Aquí podeu veure el vídeo de com avancen les obres de l’autopista Ma-19 entre Llucmajor i Campos.

Representants de la Plataforma Antiautopista es van reunir ahir horabaixa amb la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, la consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot i el conseller executiu  de Mobilitat i Infraestructures, Ivan Sevillano, per exigir l’aturada de les obres de l’autopista, a causa del gran consum de territori que suposa i les greus irregularitats detectades tant en el projecte com en la seva execució.

L’autopista que s’està construint entre Llucmajor i Campos no només no resol els problemes de mobilitat sinó que provoca greus problemes ambientals, socials i econòmics.

Un dels arguments per considerar necessària aquesta infraestructura ha estat la sinistralitat. Sense entrar a discutir si la sinistralitat de la carretera Llucmajor-Campos és de les més elevades de l’illa, el que és cert és que aquesta es va reduir considerablement amb les mesures adoptades de reducció de velocitat i prohibició d’avançaments. 

Quant al temps, amb l’autopista es podran estalviar uns 2 minuts de trajecte que després es perdran en escreix als embussos que es provoquen a les entrades i sortides dels nuclis de població.

Per altra banda, el consum de territori d’aquesta infraestructura és desmesurat i innecessari. Entre d’altres exemples podem citar que hi ha projectada i s’està executant una megarotonda que no figurava al projecte inicial, i que per tant, no es va tenir en compte a l’hora d’avaluar-se l’impacte ambiental. Hem de tenir en compte que l’avaluació d’impacte ambiental es va realitzar sobre el projecte del PP de 2014, on no hi figurava aquesta megarotonda que, per altra banda no connecta amb cap altra carretera, motiu pel qual seria més que suficient una rotonda a nivell.

Una altra modificació feta sense cap previsió i, per tant, absent a l’estudi d’impacte ambiental és l’ús d’escòries, que no figura ni en cap document del projecte (ni en el plec de prescripcions tècniques, ni al pla de seguretat i salut, ni en el contracte de l’obra, per citar-ne alguns). Per aquest motiu no s’han previst ni impermeabilitzacions, ni controls de descontaminació de les escòries que s’hi aboquen, amb els conseqüents efectes sobre els aqüífers, les terres, els ecosistemes i la salut de les persones.

El cost econòmic d’aquesta infraestructura és molt elevat i hipoteca el pressupost del Consell, i per tant, de tota la gent de Mallorca. Ja fa temps que no arriben, ni arribaran, les anualitats del conveni de carreteres, anualitats que no figuren als pressupostos de l’estat del  2018 i 2019, exercicis en què s’està executant l’obra.. El Ministeri d’Economia i Hisenda des de fa anys es nega a fer efectives les anualitats per incompliments del Consell de Mallorca que encara no ha justificat tots el diners rebuts abans de 2011. En conseqüència demanam la seva  liquidació i reconversió en un conveni de mobilitat, aprofitant aquesta oportunitat per demostrar que la mobilitat sostenible és un eix prioritari en aquesta legislatura.

Hi ha alternatives sobradament conegudes, com són el 2+1 segons trams, la limitació de velocitat, etc. que resoldrien el problema d’una manera molt més sostenible.

Per tots aquests motius demanam l’aturada de les obres, la retirada de les escòries, la modificació substancial del projecte, un pla de reforestació i un pla de mostreig d’aigües dels pous del voltant.

La resposta de la Conselleria ha estat decebedora, pels següents motius:

