre varen ser un secret d’Estat que l’esquerra guardava zelosament i mai va voler fer públiques tot i els reiterats informes d’entitats com Terraferida que denunciaven el que estava succeint”, conclouen.

Des de 2015 es fa evident que el boom de la construcció en rústic (“molt vinculat al luxe, als moviments de capitals i a l’especulació”, segons els portaveus de la Plataforma) estava posant en perill el paisatge de Mallorca, “però l’esquerra hi va veure un sector on era fàcil atreure capitals i mobilitzar fàcilment mà d’obra”. Una visió general a favor del sector de la construcció com a motor de l’ocupació que s’intensificà a partir del tancament per la pandèmia de 2020 i l’impuls de mesures per a la reactivació econòmica (decrets de maig de 2020). “Això descartà” segons el col·lectiu antiautopista “la sola imaginació d’una moratòria que era urgent i que hagués evitat posar-nos avui davant un fet consumat: la destrucció del conjunt de Mallorca: l’extensió de la balearització de la costa a l’interior”. I, a més, es confirma que la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, formava part d’aquest model extensiu de la construcció urbanística en aquesta zona.

El resultat és que “avui les Balears som víctimes d’una epidèmia de luxe especulatiu” (“Les Balears lideren el mercat de cases de luxe a Espanya”, resa un titular d’avui mateix).

“Durant 20 anys l’esquerra no ha volgut protegir el sòl rústic de Mallorca, la dreta tampoc”

Els ecologistes denuncien que “per la seva banda, la dreta confon conscientment l’opinió pública quan mescla indegudament els anuncis de l’esquerra d’impedir “noves urbanitzacions” amb un suposat “efecte crida” a construir en sòl rústic (unifamiliars, no urbanitzacions)”. Igualment denuncien que l’esquerra, a només dos mesos d’haver deixat les responsabilitats “que ha declinat exercir durant vuit anys”, ignora la seva “greu complicitat” en almenys tres qüestions capitals. La primera, haver governat el Consell Insular els darrers vuit anys (i haver contribuït durant 20 anys al seu govern) “sense haver fet res per revisar el Pla Territorial de Mallorca en un sentit que protegís integralment el sòl rústic i les activitats agràries a la manera que ho fa el Pla Territorial de Menorca”. La segona, haver construït una autopista que “ha obert encara més el Migjorn i el Llevant a les ànsies dels mercats especuladors”, sense fer res per modificar el Pla de Carreteres de Mallorca que permet continuar amb més autovies i autopistes a l’illa. La tercera: “haver confiat cegament en el sector de la construcció” com a motor econòmic en temps de crisi, “en l’atracció de capitals inversors centrats en les residències de luxe” (obrint vols directes amb els Estats Units, per exemple) i haver “fet bandera” dels “suposats efectes benèfics” d’un “capitalisme popular” entregat a les grans multinacionals tecnològiques que exploten “aquest problema global que és el lloguer turístic contra el qual ja planten cara les principals ciutats del món (la darrera, Nova York)”.

“El Consell té la potestat i les competències per actuar”

“Si el PP i l’esquerra estan realment preocupats per la destrucció del sòl rústic i la desaparició del paisatge de Mallorca, no cal que es barallin més: basta que l’equip del govern del Consell dicti una moratòria immediata de residencials en sòl rústic, sense fer-ne crides ni estimular cap efecte inversor, i a l’esquerra els correspondrà aplaudir-los”, així com derogar el Pla de Carreteres i fer un Pla de Transport més sostenible, reclamen els antiautopista. “El Consell té la potestat i les competències per actuar” i el problema existeix més enllà de si governa la dreta o l’esquerra.

“Som a temps d’evitar un apocalipsi urbanístic, territorial i paisatgístic”

“L’efecte de les obres aprovades els darrers vuit anys és catastròfic i s’endevina una tendència a l’acceleració” adverteixen els ecologistes. “Només a Felanitx hi ha més de cinc-centes llicències d’obra en llista d’espera” recorda la Plataforma, i conclou amb una crida a l’acció i l’esperança: “Som a temps d’evitar un apocalipsi urbanístic, territorial i paisatgístic. Bona part de Mallorca encara és a temps d’evitar les pitjors conseqüències d’aquest tsunami de ciment i quedar per sempre més desfigurada. Depèn del Consell de Mallorca.

27 d’agost de 2023

Comparteix:

La Plataforma Antiautopista defensa el carril BUS-VAO pel seu “caràcter didàctic”

General, , ,

“Mallorca està saturada i cal desincentivar l’ús del cotxe privat”, diuen els ecologistes

La Unió Europea s’ha compromès a reduir en un 90% les emissions del transport per mitigar la catàstrofe climàtica, recorda la Plataforma.

La Plataforma Antiautopista manifesta la seva oposició a l’intent del nou equip del PP-VOX de suprimir el carril bus-VAO de l’autopista de l’aeroport, atès que aquest carril té un efecte didàctic molt important. Així, permet que el transport públic tingui preferència, i fa que els usuaris de transport privat puguin veure amb els seus propis ulls, en ser avançats per autobusos, taxis o cotxes compartits, que l’alternativa del transport públic o compartit és operativa, útil, preferible i més interessant.

Aquesta mesura, per tant, ha d’anar unida a la millora continuada i sostinguda del transport públic per a fer-lo més competitiu. S’ha comprovat que si les persones que usen el transport públic poden confiar-hi per a arribar a temps als seus compromisos laborals, acadèmics o per a rebre serveis, el seu ús s’incrementa.


“El vial és legal i està previst fins i tot en el planejament impulsat per governs del PP”

La Plataforma s’adhereix sense reserves a les consideracions fetes per la Direcció General de Trànsit pel que fa a l’absoluta legalitat d’aquest vial, tant des del punt de vista material, com del procediment seguit pel seu establiment. Entén que el Consell de Mallorca disposa d’un excel·lent planter de juristes en la seva plantilla -els qui són els que han de pronunciar-se sobre l’adequació a dret de la infraestructura, no els enginyers, que no són experts en lleis-. És per això que sol·licitam l’elaboració d’un informe jurídic sobre aquest tema, que haurà de fer-se públic.

Cal esmentar, a més, que en el PDSC (Pla director sectorial de carreteres de Mallorca), actualment vigent i aprovat el 2009 pel Consell de Mallorca , s’inclou la possibilitat de fer carrils BUS-VAO (vehicles d’alta ocupació), concretament en el punt sobre Programes d’Actuacions Especials, referint-se al foment del transport públic. Cap dels governs que han passat pel Consell de Mallorca, siguin del PP o de pactes de progrés, no ho han modificat.

A més, en el 2004 el Parlament de les Illes Balears, a instàncies del govern del PP (presidit per Jaume Matas) va aprovar el PDSTIB ( Pla director sectorial de transport de les Illes Balears), en el qual ja es preveia que “a les vies ràpides es poden crear carrils BUS-VAO, atès que sovint el nombre d’autobusos que hi circulen no justifiquen per si mateixos l’existència d’un carril bus exclusiu”.

