Avui dematí la Plataforma Antiautopistes ha participat a la presentació de les signatures d’adhesió contfa els megacreures.
Les més de 10.300 signatures de particulars i de 28 entitats, entre les quals figura la Plataforma, s’han recollit en el termini d’un mes i han estat presentades als registres de l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, l’Autoritat Portuària i la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears.
Si voleu aderir-vos-hi, ho podeu fer aquí.
No es tracta de modificar un Pla de Carreteres obsolet, es tracta de revisar en profunditat la mobilitat i donar solucions sense fer cap nova infraestructura viària que suposi l’ampliació de la capacitat per a circular més cotxes.
No volem que la probable futura presidenta del Consell, Catalina Cladera, es converteixi en la “nova Garrido”.
La Plataforma pensa que ja que els programes electorals dels tres partits polítics que ara negocien per reeditar el pacte d’esquerres al Consell de Mallorca (PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i Unides Podem) apuntaven en una mateixa direcció pel que fa a mobilitat i no hi apareixia l’execució de noves carreteres. Aquest hauria de ser un acord clau en comptes d’un entrebanc en les negociacions i acords.
En el programa de PSIB-PSOE s’hi llegia, per exemple, que “El tren, el metro i el tramvia seran els grans eixos vertebradors de Mallorca”, que per això redactarien en aquesta legislatura el projecte de tren a Alcúdia i Llevant, activarien més freqüències de tren i servei nocturn durant tot l’any. etc. Les carreteres només apareixien al programa electoral en referència al transport públic, no parlaven en cap moment de construcció de noves carreteres ni tan sols de manteniment de la xarxa ja existent.
En el de MÉS per Mallorca hi apareixia entre les propostes la “modificació del Pla Director de Carretera que elimina més de quinze projectes viaris innecessaris” per reforçar i ampliar la xarxa ferroviària i ampliar-la també a Alcúdia i Llevant mitjançant la reclamació d’un “conveni ferroviari digne i suficient que restitueixi com a mínim l’import deixat d’abonar per part de l’Estat en relació amb el conveni ferroviari de 2008 de 443M€”.
Per la seva banda, Unides Podem, en el seu programa electoral també apostava per una “ampliació de la xarxa ferroviària” i “reclamar a l’Estat una inversió equitativa respecte a les altres comunitats per a la xarxa ferroviària” que permetés ampliar la xarxa fins a Alcúdia i Felanitx i considerava “innecessària la construcció de carreteres de nou traçat” ja que “afavoreixen un tipus de mobilitat insostenible i contaminant que consumeixen territori”.
A més, durant legislatura que just ha acabat, especialment en els darrers mesos, els nostres polítics s’han cansat de repetir que el desdoblament Llucmajor-Campos seria la darrera gran macroinfraestructura que es faria en matèria de carreteres, suposadament en un intent de justificar-la.
Per tant, entenem que, una vegada passades les eleccions, durant les negociacions per reeditar el pacte d’esquerres, MÉS per Mallorca hagi demanat la supressió de projectes de grans carreteres i que Unides Podem ho hagi acceptat des d’un primer moment. El que no entenem és que el PSIB-PSOE, el programa del qual apostava pel ferrocarril com uns dels eixos principals i no preveia res en matèria de carreteres que no estàs lligat al transport públic posàs com excusa ara, i no durant la campanya electoral que ho havia de negociar amb el Ministerio de Fomento.
Entenem que no va ser un punt que passés per alt a aquest partit durant la campanya i temem que la probable futura presidenta del Consell de Mallorca, la sra. Cladera, no faci més que recollir el testimoni de la mà de la sra. Mercedes Garrido, consellera de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca en la passada legislatura en aquesta cursa boja de crear noves infraestructures viàries.
Durant la campanya s’ha posat el focus en concepcions sobre mobilitat que excloïen qualsevol nova infraestructura per a automòbils en favor de grans inversions per restituir el tren, i ara sembla que ja no es pretén tornar a projectes que han demostrat ser completament inútils per resoldre els problemes de mobilitat a les nostres illes. Però si realment es volen eliminar nous projectes viaris com els desdoblaments d’Andratx, el de Manacor a Sant Llorenç, el de Cala Blava o el del polígon de Son Bugadelles a Calvià, cal la retirada del més que obsolet Pla de Carreteres de 2009 i supeditar la nova planificació d’infrastructures de carreteres a un planejament integral de mobilitat a l’illa.
