Un mes després, l’Administració ignora la denúncia pública de la Plataforma. Les escòries tòxiques porten quatre mesos exposades al vent i la pluja. Les elevades concentracions de tòxics superen els nivells màxims permesos a altres comunitats autònomes. Un informe geològic recorda que les escòries es dipositen sobre una àrea amb elevat risc d’inundació. El volum abocat ja arriba a les 20.000 tones, molt per damunt les 1.400 que anuncià el Consell

Set entitats ecologistes, algunes d’abast estatal i internacional, han presentat una denúncia davant la conselleria de Medi Ambient i davant el Consell per l’ús d’escòries tòxiques a les obres de l’autopista de Llucmajor-Camposanto . El GOB, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom s’han unit a la Plataforma Antiautopista per notificar formalment tant a la conselleria de Medi Ambient com al Consell de Mallorca els resultats de les analítiques encarregades a un laboratori independent. Les anàlisis confirmen la presència d’elevades quantitats d’almenys quatre elements tòxics. Aquestes concentracions multipliquen entre tres i dotze vegades els nivells permesos a altres comunitats autònomes.

Els ecologistes lamenten que, des de la presentació del seu primer escrit de denúncia davant la conselleria de Medi Ambient, han passat quatre mesos i els materials contaminants continuen exposats a l’aigua i el vent. Les entitats denunciants adverteixen que les pluges de final d’estiu poden provocar l’arrossegament i la infiltració dels materials tòxics presents a les escòries i la contaminació de la terra agrícola, de l’aqüífer de Campos i els ecosistemes de la zona.

Les set entitats denunciants consideren que les analítiques acrediten que no s’ha fet el tractament necessari per descontaminar les escòries de la incineradora i denuncien la temeritat de Tirme, empresa gestora de la incineradora de Son Reus, de l’empresa constructora de l’autopista i de l’administració. Els ecologistes denuncien que tant el Consell com el Govern “volen fer passar per ecoàrids inerts uns materials potencialment perillosos que contenen metalls pesants en concentracions molt elevades i que poden contenir molts altres contaminants com ara dioxines, furans i PCB”.

Les anàlisis independents de dues mostres de les  escòries utilitzades en la construcció de l’autopista de Llucmajor-Campos certifiquen uns nivells elevats de metalls pesants, classificats com a contaminants a la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, en una concentració que multiplica fins a dotze vegades la permesa a la normativa existent a altres comunitats autònomes.

Els ecologistes lamenten que, quan ja han passat quatre mesos de la seva primera denúncia, l’Administració contesti amb evasives i amb dades contradictòries. Per això posen en coneixement de les autoritats les analítiques independents que han encarregat i exigeixen les actuacions necessàries per protegir la salut humana i la qualitat del medi ambient, d’acord amb el que estableix la llei.

Els denunciants troben especialment greu que l’administració amagui la informació ambiental corresponent a aquests residus i que es negui a fer públics els resultats d‘unes analítiques de seguiment que són preceptives.

GOB, Greenpeace, Terraferida, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Salvem Portocolom critiquen l’incompliment, per part de la conselleria de Medi Ambient i del Consell de Mallorca, de diverses lleis estatals que regulen l’accés a la informació pública, així com de la normativa vigent de les Illes Balears referida al control de les escòries procedents de la incineració de Residus Sòlids Urbans (RSU).

Recorden que, el mes d’abril, l’empresa TIRME -empresa concessionària que gestiona els RSU de Mallorca- va corroborar que les escòries procedien de la incineradora de Son Reus i que el Consell de Mallorca va afirmar a la seva Sala de Premsa que “l’ús d’ecoàrids en aquest tram d’un dels camins de servei de 200 metres permetrà estalviar 1.440 tones de material de gravera”. El Consell declarà aleshores que “l’ús d’aquest material en aquesta obra s’utilitza just a l’entrada a Campos, ja que es tracta d’un tram de prova”.

Ben al contrari, els ecologistes han comprovat que, al llarg d’aquests quatre mesos, en la construcció de l’autopista es continua utilitzant un material que no és un ecoàrid inert procedent de demolició d’obres (RCD) sinó que són escòries de forn d’incineradora, en una longitud que ja arriba pràcticament als 2,5 km.

Denuncien igualment que aquest material s’utilitza sense haver-ho previst en el plec de condicions tècniques de l’obra, ni en l’estudi d’impacte ambiental, ni en el pla de seguretat i salut laboral. Els ecologistes han advertit l’existència d’una proposta d’ordre d’estudi del Departament de Carreteres del Consell que podria usar-se per autoritzar l’ús de l’escòria al llarg de tota la longitud de l’obra (16 km de via de servei). La proposta del Departament de Carreteres diu que s’incorporarà al projecte el canvi que segueix: “diseño de la explanada de los caminos de servicio […]. Se cambia la tipología de material de suelo estabilizado a ecoárido”, sense que  la modificació tengui caràcter experimental, ni que es limiti a un tram de 200 metres, com afirmava la Sala de Premsa del Consell.