La Plataforma demana que es facin públics els suposats informes i exigeix dades contrastades

Sobre un suposat augment en els embussos derivat d’aquest carril, i una suposada major accidentalitat, la Plataforma exigim que les dades contrastades es facin públiques, incloent-hi les referides a la millora del servei públic i l’increment de la puntualitat i la velocitat comercial del transport públic que ha derivat de la creació d’aquest vial, atès que era aquesta la finalitat que es pretenia amb la seva creació. A més, la Plataforma exhorta el Consell a tenir en compte les veus del sector professional afectat, que s’han manifestat a favor de mantenir el carril, així com a fer una enquesta sòlida entre els usuaris del transport públic.

Sobre l’eventual ampliació de la calçada en el tram en qüestió, la plataforma considera que no han de dilapidar-se més recursos públics per afavorir la congestió del trànsit, perquè està científicament demostrat (vegeu “paradoxa de Braess” [1] o el concepte de “demanda induïda” [2]), que una nova via ràpida o un augment de la capacitat del viari redunda, després d’un cert temps, en nous embussos, en l’atracció de més usuaris i un increment de la magnitud del col·lapse.

“El col·lapse de Sóller i Palma posa de manifest que la congestió de Mallorca no es resol amb més asfalt”

El tancament del túnel de Sóller, saturat per un trànsit impossible d’assumir, i el col·lapse circulatori de la ciutat de la Serra, i de Palma mateix, posen de manifest que el problema de la congestió a Mallorca ja no es pot abordar amb increments de la capacitat de les calçades sinó amb mesures coratjoses que desincentivin l’ús del cotxe privat i afavoreixin el transport públic col·lectiu. Per afegitó, en el context d’emergència climàtica absoluta que vivim cal impulsar polítiques que, en comptes de generar nova demanda de circulació amb inversions milionàries en l’increment de la capacitat de la xarxa viària, facin tot el contrari: retirin cotxes de la circulació a un ritme accelerat i en nombres absoluts.

La Plataforma Antiautopista recorda que, d’acord amb dades oficials de la Unió Europea [3], el transport és responsable d’una quarta part de les emissions de CO2 a la UE, de les quals el 72% provenia del transport per carretera. El compromís de la UE és reduir a un 90% les emissions del transport cap a 2050 “ i això ha de passar, forçosament, per la reducció accelerada del nombre de vehicles individuals circulants” insisteixen els portaveus de la Plataforma. Pel que fa a les Illes Balears, el transport (terrestre, aeri i marítim) és el sector que més emissions genera a les nostres illes segons el darrer informe del Laboratori Interdisciplinari del Canvi Climàtic (LINCC). En les seves conclusions, el LINCC proposa, explícitament, que “és imprescindible una transformació de la mobilitat terrestre per tendir a les emissions zero” [4] (LINCC, 2022).

“La limitació de velocitat salva vides”

Quant a la supressió de la limitació a 80 km/h. de la velocitat a la via de cintura, la Plataforma manifesta que seria desitjable que els polítics actuessin de manera coherent, regits per la lògica i no per apreciacions merament ideològiques. En el cas d’aquesta circumval·lació s’ha demostrat que l’accidentalitat s’ha reduït d’una manera molt significativa, quant al nombre d’accidents i, molt especialment, per la seva gravetat. Per aquesta raó, pretendre que un suposat increment de l’accidentalitat en el carril BUS-VAO justifica la seva supressió, i, en canvi, en el cas de la via de cintura, una manifesta reducció de la seva accidentalitat no és suficient per a mantenir la limitació, per als ecologistes “posa a les clares que l’actuació de la nova Administració respon a criteris ideològics i obstinats prejudicis a favor d’una insostenible defensa de la mobilitat privada individual que no resisteixen la menor anàlisi científica”.

Per això, la Plataforma exigeix que les dues actuacions, limitació de la velocitat i carril BUS-VAO), es mantenguin i consolidin. S’insta, doncs, el Partit Popular a actuar de manera racional i no deixar-se arrossegar per les fal·làcies del seu soci de govern, una força política que fa gala d’un inadmissible negacionisme en qüestions com el canvi climàtic. “Aquestes posicions resultarien gairebé tan divertides com el terraplanisme si poguéssim fer abstracció de les terribles i homicides conseqüències que aquest gravíssim problema suposa per al conjunt de la humanitat, i que ja patim directament, fins i tot en l’àmbit local, estiu rere estiu” rematen els portaveus de la Plataforma.


Palma, 7 d’agost de 2023

  1. Paradoja de Braess – Wikipedia, la enciclopedia libre
  2. Demanda inducida – Wikipedia, la enciclopedia libre
  3. Emisiones de CO2 de los coches: hechos y cifras (infografía) – Parlamento Europeo
  4. Conclusions de l’Informe 2021-2022 de Canvi Climàtic a les Illes Balears – IME-OBSAM
Comparteix:

DESTRUIR MALLORCA: EL PREU DE LA PRESIDÈNCIA

General, , , ,
Macrorotonda a l'autopista de Campos
Macrorotonda a l’autopista de Campos

La Plataforma Antiautopista demana a MÉS i a la resta de forces del pacte que facin canvis reals en les seves polítiques en el temps que queda de legislatura

Després de les darreres declaracions del coordinador general de MÉS, Lluís Apesteguia, la Plataforma denuncia les mentides amb què els líders de la formació ecosobiranista intentaren justificar la construcció de l’autopista de Campos una vegada que ja han admès públicament, quatre anys més tard, que l’autopista es construí a canvi de la presidència del Consell de Mallorca.

La Plataforma considera que governar una institució ha de servir per dur a terme les polítiques que l’electorat ha decidit i no per vendre el vot de la gent, que havia confiat en una força que sempre havia denunciat aquest projecte, a canvi de càrrecs des dels quals s’impulsen polítiques diametralment oposades a les que el poble ha votat. El mercadeig de càrrecs i la traïció a les promeses electorals és la pitjor de les corrupcions i un atemptat a la democràcia. La Plataforma entén que MÉS, si vol seguir dient-se força democràtica i ecologista, ha de plantejar-se la continuïtat d’Ensenyat com a portaveu.

Un home que va ser capaç de dir que el seu objectiu, a l’hora de fer l’autopista que un poc abans havia combatut, era “reduir la sinistralitat” i que “no volia dur morts a l’esquena”, quan ara s’ha admès que tot fou una concessió a canvi de càrrecs, no té cap credibilitat per exercir de portaveu parlamentari. El mateix cal dir del futur candidat Apesteguia, que ara ha fet costat a Ensenyat en una vergonyosa confessió quan, ell mateix, va tenir un paper decisiu en la presa d’aquella decisió.

Els antiautopista afirmen que tant MÉS com Podem i el PSIB-PSOE han de clarificar la seva política de mobilitat i de creixement turístic i urbanístic per assegurar als possibles votants que les duran endavant i no es vendran per un càrrec ni cediran servilment davant els autèntics interessos que han governat i governen la política territorial i de transports d’aquesta illa: grans constructores, immobiliàries, grans tenidors de lloguer turístic i vacacional, automòbil, infraestructures, AENA, fons d’inversió, especulació energètica, etc.

“Cal preguntar-se quan diuen la veritat els portaveus de MÉS: quan critiquen una autopista que impulsa el PP; quan aproven ells mateixos l’autopista en nom de la seguretat viària; quan, fet el mal irreparable, diuen que fou un error o quan, cínicament, admeten que fou un cas confés de compravenda de càrrecs” diuen els ecologistes.