1. Encara que la presidenta ha afirmat que el Consell de Mallorca  aposta per un canvi en el model de mobilitat i el conveni de carreteres, no aturaran les obres de l’autopista fins haver-la completada, ni tan sols es replantejaran l’execució de la megarotonda de més de 250 metres de diàmetre. 
2. Continuaran utilitzant escòries per a la seva construcció. Segons ha informat el conseller Sevillano, la quantitat que n’usaran arriba a xifres que ara ja es mouen al voltant de  80.000 tones, 50.000m³. A més, admeten que s’usen i s’usaran sense cap tipus d’impermeabilització, ja que, segons asseguren, no és necessari. 
3. Asseguren també que els resultats de les analítiques realitzades per l’assistència tècnica contractada i pels responsables de l’obra estan dins els valors que marca la normativa de referència i que, per tant,  són valoritzables i se poden utilitzar sense cap risc, ni per les persones, ni pel medi ambient.
4. Afirmen que  tenen els diners per pagar l’autopista, que el govern central els paga quan presenten les justificacions de les obres i no hi ha problema amb la resta. 
5. Van eludir respondre a la pregunta sobre com estava la reducció a la baixa que va comunicar la Sra. Garrido en audiència pública el novembre del 2018, de la que no s’ha tornat a saber res..
6. Van mostrar poca disponibilitat a contestar per escrit la denúncia que vàrem presentar al Consell de Mallorca, juntament amb altres entitats ecologistes,   per les irregularitats en la construcció de l’autopista. Ho han de valorar, però han mostrat una actitud reticent. El fet de què no vulguin contestar i posar per escrit tot allò que diuen verbalment, ens genera dubtes, intranquil·litat i desconfiança.

Consideram que aquesta autopista és la via d’urbanització i creixement del sud de Mallorca que, per ara, ja està convertint el poble de Campos en un gran polígon, modificant la seva identitat i idiosincràsia. Amb aquest model de mobilitat anam cap a la conversió de Mallorca en una gran i única àrea metropolitana, el que suposa un canvi profund en la societat i el paisatge de Mallorca.

Aquí podeu veure el vídeo.

Davant les informacions (Última Hora de diumenge 28 de juliol) que poden donar a entendre una pretesa contradicció entre el fet que la nostra portaveu Margalida Rosselló autoritzàs, com a consellera de Medi Ambient (1999-2003), l’ús d’escòries d’incineradora com a material de construcció i les crítiques que hem fet des de la Plataforma a la manca de control en l’ús d’escòries a la base de l’autopista Llucmajor-Campos (abril-juliol de 2019), volem assenyalar els fets que segueixen:

