La Plataforma Antiautopista vol saber a qui ha de demanar comptes pel desfasament pressupostari que ha suposat la construcció de grans infraestructures automobilístiques, especialment l’autopista de Campos. Com vàrem denunciar fa estona, s’ha confirmat: el Conveni de carreteres està mort i no arribaran diners per aquest concepte.
Les repetides afirmacions del Consell de Mallorca en el sentit que aquestes partides pressupostàries estaven assegurades no es corresponen amb la realitat. La Plataforma va denunciar i denuncia des de fa molt temps aquesta circumstància que s’ha negat de forma repetida mitjançant mentides i ocultació de dades.
La Plataforma exigeix que es depurin responsabilitats polítiques, sobre tot quan els pressupostos d’aquesta Comunitat es troben greument compromesos per mor de l’enfonsament de l’economia que la pandèmia ha provocat. Això no ha impedit que l’Administració, mirant cap a un altre lloc i inhibint-se de la realitat, hagi seguit executant projectes mastodòntics com l’autopista de Campos, menyspreant la realitat angoixant en què es troba sumida una part molt important de la societat illenca.
Una Administració que menysprea les necessitats reals de la gent dedicant una gran quantitat de recursos a fer infraestructures innecessàries (recordem les mentides que han servit per a justificar l’autopista), oblidant les necessitats socials reals i servint interessos inconfessables, no mereix comptar amb la confiança de la ciutadania.
I per aquest motiu convocam una protesta reivindicativa demà dissabte 7 de novembre, a les 16:30h, davant la porta principal del Consell de Mallorca, carrer Palau Reial, 1.
La plataforma antiautopistes denuncia la construcció d’un enllaç d’altíssim impacte que no mena enlloc. Feim una crida als partits per demolir, reforestar i redimensionar un projecte d’altíssim impacte ambiental.
Macroenllaç de Son Gabriela
La Plataforma Antiautopistes segueix documentant amb imatges aèries el traçat de l’autopista de Llevant, en concret del tram Llucmajor-Campos (9 km). Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat, la plataforma ha obtingut centenars d’imatges del traçat. Aquestes imatges, així com les del sistema públic IDEIB, han permès comprovar com les successives reduccions de la infraestructura anunciades pel Consell de Mallorca, han estat falses: es va anunciar una reducció a 45 metres però les imatges revelen amplades de 70 m. És especialment impactant el macroenllaç de Son Gabriela, que ha desfigurat irreversiblement un dels racons més hermosos dels voltants de lacarretera: el pinaret d’en Puigcerver. Es tracta d’una zona boscosa just a la partió municipal de Llucmajor i Campos. Aquest macroenllaç:
Té una amplada de 280 metres.
Ha consumit 5 hectàrees de territori ben conservat:
Ha engolit la Cova d’en Verdera, una cova natural singular usada antigament com a habitatge i de gran valor antropològic.
Ha afectat una bassa natural protegida i l’antic traçat de la via del tren.
És innecessari perquè no enllaça amb cap altra carretera ni nucli de població.
És perillós perquè anuncia i fa possibles nous moviments immobiliaris i especulatius, farà accessible la ruralia de Campos a la urbanització i a noves carreteres.
Just abans de les obres, la Plataforma va inventariar amb imatges aèries tot el traçat. Les imatges mostraven un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, bardisses; així com com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic d’alt valor ecològic. També va documentar tot un seguit d’elements tradicionals que han estat arrasats, afectats o desplaçats: barraques, coves, basses, el valuosíssim avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safarejos, l’antiga via del tren, etc.
Les noves imatges demostren el que suposa una macroinfraestructura d’aquestes dimensions. L’enllaç de Son Gabriela, és un dels elements més desmesurats i innecessaris del projecte”. La intenció de la Plataforma és documentar amb imatges els efectes de la construcció del que no és més que un nou tram de l’autopista de Llevant, una infraestructura planificada a finals dels anys 60 i que s’executa ara.
Macroenllaç de Son Gabriela
El tram de Llucmajor a Campos és una nova etapa de la llarga història de l’autopista Palma-Manacor i el decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica obre la porta a nous “desdoblaments” i autopistes en ”reduir a només 20 dies els avantprojectes o projectes de noves carreteres, duplicacions de calçada i variants” (disposició final sisena, BOIB num. 84 de 15 de maig).
“Una dinàmica de destrucció accelerada per inversions públiques multimilionàries” L’impacte va més enllà del traçat: l’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides la urbanització encara més accelerada del territori i l’ocupació immobiliària dels municipis. Una dinàmica de destrucció en curs, accelerada i propiciada per unes inversions públiques multimilionàries en carreteres (200 milions només a Mallorca en la passada legislatura) que tenen per objectiu principal enriquir les empreses del sector de les grans construccions d’infraestructures i fer més fàcil l’expansió dels capitals immobiliaris transnacionals.