Ara tant com el 2018 cal recordar que la construcció d’aquesta autopista no només ha suposat la devastació de 52 hectàrees de terreny agrícola i forestal sinó que ha propiciat l’augment del creixement urbanístic i turístic a Campos i l’especulació immobiliària als municipis propers, amb un augment en els preus del lloguer i les implicacions socials que això comporta. S’han construït i es construeixen edificacions per al gaudi d’una minoria enriquida a costa de deixar sense opcions les famílies de classe mitjana i treballadora.

Per altra banda, la Plataforma vol recordar una vegada més que la construcció de l’autopista ha estat un cop duríssim a les actuacions davant l’emergència climàtica atès la destrucció de la vegetació, l’augment del nombre de vehicles que transiten per aquesta nova infraestructura i de la seva velocitat, el que implica una emissió major de CO2 a l’atmosfera.

La confessió dels dirigents de MÉS és extensiva als de Podem, que ara demanen contenció immobiliària, posar barreres a l’especulació internacional i reducció del parc de vehicles quan també són responsables d’haver aprovat l’autopista i, en la present legislatura en què dirigeixen el Departament de Carreteres del Consell de Mallorca, han impulsat i impulsen projectes tan impactants com la nova ronda d’Inca, la gegantesca rotonda de Raixa o les brutals ampliacions de les carreteres d’Algaida i la Colònia de Sant Jordi entre moltes d’altres.

En comptes de continuar amb les grans infraestructures viàries amb un cost elevadíssim de doblers públics (33 milions d’euros a càrrec dels pressupostos del Consell de Mallorca en el cas de l’autopista esmentada), la Plataforma reitera la seva petició al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca perquè impulsin un transport públic eficient que afavoreixi l’ús dels mitjans de transport col·lectiu. En aquest sentit, la Plataforma aplaudeix alguns canvis que s’han efectuat, com per exemple l’exitosa reducció a 80 km/h de la velocitat a la via de cintura o la millora de freqüències i serveis del TIB, amb un augment en el nombre d’usuaris. Unes iniciatives que, a parer dels ecologistes, son “encertades encara que insuficients i contradictòries amb el foment de l’asfalt o la covardia a l’hora de posar límits al cotxe privat amb l’impuls de carrils VAO preferents per al transport públic”.

En qualsevol cas, la Plataforma demana als partits que governen el Consell de Mallorca que, en el que queda de legislatura, “facin polítiques de mobilitat en un sentit completament oposat a l’actual”. Això suposaria la derogació de l’actual Pla Director Sectorial de carreteres de Mallorca aprovat el 2009 i substituir-lo per un Pla de Transport de l’illa de Mallorca, actuacions per afavorir anar a peu i amb bicicleta amb seguretat, mesures de reducció del nombre de cotxes i un millor accés al transport públic.

Cal, diu la Plataforma, que “els programes per concórrer a les properes eleccions siguin valents en matèria ecològica, territorial i de transport i que realment aconsegueixin aturar el creixement urbanístic i turístic que és permès i incentivat actualment”.

Els antiautopista exigeixen “transparència i claredat en les propostes polítiques” que fan els partits i el “compliment i responsabilitat de dur-les a terme quan governen”, ja que “esdevenen uns principis democràtics bàsics per respondre a les emergències socials i climàtiques actuals”.

Comparteix:

LA PLATAFORMA ANTIAUTOPISTA DEMANA COHERÈNCIA AL CONSELL DE MALLORCA. ARBRES SÍ, PERÒ AMB UNA NOVA POLÍTICA D’INFRAESTRUCTURES

General

Nota de premsa, 3 de desembre de 2021

La Plataforma Antiautopista considera positiva la iniciativa de reforestar els marges de les carreteres anunciada pel conseller Ivan Sevillano. D’alguna manera, la mesura servirà per a absorbir CO₂, si bé, en quantitat infinitesimal. 

Caldria, però, una reorientació contundent del departament de Carreteres del Consell per no haver de concloure que som davant una campanya de màrqueting verd, per tapar la continuïtat d’una política de mobilitat basada exclusivament a ampliar les  infraestructures viàries i mantenir el cotxe privat com a únic centre de la mobilitat a Mallorca. 

La Plataforma desitjaria creure que això suposa un canvi de direcció en les polítiques que el Consell de Mallorca i el Govern  tenen previst dur a terme en matèria de carreteres en endavant. De moment, però, es mantenen els grans eixos de les dues darreres legislatures: la insistència a allargar un conveni de carreteres que només serveix per construir més trams d’autopista (l’amenaça pendent del segon cinturó) i uns pressuposts de carreteres expansius que fan recórrer damunt les butxaques dels ciutadans el sosteniment de la mobilitat motoritzada, el creixement, la urbanització dispersa i la venda del territori als interessos immobiliaris. A títol d’exemple,  resulta patètic que l’única motivació per no concloure el segon cinturó de Palma sigui econòmica, i no un canvi en l’enfocament de les polítiques de mobilitat. 

No obstant felicitar-se per l’anunci de la sembra d’arbres,  la Plataforma vol fer notar que aquesta mesura resulta ínfima per a pal·liar el desastre que suposa la construcció en els últims temps d’infraestructures mastodòntiques com l’autopista Llucmajor-Campos, rondes, ampliacions d’autopistes ja existents, nous enllaços…que fomenten un trànsit motoritzat que emet quantitats de CO2 infinitament superiors a les que aquestes mesures anunciades poden fer front.

És per això que la Plataforma Antiautopista insta el Consell de Mallorca que, en endavant, en comptes de promoure grans obres viàries (amb una utilitat cada vegada més qüestionable, tenint en compte les mancances energètiques i de combustibles fòssils que s’aveïnen) hauria de promoure la mobilitat sostenible a les ciutats i pobles de Mallorca i en les connexions entre aquests nuclis de població, afavorint la mobilitat segura de vianants i ciclistes.

Per poder parlar d’un canvi de model, reitera la Plataforma, caldria fomentar el transport públic, a intermodalitat i la connexió tren+bus+bici i acompanyar les polítiques de transport de mesures de protecció  del territori. “Està molt bé sembrar arbres, però també cal no destruir els arbres encara existents” rebla la Plataforma.

Plataforma Antiautopista

Comparteix:

INAUGURACIÓ DE L’AUTOPISTA LLUCMAJOR-CAMPOS

General, , ,

Avui dia 17 de Maig el Consell de Mallorca inaugura l’autopista de Llucmajor a Campos en el punt del Centre d’Interpretació del Patrimoni. Quin patrimoni?


El patrimoni destrossat per exemple en aquest lloc concret, al macro enllaç de Son Gabriela d’una amplada de 280m i 5 hectàrees destruïdes que ha suposat la destrucció de la Cova d’en Verdera, que ha afectat a una zona protegida i a l’antic traçat de la via del tren?


Els governants del Consell de Mallorca Inauguren l’autopista de les mentides i falta de transparència, l’autopista de la vergonya per molts dels polítics responsables de la seva construcció que s’amaguen o volen passar pàgina, l’autopista que ha suposat la destrucció del nostre escàs territori, l’autopista mediambientalment i econòmicament insostenible i l’autopista del passat que ens volen vendre com una aposta pel futur.


Tot això per fer el mateix de sempre, continuar amb més cotxes, més urbanitzacions i més turisme, sense canviar res i destinant els diners públics al benefici dels negocis d’un parell. No podem continuar més amb aquest model de mobilitat i creixement que esdevé d’un model econòmic obsolet de tot turisme i construcció.


