Palma, 22 de febrer de 2020

Una reforestació de l’àrea absorbiria l’equivalent anual de les emissions d’altres cinc mil persones. Els ecologistes equiparen l’impacte global de l’autopista al d’una població de 13.000 habitants

La Plataforma Antiautopista ha fet públic un informe preliminar que estima en més de 26.000 tones de CO₂ les emissions degudes directament a les obres de construcció de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquesta quantitat equival a les emissions mitjanes de més de cinc mil persones al llarg de tot un any.

La Plataforma estima en 529 tones de CO₂ la capacitat d’absorció perduda degut a la tala de més de dos mil peus d’ametller i garrover que han estat eliminats per la construcció de la nova autovia. Aquest arbrat absorbia, cada any, les emissions mitjanes de 106 persones.

Els ecologistes sumen, encara, a aquesta pèrdua, la capacitat potencial d’absorció malbaratada pel sòl destinat a la nova infraestructura. La Plataforma contra l’autopista considera que que les 52 hectàrees destinades a l’autopista haurien de ser dedicades, per coherència amb l’emergència climàtica declarada pel Govern balear i el Consell de Mallorca, a la reforestació. Si, en comptes de dedicar-se a l’autopista, les 52 hectàrees que ocuparà aquesta infraestructura viària es reforestassin amb pins, hi podrien créixer un total de 12.000 individus amb una capacitat d’absorció de 27.000 tones de CO₂ anuals.

Si se suma l’impacte de les obres al de la capacitat potencial d’absorció perduda, els poc més de 8 km de l’autopista de Llucmajor a Campos deixen un rastre de carboni de més de 53.000 tones, equivalent a les emissions anuals de 10.600 persones. Per fer aquest càlcul els ecologistes han pres com a referència les emissions de CO₂ anuals d’Espanya que són de 5 tones per càpita, d’acord amb el Banc Mundial (2014)¹.

Un càlcul moderat que no inclou totes les emissions

La Plataforma qualifica la seva valoració de les emissions de “moderada” ja que només ha tengut en compte una part de les emissions generades per les obres. Concretament, els ecologistes detallen que han calculat les emissions derivades de “la fabricació de l’asfalt necessari per la construcció de l’autopista, l’obtenció de la grava d’anivellament i els treballs d’excavació que suposaran, en total, una emissió a l’atmosfera de 26.467 tones de CO₂”. Els ecologistes precisen que “les emissions de la construcció són majors ja que no s’han pogut tenir en compte les emissions derivades de l’acer del guardarrail i el formigó que separa els dos sentits de la via”. Tampoc no s’han tengut en compte per a aquest càlcul les emissions produïdes per la incineradora de Son Reus, que generen els residus de les escòries utilitzades com a subbase de construcció de l’obra.

Els automòbils ja emeten 12.000 tones de CO2 cada any en els 8 km de la carretera actual augmentaran amb l’increment de trànsit induït per l’autopista

Els antiautopista recorden que les emissions directament imputables a l’obra són només una part menor de les que generarà la nova autopista. La part del lleó, subratllen, se l’emportarà el creixement de les emissions dels automòbils que hi circulin, provocat per l’increment del nombre de vehicles degut a la demanda induïda que generen les vies ràpides i de gran capacitat. Els ecologistes recorden que el transport ja és avui la principal font d’emissions de gasos d’efecte hivernacles a les Illes Balears, i que el transport per carretera n’és el principal contribuent. Amb 2,7 milions de tones equivalents de CO₂ els automòbils superen de molt les emissions atribuïbles al transport aeri (1,9 milions de tones) i al marítim.

La plataforma estima en prop de 12.000 tones el CO₂ emès en un any pels vehicles al llarg dels 8 km de l’actual carretera Palma-Llucmajor². Atès que les emissions del transport per carretera a les Balears s’han duplicat en els darrers 25 anys i que la nova autopista multiplicarà per 2 la capacitat de càrrega de la carretera i n’incrementarà la velocitat del trànsit, els antiautopista estimen que, en pocs anys, podrien incrementar-se en unes altres 12.000 tones de CO₂ les emissions de gasos només en aquest tram de via. La suma dels tres impactes (la massa forestal potencial perduda si no s’aprofita l’ocasió per reforestar les 52 hectàrees de sòl agrícola malbaratat, les emissions provocades directament per les obres i les derivades de l’increment del trànsit) permeten estimar en 65.000 tones l’impacte (en un any) de l’autopista: això és, l’equivalent a les emissions d’una localitat de 13.000 habitants.