1. Les crítiques de la Plataforma s’han adreçat a la manca de controls efectius a l’ús d’aquests materials potencialment contaminants. Com assenyala molt fidelment el mateix diari Última Hora en la seva informació de 19 de juliol:
   – La portavoz de la plataforma, Margalida Rosselló, ha asegurado que la utilización de escorias como material de construcción «no figura en ningún documento previo y necesario para su ejecución».
   – Aseguran que ante la petición de un mayor control de las sustancias de estos materiales, la Conselleria de Medio Ambiente del Govern les contestó que ya existía una comisión de residuos no peligrosos […].
   – Sin embargo, Rosselló ha indicado que, al acudir al informe no existía «ninguna información» sobre la composición de los metales de la escoria, por lo que, ha concluido, «se incumple la normativa de Baleares que exige en su Ley de Acceso Ambiental la obligación de hacer públicas todas estas analíticas para que la población pueda consultarlas».
   – La plataforma ha afirmado que la escoria utilizada en las obras «no está bien tratada» y contiene materiales pesados que suponen un riesgo para la salud del medio y personas.
   – Aseguran que en comparación con la normativa de otras comunidades, los niveles de cobre triplican los valores establecidos, los valores de cadmio los cuadruplican, los de plomo son siete veces mayores a lo permitido y los de antimonio son 12 veces superiores a los establecidos.
2. Les nostres crítiques, per tant, no s’adrecen tant a l’ús del material com al fet que:
   – L’ús d’escòries (cendres de fons de forn d’incineradora) no s’havia previst ni a l’estudi d’impacte ambiental, ni al plec de condicions tècniques de l’obra, ni al pla de seguretat i salut laboral.
   – No hi ha cap estudi hidrològic que valori l’impacte d’aquests materials i dels seus lixiviats sobre els aqüífers de la zona.
   – Les analítiques encarregades per la plataforma, i les evidències observables a primera vista, avalen que no s’ha fet el preceptiu tractament de descontaminació d’aquest residu.
   – Les escòries contenen metalls pesants i altres elements potencialment perillosos per a la salut de les persones.
   – El sòl sobre el qual s’aboquen aquests materials no ha estat impermeabilitzat, i l’escòria porta ja més de tres mesos sense segellar, exposada a la seva dispersió per l’aire, el vent i la pluja.
   – Només amb posterioritat a la nostra primera roda de premsa, del mes d’abril, es penjaren cartells indicatius de la prohibició d’entrar en el recinte de l’obra sense els equips de protecció requerits (guants, màscares, ulleres…).
   – Ni el Consell de Mallorca ni la Conselleria de Medi Ambient no han estat capaços d’aportar informació sobre la composició d’aquesta escòria, sobre el seu tractament previ a l’ús (que és preceptiu), ni sobre la seva traçabilitat.
   – No consta tampoc que TIRME, empresa gestora de la planta incineradora de Son Reus, ni AFEX, l’empresa constructora de l’autopista, informassin prèviament, com és preceptiu, del transport i ús d’aquest residu.
   – En el visor d’informació ambiental del Consell de Mallorca no apareixen dades actualitzades de la composició d’aquestes escòries.
3. Per tant, les crítiques de la Plataforma fins ara no s’han adreçat tant a l´ús de les escòries, com a la manca d’informació, de control i del seguiment necessaris (i preceptius). Aquests controls són obligats, d’acord amb la normativa existent, per tal d’evitar el risc de contaminació en el medi i possibles afectacions a la salut de les persones. I és això que el denunciam: la manca de control, de transparència i d’informació.
4. A la nota de premsa de 19/07/2019 s’especifiquen clarament els nostres arguments. Aquesta nota es va lliurar a tots els mitjans de comunicació i està penjada a la pàgina web de la plataforma.
5. Pel que fa als arguments que aparentment qüestionen la coherència entre les actuacions de na Margalida Rosselló com a consellera de Medi Ambient (1999-2003) i com a portaveu de la reactivada Plataforma Antiautopista (2018-19), na Margalida vol subratllar el que segueix:
   – Es cert que, durant la meva funció com a Consellera de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (1999-2003), el febrer de 2000 es va aprovar el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRSUM), a l’article 12 del qual, punt 1) es diu que “les escòries que no tinguin consideració de residu perillós es podran tractar per ser utilitzada la fracció mineral (no la part metàl·lica) com a matèria primera “secundària” per a ompliment de terraplens i subbase de carreteres”.
   – Cal subratllar que per no ser considerada un residu perillós l’escòria ha de ser reduïda a la seva fracció mineral, mitjançant un tractament que en separi la part metàl·lica. És el tractament que, a la llum de les analítiques i de la simple observació, no s’ha realitzat a les escòries que s’usen a la construcció de l’autopista, les quals no han estat alliberades ni tan sols dels elements magnètics.