La Plataforma sosté que la promoció del vehicle particular privat és contrària a qualsevol política que es dugui a terme tenint en compte consideracions de vital importància com són el canvi climàtic i un consum de territori inassumible per a una illa petita com Mallorca.
Per tot això, la Plataforma exigeix que es mantenguin les propostes dels programes electorals, que la retirada del Pla de Carreteres sigui un acord clau dels acords al Consell de Mallorca i recorda que continuarà vigilant i mobilitzada per a què les promeses electorals es compleixin.
La Plataforma ho va denunciar públicament al mes d’abril.
La Plataforma Antiautopista viu amb preocupació el fet que el Consell de Mallorca a dia d’avui continua utilitzant escòries procedents de la Incineradora de Son Reus per a la construcció de l’autopista Llucmajor- Campos. L’empresa TIRME i el Consell de Mallorca al mes d’abril, i després
de l’anunci de la Plataforma, van afirmar que “ sols havien utilitzat les escòries a uns 200 m del total de l’obra, i sols per fer-ne una prova ” , per tant suposàvem que no es continuaria utilitzant aquest residu per a la construcció de l’autopista.
TIRME (empresa concessionària que gestiona els residus sòlids urbans de Mallorca) va corroborar que les escòries eren procedents de la incineradora de Son Reus i el Consell de Mallorca va afirmar que “ només s’han utilitzat els ecoàrids per a un tram molt petit, i de forma experimental”
TIRME i el Consell de Mallorca ens han mentit, ja que hem pogut comprovar al llarg d’aquests mesos, que en la construcció de l’autopista es continuen utilitzant les escòries en una longitud aproximada d’1’6 quilòmetres i que aquest és un dels materials bàsics en la seva construcció.
Segons la normativa actual de les Illes Balears, tant en el PDSRUM (pla director sectorial de residus urbans de Mallorca del 2006) aprovat pel Consell de Mallorca a final de la passada legislatura, com en la Llei 8/2019, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, recentment aprovada pel Parlament de les Illes Balears, es permet l’ús dels residus d’escòries de la incineradora en obres públiques i es consideren residus no perillosos. Ara bé, la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de residus sòlids urbans de CEDEX (Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques adscrit al Ministerio de Fomento y el Ministerio para la Transición Ecològica) indica que “ El empleo de las escorias en el campo de la construcción puede presentar problemas medioambientales , debido al contenido de elementos tóxicos (en función de cada escoria en particular), y problemas técnicos , ya que pueden ser altamente expansivas” . La fitxa tècnica explica també que si aquest material ha de ser utilitzat en la construcció d’aquest tipus d’infraestructures, ha d’estar tractat prèviament i s’ha de dur a terme un control i vigilància constant per evitar se superin certes concentracions de substàncies perilloses que contenen aquests productes de la incineració com metalls pesants, dioxines, furans i PCBs. Per altra banda, el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental vigent des de fa més de quinze anys (BOIB núm 59 de 17 de maig del 2001) estableix tot un seguit de controls i mesures (control d’aigües residuals, lixiviats, controls de sòls, d’emissions, etc.) de les infraestructures de Son Reus per a la gestió de residus.
L’ús d’aquest material no estava contemplat ni a l’Estudi d’Impacte Ambiental ni al Pla de Seguretat i Salut del Projecte de la construcció de l’autopista , per tant, no hi ha cap planificació ni seguiment en l’ús d’aquests residus com a matèria primera per la construcció de l’autopista. Això suposa una mancança greu que pot tenir conseqüències sobre el medi ambient i les persones, especialment els treballadors implicats en la construcció de l’autopista.
L’EIA i el Pla de Seguretat i Salut haurien d’haver previst, entre d’altres qüestions, les actuacions d’aïllament específic per evitar filtracions al subsòl, el control en el trasllat dels residus des de la incineradora, la seguretat dels treballadors en el seu maneig, les mesures de protecció adients, etc.
Així, l ́ùs de les escòries és fruit de la improvisació i no té cap mesura que el reguli.
La Conselleria de Medi Ambient del Govern (CMA) no respon a les peticions d’anàlisi de les escòries utilitzades a la construcció de l’autopista, incomplint la seva pròpia normativa.
La Plataforma recorda que a principis de maig es va registrar a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, com organisme competent una sol·licitud per a què fos analitzada la composició de les escòries per determinar si les convertia
realment en un material segur.