Demanen a partits, autoritats, societat civil i científics un darrer esforç per aturar les obres: “en això, no depenem de Madrid”

La Plataforma antiautopista es congratula de la reacció de partits polítics, autoritats i membres de la comunitat científica contraris a les obres d’ampliació de l’aeroport i sol·liciten a tots els actors científics, socials i polítics que es manifestin amb la mateixa contundència contra les obres de l’autopista atès que, com assenyalen, “aquesta decisió sí que és en mans de les autoritats mallorquines”; que “en això no depenem ni del govern espanyol ni d’Aena”; que els automòbils són el primer factor de contaminació i de generació de gasos d’efecte hivernacle a Mallorca, molt per davant dels avions; i que aquesta autopista obrirà, a més, les portes a l’especulació immobiliària, la urbanització i la massificació de tot el migjorn i el llevant de l’illa.

“No entenem com es segueixen ampliant infraestructures (autopista i aeroport) si la capacitat de càrrega d’aquestes illes ja s’ha superat fa molt” assenyalen els autors de l’estudi, I afegeixen que “com més se superi la capacitat de càrrega més empitjorarà l’estat del medi natural (platges brutes, praderies de posidònia perdudes etc) i estarem més prop del col·lapse”. Per tant, conclouen, “estam en el camí totalment oposat al turisme sostenible que predica el govern”.

Resum de xifres

Elaboració: Tot Inclòs

1Dades d’emissions per càpita del Banc Mundial per a Espanya (2014) https://datos.bancomundial.org/indicador/EN.ATM.CO2E.PC

2Guía práctica para el cálculo de emisiones de gases de efecto invernadero (GEI). Versión 2011 p. 21

L’informe es pot consultar aquí.

“Les paraules de Sevillano avalen les nostres tesis” manifesten els ecologistes, “però les seves obres el contradiuen”

La Plataforma Antiautopista veu amb “comprensible escepticisme”, l’anunci del responsable d’Infraestructures del Consell de Mallorca, Ivan Sevillano, de limitar a 80 km/h la velocitat màxima a la via de cintura. Els antiautopista saluden la iniciativa i la veuen com una confirmació de les seves tesis, però assenyalen la incongruència d’aquesta proposta amb la resta de la política viària del Consell i el Govern balear. Els ecologistes temen que, una vegada més, els anuncis de polítiques de contenció del trànsit i la velocitat quedin en declaracions de bones intencions mentre el pressupost públic “es malbarata en el foment de la velocitat i el creixement infinit del parc automobilístic i augmenta la superfície afectada per la xarxa viària”. El Consell, manifesten els antiautopista, ha gastat 200 milions d’euros en els darrers anys en noves carreteres i autopistes, però fa un any que no reuneix la comissió encarregada del seguiment de les propostes alternatives per millorar els accessos a Palma. Els portaveus ecologistes manifesten que “no té sentit continuar estenent la xarxa d’autopistes quan els accessos a Palma ja no suporten ni un cotxe més”.

“El Consell confirma les nostres tesis”, afirmen els ecologistes

L’anunci de Sevillano, declaren els portaveus de la Plataforma “confirma les nostres tesis pel que fa a les autopistes; això és, que l’increment de la velocitat no millora ni la seguretat ni la fluïdesa del trànsit sinó tot el contrari: a major velocitat augmenten les possibilitat de tenir un accident greu, alhora que es redueix la capacitat de la xarxa d’acollir un trànsit fluid”. La velocitat, assenyalen els antiautopista, estreny la capacitat del viari, n’incrementa la congestió i és l’element determinant de la mortalitat, tal i com assenyalen l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la mateixa DGT i l’experiència de moltes ciutats i regions d’Europa i del món desenvolupat “que apliquen amb èxit polítiques de restriccions viàries i reduccions de la velocitat.

“La reducció de la velocitat retallà a la meitat els accidents mortals a les rondes de Barcelona”, assenyalen els activistes. “Per això, aquesta mesura -que també va reduir la sinistralitat a la carretera de Campos- fa estona que s’hauria d’haver aplicat”, expliquen.

Per això, els antiautopista consideren “incongruent” que Sevillano anunciï “per enèsima vegada” una reducció de la velocitat que mai no aplica” per, a la pràctica, “invertir desenes de milions d’euros en infraestructures que només afavoreixen la velocitat” i assenyalen l’autopista de Campos i la segona via de cintura que el Consell s’ha compromès a acabar en aquesta legislatura.