   – El punt 2) del mateix article 12 del Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRUM) estableix que “El tractament de les escòries es realitzarà segons els requisits mínims que s’especifiquen a l’annex VIII del present pla”, el qual fa referència -entre d’altres- al tipus de tractament que s’ha de dur a terme per evitar la seva perillositat.
   – Al punt 3) del mateix article s’especifica que “Tots els usos com a matèria primera secundària hauran de ser específicament autoritzats per la conselleria de Medi Ambient” que exigirà un control periòdic que garanteixi la no perillositat de la reutilització de les escòries”.
   –  Aquest Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRSUM) va ser derogat, i el 2006 es va aprovar un nou pla director sectorial que ha estat vigent fins el mes de juny de 2019, quan se n’ha aprovat un de nou: el Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l’illa de Mallorca (PDSRNPMA).
   – Els plans directors existents des de 2006 no inclouen en el seu articulat els punts 2 i 3 de l’article 12 del PDSGRSUM aprovat el 2000; i, pel que fa a la utilització d’ escòries, amplien de forma significativa els seus usos.
   – Consider que existeix una perillosa tendència a la relaxació dels controls ambientals. Justament, la meva executòria com a consellera va ser començar a establir aquests controls ambientals per garantir que l’ús de materials reciclats no suposàs la introducció de contaminants en el medi.
   – En el 2001, vàrem elaborar el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (Resolució de la Consellera 30/04/2001, BOIB núm. 59 de 17 de maig), vigent en l’actualitat (18 anys després!). Aquest programa és la normativa bàsica de control i seguiment de tot allò  referit a les instal·lacions i els seus components de gestió de residus de Son Reus.
   – Al llarg de la legislatura en què vaig ser consellera no es va donar cap autorització per utilitzar escòries en cap obra ni infraestructura.
   – Tant la Plataforma com jo mateixa no hem qüestionat inicialment la utilització de les escòries sinó la manca d’informació, seguiment i control d’aquest residu que pot contenir materials perillosos.
   – Deman, igual que ho fa la Plataforma i ho faig com a portaveu, que es compleixi la normativa del dret a la informació i la normativa de seguiment i control continuat i clar de l’ús d’aquest residu. Demanam el compliment de la normativa, signada fa quasi 20 anys per jo mateixa, perquè s’ha de ser molt rigorós amb la vigilància i cura del medi ambient i la salut les persones.
   – És oportú recordar que l’autorització, condicionada, de la part mineral de l’escòria prèviament tractada va fer-se en un context polític molt complicat. L’any 1999, el govern del primer pacte de progrés, presidit per Francesc Antich, va haver de gestionar una situació nefasta respecte a la gestió dels residus. Trobàrem una incineradora com a únic sistema de tractament de residus sòlids urbans (RSU) a Mallorca; un sistema que no tenia en compte què es feia amb les escòries i cendres, que s’acumulaven dins sacs a l’aire lliure provocant una contaminació molt greu. Per abordar aquesta situació d’emergència ambiental vàrem aprovar un Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids Urbans de Mallorca (PDRSUM) on es varen planificar i executar el dipòsit de seguretat de cendres, la planta de tractament de les escòries, i totes les plantes de tractament alternatiu a la incineradora: planta de triatge d’envasos, planta de compostatge i de metanització.
   – A més vàrem deixar clar que tots els residus generats per la incineració requereixen un control exhaustiu.
   – Des de la Conselleria de Medi Ambient (Els Verds) vàrem redactar un avantprojecte de Llei de Residus, però no vàrem aconseguir l’acord amb els altres partits del pacte (singularment el PSOE) pel que feia referència a la incineració .
   – Honestament, pens que vàrem iniciar una tasca de reducció de la fracció incinerada, així com de control efectiu i transparent de la contaminació que desgraciadament no s’ha continuat al llarg de les legislatures posteriors.
   – Fins i tot en aquesta darrera legislatura (2015-19) en què s’ha aprovat la primera Llei de Residus de les Illes Balears, la qüestió de la incineració de RSU pràcticament s’ha obviat i, pel que fa a les mesures de vigilància i control, queden només les disposicions que vaig fer aprovar quan era consellera.
   – Advertesc amb alarma una línia política dels actuals gestors de l’administració ambiental que sembla tendent a minimitzar els perills de les escòries, i a obviar la necessitat dels mecanismes de control i tractament per passar a considerar-les un material innocu que pot usar-se lliurement com un àrid reciclat més.
6. Des de la Plataforma volem manifestar tot el nostre suport a Margalida Rosselló, agraïm les seves dècades de treball i lluita ecologista, avalam els seus arguments i ens hi adherim i li demanam que continuï exercint de portaveu de la Plataforma les vegades que sigui necessari.
7. Ens reafirmam en els arguments exposats durant la nostra roda de premsa de dia 19 de juliol, disponibles al nostre web, i anunciam que els presentarem, in extenso, amb totes les dades tècniques que els avalen, tant a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears com al Consell de Mallorca.