Avui nosaltres som aquí perquè no volem passar pàgina, volem que no torni passar i que hi hagi responsabilitat i seny amb els diners públics, amb la nostra terra i amb el nostre futur.

1. L’autopista de la mentida perquè des del seu inici ha estat mesclada amb les mentides i la falta de transparència. Vet aquí l’enfilall de mentides

  • El Govern de Progrés del Consell de Mallorca del 2017 amb en Miquel Ensenyat de MÉS com a president i na Mercedes Garrido del PSOE com a Consellera de Territori i Carreteres, varen dir que havien fet una modificació substancial del projecte de l’autopista presentat del PP i no era cert. El projecte no va anar a una nova exposició pública perquè les “petites” modificacions realitzades no superaven el 5%, condició indispensable per fer una nova exposició pública.
  • La consellera de mobilitat Mercedes Garrido (actualment Vicepresidenta del Govern de les Illes Balears) a una compareixença pública el novembre del 2018 a la seu del Consell de Mallorca va afirmar que se faria una modificació de 9 metres manco, quan s’ha demostrat de forma clara que era una nova mentida, i sols era 1 metre.
  • El president del Consell de l’anterior legislatura Miquel Ensenyat en el seu moment , i també l’actual presidenta Catalina Cladera han assegurat que l’ autopista (que inicialment està pressupostada per quasi 30M€, però poden ser més) se pagaria amb diners del Conveni de Carreteres signat amb el Govern Espanyol, quan no ha arribat ni un euro del Conveni de Carreteres des del 2012. Hem pagat amb pressupostos del Consell de Mallorca aquesta autopista enlloc de prioritzar altres necessitats per la gent.
  • El Govern del Consell de Mallorca ha defensat fer l’autopista per la seva elevada sinistralitat. Una altra mentida més, segons les dades del DGT no era una de les carreteres de major nombre de sinistres i una autopista on s’augmenta substancialment la velocitat, no és la millor manera per reduir-la. La sinistralitat ens preocupa moltíssim, però hi ha altres formes per reduir-la, tal com la reducció de velocitat, la millora de la carretera en els trams més complicats amb carrils 2+1 o vies de servei.

2. L’autopista del deteriorament ambiental, la destrucció del territori i d’un model de creixement insostenible. L’autopista és la mostra més colpidora de l’obsolescència d’un model de mobilitat basat en el cotxe privat.

  • Els 8 km d’autopista han suposat la destrucció de més de 54 hectàrees de sòl rústic d’una zona agrícola ben conservada del Migjorn de Mallorca. S’han expropiat més de 200 finques agrícoles, s’han arrasat 54 hectàrees de boscos i conreus, s’han destruït més de 2000 peus d’ametllers, figueres i garrovers,
  • Tot això ha suposat la pèrdua de la capacitat d’eliminació de CO2 que aquest arbrat absorbia. L’impacte de les obres més la capacitat d’absorció perduda i l’increment del trànsit que hi haurà ens permeten estimar un rastre de carboni d’unes 65.000 tones any.
  • Amb l’autopista han enterrat més de 140.000 mil tones d’escòries de la Incineradora de Son Reus davall l’asfalt amb conseqüències desconegudes per l’entorn .
  • La construcció de carreteres i ampliació de vies ràpides genera un major ús del cotxe i l’extensió de les urbanitzacions i el turisme massiu, que lluny de resoldre la congestió de tràfic, només l’agreuja , això és el que s’anomena “demanda induïda”, tal com expliciten molts d’estudis de mobilitat.
  • L’extensió de les autopistes ha fet possible convertir Mallorca en un suburbi de Palma, s’instaura un model de “ciutat difusa”, dispersa pel territori, destructora de l’espai rural, impulsora de l’especulació urbanística i malbaratadora de recursos.
  • Ara se comprova que el model urbanístic de l’illa és inassumible. I no només ambientalment, és inassumible econòmicament. Amb l’anunci del govern espanyol de la proposta de cobrament d’un peatge per l’ús de les autopistes se comprova que el cost de construcció només és una part del cost d’una via ràpida de gran capacitat. Després de la construcció, que pagam amb els impostos de tots, ve la despesa de manteniment; i aquesta és inassumible.

3. L’autopista de la vergonya per molts de polítics responsables que s’amaguen o volen passar pàgina.

  • Des de l’inici de la legislatura anterior, el governants del Consell de Mallorca han intentat amagar i minimitzar la construcció de l’autopista. Han negat de forma reiterada que fos una autopista anomenant-la “desdoblament i/o autovia” quan avui mateix se fa palès que es tracta d’una autopista de 6 carrils (3 per banda).- El projecte final de l’autopista no se va aprovar al plenari del CIM, se va aprovar d’amagat a una comissió informativa on no hi va assistir ni el president (MÉS), ni el vicepresident (PODEMOS), ni la Consellera (PSOE), i amb el vot afirmatiu de TOTS els partits, intentant evitar el debat o la participació.
  • La presidenta del Govern de l’anterior i actual legislatura Francina Armengol no ha volgut MAI una reunió amb la Plataforma Antiautopista i ni tan sols s’ha dignat a contestar-nos.
  • Avui no seran a la inauguració. El Conseller de Mobilitat del Consell de Mallorca i responsable actual d’aquesta autopista, Ivan Sevillano de PODEMOS que amb el seu vot afirmatiu va avalar aquesta autopista no assistirà a la inauguració, de què s’amaga?; o el coordinador del partit de MÉS amb declaracions poc afortunades com “ha estat una errada i s’ha de passar pàgina”. Aquestes accions i declaracions són un intent d’amagar-se de la seva responsabilitat política.
  • Mentre els polítics del PP i el PSOE orgullosos d’aquesta autopista aposten per polítiques de mobilitat i creixement urbanístic sense límits.

És una aposta pel present i futur gastar-se aquesta gran quantitat de diners públics en una autopista, destruir el territori escàs de la nostra illa per guanyar 1 minut i 48 segons per arribar més aviat als embussos de l’entrada de Palma, o per seguir amb un model obsolet des de fa més de 30 anys que sols passa per la destrucció de la nostra illa???

Quan el canvi climàtic ja ha arribat, aquestes polítiques no responen al repte que tenim com a societat. No volem més paraules, volem fets!!!!

Comunicat de la Plataforma Antiautopista , 17 de maig de 2021

(Foto cedida per AAFIB)

Comparteix:
Doblers

LA PROPOSTA DELS PEATGES PER A L’ÚS DE LES AUTOPISTES I AUTOVIES POSA DE MANIFEST LA INVIABILITAT FINANCERA D’AQUESTES INFRAESTRUCTURES

General, , , , , ,

L’autopista de Campos es mostra, una vegada més, com un engolidor de recursos financers i un monument faraònic a un passat que no tornarà i que ja passa factura.