Tot i que hem rebut resposta per part del Cap de Servei de Residus i Sòls Contaminats, aquesta no satisfà les nostres peticions, ja que no ens presenten el resultat de cap analítica de les escòries i ens remeten a les publicacions realitzades per la Comissió de Residus no perillosos de Mallorca que té la potestat de fer les analítiques pertinents. No hem trobat aquestes publicacions, ni cap pàgina web de TIRME o del Consell de Mallorca on apareguin publicades les dades que sol·licitàvem.
Aquest fet contradiu clarament la normativa vigent a les Illes Balears, ja que el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (BOIB núm.59 de 17 de maig del 2001) en el seu punt 8 del Pla, referit a “ Mètodes analìtics, informes i difusió dels resultats” diu “ Tota la informació s’haurà de subministrar en suport de paper i informàtic, susceptible d’incorporació a una pàgina web…” per posar-los a disposició de tots els ciutadans d’acord amb l’esmentada Llei 38/1995 de 12 de desembre, sobre el dret de la informació en matèria de medi ambient”
Després de les eleccions al Consell de Mallorca i al Parlament de les Illes Balears, la Plataforma contra l’autopista Llucmajor-Campo volem fer arribar a totes les forces polítiques que previsiblement formaran el nou govern del Consell de Mallorca i el de les Illes Balears un missatge molt clar:
1- Seguim demanant la paralització de la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, la qual suposa la continuació d’un model obsolet en les polítiques de mobilitat de l’illa de Mallorca, fonamentat en la construcció d’infraestructures viàries; així com iniciar les actuacions planificades al Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears (PDSMIB), aprovat al final de la legislatura passada, per tal de desenvolupar i afavorir el transport públic col·lectiu.
Els arguments per dur endavant l’autopista Llucmajor-Campos manquen de consistència i objectivitat: l’elevada sinistralitat ha resultat no ser de les de major magnitud de l’illa segons les dades de la DGT, la seguretat de la carretera actual ha millorat substancialment amb actuacions com la limitació de velocitat, els problemes d’accessibilitat de les finques a la carretera es resoldria amb actuacions de molt menor impacte i, en resum, no s’han cercat altres alternatives (per exemple carrils 2+1) que sí que es plantegen en el PDSM per a vies similars.
Les conseqüències de la construcció d’aquesta via de gran cabuda són molt greus i irreversibles: destrucció de territori i zones agrícoles, i de patrimoni cultural com l’ Avenc de Son Muletó. A més, suposa continuar amb el model de mobilitat basat en grans infraestructures i vies ràpides i l’increment de l’ús del cotxe privat que ja ha fet de la ciutat de Mallorca una de les més saturades d’Espanya. Suposa també l’augment del preu del lloguer i de la venda d’habitatges a Campos, de la pressió urbanística i turística a les zones de Campos, Santanyí, etc.
La despesa en diners públics és molt elevada. El Consell de Mallorca s’ha gastat 200 milions d’euros en obres de la xarxa viària (autopista, desdoblaments, enllaços etc.) mentre el Govern no ha invertit ni un euro en l’ampliació de la xarxa de tren!
Però sobretot, no és la solució al problema del gran nombre de cotxes a l’illa de Mallorca, ans al contrari. A les Illes Balears hi ha 900 cotxes/1000 hab. i, a l’estiu arribem a 1 cotxe/hab o més, mentre a la Unió Europea hi ha 448 cotxes/1000 hab.
A més, a final de la legislatura passada s’aprovà el PDSMIB, el qual és contrari al desenvolupament de noves infraestructures viàries, alhora que aposta fortament pel transport públic. En el cas que ens ocupa, a l’esmentat pla s’aposta per desenvolupar, en dues fases, una línia ferroviària des de Palma a Campos, amb aturada a Llucmajor. Entenem que aquesta seria una bona solució per reduir el trànsit creixent a la carretera Llucmajor-Campos, motiu pel qual exigim que es destinin des de ja recursos per posar fil a l’agulla.
Finalment , exigim la modificació urgent del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca (PDSCM, aprovat el 2009) i que aquest es supediti al PDSMIB. Sota les seves directrius, seria lògic eliminar del PDSCM totes les actuacions planificades dirigides a fer créixer la xarxa viària de l’illa (rondes, variants, desdoblaments, circumval·lacions, etc.). Així mateix, també exigim la modificació del PTM (Pla Territorial de Mallorca) perquè, entre d’altres qüestions territorials, elimini aquestes actuacions viàries.