La llei mordassa és una amenaça real a la llibertat d’expressió i s’usa per frenar els moviments socials

Plataforma Antiautopista. Palma, 10 de desembre

Avui dematí, en el decurs de la protesta contra un desnonament, la policia ha detingut Joan Segura, activista pel dret a l’habitatge i portaveu de la plataforma Stop Desnonaments Mallorca. La detenció ha tengut lloc en el marc d’una protesta que s’havia notificat degudament i que s’emmarca en els legítims drets a la llibertat d’expressió i de protesta. El càrrec que, segons informacions de premsa, s’imputa al nostre company és el d’”atemptat a l’autoritat”. La llarga trajectòria de Joan com a activista, el seu compromís no-violent i la presència d’un nombrós grup d’activistes en la protesta treu, en la nostra primera impressió, tota credibilitat a la imputació.

El 10 de desembre, en el dia que es commemoren arreu del món els drets humans hem de denunciar que les actuacions governatives a Mallorca semblin encaminades, de manera decidida, no a promoure aquests drets d’acord amb el mandat constitucional d’un estat social i democràtic de dret, sinó a limitar-los i retallar-ne l’efectivitat.

Avui han estat dos els drets, humans i constitucionals, vulnerats: el dret a un habitatge digne i el dret a la llibertat d’expressió i manifestació.

Des de la Plataforma Antiautopista constatam, amb preocupació i escàndol, com el dret a la manifestació es qüestiona de cada vegada més a les nostres illes i arreu d’Espanya. Des de l’aprovació de l’anomenada Llei mordassa, a Espanya es tramiten una mitjana de vuitanta multes diàres contra actes que s’emmarquen en la llibertat d’expressió, segons Amnistia Internacional, i pesa una “amenaça real”, novament segons Amnistia, contra les llibertats.

Constam que, de cada vegada més, les autoritats, i singularment la fiscalia i la policia, s’emparen en una legislació liberticida i en una interpretació restrictiva, i repressivament “creativa”, del marc legal i constitucional justament per fer callar les veus, com la del company Joan Segura, que són cada dia al carrer per defensar drets humans essencials com el de l’habitatge i passant per sobre el dret de tots a la llibertat d’expressió i de manifestació.

Avui mateix, ha estat notícia que la comissària del Consell d’Europa per als Drets Humans ha fet públic un informe que avisa de les restriccions que alguns estats, entre els quals cita Espanya, imposen a la llibertat de reunió i manifestació. La comissària del Consell d’Europa ha llançat una advertència contra les sancions penals a organitzadors i participants en manifestacions pacífiques i en l’excessiu ús de la força policial contra les protestes. L’informe cita expresament Espanya quan esmenta els estats europeus que han adoptat lleis que poden suposar “restriccions desproporcionades del dret de llibertat de reunió pacífica”.

En aquest context de creixent repressió de l’exercici dels drets socials i polítics, emmarcam també l’escandalosa petició de penes de 26 anys de presó per part de la fiscalia contra els companys que suposadament varen prendre part en una acció d’Arran contra els excessos del turisme a Mallorca. Ni el to, ni el contingut ni els fets de la protesta del Moll de Vell de Palma el mes de juliol de 2017 (tirar confetti i encendre unes bengales sense perill ni amenaça) no tenen res de reprovable, ans al contrari: s’emmarquen del tot en el dret a la protesta i la lliure expressió de a discrepància i en cap cas no poden tenir cap retret penal.

La Plataforma Antiauopista ofereix tota la seva solidaritat i afecte tant a Joan Segura i Stop Desnonaments com als companys encausats per la protesta d’Arran i es compromet a acompanyar-los sempre en la seva legítima defensa dels drets a un medi ambient habitable, un habitatge digne i l’exercici de la llibertat d’expressió, manifestació i discrepància. 

PS. En el moment de tancar aquesta nota, circulen per les xarxes socials notícies sobre un possible alliberament de Joan Segura. Reiteram la nostra solidaritat amb el company activista i demanam el complet aclariment d’aquests fets. El dret a la manifestació i la protesta pacífica s’han de poder exercir sense por ni temor; i la funció de la policia, la fiscalia i la judicatura és,  justament, garantir els drets constitucionals, no reprimir-los.