Encara no inaugurada, l’autopista de Campos comença a naufragar financerament. L’anunci del govern d’Espanya de taxar amb cinc cèntims d’euro per quilòmetre l’ús de les autopistes i autovies posa de manifest la inviabilitat econòmica d’aquestes infraestructures. Espanya, cinquanta-dosè país del món en extensió, té la tercera xarxa d’autopistes més extensa, només per darrera la dels EUA i la Xina. I ara descobreix amb horror que no pot pagar-les. Mallorca, la segona societat més motoritzada del planeta, hauria de frenar abans que fos massa tard i renunciar a uns “convenis de carreteres” que són un càncer financer, territorial i ambiental i impulsar, mentre li quedin recursos, plans per a una mobilitat pública, suficient, solidària, austera i sostenible.

Una vegada més, els fets ens donen la raó i posen de manifest que el Consell de Mallorca ha compromès greument el futur financer dels mallorquins en optar per unes infraestructures sobredimensionades i capricioses (autopista de Campos, retirada del peatge al túnel de Sóller) que no pot assumir.

  1. S’ha demostrat que l’autopista de Campos no la paga “Madrid” sinó els mallorquins. I que el Consell de MÉS-PSOE-Podem, presidit per Miquel Ensenyat, mentí quan assegurà que es pagava amb diners procedents del Conveni de carreteres. Ja s’ha demostrat que en els darrers anys ni un cèntim d’aquest conveni ha estat inclòs en els pressuposts de l’Estat, i que ni un euro no ha estat transferit per aquest concepte a un Consell que ara intenta desesperadament renegociar-lo i prorrogar-lo per cobrir el forat que deixarà l’autopista de Campos en les arques públiques.
  2. Les “carreteres” no les paga un “Madrid” eteri sinó el poble amb els seus imposts. De fet, a Mallorca ja es paguen peatges. El cas més clar és el “peatge a l’ombra” de la carretera de Manacor, un “peatge” que ha muliplicat per tres els costos inicials d’una obra que pagam caríssima tots els mallorquins, anem o no amb cotxe.
  3. El malbaratament de recursos públics del Consell de Mallorca a major glòria de l’automòbil ha tengut un altre avenc amb el demagògic rescat del túnel de Sóller que pagarem tots els mallorquins, anem o no en cotxe.
  4. L’anunci del Govern espanyol de cobrar un “peatge” (una taxa, en realitat) de 5 cèntims per cada quilòmetre recorregut posa de manifest la insostenibilitat financera del model de transport fonamentat en el predomini absolut del cotxe privat. L’estat no pot assumir el cost de mantenir unes infraestructures sobredimensionades. Espanya, que és el 52è país del món en extensió, té la tercera xarxa d’autopistes més extensa del món, només per darrera la Xina i els Estats Units. Les Balears, pel seu compte, són la societat més motoritzada del món. Tot i les reduïdes dimensions del nostre territori, els Balears som el segon país del món en cotxes per cada mil habitants (el primer, si obviam el Estats Units, nació de talla continental).
  5. La desmesura de la xarxa d’autopistes espanyola i balear, i la motorització obligatòria de la nostra societat, han estat impulsades a costa d’inversions públiques i concessions a les grans empreses constructores que són l’autèntic poder econòmic espanyol, un poder -com s’ha vist a cop d’escàndols- parasitari de l’estat.
  6. Aquest model, per afegitó, ha fet que a partir dels anys vuitanta del segle passat a Espanya, i molt singularment a les Balears, s’instauràs un model de “ciutat difusa”, dispersa pel territori, destructora de l’espai rural, impulsora de l’especulació urbanística i el “pelotazo” i malbaratadora de recursos. En el cas de Mallorca i de les Balears, ni el Consell ni el Govern no han fet res per protegir els espais rurals de la urbanització dispersa i els usos abusius, ans al contrari: els han afavorit descaradament desprotegint el sòl rústic i permetent-hi la construccióde milers de residències, sufragant autopistes i carreteres i impulsant la instal·lació d’activitat no agràries de tota mena a la ruralia (la darrera, el boom de parcs solars sobre conradissos i garrigues de gran valor agroecològic).
  7. Ara se comprova que aquest model de ciutat, i les infrastructures que la fan possible (autovies, autopistes etc.), no només són insostenibles ambientalment sinó que són econòmicament inviables. L’Estat, incapaç de mantenir la teranyina d’asfalt i formigó que ha creat, se retirarà progressivament en favor de “concessionàries” que, a la manera de nous senyors feudals, cobraran “peatges” i altres “exaccions” per obtenir nous beneficis del “manteniment” d’unes infrastructures costosíssimes i inviables.
  8. Amb l’anunci del govern espanyol de la proposta de cobrament d’un peatge per l’ús de les autopistes se comprova que el cost de construcció només és una part del cost d’una via ràpida de gran capacitat. Després de la construcció, que pagam amb els imposts de tots, ve la despesa de manteniment; i aquesta és inassumible.
  9. L’única alternativa viable al cul-de-sac financer a què quatre dècades de malbaratament de recursos ens ha abocat  era donar un fort impuls al transport públic i col·lectiu, però el triumvirat de PSOE-PODEM-MÉS al Consell i al Govern de les Illes Balears ha insistit i insisteix encara avui a demanar un nou conveni de carreteres i a reclamar fantasmagòrics “deutes” a Madrid  per estendre encara  més l’asfalt. Mentrestant, s’han negat a impulsar el conveni de mobilitat sostenible que en diverses ocasions hem reclamat en solitari davant les burles del pacte asfaltador de Mallorca. 
  10. Al llarg de les primeres dues dècades d’aquest segle (1999- 2023) hi haurà hagut quatre legislatures de govern progressista (setze anys), i només dues de “conservadores” (vuit anys). Per tant, al llarg d’un quart de segle haurem tengut el doble de temps de “pactes de progrés” que de governs del Partit Popular. Doncs bé. Des de 2003 no s’ha recuperat ni un sol metre de via de ferrocarril ( a excepció del metro de la universitat) mentre es multiplicaven les autopistes i carreteres desdoblades que ara es revelen impossibles de mantenir.

Fetes aquestes consideracions cal establir que:

