En els darrers 25 anys les emissions del transport per carretera s’han duplicat. L’automòbil és el gran emissor de CO₂ i els governs de progrés continuen donant prioritat a les grans infraestructures que acceleren el canvi climàtic

El transport per carretera, aeri i marítim genera el 56% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a les illes Balears. Aquestes emissions s’han duplicat en només 25 anys. Si a l’any 1990 les emissions del transport per carretera suposaven el 42% del total, a l’actualitat s’han disparat fins el 56%, passant de 1.28 milions de tones de CO₂ a 2.68 milions de tones l’any 2017.

Del conjunt del transport, els cotxes són avui la primera font d’emissions, per davant de les emissions aèries (1.94 milions de tones) i fins i tot per davant del transport marítim i la resta de transports junts (2,52 milions de tones). Són dades d’una recerca feta els darrers mesos pel col·lectiu Tot Inclòs a partir de fonts oficials. La investigació mostra un increment espectacular de les emissions vinculades al transport. Així doncs, si les Illes Balears volen rebaixar les seves emissions, caldrà un gir total en les polítiques que incideixen sobre el transport: carreteres, urbanisme, turisme massiu, transport públic, etc.

El creixement de les emissions de CO₂ del transport estan estretament lligades a les polítiques de construcció de més carreteres i autopistes. Els darrers anys, les institucions han gastat una quantitat enorme de recursos públics en noves infraestructures viàries. El departament de carreteres del Consell per exemple, ha destinat més de 200 milions d’euros en ampliar carreteres, construir rotondes i autopistes i afavorir l’accés rodat massiu a Sóller (16 milions d’euros). Mentrestant, en la passada legislatura no s’ha posat ni un metre de via de tren ni s’ha millorat significativament el transport públic col·lectiu per carretera, que ara mateix és insuficient o inexistent a molts de llocs.

Fa dècades que existeix evidència científica que demostra que la construcció de carreteres i de nous carrils, lluny de resoldre la congestió del tràfic, només l’agreuja. És el que s’anomena “demanda induïda”. Existeixen nombrosos estudis que demostren que les àrees metropolitanes que fan fortes inversions en l’expansió de la capacitat viària no alleugen la congestió del trànsit, al contrari. La construcció i ampliació de les vies ràpides i de gran capacitat genera un major ús del cotxe, una extensió de la urbanització i un augment de les emissions.

La declaració de l’emergència climàtica per part del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears no pot tenir un caràcter purament retòric. Si les autoritats realment creuen que ens trobam en una situació greu, cal que la declaració tengui efectes legals i normatius i que es tradueixi en accions efectives a l’altura d’aquest repte.

Per tot això, exigim novament:

1. La paralització total de les obres de l’autopista de l’autopista Llucmajor-Campos i la seva reconducció cap a un model de carretera 2+1 com preveu el Pla director sectorial de mobilitat.
2. L’aturada de l’abocament de 143 milions de tones d’escòria d’incineradora a l’autopista i la seva retirada.
3. L’aplicació de les polítiques de mobilitat establertes en el Pla director sectorial de mobilitat de les Illes Balears. Singularment, demanam que es tanquin carrils de les autopistes ja existents al transport privat individual i es reservin per al transport col·lectiu i públic; que es paralitzi la construcció de noves infraestructures viàries o d’aparcament que suposin increments de capacitat o de velocitat.
4. Inversions urgents en el transport públic col·lectiu (bus i tren) perquè siguin una alternativa viable a l’automòbil i que, en els entorns urbans, es prioritzi decididament la mobilitat dels vianants a peu,     el transport públic col·lectiu (bus) i l’ús de vehicles lleugers (bicicletes, singularment).
5. Prohibició de construccions residencials en sòl rústic i  moratòria a la construcció en sòls urbans no desenvolupats.
6. L’inici d’una política econòmica de decreixement turístic i urbanístic decidit i la revitalització de les activitats productives (agricultura i indústria) que ens permetin reduir sensiblement el nostre volum actual d’importacions.

Annex. Gràfics