2- Els partits que presumiblement arribaran a un acord de governabilitat tant al govern del Consell de Mallorca com de les Illes Balears (PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i UNIDES PODEM), durant tota la campanya electoral, han reiterat que els dos punts bàsics de les seves polítiques eren la mobilitat i l’habitatge (ambdós lligats)
Les propostes durant la campanya, pel que fa a mobilitat, s’han basat en no construir noves autopistes ni desdoblaments i apostar pel transport públic (tren + bus + bici).
Suposem i esperem que, en els acords de governabilitat, aquestes propostes concretes siguin una prioritat i que la política de mobilitat a Mallorca (i a la resta d’illes) deixi d’estar basada en la construcció d’infraestructures viàries.
En els programes electorals del PSIB-PSOE i MÉS per Mallorca no apareixen les paraules “autopista” ni “autovia”. Així com tampoc apareix la paraula “desdoblament” associada a mobilitat. En el programa d’ Unides Podem per al Consell de Mallorca sí que hi apareixen les dues primeres paraules, però és precisament per indicar: «Pel que fa al sistema viari, hem de treballar en la seva millora i incrementar la seguretat, però en cap cas a costa de noves ocupacions territorials, per tant no es poden fer noves autopistes o autovies, i tots els nous projectes seran per millorar la xarxa i no ampliar-la».
Respecte a la paraula “carretera”, en els programes electorals de MÉS per Mallorca i PSIB-PSOE sempre apareix lligada al transport públic.
En el programa del PSIB-PSOE apareix per explicar que «El ferrocarril serà l’eix des del qual es completarà la resta de la mobilitat pública per carretera fins a cada municipi», que «La xarxa de transport públic per carretera ha de ser una solució per a totes les persones, independentment d’on visqui» i que «Millorarem les freqüències d’autobusos de la xarxa insular, oferint un 50% més de servei a partir de 2020 i garantint la interconnexió entre les estacions de ferrocarril i la xarxa de transport públic per carretera»
En el programa de MÉS per Mallorca, relacionat amb aquesta paraula, només es pot llegir «Millorarem la xarxa de transport col·lectiu per carretera», «Revisarem els convenis de carreteres per reivindicar-ne la reconversió en convenis de mobilitat» i «Eliminarem del Pla Director de Carreteres tots els projectes innecessaris que no s’hagin eliminat en aquesta legislatura. Prioritzarem que les circumval·lacions previstes o pendents d’executar es facin en sòl urbà». A més, també s’hi diu que «Impulsarem un model de xarxa viària respectuosament dimensionada, coherent i equilibrada amb un territori insular i vulnerable, i prioritzarem les millores, les adequacions i la major seguretat de la xarxa actual, amb l’objectiu de no consumir més territori. A més, es posaran mesures per evitar la fragmentació d’hàbitats».
En canvi, tant al programa del PSIB, com el de MÉS per Mallorca com el d’Unides Podem per al Govern, hi apareixen entre 4 i 6 vegades mencions al ferrocarril, sempre en el sentit de reforçar, ampliar i modernitzar la xarxa i reclamar a l’Estat inversions en aquest tipus de transport, tot i que les competències són de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Per tant, en els futurs Acords de governabilitat, i en base a les promeses fetes en campanya, demanem que s’inclogui la paralització de l’autopista, la qual no té res a veure amb el model de mobilitat promès. I, a més, tal i com han promès aquests tres partits, exigim que s’incloguin aquelles actuacions previstes en el PDSMIB destinades a fomentar i desenvolupar el transport públic a Mallorca, especialment el ferrocarril, totes elles reivindicades en campanya electoral.
El PDSMIB planteja com un eix clau l’augment i millora del transport actual per fer un desplaçament del cotxe privat cap al transport públic d’un 67% dels residents i un 35% pels turistes i recalca que actualment el transport públic no és una alternativa al cotxe privat i que és imprescindible millorar-lo amb augment de la xarxa ferroviària i d’autobús «El transport públic té un caràcter estratègic per a la cohesió social, econòmica i territorial de Mallorca».
El PDSMIB, a més, inclou moltes altres actuacions per millorar la mobilitat: plans de desplaçament i mobilitat a centres generadors de mobilitat, disminució de l’ús dels cotxes de lloguer, reducció de velocitat i millora de la senyalització i altres que s’haurien de posar en funcionament de manera immediata.