  • Algú ha de pagar el manteniment de les autopistes. I sembla més just que el pagui qui les usa que no qui no les fa servir. En cas contrari, entre tots pagam l’inassumible manteniment d’aquests ingents monstres d’asfalt i formigó (ho repetim: els més grans del món en proporció a la superfície i els habitants del país), tent si els fem servir com si no. En cas de no voler assumir aquest fet evident (algú ha de pagar les autopistes), caldria procedir al seu desmantellament, reforestació o reconversió.
  • El fet de  construir i mantenir una xarxa d’autopistes tan sobredimensionada (recordem-ho: la més gran del món de llarg en proporció) té un cost d’oportunitat enorme. Tot el diner que es destina a l’asfalt no va a cobrir altres necessitats, força més urgents que córrer a 120 per hora.
  • Recordem que fa anys que el Consell va desmantellant els serveis i les brigades de manteniment (els antics caminers) que heretà de la diputació provincial i desvia aquesta tasca a empreses privades. Una externalització de calaix que no lleva costos a la institució però reparteix beneficis entre el capital asfaltador.
  • Són molts els mallorquins que, per la manca d’inversió pública en transport col·lectiu es veuen forçats a agafar necessàriament una autopista que no té ni tan sols l’alternativa d’una carretera convencional. Entre Palma i Manacor, entre Llucmajor i s’Arenal o entre Campos i Llucmajor els usuaris no tenen alternativa a l’autopista, l’autovia o la carretera desdoblada que els han imposat des del poder i que, ara o en el futur, hauran de pagar obligatòriament per poder moure’s. La injustícia tràgica de veure’s atrapats per unes construccions desmesurades i sense alternativa comença a fer-se evident.
  • L’extensió de les autopistes ha fet possible convertir Mallorca en un suburbi de Palma. Ara se comprova que el model urbanístic de l’illa és inassumible. I no només ambientalment: és inassumible econòmicament. Ha arribat el moment de reduir, de desinvertir i de decréixer. I cal ser conscients de dos fets: aquest procés serà inevitable i serà dolorós.
  • Cal ser conscients que en el futur immediat hi haurà menys mobilitat: ja no hi haurà pus mai més cotxes per a tothom. Les xifres al respecte són ben clares. Tot i l’esforç ingent de finançament públic del sector automobilístic (plans Renove, construcció d’autovies i aparcaments, etc.), el zènit de matriculacions de vehicles nous a les Illes Balears va tenir lloc en un any tan llunyà com el 2001 (Font: DGT). El zènit de la civilització del cotxe ha quedat enrere i el peak de vendes de cotxes ja forma part del passat tant a Espanya com a Europa i als països de l’OCDE. El cotxe ja és el passat, no té cap sentit abocar-hi més recursos ni sacrificar-li més espai.
  • El peak oil (això és, el punt màxim de la campana d’extracció de petroli abans de l’inici de la decadència i l’exhauriment pràctic d’aquest combustible) també ja ha quedat enrere. Segons la petroliera BP va ser fa dos anys: el món mai no tornarà a consumir tant de petroli com el 2019.
  • La decadència imparable de l’automòbil privat es fa evident en fets com l’anunci del govern conservador del Regne Unit que es prohibirà la fabricació d’automòbils de gasolina o gas-oil a partir de 2030. Cal ser conscients que això significa la progressiva desaparició del cotxe com a vehicle hegemònic i massiu: per raons de l’escassetat dels materials que requereixen, mai no es podran fabricar prou cotxes elèctrics per substituir els de combustió.
  • Això significa que no podrem continuar visquent com en els darrers trenta anys, a cavall de l’autopista, entre la residència a la part forana i el treball a la ciutat. 
  • El peatge, per tant, encarirà la mobilitat i el transport, i això significarà també que el transportista repercutirà el cost de l’asfalt en el preu de les cireres. El peatge posarà de manifest que el tren no era tan car: el que ha passat fins ara és que l’automòbil, i les infraestructures que el fan possible, estaven molt subvencionats.
  • No cal dir que el procés de retorn a una societat amb menys mobilitat serà dolorós i no estarà mancat de tensions. Ho faran més difícil la general desinformació, els mites sobre les solucions tecno-màgiques i la covardia dels partits polítics i els governs a l’hora d’encarar la realitat i dir la veritat a la ciutadania.En aquest context de desinformació, demagògia, creixent desigualtat i repartiment gens equitatiu dels costos de la caiguda, les opcions feixistes o populistes, alimentades pels mites de la societat de consum, tendran la seva gran oportunitat.
  • Per això, cal considerar que la pèrdua de mobilitat pot (podria) no ser tan perjudicial per a les classes populars si la societat assumís clarament que cal relocalitzar residències, activitats i serveis i impulsar decididament el transport públic i col·lectiu.
  •  Però en un context, inevitable, de recursos econòmics minvants qualsevol nova inversió (en línies de ferrocarril o en millora de les d’autocar) serà extraordinàriament difícil. Invertir en el que realment necessitam significarà necessàriament desinvertir en carreteres i aparcaments;  no malbaratar en electrolineres per a rics amb els doblers del poble; estalviar-nos fantasies hidrogenades i, possiblement, clausurar,  tancar i desballestar literalment autopistes, desdoblaments i pistes d’aeroclub i d’aeroport.Un govern autènticament conscient del futur immediat es plantejaria propostes com la que segueix: clausurar les autopistes, destinar-ne dos terços de la superfície a parcs solars i, sobre l’altre terç (si encara ho podem pagar) posar-hi una línia de tren o d’autocars. Els automòbils particulars podran circular sobre les vies de servei que, a 80 km per hora i amb els cotxes que encara circularan, quedaran sobredimensionades.

Un apunt final d’alerta als “ecologistes”. Alerta a dir “qui contamina paga”! És un mal argument per a un treballador autònom de la part forana o de la  perifèria periurbana que necessita la furgoneta per guanyar-se el pa avui. Impostos indiscriminats sobre el combustible, o peatges que no considerin principis d’equitat, poden donar ales a l’extrema dreta. A França, país de tradicions revolucionàries, potser el transportista de la perifèria de províncies s’uniria als Gilets jaunes. Aquí, de moment, seria probable que s’unís a les files d’una dreta extrema i una extrema dreta cada vegada més desacomplexades i obertament negacionistes. Davant això, expressions buides del marketing progressista com “transició digital i ecològica” es manifestaran cada dia més impotents i més contraproduents alhora. Ser revolucionari és dir la veritat. I viceversa.

Plataforma antiautopista. Nota de premsa.                  7 maig de 2021

Comparteix:
Obra Autopista Llucmajor-Campos

COMUNICAT EN RESPOSTA A L’ANUNCI DEL CONSELL DE TORNAR A NEGOCIAR, UNA VEGADA MÉS, EL CONVENI DE CARRETERES.

General, , , , , , , , , , ,

El Consell de Mallorca anuncia una vegada més que negociarà amb el Govern Espanyol, concretament amb el Ministerio de Transportes Movilidad y Agenda Urbana, els 230 milions d’euros pendents del Conveni de Carreteres que conclou el 2022.

Quants d’anys i legislatures fa que el Consell de Mallorca, sigui del color que sigui, reclama renegociar el conveni de carreteres?

Davant aquest anunci la Plataforma Antiautopista demana al Govern del Consell de Mallorca que reclami destinar els 230M€ a un conveni completament diferent, un conveni per fomentar el transport públic a l’illa, especialment el transport ferroviari. Necessitem més tren, més transport públic i menys carreteres.

