El principal argument que han donat els partits polítics que governen el Consell de Mallorca per construir l’autopista Llucmajor–Campos és el de l’alta mortalitat de la carretera. Després d’anys de campanya mediàtica titllant l’actual via com a «la carretera de la mort» cada vegada que s’hi produïa un accident mortal, l’imaginari col·lectiu ha acabat assolint dita denominació. No obstant això, és cert que aquesta carretera sigui la més mortífera de Mallorca? I, per altra banda: són sempre les autopistes més segures que les carreteres convencionals?
Primer de tot, cal recordar que l’actual Consell de Mallorca, presidit per Miquel Ensenyat (MÉS) i amb Mercedes Garrido (PSIB) com a consellera de Territori i Infraestructures, va realitzar unes actuacions el 2015 sobre la carretera Llucmajor–Campos que varen fer caure en picat el nombre d’accidents mortals, tal i com ha reconegut públicament la pròpia Garrido. Dites modificacions consistiren en senyalitzar els trams més perillosos de la carretera tot disminuint la velocitat màxima permesa (de 90 a 80 km/h) i dibuixant una doble línia contínua per prohibir-hi els avançaments.
A part, si es compara la sinistralitat de dita carretera amb la resta de vies de l’illa, s’aprecia que aquesta no és, ni d’enfora, la que més víctimes mortals provoca. De fet, durant els darrers 5 anys la via que més víctimes mortals ha enregistrat és l’autopista Palma–Llucmajor, amb 15 morts. Per tant, aquesta dada esquerda el mantra que diu que les autopistes són més segures que les carreteres convencionals. A més, els trams Inca–Alcúdia i Palma–Andratx comptabilitzen 9 i 7 víctimes, respectivament, dins el mateix període.
En quant a vies secundàries, la carretera vella de Sineu i la que uneix Alcúdia i Artà han enregistrat 10 víctimes mortals dins el mateix període. Darrera de totes les mencionades, apareix la carretera Llucmajor–Campos, a la que han mort 6 persones durant els darrers 5 anys. Per tant, aquesta està lluny de ser «la carretera de la mort» –sisena posició del rànquing de mortalitat–, pel que queda desmantellat el seu principal argument.