3- Volem transparència i participació real de la ciutadania en les polítiques que ens afecten, com és el cas de la mobilitat. La democràcia no sols s’exerceix cada quatre anys votant un partit polític, el qual després s’oblida de les seves promeses i de la gent.
Aquesta legislatura havia de ser la de la Transparència i Participació ciutadana, i no ha estat així en el cas que ens ocupa. Hem realitzat gran nombre de sol·licituds d’informació en relació a l’autopista Llucmajor-Campos que, o bé no s’han contestat o s’han contestat tard i de forma insuficient (p.ex. projecte de construcció, ús d’escòries en la construcció del ferm, finançament de l’obra, etc.). Hem demanat entrevistes amb els governants per fer saber els nostres arguments i demandes i no ens han rebut. Un dels casos més greus, ha estat la nul·la resposta de l’actual presidenta en funcions Francina Armengol davant la nostra demanda reiterada.
Ens han mentit i ens han menyspreat, però esperem aquesta nova legislatura sigui realment oberta a la ciutadania i de transparència. Per això, demanam:
Des de la Plataforma Antiautopista seguirem treballant!
Més informació: Margalida Rosselló. Tel. 655 84 16 26
Demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui els fets. Ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut preveien l’ús de residus per fer l’autopista
La Plataforma Antiautopistes adverteix que es podrien estar utilitzant escòries tòxiques procedents de la incineradora per fer les obres de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquests dies hem fet diverses visites a les obres i tot indica que s’haurien abocat centenars de tones d’escòries procedents de la crema de residus.
Una vegada consultat l’Estudi d’Impacte Ambiental, veiem que no hi ha cap referència a la possibilitat d’utilitzar aquests materials. Tampoc n’hi ha cap a l’Estudi de Seguretat i Salut, on sols es parla de la possibilitat d’usar terra i asfalt (tom 6è).
El passat 21 de novembre, la Plataforma ja va demanar per escrit al Consell (a través de l’entitat Terraferida) informació sobre si s’utilitzarien aquests residus a les obres: “ens preocupa que en aquest i altres projectes viaris s’estiguin utilitzant escòries procedents de la incineració, en concret de Son Reus. Tendrà l’autopista Llucmajor – Campos material procedent de la incineració?”. Mesos més tard, el Consell va contestar l’escrit tot demanant a l’entitat que va fer el requeriment que acreditàs la seva representació (¿?), un subterfugi legal per no haver de contestar la pregunta, que només requeria un simple sí o no, evitant informar sobre les condicions en què es farien les obres si se n’autoritzava l’ús.
Si consultam la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de Residus Sòlids Urbans del CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, veiem que diu que “El empleo de las escorias en el campo de la construcción puede presentar problemas medioambientales, debido al contenido de elementos tóxicos y problemas técnicos, ya que pueden ser altamente expansivas.”
La fitxa del CEDEX adverteix que l’ús d’escòries pot representar un risc per als ecosistemes i la salut humana si aquestes no són gestionades/si aquest ús no es duu a terme amb les garanties suficients: “La legislación ambiental exige, tanto en la escoria como en el lixiviado, el control de dos grupos de contaminantes: metales pesados y materia orgánica i diu que “Para el empleo de estos materiales se exige que las condiciones para su tratamiento y aplicación estén fijadas expresamente en el Pliego de Prescripciones Técnicas Particulares.“
La Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que intervengui i aclareixi la legalitat de l’operació.
Donat que ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut parlen de la possibilitat d’utilitzar escòries, la Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui el presumpte ús d’aquestes així com informació sobre si aquest ús s’esmenta al Projecte tècnic i al Plec de prescripcions tècniques de les obres. La Plataforma també vol saber:
Tot i que l’ús d’escòries pot ser legal, com preveuen el Pla de Residus del Consell i la nova Llei de Residus, el seu ús és molt discutible i s’ha de fer sota un control exhaustiu. Cal demanar al Consell si, d’acord amb TIRME, usa les carreteres, autopistes i altres obres públiques per dispersar arreu de l’illa l’enorme volum d’escòries tòxiques que genera la incineradora de Son Reus. Encara que l’ús d’escòries com a material per a l’obra pública sigui legal, entenem que l’ocultació amb què s’estan duent a terme aquests dipòsits a l’autopista de Campos podria amagar un gravíssim atemptat contra la salut dels treballadors, la salut pública, el medi ambient i les generacions futures. Exigim al Consell transparència, dades i una resposta clara a aquestes preguntes.