  • 1. El Govern del Consell de Mallorca finalment ens ha donat la raó, quan hem denunciat de forma reiterada que des del 2012 no han rebut ni un euro del Govern Espanyol per pagar les ampliacions de carreteres, autopistes, enllaços i grans rotondes que s’han fet i es segueixen executant. Reconeix que només pot justificar uns 200 milions d’euros dels 430 milions que havia de rebre. Ja el 2012 havien rebut aquesta quantitat, exactament 194 milions d’euros, i el Ministeri no ha enviat ni un euro més, davant la manca de justificació econòmica. Per tant, s’estan pagant les carreteres amb altres partides del pressupost del Consell. Davant la situació d’emergència social i climàtica, no ens podem permetre seguir executant grans obres viàries que no resolen el problema de la mobilitat a Mallorca, basat quasi exclusivament amb l’ús del cotxe privat i amb un transport públic col·lectiu dels més baixos de tot l’Estat Espanyol, utilitzant una de les quantitats més elevades de diners dels pressupostos del Consell de Mallorca en pagar ampliacions i més carreteres, quan tenim necessitats socials i ambientals de primer ordre per la ciutadania illenca, que es queden al calaix de pendents per falta de diners.
  • 2. Ara és un bon moment per reclamar al Govern Espanyol una reorientació d’aquest Conveni obsolet i demanar-ne un per fomentar el transport públic a Mallorca, especialment el transport ferroviari, que pot ser electrificat, per a poder retornar a l’illa una xarxa ferroviària que cohesioni el territori i permeti un transport públic i col·lectiu més eficient, menys contaminant i per a tothom. I sospitem que el que es vol negociar sota l’enunciat de “millores a la xarxa secundària” poden ser, un altre cop, obres de gran impacte ambiental, quan ara és l’ocasió de potenciar l’alternativa a l’ús i abús del cotxe privat apostant clarament pel transport públic amb tren, autobús i bicicleta.
  • 3. Considerem que ja ha arribat l’hora de què el Consell de Mallorca derogui el Pla de Carreteres de Mallorca signat el 2009, però hereu del Pla de carreteres aprovat pel Govern Balear el 1998 (fa més de 20 anys), que ha suposat omplir d’autopistes i carreteres la nostra illa, ja que tenim el nombre de km de carreteres per superfície més alta de totes les comunitats autònomes (CCAA) espanyoles i superem amb escreix els Km de vies ràpides en relació a la resta de països de la Unió Europea. No necessitem més carreteres ni més cotxes a un territori limitat que arriba a la saturació automobilística la major part de l’any, que per cert és una de les primeres preocupacions de la ciutadania de les illes. Necessitem més transport públic diversificat, més econòmic, amb majors freqüències, tot facilitant l’ús combinat de medis de transport (tren, autobusos i bicicletes) que respongui a les necessitats reals de la ciutadania.
  • 4. És també un bon moment perquè el Govern de les Illes Balears transfereixi les competències de transport al Consell de Mallorca, tal com està explicitat a l’Estatut d’Autonomia i tal com tenen ja transferides la resta d’illes. D’aquesta manera el Consell de Mallorca podrà dur a terme el Pla de Transport de Mallorca segons s’emana del Pla Director Sectorial de Mobilitat aprovat fa dos anys en el Parlament de les Illes Balears. No té cap sentit que Mallorca no tingui un Pla de Transport i sols tingui un Pla de Carreteres, la única illa que sols executa i gestiona carreteres deslligades de la resta d’actuacions en mobilitat i transport. Això també és símptoma de polítiques obsoletes i no ens podem permetre, en un moment d’emergència climàtica i social, continuar amb polítiques de fa 30 anys.

Urgeix un canvi imprescindible en les polítiques de mobilitat per part del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. Ara és l’hora d’exigir al Govern Espanyol que es situï en el moment actual apostant per un transport públic suficient, sostenible i eficient per a tothom.

Plataforma Antiautopista Llucmajor-Campos, a 5 d’abril de 2021

Comparteix:
Margalida Rosselló agraint la participació als assistents

ENTITATS, VEÏNATS I POETES CONTRA L’AUTOPISTA

General, , , , ,

Commemoren el dia internacional dels boscos i mundial de la poesia.
Demanen l’aturada de les grans obres i un pla de reforestació.

Més de trenta entitats s’han sumat a la crida feta per la Plataforma
Antiautopista en commemoració del día internacional dels boscos i el dia
mundial de la poesia.

L’acte ha tingut lloc en el lateral del nus i enllaç de la macrorotonda que s’ha
aixecat en el pinaret d’en Puigcerver, just damunt ​ l’antic traçat del tren de
LLucmajor a Campos. ​ Un espai de bosc d’altíssim interès ecològic i que ha estat
irreversiblement desfigurat per una obra manifestament innecessària. “Un
enllaç faraònic i caríssim que impacte en una zona forestal natural i que no du
enlloc”, ha dit Margalida Rosselló, portaveu dels antiautopista.

L’acte ha consistit en una sembra simbòlica de 21 alzines (cedides per Maties
Colom), que seran definitivament sembrades en indrets segurs de l’illa, i una
lectura de poemes a càrrec de vuit poetes adherits a l’acte.

Els poetes assistents han estat Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), Miquel
Cardell (Llucmajor, 1958) Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963), Maria Antònia
Monserrat (Campos), Pere Perelló Nomdedéu (Palma, 1974) i Joan Perelló
Ginard (Campos 1953).

També s’hi ha adherit Miquel Bezares (Llucmajor, 1968), Joan Pomar Mir
(Campos, 1955) que ha enviat el poema “Els grums de terra malvenuda”, llegit
per Teresa Monserrat, i Miquel Àngel Adrover (Campos, 1994) que ha tramès el
poema “Maquinària” llegit per Antònia Font (Llucmajor, 1974).

S’hi han sumat trenta-sis entitats: Amics de la Terra, Amics del ferrocarril,
Anticapitalistes, Attac Mallorca, Benamics, Biciutat, Confederació General del
Treball (CGT), Ciutat per a qui l’habita, Colectivo Palma Verde, CRIDA, CUP,
Dones en Dansa (Alaró), Fridays x Future, Grup Ornitològic Balear (GOB),
Greenpeace, Gremi de margers, Jubilats per Mallorca, Massa crítica, Moviment
Feminista de Mallorca, Músics per la llibertat, Nova Energia Mobilitat,
Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport, Plataforma per un pulmó verd a Son
Bonet, Recuperem Marivent, Reviure Tofla, S ́Altra Senalla, Salvem sa marina
de Llucmajor, Salvem Portocolom, Terraferida, Plataforma Volem Tren a
Llevant, Plataforma Fem Tornar el tren a Santanyí, Usuaris del tren, Varietats
locals, Via Verda Alaró-Estació de tren, Vianants en lluita i Xarxa Municipalista
de Mallorca.

També hi han assistit, a títol personal, veïnats i activistes culturals de Campos i
Llucmajor.

El manifest, llegit per Margalida Rosselló, portaveu de la Plataforma, reclama
un pla de reforestació de 52 hectàrees equivalents a les devastades per
l’autopista, amb capacitat per acollir 12.000 arbres i fixar 27.000 tones de CO2
anuals; un canvi radical en les polítiques de mobilitat, l’aturada de les grans
obres viàries i una aposta pel transport públic i, en resum, un seguit de
mesures de contenció territorial que donin sentit a les declaracions
d’emergència climàtica fetes pel Govern de les Illes Balears i el Consell de
Mallorca. Mesures que, a parer dels organitzadors, són “buides de contingut
mentre es mantengui el model territorial de creixement que ve impulsat per
obres com aquesta autopista”.

Les persones assistents han aixecat unes banderoles amb imatges d’arbres,
obra de l’escultor Ferran Aguiló, resident a Campos i present a l’acte.
El nombre d’assistents s’havia limitat per causa de la covid a un representant
per entitat adherida i els presents han mantingut en tot moment les normes de
seguretat, distància de dos metres i mascareta.


Llucmajor-Campos, 21 de març de 2021
Plataforma Antiautopista

Comparteix:

Negligència o alguna cosa més?

General, , , , , , , ,

Com paga el Consell de Mallorca les carreteres que està fent?