L’Aliança per l’Emergència va ser presentada el 31 d’agost de 2019 i actualment la formen 16 entitats.

L’objectiu de l’Aliança es centra en presentar als ajuntaments de l’illa un model de moció per a què sigui aprovada. Podeu consultar el model de la moció aquí.

En el transcurs del dinar de socis i simpatitzats celebrat a Cura ahir, Amadeu Corbera, president del GOB, va lliurar a la Plataforma un dels tres premis Alzina 2019.

La Plataforma Antiautopistes reclama la denúncia del conveni vigent i l’exigència de les quantitats pendents. Xifra en 800 milions d’euros el que l’Estat deu a les Balears només per aquests conceptes

El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca podrien obtenir fins a 800 milions d’euros de l’estat a compte de tots els convenis de carreteres i ferrocarrils pendents d’abonar, i pel deute de 200 milions reconegut pels tribunals. La Plataforma demana al Consell que denunciï el vigent conveni de carreteres i al Govern de les Illes Balears que planti cara a Madrid per finançar un nou model de mobilitat

Nota de premsa. Plataforma Antiautopistes

Palma, 5 d’octubre de 2019

La Plataforma Antiautopistes demana al Govern de les Illes Balears i al Consell la denúncia del vigent conveni de carreteres per «inaplicable», i la seva reconversió en un conveni per a la mobilitat sostenible. El deute de l’estat amb les Balears a compte dels convenis no abonats i tancats en fals (convenis ferroviaris i de carreteres) suposen prop de 800 milions d’euros que permetrien impulsar, de manera decidida, el transport públic a les Illes Balears i el Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM) que proposa el govern de Francina Armengol. Fer-ho requereix, segons la Plataforma, el «coratge polític de renunciar a les autopistes i denunciar un conveni mort, obsolet i inviable» com el que lliga el Consell de Mallorca a unes polítiques «absurdes, contradictòries i depredadores».

En dotze anys de vigència de l’actual conveni de carreteres, el Consell de Mallorca només ha percebut les anualitats dels primers cinc anys, i té encara pendents de percebre 237 milions d’euros (el 55% del total del conveni) quan només queden tres anualitats per davant. La situació és «insostenible» perquè el Consell encara no ha acabat de justificar els 194 milions d’euros que es varen percebre entre 2007 i 2011.

Un conveni inviable i sobredimensionat

El conveni de carreteres ha demostrat ser «inaplicable i sobredimensionat», a parer de la plataforma, i ha acabat per embarcar el Consell en una «absurda carrera per fer obres faraòniques i innecessàries» per intentar justificar, tan sols, els diners percebuts durant els primers cinc anys de vigència del text (2007-2011).

Aquesta quantitat (194 milions d’euros), que només és el 45% del total previst, no s’ha justificat del tot quan ja han passat nou anys i, segons la Plataforma, «si se segueix amb l’intent de l’anterior equip (Garrido-Ensenyat) d’aferrar-se a l’actual model, poden donar-se per perduts els 237 milions d’euros pendents de cobrar, que són el 55% del conveni».

Cal recordar que des de 2012 l’Estat no ha ingressat ni un cèntim al Consell per aquest concepte i res no sembla indicar que es puguin complir unes previsions massa ambicioses, que no s’han pogut executar en dotze anys, i que no s’executaran en els tres anys de vigència que li queden a un acord que ja ha estat prorrogat en diverses ocasions.

Aquestes xifres posen de manifest, als ulls dels ecologistes, que el conveni de carreteres està «clarament sobredimensionat» i que el Consell ha estat incapaç, al llarg de tres legislatures, d’executar les obres viàries previstes al ritme exigit pel conveni. Això, tot i la fortíssima despesa en obres viàries absurdes, innecessàries i destructives: autopista de Campos, accés a Lloseta, variant d’Algaida, via connectora…

“Una oportunitat de canvi”

Davant aquesta situació, la Plataforma Antiautopistes vol fer veure als partits del pacte de Govern l’oportunitat que es presenta.

En els seus programes electorals autonòmics, ni PSOE, ni Unides Podem no varen fer cap esment del conveni, i MÉS va apostar per ampliar el seu camp d’aplicació de les infraestructures a la mobilitat en general.

En els acords de governabilitat del Consell i del Govern de les Illes Balears només hi apareix que les institucions mallorquines i balears reclamaran a Madrid els diners que falten per rebre de l’actual conveni (el 55% del total).