Aquí podeu consultar la fitxa del CDEX pel que fa a l’ús d’escòries
La sinistralitat a l’autopista de Llucmajor a Palma triplica la de la carretera Llucmajor-Campos.
Les dades de sinistralitat no assenyalen una millora de la seguretat amb la construcció d’autopistes ni apunten a la carretera de Campos com una via especialment perillosa. El gran argument del Consell. per justificar l’autopista es desmunta amb les dades de la DGT i amb les de la pròpia institució insular.
Nombrosos trams viaris de Mallorca presenten índexs de sinistralitat i de congestió similars o. pitjors que els de la carretera de Campos. Les xifres oficials desmunten els dos arguments del Consell per construir l’autopista. Així com s’ha reduït la sinistralitat a la carretera de Campos ha augmentat a l’autopista, any rere any.
Plataforma Antiautopistes, 23 de març de 2019
L’autopista Palma-Llucmajor és tres vegades més perillosa que la carretera de Campos. Així ho demostra un estudi duit a terme per la Plataforma Antiautopistes a partir de les dades de la Dirección general de Tráfico (DGT). Les dades que aporta el web de la DGT confirmen que la carretera de Campos no és una de les més perilloses de Mallorca, com s’ha argumentat reiteradament, i que les autopistes no milloren per se la seguretat. La sinistralitat no pot ser l’argument per a la construcció d’una nova autopista que, recordem-ho, aquests dies està arrasant 52 Ha (més de mig milió de metres quadrats!) de conradís i arbredes de gran valor agrari, paisatgístic i ecològic.
En el període 2014-17 (encara no estan disponibles les dades de 2018) hi ha hagut 4 víctimes mortals en accident a la carretera de Campos i 12 a l’autopista Palma-Llucmajor. La diferència en la intensitat mitjana diària de trànsit (IMD) no justifica aquesta desproporció i tira per terra la pretensió que l’autopista sigui més segura. Així, l’autopista, amb un aforament de 32.000 vehicles diaris (en el PK 20,6), triplica la sinistralitat de la carretera de Campos, amb 22.000 vehicles diaris (PK 35,5). És notablement fals que l’autopista sigui més segura; al contrari: és més letal.
Recordem que dijous passat, dia 14, la consellera responsable de Carreteres, Mercedes Garrido, va presentar en el Ple de la institució un paquet de mesures «per reduir la sinistralitat a les carreteres». Entre les actuacions que detalla la nota publicada en el web de la institució insular no s’inclou l’autopista de Llucmajor a Campos, tot i que és el projecte més costós que ha emprès el Consell de Mallorca en tota la dècada.
Les raons de seguretat han estat sempre l’argument adduït per la institució insular per justificar una obra d’impacte desmesurat (51,7 Ha de terreny de gran valor agrícola i paisatgístic 1destruïdes) i cost elevadíssim (33 milions d’euros). Doncs bé, en el mapa indicador de sinistralitat de 2017, publicat aquest mes pel mateix Consell de Mallorca, no apareix la carretera de Llucmajor a Campos com un dels punts negres de la xarxa viària mallorquina. Entre els punts negres, en canvi, apareixen nombrosos trams de via ràpida, o vies d’accés a les autopistes o pròximes a aquestes infraestructures.
En paral·lel, les dades que aporta el web de la Direcció General de Trànsit (DGT), confirmen que la sinistralitat no pot ser l’argument per a la construcció d’aquest tram d’autopista.
Cal advertir una dada encara més greu i significativa: en el període 2014-2017 s’ha incrementat la sinistralitat a l’autopista, mentre que s’ha reduït la de la carretera de Campos, singularment d’ençà que s’hi ha reduït la velocitat a 80 km per hora i s’han adoptat unes mesures de seguretat molt simples: prohibir els avançaments amb una línia contínua i instal·lar un radar fix en el tram més perillós.
Pel que fa al conjunt dels accidents amb víctimes registrats, la desproporció és encara major: en el període 2014-17 hi ha hagut un total de 386 accidents amb víctimes a l’autopista per 23 a la carretera de Campos. L’autopista és setze vegades més perillosa que la carretera! En el punt de
màxima intensitat de trànsit (a l’entrada de Palma) els mapes del Consell registren un trànsit de 2136.349 vehicles (sis vegades més que els 22.019 de la carretera de Campos). El nombre de sinistres amb víctimes, en canvi, és setze vegades major.
El recompte de ferits tampoc no justifica la pretensió que l’autopista sigui més segura. Hi ha hagut 34 ferits greus a l’autopista per 7 que s’han registrat a la carretera de Campos.
La xarxa viària de Mallorca té nombroses carreteres més perilloses que la de Llucmajor a Campos: més enllà del fet, constatable, que les autopistes reuneixen bona part de la sinistralitat del conjunt de les Balears, hi ha moltes carreteres convencionals més perilloses que la de Llucmajor a Campos.
Cal preguntar-se si el Consell de Mallorca té previst convertir en autopista totes les carreteres de l’illa.
Observem, en el quadre següent, que, en el període 2013-17 l’autopista Palma Llucmajor (Ma-19), sola, reuneix quasi la meitat de les víctimes mortals dels accidents en totes les autopistes i autovies de les Balears i que, en canvi, el tram de la Ma-19 entre Campos i Llucmajor no és més letal que la carretera Campos-Felanitx, que té una intensitat de trànsit dues vegades menor (12.000 vehicles davant 22.000).
Caldrà, doncs, demanar als partits del pacte (PSOE-MÉS-Podem) fins quan fan comptes mantenir la
seva promesa que la de Campos serà la darrera autopista que es construesqui a Mallorca quan l’argument adduït per a fer aquesta obra (la sinistralitat) ens portaria a perllongar el «desdoblament» fins a Manacor i a convertir en autopistes la carretera de Sineu o la de sa Pobla a Alcúdia, que dupliquen llargament les xifres de sinistralitat del tram Campos-Llucmajor. O estendre els famosos «desdoblaments» a altres carreteres convencionals com la del Port d’Alcúdia a Artà que triplica les xifres de mortalitat de la carretera Llucmajor-Campos amb una intensitat de trànsit menor.
També són rellevants, en aquest sentit, les xifres de sinistralitat de la carretera entre Santanyí i Manacor o entre Palma i Sóller.
L’elevada sinistralitat del tram d’autopista de la Ma-19 desqualifica la pretensió que aquest tipus de vies, per si mateix, millori la seguretat. D’altra banda, observam que la carretera Llucmajor-Campos no té un balanç de sinistralitat pitjor que el d’altres carreteres de Mallorca, malgrat l’evidència que és la continuació d’una autopista que sí que és singularment perillosa atès que, per si sola, reuneix pràcticament la meitat dels morts en autopista en el conjunt de les Balears.
Els responsables de trànsit i carreteres a les Balears no poden al·legar cap autoritat moral davant l’evidència que han aplicat, al llarg dels darrers quaranta anys, una política continuada d’expansió de les infraestructures viàries que només ha incrementat el col·lapse i la sinistralitat que patim. Les Illes Balears, que per població són la desena província d’Espanya, registraren el 2017 un total de 68 víctimes mortals en accidents de trànsit en vies interurbanes i urbanes: això ens situa en la terrible posició de ser la cinquena província espanyola amb més morts per accident de trànsit només per darrere Barcelona, Madrid, Múrcia i València (anuari estadístic de la DGT, pàgina 34).
L’altre gran argument del Consell per construir i justificar políticament l’autopista (la congestió) tampoc no se sosté, atès que presenten intensitats de trànsit iguals o superiors (IMD) les carreteres de Manacor a Porto Cristo (Ma-4020), de s’Arenal a Badia Gran (Ma-6014), d’Andratx al Port d’Andratx (Ma-1 PK 29,2), de Peguera a Andratx (Ma-1 PK 22,7) o de Pollença al Port de Pollença (Ma 2200 PK 55,7).
La pregunta, novament, és si el Consell té intenció de fer arribar les autopistes directament des del port d’Andratx al de Pollença, des de Palma dins a Alcúdia i a Artà i des de l’Aeroport fins a Porto Cristo i el cap Blanc. Perquè aquesta és la conclusió que es deriva dels dos arguments (sinistralitat i congestió) que han fet servir per executar l’autopista de Campos.
El Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears (Pàg. 14, vegeu figura anterior) confirma la nostra afirmació: el tram Campos-Llucmajor no és dels més saturats de les Illes Balears. En un dia d’estiu (moment de màxima saturació, atesa l’atracció dels vehicles cap a les platges del Llevant i el Migjorn), la carretera de Llucmajor a Campos està menys saturada que molts d’altres trams viaris de les Balears amb carretera convencional (Alcúdia, Pollença, Sóller, Andratx…) i molt menys saturada que els principals accessos a Palma amb autopistes de tres carrils.