Fa només quinze dies demanaven qui pagarà el forat de les autopistes a Mallorca, i aquests dies ens trobem a la premsa amb la contestació del Consell de Mallorca, posant sobre la taula la necessitat de fer més carreteres, perquè ens arribin els diners del conveni de carreteres que no arriben des del 2012, precisament perquè el Consell no ha estat capaç de justificar, amb més de deu anys, uns diners que van arribar per fer carreteres abans del desembre de 2011. Dels 194 milions d’euros que van arribar entre el 2007 i el 2011, només se n’havien justificat 36,2 el 2011 (152,6 a 31 de desembre de 2018). I per aquest motiu el Ministeri, des del 2012, no ha enviat, ni enviarà un euro més del conveni de carreteres fins que no es justifiqui el que ja es va donar fa més de 9 anys. La brillant solució del Consell per resoldre el problema ha sigut fer més carreteres per justificar les que no s’han fet amb els diners que van arribar fa més de nou anys, diners que ja no tenim. Si no fos tan patètic i trist, podríem riure amb aquesta espècie de gag digne dels germans Marx.

A veure si en podem treure l’entrellat. Què significa tot això?

El 28 de setembre de 2007 es va subscriure un conveni entre el Ministeri de Foment (MF) i el Consell de Mallorca en matèria de carreteres, pel qual el Ministeri aportaria 431 milions per fer carreteres en deu anys. Cal recordar que inicialment el conveni era de 10 anys: del 2007 al 2017, és a dir, feien comptes fer carreteres a una illa com Mallorca per valor de 431 milions en deu anys! 

Al cap de dos anys, ja van veure que això no rutllava i amb dates 14 de maig de 2009 i 5 d’octubre de 2011, es van subscriure les addendes I i II per modificar el conveni esmentat a causa de les dificultats del Consell per justificar els diners que ja s’havien donat. Segons la mateixa Comissió Bilateral Mixta de Programació, Seguiment i Control del conveni, dels 194 milions aportats pel Ministeri, només se n’havien justificat 36, en 5 anys. 

El Ministeri d’Economia i Hisenda (MEH) es va negar a signar el certificat de transferència el 2012 (i fins ara). Les consignacions pressupostàries dels exercicis 2012, 2013 i 2014 no van ser les previstes en l’addenda II, la qual cosa va motivar una tercera addenda, el desembre de 2014 (Resolució de 13 d’abril de 2015). Aquí es reprogramava i s’introduïen modificacions, entre d’altres s’hi afegia el desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos.

Aquesta nova addenda posa textualment:

“En ningún caso se librará la anualidad del 2015 sin haberse realizado la justificación de los gastos correspondientes a las anualidades libradas hasta 2011. Si hubiera causas que imposibilitaran dicha justificación, la Comisión Bilateral Mixta de Programación, Seguimiento y Control podrá proponer una reprogramación de las anualidades pendientes del convenio que permita solventar los desfases, para lo cual será necesaria la tramitación de la correspondiente Adenda de modificación a suscribir por ambas partes”. 

No tenim notícia de cap nova addenda, almenys no ha sortit publicada al BOE, que és on es publiquen.

Dels 13 anys que el Conveni de Carreteres està vigent (des del 2007; i en resten 2, fins al 2022, que acaba), sols s’han rebut les anualitats dels primers 5 anys (194 milions d’euros de 431). I nosaltres ens demanam on són tots els diners rebuts no justificats? On van anar a parar els 158 milions rebuts abans del 2011 que no es van poder justificar?

Ni en aquests 13 anys s’han aconseguit justificar obres pels diners rebuts durant els primers 5 anys. Segons les informacions del mateix Consell, acabat el 2018, encara restaven per justificar 41,4 milions d’euros, el 21,47% del que havia aportat el Ministeri fins al 2011. I així estam, des del 2012 no arriba ni un euro del conveni de carreteres. 

No s’han rebut més anualitats del Ministeri de Foment perquè el Ministeri d’Economia i Hisenda s’ha negat a fer efectives les anualitats mentre el Consell no hagi justificat tots els diners rebuts abans del 2011. El que implica que en realitat s’estan pagant totes les carreteres que s’estan fent des del 2012, amb diners d’altres partides.

És a dir, no estan arribant els diners del conveni i per aquest motiu aquest ritme frenètic d’aquests darrers anys, per justificar els milions que encara falten, amb l’esperança que faran miracles i ho podran justificar tot, i el Ministeri tornarà a obrir l’aixeta, però el més probable és que aquests diners no arribin mai, veient el ritme de justificació del Consell.

Com s’evidencia, les reiterades afirmacions del Consell de Mallorca en el sentit que aquestes partides pressupostàries estan assegurades no es corresponen amb la realitat. La Plataforma va denunciar i denuncia des de fa molt temps aquesta circumstància, que s’ha negat de forma repetida mitjançant mentides, falta de transparència i ocultació de dades. 

I la pregunta és, com s’estan pagant i es pagaran les noves carreteres que s’estan fent si no arriben els diners del Ministeri de Foment?

Aquest és el problema. S’han de pagar amb partides destinades a altres àmbits i com sempre el que faran serà no executar els diners pressupostats  a altres àrees, per a poder transferir aquests diners  a carreteres. I recordem que el Consell té competències bàsicament en temes socials.

Si el Consell de Mallorca  no tenia diners per carreteres des del 2012 perquè  va continuar fent carreteres i no va aplicar el principi de prevenció i precaució  econòmica? Per què no van denunciar un conveni sobredimensionat? Per què es nega a renegociar-lo ajustant-se a les seves possibilitats i aprofitant per dur a terme el proclamat canvi de model de mobilitat? 

Una Administració que menysprea les necessitats reals de la gent dedicant una gran quantitat de recursos a fer infraestructures innecessàries (recordem les mentides que han servit per justificar l’autopista), oblidant les necessitats socials reals i servint interessos inconfessables, demostra molta irresponsabilitat política amb els diners públics, i fins i tot podria significar que hi ha hagut negligència. 

Els partits polítics del Consell, tots sense exclusió, tenen l’excusa perfecta per continuar amb una política de mobilitat fonamentada en fer més  carreteres, autopistes, enllaços, etc. i són responsables de la destrucció  de Mallorca i d’un continuisme en la mobilitat que ens du a la ruïna econòmica i ecològica de l’illa.

Nosaltres demanem als representants actuals del Consell de Mallorca com és que no han modificat encara el Pla de Carreteres, un pla obsolet i carregat d’infraestructures viàries?

Com és que no han denunciat o renegociat el conveni de carreteres per fer un Conveni de Mobilitat sostenible i adequat al temps actual?

Com és que han deixat morir i no han ressuscitat el Conveni Ferroviari amb l’Estat? 

Com és que no s’han refós les competències de mobilitat en el Consell per fer una política de mobilitat i no de carreteres?

Això és fer política,  senyores i senyors del Consell, la resta és continuar amb una irresponsabilitat gravíssima que no ens podem permetre.

Per tant, denunciam el sobredimensionament del Conveni de Carreteres actual, demanant la seva liquidació.  S’hauria d’aprofitar, si encara hi som a temps, per canviar el model de mobilitat de veritat, destinar els diners compromesos amb el MF a altres modalitats de transport, preferentment a l’ampliació de la xarxa ferroviària o a l’augment de les freqüències i línies dels busos interurbans, prioritzant el foment del transport públic. Aquests diners s’haurien de sumar al compromès pel Conveni Ferroviari. 

Demanam que compleixin amb tot el que han promès en època electoral, demostrant que la «mobilitat sostenible» és de veres un eix prioritari de l’actual legislatura i que el Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM) no és «postureig», sinó una aposta decidida pel canvi de model.

Comparteix: