Els municipis del Migjorn i el Llevant encapçalen la construcció de nous xalets
Els municipis del Migjorn i el Llevant de Mallorca lideren la destrucció de sòl rústic el 2022. Les dades del Consell de Mallorca confirmen que l’autopista de Campos “ha servit només els interessos dels especuladors i ha ajudat a accelerar la conversió de tot el Migjorn en una gegantina urbanització dispersa” segons la Plataforma Antiautopista.
Segons el resum publicat, el 2022 han encapçalat la construcció en sòl rústic els municipis del Migjorn i el Llevant directament apuntats per l’autopista:
✔️ Llucmajor, 56 habitatges nous en rústic (2022).
✔️ Felanitx, 54 habitatges.
✔️ Manacor, 33 habitatges.
✔️ Campos, 30 habitatges.
✔️ Santanyí, 26.
“Al llarg dels anys, des de la Plataforma Antiautopista advertírem reiteradament que una de les conseqüències de la construcció de l’autopista seria fer més accessible el Llevant i el Migjorn a l’especulació urbanística i turística, i així ha estat”, comenten els portaveus dels ecologistes. L’autopista, per tant, “lluny de resoldre els problemes de congestió i de seguretat de la xarxa viària només els ha desplaçat uns kilòmetres més enllà i ha afavorit a la llarga una ocupació més intensiva i una major congestió del Migjorn i el Llevant”, reafirma la Plataforma.
“És gràcies a l’autopista impulsada pel PSOE, MÉS i Podem (i beneïda pel PP, el PI i tota la dreta) que s’han confirmat les millors expectatives de les immobiliàries estrangeres que el febrer de 2020 ja saludaven l’autopista com un mannà per al seu negoci”, recorden els antiautopista. I refresquen titulars de premsa de febrer de 2020: “La nova autopista de Campos estimularà el mercat immobiliari del sud de Mallorca, segons Engel & Völkers”. “L’empresa alemanya destaca que es preveuen “interessants” projectes de nova construcció entre la Ràpita i Santanyí”. “I així ha estat” sentencien els ecologistes.
Tant els partits de la dreta com els de l’esquerra s’han pronunciat reiteradament a favor de la construcció en sòl rústic
“Cal subratllar que tant la dreta com l’esquerra parlamentàries intenten distreure la ciutadania amb la falsa polèmica d’atribuir-se mútuament les culpes de la destrucció del sòl rústic quan tant la dreta com l’esquerra s’han alternat en el govern del Consell de Mallorca i en són igualment responsables” comenta la Plataforma: “comparteixen, en això, el mateix model de destrucció del país”. Així, recorden que tant els uns com els altres s’han pronunciat reiteradament a favor de mantenir l’edificabilitat en sòl rústic, a raó d’un habitatge cada dues quarterades, i han contribuït a generar una “demagògia massiva” i una “falsa moral popular” entorn del “suposat dret dels propietaris a lucrar-se especulativament” de les seves finques sota el pretext de “construir-hi una llar”.
La darrera d’aquestes votacions va tenir lloc el passat més de desembre, pocs mesos abans de l’inici de la campanya electoral, i tot l’arc parlamentari, des de MÉS fins a VOX (“en això no hi ha diferències”, afirmen els ecologistes) secundà “unànimement i sense matisos” una moció del PI que instava el Consell a mantenir les dues quarterades com a parcel·la mínima per edificar en sòl rústic.
Aleshores ja s’havia advertit reiteradament des de l’ecologisme més actiu del perill que estava suposant el devessall d’edificacions en sòl rústic. I els responsables socialistes i ecosobiranistes del Consell “tenien en el seu poder unes dades que confirmaven les advertències dels ecologistes i que mai no varen voler fer públiques” lamenten els antiautopista. “L’esquerra ha disposat de vint anys (els vuit darrers en solitari) per imposar una moratòria de construccions residencials en sòl rústic: mai no ho ha volgut fer”, conclou la Plataforma. Això, tot i tenir constància fefaent el Consell de l’acceleració que el boom de la construcció de luxe agafava des de 2016, primer arribant, i després superant de llarg les dades de l’anterior boom de construcció en rústic sota el govern de Matas (2003-2007). La crisi de 2008, “més que el segon pacte de progrés, que va fer poc”, tallà aquell creixement que ha reprès amb força a partir de 2015. “Les xifres reals de la construcció en rústic sempre varen ser un secret d’Estat que l’esquerra guardava zelosament i mai va voler fer públiques tot i els reiterats informes d’entitats com Terraferida que denunciaven el que estava succeint”, conclouen.
Des de 2015 es fa evident que el boom de la construcció en rústic (“molt vinculat al luxe, als moviments de capitals i a l’especulació”, segons els portaveus de la Plataforma) estava posant en perill el paisatge de Mallorca, “però l’esquerra hi va veure un sector on era fàcil atreure capitals i mobilitzar fàcilment mà d’obra”. Una visió general a favor del sector de la construcció com a motor de l’ocupació que s’intensificà a partir del tancament per la pandèmia de 2020 i l’impuls de mesures per a la reactivació econòmica (decrets de maig de 2020). “Això descartà” segons el col·lectiu antiautopista “la sola imaginació d’una moratòria que era urgent i que hagués evitat posar-nos avui davant un fet consumat: la destrucció del conjunt de Mallorca: l’extensió de la balearització de la costa a l’interior”. I, a més, es confirma que la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, formava part d’aquest model extensiu de la construcció urbanística en aquesta zona.
El resultat és que “avui les Balears som víctimes d’una epidèmia de luxe especulatiu” (“Les Balears lideren el mercat de cases de luxe a Espanya”, resa un titular d’avui mateix).
“Durant 20 anys l’esquerra no ha volgut protegir el sòl rústic de Mallorca, la dreta tampoc”
Els ecologistes denuncien que “per la seva banda, la dreta confon conscientment l’opinió pública quan mescla indegudament els anuncis de l’esquerra d’impedir “noves urbanitzacions” amb un suposat “efecte crida” a construir en sòl rústic (unifamiliars, no urbanitzacions)”. Igualment denuncien que l’esquerra, a només dos mesos d’haver deixat les responsabilitats “que ha declinat exercir durant vuit anys”, ignora la seva “greu complicitat” en almenys tres qüestions capitals. La primera, haver governat el Consell Insular els darrers vuit anys (i haver contribuït durant 20 anys al seu govern) “sense haver fet res per revisar el Pla Territorial de Mallorca en un sentit que protegís integralment el sòl rústic i les activitats agràries a la manera que ho fa el Pla Territorial de Menorca”. La segona, haver construït una autopista que “ha obert encara més el Migjorn i el Llevant a les ànsies dels mercats especuladors”, sense fer res per modificar el Pla de Carreteres de Mallorca que permet continuar amb més autovies i autopistes a l’illa. La tercera: “haver confiat cegament en el sector de la construcció” com a motor econòmic en temps de crisi, “en l’atracció de capitals inversors centrats en les residències de luxe” (obrint vols directes amb els Estats Units, per exemple) i haver “fet bandera” dels “suposats efectes benèfics” d’un “capitalisme popular” entregat a les grans multinacionals tecnològiques que exploten “aquest problema global que és el lloguer turístic contra el qual ja planten cara les principals ciutats del món (la darrera, Nova York)”.
“El Consell té la potestat i les competències per actuar”
“Si el PP i l’esquerra estan realment preocupats per la destrucció del sòl rústic i la desaparició del paisatge de Mallorca, no cal que es barallin més: basta que l’equip del govern del Consell dicti una moratòria immediata de residencials en sòl rústic, sense fer-ne crides ni estimular cap efecte inversor, i a l’esquerra els correspondrà aplaudir-los”, així com derogar el Pla de Carreteres i fer un Pla de Transport més sostenible, reclamen els antiautopista. “El Consell té la potestat i les competències per actuar” i el problema existeix més enllà de si governa la dreta o l’esquerra.
“Som a temps d’evitar un apocalipsi urbanístic, territorial i paisatgístic”
“L’efecte de les obres aprovades els darrers vuit anys és catastròfic i s’endevina una tendència a l’acceleració” adverteixen els ecologistes. “Només a Felanitx hi ha més de cinc-centes llicències d’obra en llista d’espera” recorda la Plataforma, i conclou amb una crida a l’acció i l’esperança: “Som a temps d’evitar un apocalipsi urbanístic, territorial i paisatgístic. Bona part de Mallorca encara és a temps d’evitar les pitjors conseqüències d’aquest tsunami de ciment i quedar per sempre més desfigurada. Depèn del Consell de Mallorca.
27 d’agost de 2023