Finalment, recordem que el Pla director sectorial de mobilitat (PDSM) aprovat inicialment en aquesta legislatura no preveu la construcció de noves autopistes, sinó – i en això és transparent- la reducció del 57% al 35% de l’ús del cotxe particular per part dels residents (un objectiu que aplaudim però que és summament contradictori amb la inversió de més de 200 milions d’euros en asfalt per part del Consell de Mallorca en aquesta legislatura, la més alta de la dècada).
Per acabar, el PDSM elaborat pel Govern de les Illes defensa el lloable objectiu de reduir a 0 els morts en accident de trànsit i, per assolir aquesta fita, no es proposa construir noves autopistes ni desdoblar carreteres, sinó reduir la velocitat de circulació o implantar elements de seguretat a les vies principals. Pel que fa a la causa principal de sinistralitat, el PDSM és clar: la velocitat. A la pàgina 27 s’hi especifica: “Pel que fa a seguretat, a un territori com les illes on les distàncies són mínimes i els nuclis urbans són petits es considera necessari reduir la màxima velocitat de circulació. A menys velocitat, menys risc de tenir un accident i menys gravetat“.
La tremenda hipocresia del Govern i el Consell es posa de manifest en la proposta de crear carrils 2+1 en vies que tenen, com ja hem demostrat, exactament les mateixes característiques que la carretera de Campos: Peguera-Andratx, Palma-Sóller, Sa Pobla-Alcúdia; Manacor-Artà; Campos- Santanyí o Campos-Felanitx. Mig milió de metres quadrats de conradís i arbrat entre Llucmajor i Campos estan sent sacrificats en ares d’un model de mobilitat que no afegeix ni seguretat ni fluïdesa al trànsit i que el propi Govern balear descarta en la seva planificació per al futur immediat.
Els problemes de trànsit i de seguretat de la carretera de Campos podrien haver-se resolt amb mesures que limitassin la velocitat, la congestió i la possibilitat de xocs frontals, amb un impacte ecològic i econòmic molt menor. Però els tres partits del pacte (PSOE, MÉS i Podem) han decidit sacrificar el futur i la seva credibilitat com a forces ecologistes amb aquest nou sacrifici a l’altar de la congestió, el col·lapse, la inseguretat i la contaminació.
És hora de seguir exigint als polítics que aturin una destrucció mancada deseny i de tot fonament i ancorada en el model d’un passat que hem de superar.
FONTS:
La presentació de les jornades va ser a càrrec d’Antoni Artigues, geògraf, professor de la Universitat de les Illes Balears.
Per començar es va projectar el documental “Tot inclòs: danys i conseqüències del turisme a casa nostra”, presentat per Margalida M. Ramis del GOB.
Es va comptar amb ponència “Movilidad y grandes infraestructuras: solución o problema?” de la geògrafa Pilar Vega Pindado, de la Universidad Complutense de Madrid (UCM)
Els companys de Terraferida Jaume Adrover, pagès, i Xavier Mas (geògraf) ens van oferir la ponència “No n’hi ha prou amb dir Autopista No!”
També hi va intervenir Margalida Rosselló Pons, exconsellera de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (1999-2003) amb la ponència “La planificació dels transports a les Illes Balears. Els plans directors sectorials de mobilitat”
Les jornades acabaren amb la taula rodona “Llucmajor-Campos: autopista o carretera? Necessitat o destrucció” moderada per Catalina Font, directora de la revista Llucmajor de pinte en ample.
Hi van participar el sr. Mauicio Rovira del Partit Popular (PP), el sr. Marc López del Partit Socialista (PSIB-PSOE), sr. Lluís Apesteguía de MÉS per Mallorca, el sr. Iván Sevillano de Podem, Antoni Amengual de el Pi – Proposta x les Illes Balears i la sra. Margalida M. Ramis de la Plataforma Antiautopista.
La Plataforma Antiautopistes organitza unes jornades d’informació i debat que porten per títol Sense límits? mobilitat, infraestructures, territori i creixement, els dies 8 i 9 de febrer a Llucmajor, al Claustre de Sant Bonaventura. Vos hi esperam!
Podeu consultar el programa de les jornades al següent enllaç: Programa de les jornades.