La pandèmia de la COVID-19 configura un escenari absolutament diferent a aquell que va determinar a l’Administració a dur a terme el projecte de l’autopista Llucmajor-Campos, que ja era del tot qüestionable en circumstàncies normals. La construcció d’infraestructures que destrueixen l’entorn i superen la capacitat de càrrega d’un territori insular limitat no té cap sentit.
Totes les prediccions van en el sentit que es produirà una inflexió substancial en el creixement experimentat fins ara en el sector turístic i residencial i, per tant, en el volum de la circulació amb vehicle privat motoritzat per les carreteres de Mallorca, que haurien estat els elements determinants segons l’administració per a posar en marxa aquest projecte.
És clar que les prioritats han canviat i canviaran de manera substancial, i és de polítics intel·ligents -volem creure que els tenim- modificar els seus plans d’acord amb la realitat de cada moment.
La dependència absoluta del monocultiu turístic ens porta a un escenari ple d’incerteses. La funció dels polítics és, si no avançar-se a la realitat, almenys ajustar les seves actuacions a aquesta.
El que es preveu i la pròpia realitat que estem començant a viure apunta en el sentit que el monocultiu turístic és una opció completament equivocada, i per això és necessari començar a diversificar l’activitat econòmica de les nostres illes. Per això seria absurd i incomprensible que, a la vista d’aquestes noves circumstàncies, el Consell de Mallorca no reconsiderés el seu projecte de construcció d’aquesta autopista.
Així doncs, considerem que el mateix ha de modificar-se, en el sentit de paralitzar-lo, sense avançar ni un pam més en la destrossa que ja s’ha fet i que tristament quedarà com a testimoniatge d’una política cega i vassalla del monocultiu turístic.
S’hauran perdut milers d’hectàrees de terra fèrtil, enterrades sota milers de tones de residus contaminants, i això ens ha de fer recapacitar sobre qüestions com la inexistent autosuficiència alimentària de les nostres illes, tan íntimament lligada a l’abandó del sector primari en benefici d’un sector terciari que s’ha demostrat extremadament fràgil.
A tot això s’uneix l’emergència social que ja ha irromput i que no farà més que aguditzar-se a mesura que la fallida d’un sistema exclusivament centrat en el sector serveis tingui lloc, per la qual cosa les inversions hauran de reorientar-se per complet.
Per tot això, tot el que no s’hagi gastat en projectes tan inútils i innecessaris com el de l’autopista Llucmajor-Campos haurà de dedicar-se a l’emergència social que ens ve damunt. En conseqüència, resulta ineludible aturar les obres, i fins on sigui possible retrotreure-les sense cap consum més de territori, i dedicar tots aquests recursos a la preocupant situació que tenim a les portes, amb la prioritat d’atendre les necessitats dels sectors socials més desfavorits.
Una
reforestació de l’àrea absorbiria l’equivalent anual de les
emissions d’altres cinc mil persones. Els ecologistes equiparen
l’impacte global de l’autopista al d’una població de 13.000
habitants
La
Plataforma Antiautopista ha fet públic un informe preliminar que
estima en més de
26.000 tones de CO2
les emissions degudes directament a les obres
de construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquesta quantitat
equival a les emissions mitjanes de més de cinc mil persones al
llarg de tot un any.
La
Plataforma estima en 529 tones de CO2
la capacitat d’absorció perduda degut a la tala de més de dos mil
peus d’ametller i garrover que han estat eliminats per la
construcció de la nova autovia. Aquest arbrat absorbia, cada any,
les emissions mitjanes de 106 persones.
Els
ecologistes sumen, encara, a aquesta pèrdua, la capacitat potencial
d’absorció malbaratada pel sòl destinat a la nova
infraestructura. La Plataforma contra l’autopista considera que
que les 52 hectàrees
destinades a l’autopista haurien de ser dedicades, per coherència
amb l’emergència climàtica declarada pel Govern balear i el
Consell de Mallorca, a la reforestació.
Si, en comptes de dedicar-se a l’autopista, les 52 hectàrees que
ocuparà aquesta infraestructura viària es reforestassin amb pins,
hi podrien créixer un total de 12.000 individus amb una
capacitat d’absorció de 27.000 tones de CO2
anuals.
Si
se suma l’impacte de les obres al de la capacitat potencial
d’absorció perduda,
els poc més de 8 km de l’autopista de Llucmajor a Campos deixen un
rastre de carboni de més de 53.000 tones, equivalent a les emissions
anuals de 10.600 persones.
Per fer aquest càlcul els ecologistes han pres com a referència les
emissions de CO2
anuals d’Espanya que són de 5 tones per càpita, d’acord amb el
Banc Mundial (2014)1.
Un càlcul moderat que no inclou totes les
emissions
La
Plataforma qualifica la seva valoració de les emissions de
“moderada” ja que només ha tengut en compte una
part de les emissions generades per les obres.
Concretament, els ecologistes detallen que han calculat les
emissions derivades de “la fabricació de l’asfalt necessari per
la construcció de l’autopista, l’obtenció de la grava
d’anivellament i els treballs d’excavació que suposaran, en
total, una emissió a l’atmosfera de 26.467 tones de CO2”.
Els ecologistes precisen que “les emissions de la construcció són
majors ja que no s’han pogut tenir en compte les emissions
derivades de l’acer del guardarrail i el formigó que separa els
dos sentits de la via”. Tampoc no s’han tengut en compte per a
aquest càlcul les emissions produïdes per la incineradora de Son
Reus, que generen els residus de les escòries utilitzades com a
subbase de construcció de l’obra.
Els automòbils ja emeten 12.000 tones de
CO2 cada any en els 8 km de la carretera actual augmentaran amb
l’increment de trànsit induït per l’autopista
Els
antiautopista recorden que les emissions directament imputables a
l’obra són només una part menor de les que generarà la nova
autopista. La part del lleó, subratllen, se l’emportarà el
creixement de les emissions dels automòbils que hi circulin,
provocat per l’increment del nombre de vehicles degut a la demanda
induïda que generen les vies ràpides i de gran capacitat. Els
ecologistes recorden que
el transport ja és avui la principal font d’emissions de gasos
d’efecte hivernacles a les Illes Balears,
i que el transport per carretera n’és el principal contribuent.
Amb 2,7 milions de tones equivalents de CO2els automòbils
superen de molt les emissions atribuïbles al transport aeri (1,9
milions de tones) i al marítim.
La
plataforma estima en
prop de 12.000 tones el CO2
emès en un any pels vehicles al llarg dels 8 km de l’actual
carretera Palma-Llucmajor2.
Atès que les emissions del transport per carretera a les Balears
s’han duplicat en els darrers 25 anys i que la nova autopista
multiplicarà per 2 la capacitat de càrrega de la carretera i
n’incrementarà la velocitat del trànsit, els antiautopista
estimen que, en pocs anys, podrien
incrementar-se en unes altres 12.000 tones de CO2
les emissions de gasos només en aquest tram de via.
La suma dels tres impactes (la massa forestal potencial perduda si no
s’aprofita l’ocasió per reforestar les 52 hectàrees de sòl
agrícola malbaratat, les emissions provocades directament per les
obres i les derivades de l’increment del trànsit) permeten estimar
en 65.000 tones l’impacte (en un any) de l’autopista: això és,
l’equivalent a les
emissions d’una localitat de 13.000 habitants.
Demanen a partits, autoritats, societat
civil i científics un darrer esforç per aturar les obres: “en
això, no depenem de Madrid”
La
Plataforma antiautopista es congratula de la reacció de partits
polítics, autoritats i membres de la comunitat científica contraris
a les obres d’ampliació de l’aeroport i sol·liciten a tots els
actors científics, socials i polítics que es manifestin amb la
mateixa contundència contra les obres de l’autopista atès que,
com assenyalen, “aquesta
decisió sí que és en mans de les autoritats mallorquines”;
que “en això no
depenem ni del govern espanyol ni d’Aena”;
que els automòbils
són el primer factor de contaminació i de generació de gasos
d’efecte hivernacle a Mallorca,
molt per davant dels avions; i que aquesta
autopista obrirà, a més, les portes a l’especulació
immobiliària, la
urbanització i la massificació de tot el migjorn i el llevant de
l’illa.
“No
entenem com es segueixen ampliant infraestructures (autopista i
aeroport) si la capacitat de càrrega d’aquestes illes ja s’ha
superat fa molt” assenyalen els autors de l’estudi, I afegeixen
que “com més se superi la capacitat de càrrega més empitjorarà
l’estat del medi natural (platges brutes, praderies de posidònia
perdudes etc) i estarem més prop del col·lapse”. Per tant,
conclouen,
“estam en el camí totalment oposat al turisme sostenible que
predica el govern”.
Resum de xifres
Concepte
Emissions
(o capacitat
d’embornal perduda)
Equivalent
a les emissions de
(5 tones
de CO2 per càpita)1
Capacitat d’absorció
perduda
2000 ametllers i
garrovers
529
tones de CO2
(anual)
106
habitants
Emissions derivades
de les obres (part)
asfalt, moviments de
terres, etc
26.467
tones de CO2
5.293
habitants
Potencial d’absorció
perdut (52 ha)
12.133 pins
27.005
tones de CO2
(anual)
5.401
habitants
Increment potencial
de les emissions dels automòbils
“Les
paraules de Sevillano avalen les nostres tesis” manifesten els
ecologistes, “però les seves obres el contradiuen”
La
Plataforma Antiautopista veu amb “comprensible escepticisme”,
l’anunci del responsable d’Infraestructures del Consell de Mallorca,
Ivan Sevillano, de limitar a 80 km/h la velocitat màxima a la via de
cintura. Els antiautopista saluden la iniciativa i la veuen com una
confirmació de les seves tesis, però assenyalen la incongruència
d’aquesta proposta amb la resta de la política viària del Consell i
el Govern balear. Els ecologistes temen que, una vegada més, els
anuncis de polítiques de contenció del trànsit i la velocitat
quedin en declaracions de bones intencions mentre el pressupost
públic “es malbarata en el foment de la velocitat i el creixement
infinit del parc automobilístic i augmenta la superfície afectada
per la xarxa viària”. El
Consell, manifesten els antiautopista, ha gastat 200 milions d’euros
en els darrers anys en noves carreteres i autopistes, però fa un any
que no reuneix la comissió encarregada del seguiment de les
propostes alternatives per millorar els accessos a Palma. Els
portaveus ecologistes manifesten que “no té sentit continuar
estenent la xarxa d’autopistes quan els accessos a Palma ja no
suporten ni un cotxe més”.
“El
Consell confirma les nostres tesis”, afirmen els ecologistes
L’anunci
de Sevillano, declaren els portaveus de la Plataforma “confirma les
nostres tesis pel que fa a les autopistes; això és, que l’increment
de la velocitat no millora ni la seguretat ni la fluïdesa del
trànsit sinó tot el contrari:
a major velocitat augmenten les possibilitat de tenir un accident
greu, alhora que es redueix la capacitat de la xarxa d’acollir un
trànsit fluid”. La velocitat, assenyalen els antiautopista,
estreny la capacitat del viari, n’incrementa la congestió i és
l’element determinant de la mortalitat, tal i com assenyalen
l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la mateixa DGT i
l’experiència de moltes
ciutats i regions d’Europa i
del món desenvolupat “que apliquen
amb èxit polítiques de restriccions viàries i reduccions de la
velocitat.
“La
reducció de la velocitat retallà a la meitat els accidents mortals
a les rondes de Barcelona”, assenyalen els activistes. “Per això,
aquesta mesura -que també va reduir la sinistralitat a la carretera
de Campos- fa estona que s’hauria d’haver aplicat”, expliquen.
Per
això, els antiautopista consideren “incongruent”
que Sevillano anunciï “per enèsima vegada” una reducció de la
velocitat que mai no aplica” per, a la pràctica, “invertir
desenes de milions d’euros en infraestructures que només
afavoreixen la velocitat”
i assenyalen l’autopista de Campos i la segona via de cintura que
el Consell
s’ha compromès a acabar en aquesta legislatura.
La Plataforma Antiautopista fa arribar a Francina Armengol el present reial i li sol·licita, novament, audiència. La nova pista permetrà als infants de Mallorca estalviar 35,4 segons a cada volta del circuit de 8,8 km pel mòdic preu de 33 milions d’euros. Això significarà un cost d’un milió d’euros per cada segon guanyat. “Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, és segur que passar de 90 km/h a 100 km/h millorarà la seguretat”, ironitzen els antiautopista
Avui dematí, la Plataforma Antiautopista ha presentat al Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears, el regal que els Reis d’Orient li han deixat per a la presidenta Francina Armengol.
El regal consisteix en una pista de slot, tipus scalextric, del model Ma-19 Xtreme amb un doble loop connector de 250 metres d’amplada. La pista s’estén al llarg de 8,8 km (a escala 1:32, la típica dels slot) sobre una superfície de més de mig milió de metres quadrats.
La pista inclou, a més, una mostra d’escòries autèntiques d’incineradora (una grapada dels 140 milions de tones que s’estan abocant a la base de l’autopista Campos-Llucmajor / marca: ecoàrid circular® by TIRME), un model a escala de dos dels 2.000 arbres que han estat arrabassats per les obres de construcció, un mur de mitjana de 3 metres d’amplada i una mostra autèntica d’asfalt (marca: BTM emergència-climàtica®) per a cobrir les pistes.
El joc inclou un cotxe elèctric amb bateria de liti bolivià servit directament pel govern colpista de Jeanine Áñez i una pala excavadora.
La capsa de la pista de slot està personalitzada i inclou les imatges dels responsables polítics del pacte progressista al Govern balear (Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes) mentre ensenyen a jugar a córrer el jove titular de Mobilitat i Infraestructures del Consell, Iván Sevillano.
Les instruccions recorden que, per muntar la pista no caldrà (d’acord amb el dictamen de la Comissió de Medi Ambient de les Balears, presidida per l’ecosobiranista Antoni Alorda) cap nova avaluació d’impacte ambiental “atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient” (Acord de la CMAIB, BOIB núm. 075, de 20 de juny de 2017). Tot i això, els requeriments tècnics de la pista inclouen:
un enllaç connector de 250 metres d’amplada, que invadeix el pinaret den Puigcerver (vegeu instruccions de muntatge adjuntes).
dues vies de servei paral·leles de 5,5 metres d’amplada amb un total de 17,6 km de nova via.
140.000 tones d’escòries d’incineradora.
246.000 m3 de terraplens.
130.000 m3 de desmunt.
170.000 m3 de terra fèrtil venal.
2.000 arbres per arrabassar.
La pista requereix una plataforma de muntatge a escala 1:32 de 51,7 hectàrees (més de mig milió de metres quadrats) disponible al sòl rústic agrari i forestal dels termes municipals de Llucmajor i Campos.
Les instruccions de seguretat de la jugueta recorden que permetrà passar de 90 km/h a 100 km/h al llarg de 8,8 km. Una simple operació aritmètica conclou que la nova pista de scalextricestalviarà la impressionant xifra de 35,4 segons, al cost per unitat de 33 milions d’euros (PVP). És a dir: un milió d’euros per segon.
Pel que fa a la resta de requeriments de seguretat, les instruccions adverteixen els pares i adults que “aquesta autopista no millorarà la seguretat” sinó que possiblement l’empitjorarà ja que, per citar un exemple, en el cas de la circumval·lació de Barcelona, aplicar una limitació de velocitat a 80 k/h va permetre reduir a la meitat el nombre de morts i ferits greus en accident de trànsit. Atès que l’ordre dels factors no altera el producte, el departament de carreteres del Consell, sempre savi i prescient, ha decidit augmentar la velocitat de 90km/h (80 km/h en el tram del nou loop, ara controlat per radar) a 100 km/h. Un increment de velocitat d’entre 10 i 20 km/h que, sense cap dubte, garantirà millor la seguretat de conductors i passatgers.
Les instruccions de manteniment de la pista recorden que “el manteniment bàsic inclou”:
L’externalització del servei de manteniment.
Fortes inversions en infraestructures al llarg dels anys vinents i un nou conveni de carreteres que inclogui els 237 milions pendents d’abonar per Madrid.
El desdoblament futur de les pistes en direcció a Santanyí, Felanitx i la Colònia de Sant Jordi (ampliable amb un pont de Lego® fins a Cabrera).
La possibilitat de completar l’autopista amb un joc de construccions per donar cabuda al creixement turístic i residencial al Migjorn i el Llevant.
La garantia de la pista de slot garanteix (valga la redundància) que el trànsit es doblarà en deu anys, d’acord amb la previsió de nombrosos estudis internacionals sobre la demanda induïda.
La Plataforma recorda a la presidenta Armengol que fa un any que li va demanar audiència sense que encara no hagi obtingut resposta i s’ofereixen novament a entrevistar-se amb ella per lliurar-li en mà el regal i explicar-li amb detall les complicades instruccions de la jugueta i els seus previsibles efectes secundaris.
En els darrers 25 anys les emissions del transport per carretera s’han duplicat. L’automòbil és el gran emissor de CO2 i els governs de progrés continuen donant prioritat a les grans infraestructures que acceleren el canvi climàtic
El transport per carretera, aeri i marítim genera el 56% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a les illes Balears. Aquestes emissions s’han duplicat en només 25 anys. Si a l’any 1990 les emissions del transport per carretera suposaven el 42% del total, a l’actualitat s’han disparat fins el 56%, passant de 1.28 milions de tones de CO2 a 2.68 milions de tones l’any 2017.
Del conjunt del transport, els cotxes són avui la primera font d’emissions, per davant de les emissions aèries (1.94 milions de tones) i fins i tot per davant del transport marítim i la resta de transports junts (2,52 milions de tones). Són dades d’una recerca feta els darrers mesos pel col·lectiu Tot Inclòs a partir de fonts oficials. La investigació mostra un increment espectacular de les emissions vinculades al transport. Així doncs, si les Illes Balears volen rebaixar les seves emissions, caldrà un gir total en les polítiques que incideixen sobre el transport: carreteres, urbanisme, turisme massiu, transport públic, etc.
El creixement de les emissions de CO2 del transport estan estretament lligades a les polítiques de construcció de més carreteres i autopistes. Els darrers anys, les institucions han gastat una quantitat enorme de recursos públics en noves infraestructures viàries. El departament de carreteres del Consell per exemple, ha destinat més de 200 milions d’euros en ampliar carreteres, construir rotondes i autopistes i afavorir l’accés rodat massiu a Sóller (16 milions d’euros). Mentrestant, en la passada legislatura no s’ha posat ni un metre de via de tren ni s’ha millorat significativament el transport públic col·lectiu per carretera, que ara mateix és insuficient o inexistent a molts de llocs.
Fa dècades que existeix evidència científica que demostra que la construcció de carreteres i de nous carrils, lluny de resoldre la congestió del tràfic, només l’agreuja. És el que s’anomena “demanda induïda”. Existeixen nombrosos estudis que demostren que les àrees metropolitanes que fan fortes inversions en l’expansió de la capacitat viària no alleugen la congestió del trànsit, al contrari. La construcció i ampliació de les vies ràpides i de gran capacitat genera un major ús del cotxe, una extensió de la urbanització i un augment de les emissions.
La declaració de l’emergència climàtica per part del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears no pot tenir un caràcter purament retòric. Si les autoritats realment creuen que ens trobam en una situació greu, cal que la declaració tengui efectes legals i normatius i que es tradueixi en accions efectives a l’altura d’aquest repte.
Per tot això, exigim novament:
La paralització total de les obres de l’autopista de l’autopista Llucmajor-Campos i la seva reconducció cap a un model de carretera 2+1 com preveu el Pla director sectorial de mobilitat.
L’aturada de l’abocament de 143 milions de tones d’escòria d’incineradora a l’autopista i la seva retirada.
L’aplicació de les polítiques de mobilitat establertes en el Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears. Singularment, demanam que es tanquin carrils de les autopistes ja existents al transport privat individual i es reservin per al transport col·lectiu i públic; que es paralitzi la construcció de noves infraestructures viàries o d’aparcament que suposin increments de capacitat o de velocitat.
Inversions urgents en el transport públic col·lectiu (bus i tren) perquè siguin una alternativa viable a l’automòbil i que, en els entorns urbans, es prioritzi decididament la mobilitat dels vianants a peu, el transport públic col·lectiu (bus) i l’ús de vehicles lleugers (bicicletes, singularment).
Prohibició de construccions residencials en sòl rústic i moratòria a la construcció en sòls urbans no desenvolupats.
L’inici d’una política econòmica de decreixement turístic i urbanístic decidit i la revitalització de les activitats productives (agricultura i indústria) que ens permetin reduir sensiblement el nostre volum actual d’importacions.
La llei mordassa és una amenaça real a la llibertat d’expressió i s’usa per frenar els moviments socials
Plataforma Antiautopista. Palma, 10 de desembre
Avui dematí, en el decurs de la protesta contra un desnonament, la policia ha detingut Joan Segura, activista pel dret a l’habitatge i portaveu de la plataforma Stop Desnonaments Mallorca. La detenció ha tengut lloc en el marc d’una protesta que s’havia notificat degudament i que s’emmarca en els legítims drets a la llibertat d’expressió i de protesta. El càrrec que, segons informacions de premsa, s’imputa al nostre company és el d’”atemptat a l’autoritat”. La llarga trajectòria de Joan com a activista, el seu compromís no-violent i la presència d’un nombrós grup d’activistes en la protesta treu, en la nostra primera impressió, tota credibilitat a la imputació.
El 10 de desembre, en el dia que es commemoren arreu del món els drets humans hem de denunciar que les actuacions governatives a Mallorca semblin encaminades, de manera decidida, no a promoure aquests drets d’acord amb el mandat constitucional d’un estat social i democràtic de dret, sinó a limitar-los i retallar-ne l’efectivitat.
Avui han estat dos els drets, humans i constitucionals, vulnerats: el dret a un habitatge digne i el dret a la llibertat d’expressió i manifestació.
Des de la Plataforma Antiautopista constatam, amb preocupació i escàndol, com el dret a la manifestació es qüestiona de cada vegada més a les nostres illes i arreu d’Espanya. Des de l’aprovació de l’anomenada Llei mordassa, a Espanya es tramiten una mitjana de vuitanta multes diàres contra actes que s’emmarquen en la llibertat d’expressió, segons Amnistia Internacional, i pesa una “amenaça real”, novament segons Amnistia, contra les llibertats.
Constam que, de cada vegada més, les autoritats, i singularment la fiscalia i la policia, s’emparen en una legislació liberticida i en una interpretació restrictiva, i repressivament “creativa”, del marc legal i constitucional justament per fer callar les veus, com la del company Joan Segura, que són cada dia al carrer per defensar drets humans essencials com el de l’habitatge i passant per sobre el dret de tots a la llibertat d’expressió i de manifestació.
Avui mateix, ha estat notícia que la comissària del Consell d’Europa per als Drets Humans ha fet públic un informe que avisa de les restriccions que alguns estats, entre els quals cita Espanya, imposen a la llibertat de reunió i manifestació. La comissària del Consell d’Europa ha llançat una advertència contra les sancions penals a organitzadors i participants en manifestacions pacífiques i en l’excessiu ús de la força policial contra les protestes. L’informe cita expresament Espanya quan esmenta els estats europeus que han adoptat lleis que poden suposar “restriccions desproporcionades del dret de llibertat de reunió pacífica”.
En aquest context de creixent repressió de l’exercici dels drets socials i polítics, emmarcam també l’escandalosa petició de penes de 26 anys de presó per part de la fiscalia contra els companys que suposadament varen prendre part en una acció d’Arran contra els excessos del turisme a Mallorca. Ni el to, ni el contingut ni els fets de la protesta del Moll de Vell de Palma el mes de juliol de 2017 (tirar confetti i encendre unes bengales sense perill ni amenaça) no tenen res de reprovable, ans al contrari: s’emmarquen del tot en el dret a la protesta i la lliure expressió de a discrepància i en cap cas no poden tenir cap retret penal.
La Plataforma Antiauopista ofereix tota la seva solidaritat i afecte tant a Joan Segura i Stop Desnonaments com als companys encausats per la protesta d’Arran i es compromet a acompanyar-los sempre en la seva legítima defensa dels drets a un medi ambient habitable, un habitatge digne i l’exercici de la llibertat d’expressió, manifestació i discrepància.
PS. En el moment de tancar aquesta nota, circulen per les xarxes socials notícies sobre un possible alliberament de Joan Segura. Reiteram la nostra solidaritat amb el company activista i demanam el complet aclariment d’aquests fets. El dret a la manifestació i la protesta pacífica s’han de poder exercir sense por ni temor; i la funció de la policia, la fiscalia i la judicatura és, justament, garantir els drets constitucionals, no reprimir-los.
Els ecologistes denuncien que l’autopista és un abocador en línia
Les entitats GOB, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Terraferida i Salvem Portocolom donant suport a la Plataforma Antiautopista de Llucmajor-Campos, rebutgen la resposta que ha donat la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, a la denúncia formulada per totes elles el passat mes d’agost. Així mateix, lamenten el silenci vergonyós que el Consell de Mallorca -passats tres mesos- ha donat com a resposta a la denúncia que se li va adreçar per les mateixes dades, més àmplia i extensa, ja que el Consell de Mallorca és l’administració responsable de la construcció d’aquesta autopista.
Paral·lelament aquesta setmana del Consell de Mallorca ha començat a abocar, en plena alerta per inundacions, les 140.000 tones d’escòria amb què vol construir la via de servei de l’autopista Llucmajor-Campos. Després de dos mesos de pausa el Consell reprèn els abocaments d’escòries mentre la Conselleria de Medi Ambient dóna unes explicacions que no satisfan els ecologistes.
La resposta de la Conselleria, extensa i farcida d’analítiques i consideracions legals, insisteix en demostrar que l’abocament de més de 143.000 tones d’escòries provinents dels forns d’incineració de residus sòlids de Son Reus, és innocu per a la població i l’entorn, i que s’està fent seguint procediments segurs i complint la normativa vigent.
La Plataforma i totes les Entitats que li fan costat, valorem que la Conselleria de Medi Ambient ens hagi contestat a la nostra denúncia, però seguim estant convençudes que la decisió de convertir l’autopista en abocador en línia de residus possiblement tòxics és perillosa per a la població i l’entornnatural, per les raons esgrimides des del principi. A grans trets:
no es garanteix que les escòries no siguin tòxiques, malgrat les magres analítiques d’alguns metalls pesants (que adesiara sobrepassen els màxims establerts en altres normatives, ja que s’ha tingut l’atreviment d’actuar sense haver-ho reglamentat prèviament, com és responsabilitat i competència del Govern) i les encara més magres de contaminants orgànics (que no s’han repetit d’ençà de 2017) (No ens consta l’existència d’analítiques de sals). Per més que es digui, no s’ha fet -ni s’està fent- un seguiment exhaustiu de la composició química d’aquests residus. Recordam que ni se coneixen els centenars de substàncies que es troben a les escòries, ni els seus potencials efectes perjudicials sobre els organismes vius si aquestes s’incorporen a les xarxes tròfiques, ni com es transformaran i es combinaran entre elles en el futur (cfr. Incineració i Salut, editat per Greenpeace). Valorem positivament l’oferiment de fer unes noves analítiques, sempre que es tinguin en compte aquestes consideracions i -tant el mostreig com les pròpies analítiques- puguin ser fiscalitzades per autoritats científiquesneutrals i objectives.
no s’han abocat de manera segura, ni les característiques del sòl són les més adequades. La coberta asfàltica no és totalment impermeable, ni es pot garantir amb total seguretat el seu correcte manteniment -a perpetuïtat- ni que mai no seran arrossegades per cap aiguat o altra mena d’erosió. L’aqüífer i les terres de conreu estan en perill i es corre el risc que el parc des Salobrar, les salines (d’on s’extreu un producte alimentari) i el mateix medi marí, resultin greument contaminats. Recordam que l’Estat espanyol ha signat el conveni OSPAR 2020, pel qual s’obliga a no abocar, a partir d’aquest any, ni directament ni indirectament, cap tòxic al medi marí i a actuar sempre seguint els criteris de PRECAUCIÓ, SOSTENIBILITAT I CERTESA CIENTÍFICA (tots tres obviats en aquesta obra).
es fa una actuacióirreversible. En cas de demostrar-se els perills que ara denunciem, serà impossible restituir l’estat original -net- de l’entorn en el qual ha de viure la nostra població i les futures generacions, que es veuran seriosament compromeses pel cúmul de pràctiques temeràries que avui gosem fer.
denunciam finalment la falòrnia que suposa qualificar aquesta operació, la d’escampar residus tòxics al medi natural, com a “economia circular”. Si el mètode d’incinerar deixalles de tota mena ha col·lapsat per la seva inviabilitat, la solució és abandonar-lo, i no voler ocultar-ne les perilloses conseqüències tot burlant la ciutadania.
Exigim per tant, que de forma immediata s’aturi l’abocament que s’està duent a terme de les 123.000 tones d’escòries restants i que siguin vigilades amb tota cura les més de 20.000 tones que ja s’hi han abocat irresponsablement, per a què no se segueixin escampant, si no es retiren i dipositen a un abocador en condicions de seguretat, el que seria el més assenyat.
Exigim alhora, que l’Administració expliqui a la ciutadania quins pretesos avantatges suposa fer servir aquest residu de la incineració, si no és poder desfer-se d’un material incòmode que comença a vessar dels seus dipòsits, i amb el qual ja no saben que fer-ne.
Demanam que d’una vegada i sense més dilacions es redacti la normativa que ha de regular la gestió dels residus destinats a la incineració (RSU), així com els que es generen a la combustió (cendres i escòries) sense perdre de vista la necessitat d’abandonar la incineració a curt termini. S’ha de desenvolupar aquesta normativa aplicant la pròpia LLei de Residus, recentment aprovada, amb criteris estrictes i restrictius, tot pensant en la seguretat de la població, les generacions futures i l’entorn, de manera que sigui impossible seguir actuant de manera tan temerària com fins ara. La incineració és una mala opció que s’ha d’abandonar quan abans millor en benefici del reciclat.
Pregam que s’iniciïn urgentment les tasques de reparació i restitució del medi, de la massa forestal i el paisatge arrasats, com predica la recentment aprovada i ja ignorada Llei de Canvi Climàtic, i que es respecti l’antic sistema de canalitzacions, engolidors i avencs de desguàs, tot patrimoni del nostre poble.
Ens manifestem un altre cop, i no ens en cansarem, contraris a la construcció de l’autopista, a les indesitjables -per insostenibles- dinàmiques i economies que es generaran, i als mètodes d’engany i ocultació emprats per l’administració -la que ens hauria de protegir- tan allunyats de la sempiterna promesa de transparència.
QUI ESTIMA MALLORCA I LA SEVA GENT, NO L’ENVERINA!
L’Aliança per l’Emergència va ser presentada el 31 d’agost de 2019 i actualment la formen 16 entitats.
L’objectiu de l’Aliança es centra en presentar als ajuntaments de l’illa un model de moció per a què sigui aprovada. Podeu consultar el model de la moció aquí.
Comparteix:
Aquesta web fa servir galetes pròpies i de tercers per optimitzar el servei i adaptar-se a la seva navegació. Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració de galetes en qualsevol moment. Més Informació