Demanen a Armengol que lideri els interessos balears

Davant les reiterades afirmacions dels líders dels partits d’esquerra que «no s’executaran més desdoblaments», la Plataforma Antiautopistes denuncia una vegada més el sobredimensionament i la inviabilitat del conveni i reclama a Francina Armengol que exerceixi de líder del PSIB davant un Consell “enrocat en el passat” i que defensi els interessos balears davant Madrid. Li reclamen que “pressioni per recuperar els 237 milions d’euros pendents i els destini a impulsar polítiques de mobilitat sostenible, coherents amb l’estat d’emergència climàtica que Mallorca, les Balears i el món afronten en aquests moments decisius”.

La Plataforma demana igualment al Consell de Mallorca que denunciï d’una vegada un conveni que és incompatible amb les polítiques de mobilitat sostenible que impulsa el Govern de les Illes Balears en el el seu Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM). Cal que Consell, Govern i partits polítics amb representació parlamentària a Madrid treballin conjuntament i aprofitin “l’oportunitat que els ofereix l’evident naufragi de l’irrescatable conveni de carreteres per impulsar un model de mobilitat radicalment nou” i adaptat als nous temps.

Les eleccions són una ocasió de fer valer la veu de Balears

Els ecologistes demanen als partits polítics que han de concórrer a les imminents eleccions generals de dia 10 de novembre que reclamin que els 237 milions d’euros pendents d’executar no es destinin a noves obres viàries sinó a un nou conveni ferroviari. Demanen igualment que aquests diners se sumin als 200 milions d’euros que l’estat deu a les Balears en virtut d’una sentència del Tribunal Suprem relativa a un conveni general de carreteres no satisfet, i als 334 milions d’euros pendents d’abonar a compte del conveni ferroviari anteriorment signat entre el Govern de les Illes Balears i el d’Espanya i desballestat pel Govern de José Ramon Bauzà.

Es podrien executar els trens d’Alcúdia, Santanyí i Cala Rajada, el metro a Son Espases i el tramvia a la badia

La suma de tot el deute pendent de l’estat a les Iles Balears en matèria de mobilitat s’eleva, per tant, fins a un total de 771 milions d’euros «que s’han de destinar a la mobilitat sostenible».

Aquests diners permetrien executar les línies ferroviàries incloses en el nou Pla Director Sectorial de Mobilitat (PDSM): sa Pobla- Alcúdia (corredor d’Alcúdia), Manacor-Artà-Cala Rajada (corredor d’Artà), Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor (corredor de Migjorn), l’arribada del metro fins a Son Espases i el tramvia de la badia de Palma i l’aeroport. Això, a més de les inversions en mobilitat sostenible i transport públic que s’haurien d’executar a la resta de l’arxipèlag.

En resum, sosté la Plataforma, “cal renegociar de manera urgent i prioritària tot el deute que l’estat té amb les Balears i amb Mallorca a comptes dels convenis incomplerts de carreteres i ferrocarrils, renunciar a l’inaplicable conveni de carreteres del CIM i destinar tot aquest muntant (771 milions d’euros) a impulsar de manera decidida els ferrocarrils i l’augment de les freqüències i línies dels busos interurbans”.

Aquí podeu consultar les consideracions sobre el conveni de carreteres aprovades per la Plataforma Antiautopista.

Aquí podeu veure el vídeo de com avancen les obres de l’autopista Ma-19 entre Llucmajor i Campos.

Representants de la Plataforma Antiautopista es van reunir ahir horabaixa amb la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, la consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot i el conseller executiu  de Mobilitat i Infraestructures, Ivan Sevillano, per exigir l’aturada de les obres de l’autopista, a causa del gran consum de territori que suposa i les greus irregularitats detectades tant en el projecte com en la seva execució.

L’autopista que s’està construint entre Llucmajor i Campos no només no resol els problemes de mobilitat sinó que provoca greus problemes ambientals, socials i econòmics.

Un dels arguments per considerar necessària aquesta infraestructura ha estat la sinistralitat. Sense entrar a discutir si la sinistralitat de la carretera Llucmajor-Campos és de les més elevades de l’illa, el que és cert és que aquesta es va reduir considerablement amb les mesures adoptades de reducció de velocitat i prohibició d’avançaments. 

Quant al temps, amb l’autopista es podran estalviar uns 2 minuts de trajecte que després es perdran en escreix als embussos que es provoquen a les entrades i sortides dels nuclis de població.

Per altra banda, el consum de territori d’aquesta infraestructura és desmesurat i innecessari. Entre d’altres exemples podem citar que hi ha projectada i s’està executant una megarotonda que no figurava al projecte inicial, i que per tant, no es va tenir en compte a l’hora d’avaluar-se l’impacte ambiental. Hem de tenir en compte que l’avaluació d’impacte ambiental es va realitzar sobre el projecte del PP de 2014, on no hi figurava aquesta megarotonda que, per altra banda no connecta amb cap altra carretera, motiu pel qual seria més que suficient una rotonda a nivell.

Una altra modificació feta sense cap previsió i, per tant, absent a l’estudi d’impacte ambiental és l’ús d’escòries, que no figura ni en cap document del projecte (ni en el plec de prescripcions tècniques, ni al pla de seguretat i salut, ni en el contracte de l’obra, per citar-ne alguns). Per aquest motiu no s’han previst ni impermeabilitzacions, ni controls de descontaminació de les escòries que s’hi aboquen, amb els conseqüents efectes sobre els aqüífers, les terres, els ecosistemes i la salut de les persones.

El cost econòmic d’aquesta infraestructura és molt elevat i hipoteca el pressupost del Consell, i per tant, de tota la gent de Mallorca. Ja fa temps que no arriben, ni arribaran, les anualitats del conveni de carreteres, anualitats que no figuren als pressupostos de l’estat del  2018 i 2019, exercicis en què s’està executant l’obra.. El Ministeri d’Economia i Hisenda des de fa anys es nega a fer efectives les anualitats per incompliments del Consell de Mallorca que encara no ha justificat tots el diners rebuts abans de 2011. En conseqüència demanam la seva  liquidació i reconversió en un conveni de mobilitat, aprofitant aquesta oportunitat per demostrar que la mobilitat sostenible és un eix prioritari en aquesta legislatura.

Hi ha alternatives sobradament conegudes, com són el 2+1 segons trams, la limitació de velocitat, etc. que resoldrien el problema d’una manera molt més sostenible.

Per tots aquests motius demanam l’aturada de les obres, la retirada de les escòries, la modificació substancial del projecte, un pla de reforestació i un pla de mostreig d’aigües dels pous del voltant.

La resposta de la Conselleria ha estat decebedora, pels següents motius:

1. Encara que la presidenta ha afirmat que el Consell de Mallorca  aposta per un canvi en el model de mobilitat i el conveni de carreteres, no aturaran les obres de l’autopista fins haver-la completada, ni tan sols es replantejaran l’execució de la megarotonda de més de 250 metres de diàmetre. 
2. Continuaran utilitzant escòries per a la seva construcció. Segons ha informat el conseller Sevillano, la quantitat que n’usaran arriba a xifres que ara ja es mouen al voltant de  80.000 tones, 50.000m³. A més, admeten que s’usen i s’usaran sense cap tipus d’impermeabilització, ja que, segons asseguren, no és necessari. 
3. Asseguren també que els resultats de les analítiques realitzades per l’assistència tècnica contractada i pels responsables de l’obra estan dins els valors que marca la normativa de referència i que, per tant,  són valoritzables i se poden utilitzar sense cap risc, ni per les persones, ni pel medi ambient.
4. Afirmen que  tenen els diners per pagar l’autopista, que el govern central els paga quan presenten les justificacions de les obres i no hi ha problema amb la resta. 
5. Van eludir respondre a la pregunta sobre com estava la reducció a la baixa que va comunicar la Sra. Garrido en audiència pública el novembre del 2018, de la que no s’ha tornat a saber res..
6. Van mostrar poca disponibilitat a contestar per escrit la denúncia que vàrem presentar al Consell de Mallorca, juntament amb altres entitats ecologistes,   per les irregularitats en la construcció de l’autopista. Ho han de valorar, però han mostrat una actitud reticent. El fet de què no vulguin contestar i posar per escrit tot allò que diuen verbalment, ens genera dubtes, intranquil·litat i desconfiança.

Consideram que aquesta autopista és la via d’urbanització i creixement del sud de Mallorca que, per ara, ja està convertint el poble de Campos en un gran polígon, modificant la seva identitat i idiosincràsia. Amb aquest model de mobilitat anam cap a la conversió de Mallorca en una gran i única àrea metropolitana, el que suposa un canvi profund en la societat i el paisatge de Mallorca.