Demanam la paralització immediata de l’obra en el Consell de Mallorca i transparència a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca

1-  Hem constatat que se segueixen utilitzant escòries de la incineradora de Son Reus en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. El tram on hem pogut comprovar que fins ara s’han utilitzat escòries és d’uns 2,5 km aproximadament, amb un volum aproximat de 12.500 m³ d’escòries.

El Consell de Mallorca i l’empresa concessionària TIRME han ocultat la veritat  respecte a l’ús real de les escòries a l’obra.

En el mes d’abril, quan la Plataforma Antiautopista va fer la roda de premsa sobre l’ús de les escòries, tant el Consell de Mallorca com TIRME (empresa concessionària de la gestió dels residus a Mallorca) varen confirmar el seu ús, suposadament “experimental” i limitat a un tram de 200 m. La Plataforma ha constatat que s’ha seguit utilitzant aquest “residu” de forma continuada des de llavors i al llarg d’uns 2’5 km del total de l’obra, fins a l’entrada de Campos, com es pot veure en aquest vídeo.

2- Denunciam davant els òrgans competents del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears la manca de control i seguiment que s’ha realitzat i s’ està realitzant en l’ús de les escòries en aquesta obra.

Les escòries de la incineradora són considerades “residus no perillosos”. Considerar-les així no significa que les escòries no tenguin com a components metalls pesants i matèria orgànica (furans, dioxines i PCB). Per evitar un risc per a la salut de les persones i la contaminació del medi ambient, aquests residus han de tenir un tractament molt rigorós i un control i un seguiment continuats si es volen utilitzar com a matèria primera.

No s’està realitzant el control i seguiment que requereix el seu ús. Aquests controls estan especificats a tota la normativa que fa referència a l’ús de les escòries per a la construcció de carreteres.

2.1– La utilització d’escòries com a material de construcció de l’autopista no figura a l’expedient, a cap dels documents previs necessaris per la seva execució. No s’ha previst ni a l’ Estudi d’ Impacte Ambiental, ni al Projecte Tècnic, ni a les Prescripcions Tècniques del projecte, ni al Pla de Seguretat i Salut. 

2.2- No s’ha realitzat cap estudi hidrogeològic de la zona on es construeix l’autopista per analitzar la necessitat d’impermeabilització per evitar la contaminació de les aigües. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, sense aportar cap estudi ni anàlisi, va respondre les nostres peticions amb l’afirmació que “no calen impermeabilitzacions prèvies o comprovacions de l’estanquitat del terreny”.

La zona pertany a l’aqüífer Llucmajor-Campos i transcorre per un sòl calcari de relleu càrstic d’alta permeabilitat a l’aigua. La zona més propera a Campos està declarada àrea de risc potencial significatiu d’inundació (ARSPI).

Tal com s’esmenta en unes consideracions generals sobre el cas fetes pel geòleg Antonio Rodriguez, “el risc de la inundabilitat de la zona en que se depositen les escòries és real. De fet, amb inundacions com la del 1989, amb quasi total seguretat es produirien lixiviats  contaminants tant per les aigües superficials com per les aigües subterrànies”. Rodríguez Perea recorda que la carretera actual durant la inundació de 1989 va fer de represa de les aigües que provenien d’aquest vessant derivant-les cap a  la població de Campos.

3- Denunciam la falta de transparència de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, i el seu incompliment de la normativa actual sobre control dels residus de la incineradora de Son Reus.

La Plataforma va demanar a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears una verificació de la composició de les escòries, així com la previsió del seguiment  i control fins al final de la seva vida útil, així com el control de la infiltració dels lixiviats als aqüífers.

La resposta de l’administració ambiental ha estat molt clara: consideren que és  innecessari fer cap control i seguiment de la utilització de les escòries en aquesta obra i no presenten cap analítica que garanteixi la suposada innocuïtat dels residus usats.

La Conselleria ens remet a la normativa existent a les Illes Balears sobre el control i seguiment de les escòries d’incineració: el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental (Resolució de la Consellera  30/04/2001. BOIB núm. 59, de 17 de maig de 2001) i les publicacions sobre els resultats de les analítiques realitzades per la Comissió de Residus no perillosos de Mallorca.