Els ecologistes calculen que ja s’ha abocat un volum aproximat de 12.500m³ d’escòries (aproximadament unes 20.000 tones, i no les 1.400 tones de grava que el Consell anuncià que s’estalviarien). La presència de components magnètics i l’excés de metalls pesants en les mostres demostren que les escòries no estan ben tractades. Això, unit a la manca d’impermeabilització del sòl i de l’exposició als agents meteorològics d’aquests materials durant mesos, suposa una dispersió important al medi de metalls pesants i també, probablement, de la matèria orgànica tòxica (dioxines, furans i PCB) present en aquesta mena d’escòries. Si l’escòria acaba usant-se al llarg de tot el recorregut de la via de servei, el volum de residus abocat pot superar les 100.000 tones.

Cal tenir present que, ja el 2002, un estudi de la UIB establia la presència de metalls pesants en les escòries de Son Reus, amb concentracions elevades d’arsènic, cadmi, crom, mercuri, plom, etc. La presència d’altes concentracions d’aquestes espècies químiques en el medi  pot comportar greus problemes mediambientals i per a la salut humana.

Les dioxines, els furans i els PCB són contaminants que es produeixen a partir de processos tèrmics que consumeixen matèria orgànica i substàncies amb clor. És important destacar que es tracta de compostos molt persistents, estables i bioacumulables, extremadament tòxics per als éssers vius.

Segons els ecologistes, l’ús d’aquestes escòries és doblement preocupant ja que s’estan escampant sobre l’aqüífer Llucmajor-Campos, en un sòl calcari de relleu càrstic d’alta permeabilitat a l’aigua i en una zona declarada àrea de risc potencial significatiu d’inundació. Tot això, sense que s’hagi realitzat cap estudi hidrogeològic de la zona on es construeix l’autopista per analitzar la necessitat d’una impermeabilització que eviti la contaminació de les aigües. Cal tenir en compte, a més, que l’abocament d’aquestes escòries es produeix en una àrea que desguassa a la zona humida del Parc Natural Marítimo-terrestre d’es Trenc-es Salobrar de Campos, espai que gaudeix d’especial protecció.

Recorden igualment els ecologistes que les escòries de la incineradora ja es varen usar en l’ampliació del port de Palma fa 2 anys i que, encara que la denúncia dels fets davant la fiscalia no donàs fruit, s’acredita el que consideren una perillosa tendència a normalitzar l’ús d’uns materials demostradament contaminants fins i tot en obres en què la dispersió dels components tòxics en el medi és del tot inevitable.  

Els ecologistes qualifiquen l’Administració d’irresponsable no sols per exposar el medi a la contaminació sinó també per no complir el seu deure de vetllar pels ciutadans i el medi ambient. Lamenten que hagi de ser la Plataforma Antiautopista la que hagi de dur a terme les tasques de vigilància i denúncia ambiental que corresponen a l’Administració i que aquesta darrera no compleixi la llei de dret d’accés en matèria mediambiental.

Al llarg d’aquest estiu, la Plataforma Antiautopista ha sol·licitat  entrevistes amb el conseller executiu de Mobilitat i Infraestructures, la vicepresidenta segona i consellera executiva de Sostenibilitat i Medi Ambient i la presidenta del Consell de Mallorca; així com amb el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears per fer-los arribar de primera mà la seva preocupació per aquests fets.

La Plataforma continua demanant l’aturada immediata de l’obra de l’autopista, com a mínim fins que es faci pública la composició de les escòries i es garanteixi la innocuïtat dels àrids. Demanen, igualment, la retirada immediata dels residus abocats al llarg de 2’5 km a la sortida de Campos abans que un aiguat pugui dispersar els contaminants.

Aquí podeu consultar la denúncia a la Conselleria de Medi Ambient i Territori, la denúncia al Consell de Mallorca i els annexos d’ambdues denúncies.

Igualment, podeu veure les intervencions de Sandra Ayuso, portaveu de Greenpeace i de Carles Arribas, responsable de residus d’Ecologistes en Acció.

Estan preocupats i alarmats per l’ús d’escòries perilloses per a la salut de les persones i el medi ambient en la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos i pels temes de mobilitat en general.

Avui dematí han registrat diversos documents al Consell de Mallorca i a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.

Demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui els fets. Ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut preveien l’ús de residus per fer l’autopista

La Plataforma Antiautopistes adverteix que es podrien estar utilitzant escòries tòxiques procedents de la incineradora per fer les obres de l’autopista Llucmajor-Campos. Aquests dies hem fet diverses visites a les obres i tot indica que s’haurien abocat centenars de tones d’escòries procedents de la crema de residus.
Una vegada consultat l’Estudi d’Impacte Ambiental, veiem que no hi ha cap referència a la possibilitat d’utilitzar aquests materials. Tampoc n’hi ha cap a l’Estudi de Seguretat i Salut, on sols es parla de la possibilitat d’usar terra i asfalt (tom 6è).
El passat 21 de novembre, la Plataforma ja va demanar per escrit al Consell (a través de l’entitat Terraferida) informació sobre si s’utilitzarien aquests residus a les obres: “ens preocupa que en aquest i altres projectes viaris s’estiguin utilitzant escòries procedents de la incineració, en concret de Son Reus. Tendrà l’autopista Llucmajor – Campos material procedent de la incineració?”. Mesos més tard, el Consell va contestar l’escrit tot demanant a l’entitat que va fer el requeriment que acreditàs la seva representació (¿?), un subterfugi legal per no haver de contestar la pregunta, que només requeria un simple sí o no, evitant informar sobre les condicions en què es farien les obres si se n’autoritzava l’ús.
Si consultam la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de Residus Sòlids Urbans del CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas) del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, veiem que diu que “El empleo de las escorias en el campo de la construcción puede presentar problemas medioambientales, debido al contenido de elementos tóxicos y problemas técnicos, ya que pueden ser altamente expansivas.”
La fitxa del CEDEX adverteix que l’ús d’escòries pot representar un risc per als ecosistemes i la salut humana si aquestes no són gestionades/si aquest ús no es duu a terme amb les garanties suficients: “La legislación ambiental exige, tanto en la escoria como en el lixiviado, el control de dos grupos de contaminantes: metales pesados y materia orgánica i diu que “Para el empleo de estos materiales se exige que las condiciones para su tratamiento y aplicación estén fijadas expresamente en el Pliego de Prescripciones Técnicas Particulares.“
La Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que intervengui i aclareixi la legalitat de l’operació.
Donat que ni l’Estudi d’Impacte Ambiental ni el de Seguretat i Salut parlen de la possibilitat d’utilitzar escòries, la Plataforma demana a la Conselleria de Medi Ambient que investigui el presumpte ús d’aquestes així com informació sobre si aquest ús s’esmenta al Projecte tècnic i al Plec de prescripcions tècniques de les obres. La Plataforma també vol saber:

1. Si s’ha verificat la composició de metalls pesants per valoritzar aquest material (Ref. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Ordre de 15 de febrer de 1996 sobre valorització d’escòries).
2. Quina és la seva composició.
3. Quina previsió fan per a la degradació d’aquest material amb el temps pel que fa a l’obra i de la infiltració a aqüífers dels lixiviats

Tot i que l’ús d’escòries pot ser legal, com preveuen el Pla de Residus del Consell i la nova Llei de Residus, el seu ús és molt discutible i s’ha de fer sota un control exhaustiu. Cal demanar al Consell si, d’acord amb TIRME, usa les carreteres, autopistes i altres obres públiques per dispersar arreu de l’illa l’enorme volum d’escòries tòxiques que genera la incineradora de Son Reus. Encara que l’ús d’escòries com a material per a l’obra pública sigui legal, entenem que l’ocultació amb què s’estan duent a terme aquests dipòsits a l’autopista de Campos podria amagar un gravíssim atemptat contra la salut dels treballadors, la salut pública, el medi ambient i les generacions futures. Exigim al Consell transparència, dades i una resposta clara a aquestes preguntes.

Aquí podeu consultar la fitxa del CDEX pel que fa a l’ús d’escòries

La presentació de les jornades va ser a càrrec d’Antoni Artigues, geògraf, professor de la Universitat de les Illes Balears.

Per començar es va projectar el documental “Tot inclòs: danys i conseqüències del turisme a casa nostra”, presentat per Margalida M. Ramis del GOB.

Es va comptar amb ponència “Movilidad y grandes infraestructuras: solución o problema?” de la geògrafa Pilar Vega Pindado, de la Universidad Complutense de Madrid (UCM)

Els companys de Terraferida Jaume Adrover, pagès, i Xavier Mas (geògraf) ens van oferir la ponència “No n’hi ha prou amb dir Autopista No!”

També hi va intervenir Margalida Rosselló Pons, exconsellera de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (1999-2003) amb la ponència “La planificació dels transports a les Illes Balears. Els plans directors sectorials de mobilitat”

Les jornades acabaren amb la taula rodona “Llucmajor-Campos: autopista o carretera? Necessitat o destrucció” moderada per Catalina Font, directora de la revista Llucmajor de pinte en ample.

Hi van participar el sr. Mauicio Rovira del Partit Popular (PP), el sr. Marc López del Partit Socialista (PSIB-PSOE), sr. Lluís Apesteguía de MÉS per Mallorca, el sr. Iván Sevillano de Podem, Antoni Amengual de el Pi – Proposta x les Illes Balears i la sra. Margalida M. Ramis de la Plataforma Antiautopista.