Hem fet la recerca d’aquestes publicacions i, una vegada trobat el Visor de Paràmetres Ambientals del Consell de Mallorca, quan hem intentat accedir al resultats de les analítiques de les escòries, no hi hem trobat cap informació.

Aquesta ocultació d’informació i manca de transparència incompleix la normativa esmentada abans (el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental) que especifica que “Tota la informació s’haurà de subministrar en suport de paper i informàtic, susceptible d’incorporació a una pàgina web” per posar-la a disposició de tots els ciutadans d’acord amb l’esmentada Llei 38/1995 de 12 de desembre, sobre el dret de la informació en matèria de medi ambient.

Resulta molt preocupant que el Govern de les Illes Balears faci servir una norma de fa quasi 20 anys i que la Llei de Residus recentment aprovada (Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears) no actualitzi uns mecanismes de control i seguiment que tota la normativa i legislació ambiental actual exigeixen.

Constatam amb molta preocupació que l’administració ambiental de les Illes Balears mostra poc interès a comprovar i fer un seguiment de l’ús d’un residu amb metalls pesants i matèria orgànica (dioxines, furans i PCB). Ans al contrari, la seva política ambiental en aquesta qüestió és “establir les bases per a la declaració de fi de la condició de residu per a les escòries de la incineració”. Això suposaria un alliberament dels controls dels fluxos d’aquestes escòries previstos per la normativa sobre residus i permetria el seu lliure ús i disposició.

4- Les analítiques realitzades per la Plataforma confirmen que les escòries utilitzades a l’obra contenen materials perillosos.

Les escòries no estan ben tractades i ja ho varem poder demostrar in situ a la roda de premsa de 13/04/19, per la gran quantitat de material magnètic detectat a les escòries.

Davant la manca de resposta satisfactòria i de l’incompliment del Programa de Vigilància Ambiental, la Plataforma va encarregar a un laboratori extern unes analítiques bàsiques dels metalls pesants presents a diverses mostres de les escòries utilitzades en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com dels lixiviats d’aquestes escòries.
Davant la manca de resposta satisfactòria i de l’incompliment del Programa de Vigilància Ambiental, la Plataforma va encarregar a un laboratori extern unes analítiques bàsiques dels metalls pesants presents a diverses mostres de les escòries utilitzades en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, així com dels lixiviats d’aquestes escòries.

Els resultats obtinguts (s’adjunten) han augmentat el nivell de preocupació, ja que s’ha pogut comprovar que, segons la normativa de referència d’altres comunitats autònomes, els nivells de diversos metalls pesants d’alta toxicitat superen els llindars establerts tant en els propis sediments com en els seus lixiviats.

La comparació amb aquesta normativa mostra que:

• els nivells de coure (Cu) tripliquen els valors establerts; 
• els de cadmi (Cd), els quadrupliquen;
• els de plom (Pb) són gairebé 7 vegades els valors permesos i
• els d’antimoni són 12 vegades superiors als permesos.

Unes analítiques exhaustives dels components orgànics de les escòries (dioxines, furans i PCB) podrien empitjorar encara més els resultats. Clarament, les escòries no estan ben tractades i contenen materials perillosos per a la salut de les persones i el medi ambient.

Davant aquesta situació tan greu d’incompliments constants, manca de transparència i de seguiment i control de la utilització de les escòries  i de les conseqüències del seu ús, demanam: l’aturada immediata de l’obra de l’autopista, una informació clara dels components i la utilització de les escòries, la verificació de la seva composició, que s’assegurin els mecanismes de control i seguiment i l’elaboració de l’estudi hidrogeològic pertinent.

Demanam una entrevista amb el conseller executiu de Mobilitat i Infraestructures, la vicepresidenta segona i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient i la presidenta del Consell de Mallorca; així com amb el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

Denunciam aquesta situació, que posarem en coneixement de  tots els òrgans estatals i europeus que siguin necessaris.

Resultats de les analítiques realitzades: